La Rioja: Calahorra

      Pujant per la vall de l'Ebre ens trobem una terra relativament plana amb lleugeres ondulacions, on es fa patent l'existència d'una pròspera agricultura de regadiu, possible gràcies a la distribució d'aigües que fa el Canal de Lodosa.

Des de Calahorra contemplant la vall del Cidacos

      Els pobles de La Rioja situats en aquest terreny de pas cap a Aragó busquen enclavaments defensius, petits turons de la vall, si és possible al costat del llit d'algun riu. És el cas de Calahorra, situada al turó de la vall del riu Cidacos. El primer que crida l'atenció d'aquest poble d'uns 26.000 habitants és la seva catedral, situada als afores de la població, cosa estranya, ja que la majoria dels temples importants es troben al centre urbà. Segur que en finalitzar la visita haurem esbrinat el motiu!

Plaça el Raso i l’església de Santiago a Calahorra

    Aparquem la furgoneta a prop del riu i pugem al centre de la població per el Portell de la Plaça, que ens deixa davant del temple de Sant Jaume. Arribem durant la celebració de les festes d'agost i veiem tot el centre ple de gent, embrancats en una batalla de vi. Els ciutadans calagurritans estan dividits en penyes, cadascuna amb els seus mocadors i vestits d'un color determinat, però tots amb vestits blancs. Instintivament protegeixo meus càmeres dels raigs de vi!

    L'església de Sant Jaume és de l'estil arquitectònic neoclàssic, construïda entre els segles XVII i XVIII, amb un bell pòrtic. A l'interior ressalta el retaule major (s. XVIII) dedicat a Santiago i construït per D. Diego de Camporredondo.

    Per evitar problemes amb els fidels de Bacus, vam decidir fer marrada pel barri antic i enfilem el carrer de Santiago i baixem per la dels Carreters cap a la Taberna de la Cuarta Esquina, restaurant amb cuina regional.

Taberna de la Cuarta Esquina

     Passegem pels estrets carrers de l'antiga Calagurris, l'allargada carrer de la Enramada i, pel carrer Sant Andreu, vam arribar a les portes del més antic dels temples de la ciutat. L'església conserva restes del segle XVI, encara que va ser aixecada sobre un antic temple del segle VI construït per commemorar les predicacions del Cristianisme per Sant Prudencio. Amb l'arribada dels àrabs el temple va quedar destruït, però, després de la Reconquesta, el rei García, el de Nájera, redificó el temple i també va iniciar la construcció de la catedral.

Carrer dels Carreters de Calahorra

      El temple té dues parts ben diferenciades: la del segle XVI amb voltes de terceletes i estrellades, amb arcs apuntats, la part del segle XVIII és la capçalera i la volta d'arestes o de llunetes. En el seu interior hi ha un quadre de la Immaculada concepció, de Ribera.

Arc romà de Calahorra, a la dreta pati de l’església de San Andrés 

Entrada a l'església de Sant Andreu 

Interior del temple de San andre. Calahorra 

    La seva portada té un arc apuntat del segle XVI i el seu estil és del gòtic florit. S'adorna amb un timpà molt original: una creu de braços desiguals que representa el triomf del Cristianisme sobre el paganisme, simbolitzat pel sol, la lluna i la sinagoga.

Portada de l'església de Sant Andreu 

 

El timpà simbolitza el triomf del cristianisme 

    La torre, molt austera, té tres cossos: el primer és de cadirat adornat amb metopes i tríglifs, el segon és de maó, excepte les pedres angulars, i el tercer és completament de maó, d'influència mudèjar.

Vista de l'església de Sant Andreu. Calahorra 

    Després ens extraviem pels carrers del Morcillón i del Cabezo. Va ser un viatge en el temps: la música àrab sonava per les cases dels immigrants, reproduïda per moderns tocadiscs, barrejant-se amb el flamenc dels gitanos. Tots els carrers conduïen per pendents perillosos cap als afores de la ciutat. Un matrimoni gitano es va dirigir a nosaltres:

- Zois vostès catalans? Ea… señores, sígannos, pero vayan con cuidado que estas calles sólo sirven para patinar en invierno!

Afores de Calahorra, baix del call jueu 

Casa del call jueu. Calahorra

Vista de la catedral de Calahorra des del call jueu i jueria

      El matrimoni molt amable ens va conduir fins al carrer del Raval i ens va dir que anduviésemos cap a la dreta i trobaríem la catedral. La zona estava molt deteriorada des del punt de vista urbanístic, però tenia unes vistes molt boniques. Aquella call constituïa l'aljama més important de la Rioja. Les rampes de pedres eren llenços destruïts de les muralles de la jueria. A prop del riu Cidacos havien construït un modern parc, costat de l'antic convent de Sant Josep, ocupat per les Germanes Carmelites Descalces, de finals del segle XVI. Destaca el Crist lligat a la columna, de Gregorio Hernández, barroc de 1625.

Convent de San José, al costat del riu Cidacos

Catedral de Calahorra vista des de la jueria

     Arribem a la Catedral per la part del darrere, pel carrer del Raval, és a dir, la façana nord. El monument està dedicat a Santa Maria i El Salvador, però es va construir en honor de Sant Emeterio i Celedonio. Bàsicament és un edifici gòtic del segle XVII amb afegits de diversos estils i èpoques. La façana nord d'estil plateresc, està dedicada a Sant Jeroni i és la de major qualitat arquitectònica. També sobre la porta de Sant Jeroni de la catedral, datada al segle XVI, corre una ancestral llegenda. Hi ha qui assegura que la fi del món arribarà quan caigui el pa que porta el Sant que conversa amb la Verge situada al timpà. De vegades, la 'canalla' ha intentat tirar el pa amb pedres, provocant el deteriorament del relleu.

Catedral. Carrer Raval

Portada de San Jerónimo 

      És un edifici de cadirat amb tres naus, creuer, girola i claustre. El cor és renaixentista i fet amb carreus. Compta amb els retaules platerescs de les capelles de Sant Pere i la Visitació. Té també reixats gòtics. Una de les talles, del segle XIV, representa al Crist de la Pilota. Compta amb una esplèndida Pila Baptismal gòtica. La Sagristia i el Claustre plateresc alberguen el Museu Diocesà amb peces de gran interès com una Bíblia Sacra del segle XII, la "Custòdia del Xiprer" del segle XV donada per Enrique IV, o una Toráh jueva.

La catedral de Calahorra des del Passeig de las Bolas 

    La torre de la catedral consta de sis cossos, els cinc primers acabats el 1532 amb la col·locació de l'escut del bisbe D. Alonso de Castella. Al segle XVII es construeix l'actual capitell.

La portada principal, realitzada entre 1680 i 1700 pels germans Joan i Jaume Raon, té forma de retaule barroc amb tres cossos i rematada en frontó triangular.

Portada principal de la catedral de Calahorra

    L'interior d'estil gòtic des dels peus fins al creuer, es va fer entre els anys 1484 i 1526 començant les obres Joan de Arteaga i Pedro Sánchez de Lequeitio i terminándolas Pere i Joan de Olave. Del mateix estil, però amb clares influències renaixentistes, és el presbiteri construït entre 1565 i 1577 per Juan Pérez de Solarte i el seu fill. El qual comença la girola el 1595, acabant Andreu de Ibarra el 1612. Finalment, Joan de Urruela realitza les capelles radials a partir de 1623. Dins de la Catedral es poden admirar setze capelles amb els seus corresponents retaules, realitzats des del segle XVI.

Cor i nau lateral dreta de la catedral de Calahorra

Altar major de la catedral, obra del segle XX 

      Sobresurt l'altar de Sant Pere d'estil plateresc el 1524 i realitzat en alabastre. Un altre del mateix estil és el retaule de la Visitació de 1520. El retaule de l'Esperit Sant, classicista, del segle XVII. Les capelles de la Immaculada i Nen Jesús d'estil barroc, ambdues de 1735. Churriguerescos, els retaules de Sant Joan Baptista i N ª Sra del Pilar del segle XVIII. Diversos d'estil rococó, entre els quals destaquen el dels Sants Martires, Sant Josep i el dels Stos. Reis. Finalment l'Altar Major es realitza l'any 1904, substituint a un altre anterior d'estil classicista que es va incendiar el 1900.

      A la nau central, destaca el cor, amb una impressionant cadirat, d'estil plateresc, tallada entre 1532 i 1538 per Guillén d'Holanda. Amb una reixa construïda per Pedro Lazcano en 1620, i l'òrgan es tanca en una caixa rococó del 1757.

Reixat del cor de la catedral de Calahorra

      Tenen una gran atractiu les urnes que contenen les restes dels Sants Emeterio i Celedonio, de manera gòtic-renaixentista, construïdes el 1513. La Pila dels Sants, grandiosa pila baustimal gòtica de forma lobulada. I la imatge del Crist de la Pilota, talla romànic-gòtica. El seu nom li ve d'una llegenda popular.

Imatges dels màrtirs Emeteri i Celedoni 

      La sagristia anomenada dels Miralls, sorprèn per la seva amplitud i la seva decoració, data del segle XVIII d'estil rococó. Conté peces interessants de brodats, llibres, pintura i orfebreria, destacant la custòdia coneguda per El Xiprer d'estil gòtic, realitzada per Jahns Delaz el 1462, una de les més antigues d'Espanya. El Claustre és d'estil gòtic-renaixentista, construït per Juan i Martín de Olave, avui convertit en museu diocesà, alberga en el seu interior interessants i variades peces d'art religiós, dels més diversos estils.

Crist al peu de la catedral de Calahorra

      Vivien en aquella vila dos mossos, germans, que es van fer soldats romans. Un dia, allà pel segle III, van anar a lluitar a Lleó contra els asturs i els càntabres, ells eren els estendards de la Legió VII Gemina i marxaven orgullosos al seu front. Però un dia, ves per on, els va entrar la vena psicòtic-decorativa i van decidir canviar l'ornament dels estendards romans. Emeterio i Celedonio, per influència dels seus pares, eren cristians i, sense consultar a superior cap, van retirar la tela amb l'estendard de la Legió VII Gemina i col·locar al seu lloc un pal en forma de creu, com a símbol i proclamació de la seva devoció .

     Anàvem per aquells temps amb les persecucions de Dioclecià, el qual sentia gran ira contra els cristians ja que aquests feien el senyal de la creu en la seva presència. Només li faltava que els dos calagurritans li substituïssin els estendards legionaris per una fusta en forma de creu. Com era de suposar, els dos germans van ser arrestats i traslladats a la seva ciutat natal. Un cop a Calagvrris, se'ls va empresonar en el que actualment es coneix com la "Casa Santa", on van ser torturats i, sense trigar, executats.

Vista de la catedral des del Paseo de las Bolas

      Al començament del segle IV, en el dia V de les Nonas de març, els germans van ser conduïts fora de les muralles de la ciutat i, un cop al descampat a la vora del riu Cidacos, tots dos van ser degollats. En ser esbiaixades seus caps, els seus cossos decapitats es van aixecar del sòl i agafant de les mans, els dos germans van caminar per la ciutat predicant la fe de Crist.

     Una altra llegenda explica que després de ser llançats els caps dels Sants Màrtirs al Cidacos, aquestes van córrer aigües avall fins arribar al riu Ebre on van continuar el camí fins a desembocar a la Mediterrània. Un cop a mar obert, els caps dels germans van passar per l'estret de Gibraltar cap a l'oceàAtlàntic i van arribar al mar Cantàbric, fins al port de Santander, on se'ls honora com a patrons, igual que en altres pobles de Cantàbria com Sant Pedro del Romeral, una de les tres viles pasiegas, i en Arborio, una petita localitat asturiana situada en el concejo de Pravia.

    Ara ja sabem el motiu del perquè la catedral de Calahorra es troba als afores de la població, fonamentada sobre un antic baptisteri del segle IV, construït en honor dels germans màrtirs.
     I és que Calahorra és lloc de llegendes, com el cas de la fames Calagurritana o la Matrona. Diuen que allà per l'època romana, el municipi va patir un terrible setge durant les guerres civils dels Sertoris. Els calagurritans es van defensar fins l'impossible i, fins i tot, van sacrificar als més febles per alimentar-se amb ells.

     Una de les dones supervivents -la Comare- anava cada nit de casa a casa de la ciutat per encendre totes les cuines de manera que el fum de les xemeneies enganyés als enemics i els fes creure que encara quedava molta gent amb vida.

    En l'actualitat, el passeig del Mercadal s'exhibeix una escultura que simbolitza la lleialtat i el valor d'aquella dona, que porta un braç humà a la mà esquerra. A la dreta, hauria de portar un ganivet, però, l'arma desapareix constantment fruit d'actes de vandalisme carrer. Però que simbolitza aquesta dona? Doncs la fames, és a dir, la fam que va portar els calagurritans a esquarterar els cadàvers per menjar i poder resistir el setge.

Fames calagurritana. Foto Julio Asunción

     Una altra història curiosa i sorprenent és la coneguda com 'La gossa de Calahorra'. Diuen que certa família de Calahorra es va traslladar a viure a Logronyo, deixant abandonada a un gossa prenyada. L'animal va parir 7 cadells i va tenir l'heroisme d'anar portant-los un a un, agafats per la boca, fins a la capital de La Rioja. D'aquí, ha sorgit el popular dit 'fas més viatges que la gossa de Calahorra'.