El teatre de les crueltats

     Richard Verstegan (àlies Richard Rowlands) (1548-1636) va ser un catòlic angloholandes aficionat a les antiguitats, a l'orfebreria i editor de llibres. La primera meitat de la seva vida la va passar a Anglaterra, però la seva religió li va impedir obtindre un títol de la Universitat d'Oxford, on va estudiar  la història d'Anglaterra i l'idioma anglosaxó. Allí va conèixer la història de  l'empresonament, tortura i decapitació de la reina Maria d'Escòcia  (1587).

      L'autor estava fascinat pels mecanismes socials de repressió i vigilància que han existit en la història de la humanitat. El seu llibre, per tant, és el primer estudi sobre la crueltat, anterior a la introducció de Vigilar i Castigar (Surveiller et Punir: Naissance de la prison)  del filòsof francès Michel Foucault.

      Verstegan va publicar la primera edició del seu martirologi ,"Theatrum Crudelitatum” , en 1583. El llibre també pot haver sigut concebut com una versió catòlica del famós llibre protestant 'Llibre dels Màrtirs" [publicat en 1563 com Actes and Monuments] per John Foxe. 

      En el llibre de Verstegan  es va tractar d'il·lustrar amb tot luxe de detalls, la crueltat, la tortura i assassinat dels màrtirs catòlics d'Europa - incloent les víctimes angleses durant el regnat de María I i Elizabeth I- a mans dels heretges protestants. Després de la publicació, l'autor va ser detingut i empresonat per difamació en contra de la Corona i tots els llibres van ser confiscats i destruïts (una sola pàgina s'ha conservat). A través de la intervenció d'amics de la jerarquia clerical, Verstegan va ser capaç d'obtindre la seua llibertat i va fugir del país, instal·lant-se en Anvers. Verstegan es va convertir en un autor molt prolífic i influent i editor en la seua ciutat d'adopció. Un dels seus primers treballs va ser la versió ampliada i definitiva de "Theatrum Crudelitatum" que va ser publicat a Amèrica en 1587.

      Així les gasten els protestants! No hi ha personatges que mes hagin llançat falsedats contra els catòlics i les nacions catòliques. Més endavant ja vos mostraré una prova de la fabricació de la llegenda negra i el complot contra les tropes espanyoles i els espanyols que van fabricar uns protestants sevillans assalariats pels holandesos. I que dir de Torquemada i la Inquisició espanyola, que s’ha convertit actualment com a sinònim de maldat i el dimoni? Doncs la historiografia moderna, per exemple Henry G Henningsen, han demostrat que durant la persecució de les bruixes es van cometre molt més assassinats en els països on no hi havia Inquisició, com França, Alemanya o Suècia.

      A mitjan segle XVI, coincidint amb la persecució dels protestants, alguns intel·lectuals europeus protestants presenten una imatge de la Inquisició que exagera els seus trets negatius amb fins propagandístics. Un dels primers a escriure sobre el tema és l’anglès John Foxe (1516 – 1587), qui dedica un capítol sencer del seu llibre The Book of Martyrs a la Inquisició Espanyola. Una altra de les fonts de la llegenda negra de la Inquisició va ser Sanctae Inquisitionis Hispanicae Arts o Inquisitionis hispanicae: artes aliquot jam olim detectae, firmada amb el pseudònim de Reginaldus Gonzalvus Montanus, que va ser probablement escrita per dos protestants espanyols exiliats: Casiodoro de Reina i Antonio del Ruedo. Este llibre va tindre un gran èxit i va ser traduït a l’anglès, francès, holandès, alemany i hongarès, contribuint a fonamentar la imatge negativa que a Europa es tenia de la Inquisició. Holandesos i anglesos, rivals polítics d'Espanya, van fomentar també esta llegenda negra.

     Altres fonts de la llegenda negra de la Inquisició procedeixen d'Itàlia. Els intents de Ferran el Catòlic d'exportar a Inquisició Espanyola a Nàpols van desencadenar unes quantes revoltes i alçaments antiespanyols quan es va creure que s'anava a establir la Inquisició. A Sicília, on sí que va arribar a establir-se, va haver-hi també revoltes contra l'activitat del Sant Ofici, en 1511 i 1516. Són nombrosos els autors italians que en el segle XVI es referixen amb horror a les pràctiques inquisitorials.

       Però tornem al llibre que ens ocupa, el qual va resultar molt popular i va haver-hi nombroses edicions pels diferents mercats europeus. A pesar que el seu editorial es va concentrar en la producció de literatura devocional catòlica, Verstegan era conegut per haver treballat com a agent d'intel·ligència de Roma  i dels jesuïtes Catòlics i va escriure articles polítics i satírics durant la Reforma. No se sap molt bé si tots els llibres de la seva impremta els va escriure ell mateix o altres escriptors, inclòs el seu fill.

       Els títols dels capítols del llibre són els següents:  Persecutiones adversus Catholicos à Protestantibus Caluinistis excitae en Anglia, Horribilia scelera ab Hugenotis en Gallijs perpetrata, horrorosa inhumanitatis gèneres à Geusijs Belgicis peracta, Schismaticorum en Anglia crudelitas. Vegem com es manejaven els francesos en les arts de la tortura. Cada pal que aguanti sa vela!

   Les imatges cruels que hem contemplat, han estat reproduïdes centenars de vegades en les males pàgines d'internet, atribuint les crueltats que s'hi reprodueixen als catòlics, concretament als espanyols. Però com hem vist, queda clar que les crueltats, els crims i les atrocitats que aquí es reprodueixen són atribuïts als protestants francesos. Possiblement, la certesa dels fets aquí reproduïts sigui tan real com les imatges holandeses que imputen als espanyols tot tipus de atrocitats!