Que llueva, que llueva, la virgen de la cueva…
Amb aquest lliurament iniciem una sèrie sobre la
València màgica, tema tractat per la pionera Matilde Pepín, una gallega de
naixement, però valenciana d'adopció que repassa els misteris, les muntanyes
màgiques, els enigmes valencians.
Una de les
coves més emblemàtiques es troba a dotze quilòmetres de Altura, en direcció a
Alcubles, al vessant del Montmajor de la Serra Calderona. És coneguda com el
Santuari de la Cova Santa, un lloc on diuen que es realitzen curacions
estranyes o "miraculoses" i aparicions de llums i sons insòlits. La
seva festivitat se celebra l'últim diumenge d'abril i també és digna de veure
la processó amb espelmes enceses del dia 7 de setembre. A la Viquipèdia
s'assegura que la verge apareguda el 1516 va realitzar nombrosos miracles “confirmats
pel Vaticà”.
Exvots de ceràmica a
l'entrada de la cova (Fotos David Garcés i Paco Calahorro)
El germà de Sant Vicent,
fra Bonifaci Ferrer, monjo de la Cartoixa de Vall de Crist (possiblement
fundada pel rei Martí l'Humà), s'entretenia fabricant imatges de verges que
després regalava a pastors. Un d'ells, pel que sembla, allà per l'any 1410 va
oblidar una de les imatges a l'interior de la Cova del Latonero (el lledoner), que aquest era el primitiu nom de
la gruta. Un segle després la va trobar un altre pastor, després que es quedés
adormit i li succeïra una aparició mariana que li indiqués on era la verge.
En 1554, Montesino i Catalina Macián, veïns de Begís, van
protagonitzar un altre portent. Van acudir al temple sagrat amb el seu fill
afectat d'una hèrnia i, després de implorar la seva curació a la verge,
coneguda com la Blanca Paloma, el mal va desaparèixer.
En 1574 van ser expulsats de Xèrica el forner Juan Monserrate, afectat de lepra, i la
seva dona Isabel Martínez. El matrimoni
es va refugiar a la cova, on de les parets traspuava aigua, amb la qual la dona
rentava diàriament les nafres del leprós i, al cap de nou dies, va veure que la
malaltia del seu marit havia desaparegut. Amb gran alegria van tornar al seu
poble per explicar el miracle, però els vilatans van prendre la curació com a
cosa del dimoni i els van desterrar de nou. Passat un temps, Joan i Isabel van
tornar a Xèrica amb el pergamí d'un frare d'Altura que certificava la curació
miraculosa, però quan el matrimoni va lliurar als jutges perquè ho llegissin,
cap va poder llegir-lo, ja que les lletres, misteriosament, s’esborrallaven.
Només va poder llegir-lo una persona pura com el capellà de Jérica que va
explicar la curació miraculosa i el matrimoni va ser readmès en la comunitat.
La dona del forner va obtenir l'honor de ser l'encarregada de tenir cura de la
cova i de la imatge de la verge, però quantes vegades va intentar emportar-se-la
a casa -ara per por al seu rapte o per comoditat pròpia- la verge tornava a la
cova.
Com a conseqüència d'aquest
miracle, es deslliga amb gran força la devoció cap a la verge en temps de Felip
II, el que va portar a grans concentracions de gent i ha la necessitat
d'estructurar tot el relacionat amb l'incipient culte i devoció del lloc. El
renom de la verge de la cova es va expandir per tot arreu durant el bisbat de Gil Ruiz
de Lihori (1579-1582), ja que tot el món
sol·licitava la seva intervenció en rogatives per procurar la pluja. La cançó
"Que llueva, que llueva, la Virgen de la cueva ..." es
refereix a aquest lloc. Era tan nombrosa la gent que visitava el paratge, que
el canonge Jeroni Decho i la seva família, que era
la propietària del terreny on hi havia la cova amb la imatge, van haver de
construir un petit altar i una reixa que ho tanqués. El 1593 va construir una
ermita sobre la cova. Segons En Ángel Sánchez Gozalbo la
primitiva Verge de Gràcia era una talla de fusta de 1'30 m. d'alçada i datada
cap a l'any 1420.
El
7 gener 1549 a l'església parroquial d'Altura es va fundar un benefici titulat
de "La nostra Senyora de Gràcia",
el que confirma que ja existia el culte a aquesta verge. Una tradició oral
afirma que la verge va ser regala a Altura pel rei Martí
I l'Humà. No obstant això, no va ser sinó a partir del 2 de juny de 1592,
data en què els sacerdots cartoixans Bartomeu
Lleó i Mateu Marc, al costat del
eclesiàstic francès José Salinas, es van instal·lar
en l'enclavament, quan van començar a recollir-se a consciència tots els
miracles portentosos.
Reproducció de la
troballa de la Verge.
Entre els misteris que se citen hi ha el estrany so d'una campana, que
ningú sap on es troba, i que sona cada vegada que es produeix un succés estrany
o "miracle". Però és sense dubtar-ho, la imatge en si un dels
fenòmens més inexplicables, ja que està feta de guix. Molts dels adorns que
s'han anat col·locant al voltant de la mateixa han hagut de ser retirats, per
la gran humitat regnant, però, la imatge de la verge, tot i el temps
transcorregut no ha patit cap deteriorament.
El pare José de la Justícia va escriure La Història de la Verge de la Cova (1664)
Un altre de les miraculoses aparicions se
li va presentar a mossèn Pere López (1636),
encarregat de la capellania de la Verge, prometent-li que mentre els veïns
d'Altura no deixessin de celebrar cada dissabte en el seu honor la missa de
l'alba, es veurien lliures de la pesta, com així va passar l'any 1648. L'any
1657, durant la missa major en honor de la Verge de Gràcia, un llamp va
destruir part del temple en el qual passava la celebració, sense que passés cap
desgràcia humana. Un dels miracles més famosos de la verge va sobrevenir en
1726, quan va aconseguir que plogués i nevés l'endemà de treure en romeria els
veïns d'aquesta zona de Castelló, pal·liant així la sequera que els afligia. En
1865 el poble d'Altura hauria d'haver perdut la fe en la verge, ja que el
còlera va castigar la localitat causant gran mortalitat. Els alturans, molt
espantats, es van comprometre a fer de nou una festa anual en acció de gràcies,
ratificant el tracte acordat en 1657. L'estiu de 1936 la imatge de la verge va
ser decapitada, restaurant-la l’escultor Ramon
Mateu Montesinos el 1929.
Curació del pirotècnic Monzonís
Els Monzonís son una família de famosos
pirotècnics de Segorbe dels segles XIX i XX. Descendeixen d'una antiga família
d'origen català, oriünda de Montsonís i assentada a la vall de Segorbe al segle
XIV, i que va passar a partir del 1610 a les poblacions de la serra d'Espadà. Marcelo Monzonís
Soler, va ser l'últim pirotècnic de la família. El seu nom és
recordat per a la posteritat al santuari de la Cova Santa d'Altura a causa
d'una suposada intervenció miraculosa de la dita Verge en sortir amb vida d'un
accident que va destruir el taller pirotècnic familiar, miracle recordat en una
placa de ceràmica que hi ha en aquest santuari.
La imatge en una processó
L'últim "miracle" és la curació succeïda el 1997 de Josefa Alapont
que estava diagnosticada oficialment d'artrosi reumatoide aguda i parkinson en
un estat avançat, per la qual cosa va acudir a la cova com a últim remei, però
el seu estat no li va permetre baixar de l'autobús i visitar el santuari, sent
la seva amiga qui li va lliurar una ampolla d'aigua i la va fregar amb un
mocador amarat de l'aigua de la cova. A la nit va beure de l'ampolla i en
aixecar s'havia curat, segons el periodista i investigador Francisco Contreras Gil, els
metges no li troben una explicació científica. La diòcesi de Segorbe està
estudiant el cas per esbrinar si es pot verificar el miracle.
Exvots de ceràmica a
l'entrada de la cova (Fotos David Garcés i Paco Calahorro)
El mes de maig de 2011, la nit del dijous 19, van robar la talla de guix
i el reliquiari d'una de les imatges més venerades i estimades de tota Espanya,
ubicada a la localitat palantina d'Altura. Més o menys, així va ser reproduïda
la notícia en diversos diaris nacionals. L'any 2012 s'ha estrenat una nova
talla, la qual llueix l'autèntic collaret de perles i la corona que al seu dia
va portar la figura original de la patrona de la diòcesi, una joia que estava
custodiada per veïns del municipi. I així acaba la història de la nostra verge
miraculosa.
Imatges de la cova a Facebook
Comentaris