El suicidi de Lucrecia

de maig 25, 2012

El suicidi de Lucrecia

Lucas Cranach el Vell, 1525-1530

Joos van Cleve (1480/90 - 1540/41).

Lucrecia, en llatí Lucretia, és un personatge pertanyent a la història de l'antiga Roma, coetània de l'últim rei romà Lucio Tarquinio el Superb (534-510 a. C.). Filla del il·lustre romà Espuri Lucreci Tricipitino, va contreure matrimoni amb Col·latí. Va ser víctima d'una violació per part del fill de Lucio Tarquinio. Aquest ultratge i el posterior suïcidi de Lucrecia, van influir en la caiguda de la monarquia i en l'establiment de la República.

Segons la versió que ens brinda Titus Livi en Ab urbs condita (I, 57-58), Lucrecia era la bella i virtuosa dona de Tarquini Col·latí, sobre la virtut aquest apostava als campaments amb els seus companys de guerra. Segons la narració de Titus Livi, tenia fama de dona treballadora, honesta i bella. Se sap que la seva bellesa i honestedat impressionar vivament a Sisè Tarquinio, fill del Rei Lucio Tarquinio el Superb.

Giordano 1633. Tarquino i Lucrècia

Tiziano (1490–1576) Tarquinius und Lucretia

Lucretia And Tarquin. Obra de Simon Vouet

Rubens 1609-12. Lucretia And Tarquin. St. Petersburg's The Hermitage and Moscow's Pushkin Museum.

Polo il Giovano. Lucrècia

Aquest, per satisfer els frenètics desitjos que sentia per ella, va demanar hospitalitat a Lucrècia quan el seu marit es trobava absent. Aprofitant la foscor de la nit, es va introduir a l'habitació de Lucrècia i la va violar, sense que ella es resistís ni cridés, creient que era el seu marit. Això ha derivat una variant no menys sospitosa que l'esmentada com increïble: el violador va entrar per la nit al seu llit i, amenaçant-la amb una espasa, la va violar. Abans de clavar un ganivet al cor va dir aquestes infaustes paraules:

"Per part meva, encara que absolc de culpa, no em eximeixo de càstig, en endavant cap dona deshonrada prendrà a Lucrècia com a exemple per seguir amb vida."

Lucas Cranach el Vell,1518

Gavin Hamilton "Brut jura venjar la mort de Lucrècia"

      L'endemà Lucrecia va trucar al seu pare i al seu espòs, i els va referir l'ultratge rebut. Els va demanar venjança contra Sisè Tarquino i es va enfonsar un punyal al pit després de pronunciar la frase: «Cap dona quedarà autoritzada amb l'exemple de Lucrècia per sobreviure al seu deshonor!»

    Sobre les grades del temple reposa el cos sense vida de la ofesa Lucrècia, tacada per Sisè, el fill del rei Lucio Tarquino el Superb. Dues dones ploren la mort de la dama mentre que els homes de la família -Lucreci (el seu pare), Publio Valerio, Collatino (el seu espòs) i Brut- envolten el cadàver. Aquest últim empunya en alt el punyal i jura venjança contra el rei, al que respon la multitud que aixeca els braços, el que suposa la fi de la monarquia a Roma.

      És cert que hi ha moltes versions sobre el fet, però, el més l'important és com va contribuir a la caiguda de la monarquia a Roma, en ser expulsat Tarquino el Superb amb la seva família per l'acte de Sisè Tarquino contra Lucrècia.

      El seu parent Luci Juny Brut va ser líder de la revolta que es va organitzar contra el rei Luci Tarquino el Superb i després va proclamar la República, l'any 509 a.C. A partir d'aquests fets, ja no van ser elegits més reis. En el seu lloc van ser triats per governar els Pretors, que més tard van ser anomenats Cònsols. És el camí cap a la República roma

Representacions artístiques

Eduardo Rosales Gallina (1836-1873): Mort de Lucrècia (detall)

La violació i suïcidi de Lucrècia han estat objecte de nombroses representacions en les arts plàstiques, incloent-hi obres de Tiziano, Rembrandt, Dürer, Rafael o Botticelli. En contra de la mentalitat actual, el propòsit d'aquestes obres no era denunciar el delicte de violació sinó satisfer la demanda d'imatges eròtiques, de nu, sota un argument històric.

Andrea Casali (1705–1764). Lucrècia

Durant el segle XIX va ser una història triada per representar importants quadres de pintura històrica, entre els que destaquen Lucrècia de José Madrazo, La mort de Lucrècia d'Eduardo Rosales i L'origen de la República romana de Casto Plasencia. El compositor britànic Benjamin Britten va estrenar el 1946 l'òpera La violació de Lucrecia.

Lucas Cranach el Vell, 1525-1530

Lucas Cranach el Vell (1472 – 1553).

Lucas Cranach el Vell, h. 1530 (?)

Lucas Cranach el Vell, 1532

Lucas Cranach el Vell, 1533

Lucas Cranach el Vell, 1538

Lucas Cranach el Vell, 1524

Lucas Cranach el Vell, 1550

Lucas Cranach el Jove, h. 1537

Lucas Cranach el Jove, 1548

El suïcidi de Lucrècia (1640-42?) de Guido Reni. Pinacoteca Capitolina. Roma

Lucrècia, 1834 de Damian Campeny i Estany (1771-1855). Palau de la Llotja. Barcelona

Jean François de Troy es la mes sensual, sobre uns preciosos sins acosta el coltell afilat i llarg com si fos un falo pera penetrar el pit

Suïcidi de Lucrècia. Albert Durero

Suïcidi de Lucrècia. Luca Cambiaso (1527-1585)

Tiepolo. Tarquino i Lucrècia

El suïcidi de Lucrècia. Mestre de les Mitges figures (S.XVI)

Suïcidi de Lucrèci, de Guido Reni (entre 1625 y 1640)

El suïcidi de Lucrècia. 1625 de Simon Vouet

Francesco Trevisani (1658-1746) ,Lucrècia

Giampietrino o Giovanni Pietro Rizzoli

Tiziano 1485-1576. Lucrècia

Mort de Lucrècia, c. 1663, procedent de la col·lecció Comyn de Barcelona, de José Antolinez

Mestre del Papagayo (segle XVI): Lucrecia (detalle

Cagnacci, 1650. Lucrecia

Rembrandt, Suicidi de Lucrecia (1664). Washington DC's National Gallery of Art,

Sebastiano Ricci 1685, Lucrècia,

Veronese, Suicidi de Lucrecia (1580)

El Suïcidí de Lucrècia. Lucas Cranach el Vell

Escenes de la vida de Lucrecia ", que data de 1470, inclòs en el manuscrit,"Fets i paraules memorables dels romans". Semblant a un còmic molt detallada l'edat mitjana