Montesa, el refugi templari
El dia
de Tots Sants, mentre molts visiten els cementiris i altres viatgen a
Cocentaina, nosaltres hem volgut visitar Montesa, a la comarca de la Costera.
Enlairats als cims del castell és impossible no recordar als Cavallers
Templers, però no com ho fan els cineastes americans, falsificant la història,
sinó demandant de les pedres del castell que ens expliquin la seva història.
Castell de Montesa. Fot: Gonçal Vicens
Les ordres militars van sorgir inicialment, en temps de les Croades, com
congregacions compostes per religiosos per protegir els pelegrins que anaven a
Terra Santa, per acabar defensant com monjos-soldats els Sants Llocs. La més
coneguda d'aquestes ordres va ser la del Temple, denominació francesa del
Temple de Salomó, lloc de Jerusalem on va néixer l'ordre.
Fot: Gonçal Vicens
La primera missió que compliren, la primera Croada, va tenir lloc en terres
hispàniques l’any 1064, per terres de Barbastre, per expulsar els musulmans. La
segona croada va ser la de Jerusalem en 1099. L'Ordre del Temple va constituir
el nucli principal de l'exèrcit cristià a Jerusalem, fins a la caiguda d'Acre i
del Regne Llatí a Terra Santa en mans islàmiques en 1291. Després van tenir els
seus majors centres a Malta, a Coimbra (Portugal), Bembibre (Lleó), Coria,
Calatrava... Però l'Ordre era molt més poderosa en la Corona d'Aragó, tenint
les seves casernes-convent a la ratlla musulmana, com es el cas que ens ocupa.
L'Ordre del Temple
va acumular grans riqueses per les donacions de particulars, noblesa i dels
reis. No obstant això, la pèrdua de la seva missió original, la derrota de
l'Església en la contesa per la supremacia del poder temporal -a favor dels
monarques-, i la seva debilitat conseqüent, van ser algunes de les causes que
van provocar l'aprensió dels béns de l'Ordre així com l'arrest i execució de
molts dels seus membres amb l'acusació falsa d'heretgia. Primer a França (1307)
i després, a la resta de la Cristiandat a partir de 1312.
El castell de Montesa i l'autor de l'article. Fot: Gonçal Vicens
En Hispània van sorgir ordres a imitació de la
famosa del Temple, com les ordres militars de Calatrava, Santiago, Montesa i
Alcántara entre altres. Les seves accions es van desenvolupar fonamentalment
entre els segles XII i XIII -amb diferent sort- entre les quals destaquen les
de Saragossa, Menorca, Mallorca, Lisboa, Almeria i Navas de Tolosa.
Vista de la comarca La Costera i, al fons, Xàtiva. Fot: Gonçal Vicens
La tragèdia final de l'últim Gran Mestre de
l'Orde del Temple ha omplert milers de pàgines de fantasies, llegendes i
falsedats històriques. Es deia Jacques de Molay i va ser sentenciat a morir
cremat viu a la foguera, durant un capvespre de 1314 a l'illa del Sena i tenint
davant per davant la catedral de Notre Dame.
13 març 1314: Jacques de Molay i Geoffroy de Charnay a la
foguera. Biblioteca de l'Arsenal, Paris (segle XIV)
El 1307 es va produir un complot
dirigit pel rei francès Felip IV "El Bell" i el Papa francès Clement
V -lacai del rei francès-, que van ordenar la detenció de Jacques de Molay sota
l'acusació de sacrilegi contra la Santa Creu, simonia, heretgia i idolatria del
Baphomet. El templer va morir
proclamant la innocència de l'Ordre i, segons la llegenda, maleint els
culpables de la conspiració. Encara que no siguin més que llegendes, aquest
mateix any, van morir el Papa i el propi monarca i els seus tres fills barons,
igual que el nét major, extingint-se d'aquesta manera la dinastia dels Capets.
Tots aquests fets van donar origen a falsedats sobre els secrets de l'Ordre,
etc. aplegant a enllaçar-la, fins i tot,
amb la Maçoneria sense cap fonament i donant lloc a una immensa literatura
esotèrica, la relació de la qual amb la realitat és nul·la. Almenys per a un
historiador que, per buscar la veritat s'até a les fonts, a les dades i allò
que s’anomena objectivitat.
Cara de ponent del castell de Montesa. Fot: Gonçal Vicens
La
reconquesta catalana va suposar un nou impuls per a aquest tipus d'Ordres
militars. A instàncies del rei Jaume II d'Aragó i València, el Papa Joan XXII
va aprovar el 1317 la creació de l'Ordre de Montesa, a la qual van anar a parar
els béns de l'ordre dels Templers. Aquests, amb gran cerimònia, van ser cedits
en 1319 a l'Ordre de Montesa en la capella reial del palau de Barcelona.
Cara de llevant del castell de Montesa. Fot: Gonçal Vicens
L'ordre va prendre per divisa una creu
vermella sense flors, i el mantell capitular blanc que va aprovar Clement VII
el 5 agost 1397. Però més endavant, amb motiu d'haver-se incorporat a aquesta
ordre el 1399 la de Sant Jordi d'Alfama, va deixar aquella insígnia i va
adoptar una creu de gules de color vermell per concessió de Benet XIII,
atorgada el 1400 i que Martí V va confirmar posteriorment.
Creu de l'Ordre de Montesa.
L'ordre militar de
Montesa es va crear per donar acollida als cavallers del regne d'Aragó que
pertanyien a l'orde militar del Temple de Jerusalem, que ha passat a la
història com l'orde del Temple. Conseqüentment l’ordre militar de Montesa va
mantenir, amb el poder que la simbologia té en la nostra espècie, el mateix
emblema que l'extinta ordre templera, la creu plana de gules.
Ordrens
Militars españoles. De Blog
Heraldica
Segons la butlla
de fundació li corresponia al Mestre de Calatrava la creació de la nova ordre,
així com la capacitat d'armar als cavallers i fer vestir els hàbits als
cavallers montesins. No obstant això, el castellà va oposar resistència a
aquest encàrrec perquè no desitjava cedir les possessions aragoneses de l'Orde
de Calatrava a una altra ordre. Finalment, va complir l'encàrrec després de ser
reprès pel rei Jaume II, per l'arquebisbe de València sota mandat papal i per
l'abat del Monestir de Nostra Senyora de Benifassà, pertanyent a l'Ordre del
Císter.
La esglèsia de Montesa, La Costera en direcció Alacant i Albacete. Fot: Gonçal Vicens
Ja
hem dit que l'Ordre de Montesa es va fundar amb els diners procedents de
l'Ordre del Temple. Molts afirmen que es va crear per albergar als ex-templers
per tal d'aprofitar la seva experiència econòmica i militar. No obstant això,
els cavallers templers no podien entrar a l'orde de Montesa llevat que primer
ingressaren en altres ordres, cosa que pel que sembla, molts van complir per
poder-se quedar a Montesa. No obstant, alguns estudiosos diuen que la majoria
dels antics cavallers del Temple van preferir unir-se a l'Ordre de Crist a
Portugal o quedar-se al marge, com sacerdots parroquials en les seves antigues
esglésies, o portant una vida eremítica o monacal en les seves pròpies
comandes, lliurades a les ordres militars "germanes" (Hospitalaris o
Calatrava), encara que hi havia uns casos més "extravagants" de la
col·laboració amb els almogàvers, amb els musulmans o el retorn a la vida
laica.
Fot: Gonçal Vicens
Des del castell s'observa la comarca de la
Costera, una vall recorreguda pel riu Cànyoles en direcció sud-oest-nord-est,
limitat en la seva part septentrional per la serra d'Enguera. Al voltant del
petit poble de Montesa trobem les localitats de l'Alcúdia de Crespins, Aielo de
Malferit, Canals, Énguera, Xàtiva i Vallada, totes elles de la província de
València.
Montesa i l’església de l’Assumpció, l’autovia
Alacant-Albacete i -en paral·lel- l’antiga Via Augusta (Camí Mangay). A
l’esquerra de tot, el mont de color blau es Monte Cruz. Al centre, el mont més
alt es Mont Cabrer i la Serra Mariola.
La veritable importància històrica de
Montesa comença en època dels àrabs. Durant la conquesta cristiana va ocupar
una situació fronterera i en ella es va refugiar diverses vegades el meu ben
estimat cabdill musulmà Al-Azraq en guerra amb Jaume I (el carnisser de
Barcelona), aprofitant-se de l'amistat que l'unia amb Ibn 'Isa, senyor de Xàtiva i
Montesa. De nou va tornar a ser centre de rebel·lió musulmana dirigida per
Al-Azraq. El Infant
Pere -futur rei Pere III El Gran-, ara Baró de Pego, estava lluitant
contra els musulmans de Llutxent, sense acabar de derrotar-los, però la sobtada
aparició del seu ancià pare, el rei Jaume I, va permetre que derrotessin a Aben-Bazel
que ocupava Llutxent, deixant per tot arreu centenars de cadàvers de mudèjars.
El rei va tornar a València, però en arribar a Alzira es va sentir defallir i
pròxim a la mort, per la qual cosa va abdicar nomenant rei al seu fill Pere.
Jaume I es va vestir amb l'hàbit de Sant Bernat per morir i, abans d’aplegar a
la capital, va morir pel camí el 27 de juliol de 1276. Pere III va prendre les
regnes del poder i va armar un poderós exèrcit amb el que va derrotar als
acollits a la penya de la Mola de Montesa.
Segons la Crònica de Desclot a Montesa hi havia unes 30.000 persones refugiades, les
quals van ser fetes presoners i venudes com a esclaus.
Mirador del Castell de Montesa. Fot: Gonçal Vicens
L'any 1289 el rei Alfons III d'Aragó va
concedir Carta de poblament a Montesa i Vallada, repoblant així amb cristians
una zona que fins llavors havia estat perillosa per la seva situació
fronterera. Montesa va ser de patrimoni reial fins a l'any 1317, data en què va
passar a mans de l'orde monàstic-militar de Montesa com substituta en el Regne
de València de la desapareguda Orde del Temple. Amb aquest motiu, la vila i el
castell de Montesa van aconseguir gran preponderància.
Torre de l'homenatge del Castell de Montesa. Fot: Gonçal Vicens
Escut del primer Mestre, Guillem d’Eril, un gran expert
en les arts militars.
Però com no hi ha res etern, el març de 1748
el castell de Montesa va patir els efectes d'un terratrèmol que va convertir el
castell en ruïnes, derruint el convent, l'església i el palau del Mestre que es
trobaven al seu interior. El terratrèmol del 23 de març va tenir lloc al
voltant de les 6:15 de la matinada, després de copioses i fortes pluges. Al
terratrèmol del dia 23 van seguir oscil·lacions menys violentes, fins al dia 2 d'abril,
data en la qual un terratrèmol tan fort com l'anterior va destruir gairebé per
complet el que quedava a la zona. Els efectes devastadors es van estendre sobre
els pobles de les governacions de Xàtiva i Montesa, segons dades dels
historiadors Antonio Cavanilles, Carles Sarthou i el cronista Teodor Llorente,
a qui citem a continuació:
"Clarejava el dia 23 de març de
1748. Després de copioses pluges, somreia bonica la primavera ... Els clergues
del Sacre Convent havien resat en cor les Hores menors, i alguns d'ells estaven
celebrant missa. Tot d'una van sentir tremolar la terra als seus peus,
tentinejar les parets i desplomar-se les voltes amb horrible estrèpit. Eren un
quart del matí. L'església i totes les construccions del castell es venien a baix.
Un prolongat tro sortia d'aquelles ruïnes i un núvol de pols les envoltava. A
les dues hores, una altra sacsejada va completar la destrucció. Es va repetir
l'estrèpit i la polseguera, queien rodant per la muntanya els carreus despresos
dels murs ... "
Fot: Gonçal Vicens
Montesa (Valencia). Ruinas del histórico castillo de la Órden Militar de Montesa
"En Énguera, Vallada, Canals, Sallent i altres pobles de la costanera,
el terratrèmol va registrar una gran intensitat, produint desastres, esfondrant
cases, esglésies, campanars, despreniment de penyes... va obrir grans esquerdes
a la terra, arribant a assolir una longitud d'una llegua "
"En Montesa
va destruir gairebé íntegrament al Castell militar (les ruïnes avui encara
s'observen), quedant sepultats entre els seus enderrocs la gran part dels seus
habitants, resultant morts 18 persones, entre frares i cavallers. Els frares
supervivents de l'Ordre de Montesa, es van traslladar al juliol de 1748 a
València, a l'església del Palau del Temple, fins que el rei Ferran VI, gran
mestre de l'Orde, va decretar la construcció d'un nou convent ".
En abandonar els templers el castell, Montesa es va quedar amb les
llegendes. La vila havia proclamat a patrona a la Mare de Déu que es venerava a
l'altar major de l'església del castell.
La Mare de Déu del Castell i el relicari de la Santa
Espina de Montesa
Després de 1748, la imatge es va cedir a la
parròquia del poble i es va col·locar en l'altar major. També es venera una
altra relíquia que es conservava al castell. Es tracta de la Santa Espina, de
la qual el cronista Viciana va escriure el 1564 que quan els
frares del convent, els comanadors i els cavallers de l'Ordre veien que
s'acostaven núvols de tempesta, de les que solen portar pedres, pedres i altres
danys , els sacerdots i frares del convent, amb molta reverència treien el
reliquiari per conjurar el mal ennuvolat, aconseguint que aquest es desfés i
s'escampés sense fer mal al terme de Montesa.
El castell de Montesa i, al fons, el de Xàtiva,
controlant el pas de Castella al País Valencià.
Sobre "els apocalíptics dies dels
terratrèmols" tenim el "Novenari a
Nostra Senyora de Montesa", escrit al segle XVIII per Frey Don Pedro de
Borja, rector de Montesa i Vallada, testimoni d'aquells
esdeveniments:
"El dia 23 de Març de 1748, entre les
sis i set del matí, després d’insistents pluges, es commoguí tota la muntanya,
i l'altiplà granític que li serveix d’altiva corona, desentenent-se de la
solidíssima trava de la fàbrica de la Reial Casa de els Montesins, a la qual de
suport i sosteniment servís, es va obrir en profundes esquerdes, que van
empassar en les seves insondables pits, girons d'aquella obra monumental,
deixant-la completament trasbalsada. Una imponent columna de pols es va aixecar
sobre els núvols, anunciant a les viles del priorat, als pobles de la vega
xativina, als d'Albaida, i cap a cap de Villena i Almansa la magnitud de la
catàstrofe.
La Sagrada Imatge de la Mare de Déu,
oculta sota la runa de monumental església, va enviar els favors del seu
patrocini als seus fills habitants de la Vila, salvant miraculosament la seva
vida i confortant els seus cors abatuts, en el fragor d'aquella sobtada
tempesta ...
El furor desencadenat dels elements, no
es va limitar a sobtades vibracions i sacsejades de tota la muntanya i la Vila,
sinó que les pluges pertinaces, durant el transcurs de vint dies, empeses per
intenses onades de fred, produïren molestes nevades. Els fills de Montesa...
formant compacte grup, acompanyant a Jesús Sagramentat, havien sortit de la
població, deixant abandonades les seves cases, i acampats al recolzo dret del
barranc de la Font Santa, i al costat de l'Ermita del Calvari, convertida en
improvisat Tabernacle, i a l'abric de improvisades tendes de campanya,
invocaven, durant les vint terribles nits, la misericòrdia del Etern jutge. Va
cessar per fi el càstig, i al restituir els montesins a la seva vila
abandonada, acompanyant en devota processó a Jesús Sagramentat, va renéixer la
calma en els seus cors.
Entrada, pel nord, al castell de Montesa. Fot: Gonçal Vicens
Va seguir a aquesta l'alegria i la joia, quan
la notícia de la prodigiosa troballa de la Venerada Imatge de la Patrona, es va
escampar pels àmbits de la vila. La misericòrdia divina, atenent les súpliques
dels fills i les eficaces mediacions de la Mare, havia conservat també il·lès
el tresor de la Santa Efígie. L'oratori de la casa de la Arboreda, on va ser
dipositat aquest valuós tresor dels montesins, que no van cessar en les
expressions de filial veneració, es va convertir en dolç terme de les seves
constants visites. Cedida la Sagrada Imatge a l'església parroquial de la vila,
van preparar els seus habitants la solemnitat de la segona aclamació de la
estimadíssima Patrona." (Traducció del castellà feta per l’autor).
Esplanada del castell i torre de l'Homenatge. Fot: Gonçal Vicens
La Efígie Sagrada va fer la seva entrada triomfal a Montesa entre crits i
aplaudiments i tot el poble va aclamar la Santíssima Verge -per segona
vegada- com la seva patrona. L'estàtua de la Maria Montesina es va col·locar a
l'altar major, creat en el seu honor el 1765 i instal·lat a l'Església
Parroquial de Montesa, sota el títol de Santa Maria de l'Assumpció, nom que
rebia el derruït temple del Castell de Montesa. Però, el 1936 l'altar major de
l'Església Parroquial de Montesa va ser destruït i la imatge de Santa Maria de
Montesa va desaparèixer. Actualment el retaule és una rèplica del retaule de
1765, el mateix que la Mare de Déu actual és una còpia de l'antiga. La orfebreria
que adorna la imatge pertanyia a l'original, destruïda el 1936.
Comentaris