Electric Light Orchestra
Recorrent a la nostra insomne i omniscient font, anem a fer-los una petita semblança d'aquest, com es deia en la nostra època, grup.
Electric Light Orchestra va ser un grup
de rock simfònic natural de Birmingham, liderat per Jeff Lynne i amb
una trajectòria que abasta principalment des de 1971 fins a 1986, amb un breu
retorn entre 2000 i 2001, i amb un continu tràfec de membres que entren i
surten a formacions com Wizzard o Black Sabbath.
1970-1974: Origen del grup
A
finals dels anys seixanta, Roy Wood,
guitarrista, vocalista i compositor en The Move va idear la creació d'un nou grup
que utilitzés cellos, violins i seccions de vent i de corda per donar a la seva
música un so clàssic amb la finalitat de prendre el relleu deixat per The Beatles amb cançons prototip com Strawberry Fields Forever, també influïda
per la psicodèlia, i I Am The Walrus . Jeff Lynne, líder del grup The Idle Race, es va veure interessat en la idea.
El gener de 1970, quan Carl Wayne va
abandonar The Move, Lynne va acceptar la invitació de Wood per unir-se al
grup. En 1970 va sortir el primer tema del grup 10538 Overture.
En 1970 va sortir el primer tema del grup 10538 Overture.
A
mitjans dels anys setanta, la Electric Light Orchestra va
esdevenir una de les bandes amb més vendes en la indústria de la música. De
1972 a 1986, la ELO va acumular 26 senzills d'èxit al Regne Unit i vint als
Estats Units. D'altra banda, la Electric Light Orchestra ha venut més de 100
milions d'àlbums a nivell global.
1973: On the Third Day
1974-1981: Èxit global
Per al quart àlbum d'estudi del
grup, Eldorado, A Symphony, Lynne va contractar una
orquestra i un coro. El 1975, va ser publicat Face the Music, del qual es van extreure els
senzills "Evil Woman" i "Strange Magic". En aquells dies, la ELO havia
obtingut un important èxit als Estats Units, no obstant això, la seva
popularitat seguiria sent encara baixa al seu país d'origen, el Regne Unit,
fins a la publicació el 1976 de A New World Record, que va entrar entre els deu primers
llocs de les llistes.
Eldorado, A Symphony
A continuació, la Electric Light Orchestra es va embarcar en una gira mundial amb
una imponent decoració que incloïa llums làser i màquines de boira sobre un
escenari que imitava una nau espacial, en relació al logotip del grup. Als
Estats Units, els concerts van arribar a la xifra de 80.000 persones en el
concert ofert al Cleveland Stadium.
El 1979, el grup va publicar l'àlbum Discovery, amb el seu èxit "Your say Bring Em Down", un tall proper al rock. Discovery incloïa una notable influència de la música disc en
temes com "Shine a Little Love" o "Last Train to London".
El 1980, Jeff Lynne va ser sol·licitat
per compondre la banda sonora del musical Xanadu, però que el llargmetratge va obtenir escàs èxit, la
banda sonora, interpretada per la Electric Light Orchestra i per Olivia Newton-John, va aconseguir l'estatus de doble
disc de platí. El 1981, Jeff Lynne va canviar el so habitual del grup per a la
publicació de l'àlbum Time, passant a un rock progressiu més proper al de treballs
com Eldorado.
Jeff Lynne va voler donar
continuïtat a Time amb un doble àlbum Secret Messages, va aconseguir un mal lloc. La
publicació de l'àlbum va ser seguida per una sèrie de males notícies per al
grup, pel fet que no es va produir cap gira de promoció i l'abandonament del
baixista Kelly Groucutt, així com a la marxa de Bevan per tocar amb Black Sabbath. Així, el 1983 es produeix la separació formal de la
Electric Light Orchestra.
El 1985, Lynne, Bevan i Tandy, al costat del saxofonista Christian
Schneider, van tornar a l'estudi de gravació per enregistrar l'últim àlbum del
grup, Balanç of
Power,
publicat al començament de 1986. Els singles extrets de l'àlbum no van entrar
en les llistes d'èxits. L'àlbum va estar marcat per l'absència d'una secció de
cordes i per la substitució sintetitzadors, aquest cop interpretats per Tandy.
Tot i no signar un anunci
oficial, l'Electric Light Orchestra va trencar després de
finalitzar la gira de promoció de Balanç of Power.
Sota un acord comercial que li
feia copropietari del nom del grup, Bevan va continuar el projecte el
1989 sota el nom d'ELO Part II, sense membres de l'original ELO a
excepció de Clark. ELO Part II va publicar el seu àlbum debut, Electric Light Orchestra
Part Two,
el 1991. Un segon àlbum, Moment of Truth, va sortir el 1994 i van programar
una extensa gira fins a 1999. El mateix any, Bevan es va retirar de la formació
i va vendre la seva part del nom a Jeff Lynne el 2000. La resta dels
membres del grup continuen en l'actualitat sota el nom de The Orchestra.
2000-2001: Reformació
Jeff Lynne reformar la Electric Light Orchestra el 2000 amb la publicació de Flashback, un box set de tres CD amb
temes remasteritzats i treballs inèdits o inacabats. Un any després, el 2001, Lynne va publicar l'àlbum Zoom. Encara que l'àlbum està acreditat a l'Electric Light
Orchestra, l'únic membre de la formació original, a part de Lynne, va ser Richard Tandy en un únic tema. A diferència
d'altres treballs anteriors, Zoom presenta un so més orgànic amb un menor èmfasi en els
efectes electrònics i en les seccions de corda. Un so orgànic procedeix d’instruments
“naturals”, com el tambors, el bongos, guitarres... Alguns afirmen que el so
orgànic està en les textures i paisatges sonors, que recorden la natura, les
selves.
La seva discografia:·
- 1971: The
Electric Light Orchestra/ No Answer.
- 1972: ELO
2.
- 1973: On
the Third Day.
- 1974: Eldorado,
A Symphony.
- 1975: Face
the Music.
- 1976: A
New World Record.
- 1977: Out
of the Blue.
- 1979: Discovery.
- 1980: Xanadu.
- 1981: Time.
- 1983: Secret
Messages.
- 1986: Balance
of Power.
- 2001: Zoom.”
- Last train to London. Una joia dels anys
seixanta.
- Don’t bring me down. En
directe, gairebé res.
- All over the world. Amb
els mateixos Gene Kelly i Olivia Newton John.
- Hold on tight. Un clip de prehistòria dels
videoclips.
- Rock’n'roll is king. Molt recent, amb so directe.
- Roll over Beethoven. De l’any 1972, gran añada.
- Shine a little love. Porta
d'or als 80, atents a la corda.
- Twilight. Un amb lletra,
per a amants del karaoke.
- Turn to stone.
·Fons i vincles·
(1) Lloc oficial, segons Wikipedia.
Comentaris