L"ecce-mono" de Borja
No puc negar-ho, no sóc seriós, sempre em delata una vena que tinc còmica i sorneguera, una mica burleta ... Sóc un valencià i el mesinfot també m'ataca de vegades. Per això porto al bloc una notícia que si no fos pel pessimisme i abatiment que experimento, de segur que l'hagués passat per alt. Però al assabentar-me he pogut somriure i espantar-me, al mateix temps, i crec que encara estic sorprès pels fets. La bona dona Cecilia Gimenez, pintora ella, que havia venut molts quadres al seu poble i comarca, des de feia temps venia retocant els frescos de les parets del santuari, perquè hi havia molta humitat i no hi havia cap ajuda oficial per restaurar-los d’acord amb el que és degut.
El "ecce-mono" de Borja
Cecilia Giménez, la restauradora del Ecce-Homo
La seva tasca restauradora ha estat reconeguda per una de les nétes del pintor Elías García
Martínez, la qual venia fent des de feia temps, sobretot retocant el
vestit. No obstant això, els mitjans de premsa i televisió han dit que aquesta velleta
es va colar dins del temple, i pel seu compte, va fer la restauració. La dona,
Cecilia Giménez, ho nega i diu que tenia permís del capellà o rector, el qual
encara no ha donat la cara per defensar-la.
També
al·lega Na Cecília Giménez que el treball de restauració que tothom ha vist és
una obra inacabada, perquè va haver de viatjar per un assumpte relacionat amb el
seu fill que és un deficient mental de 60 anys. Segons les seves declaracions,
en tornar per continuar amb la restauració, ja s'havia format tot el pollastre
mediàtic.
Borja
és un petit municipi aragonès, de camí a Navarra i la Rioja, amb un patrimoni
cultural excepcional, així com una agricultura vitivinícola amb vi de
denominació d'origen Camp de Borja i una producció d'excel · lent oli d'oliva.
Entre
la Ribera Alta de l'Ebre i el Moncayo, presenta un territori de suau relleu amb
planells, travessat pel riu Huecha. Part del seu territori està ocupat pel Parc
natural del Moncayo i als vessants d'aquesta muntanya es troba la Mola Alta de
Borja (672,5 m.), On afloren fresques fonts d'aigua en zona de pinedes, lloc
triat per l'home per construir el Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, on
hi havia un bust pintat l'Ecce-Homo, obra del pintor valencià Elías García
Martínez (Requena, 1894-1934).
A
la foto apareix la seva néta la senyora María Victoria García Blanc donant al
Centre d'Estudis Borjanos un llenç que representa a la Verge dels Dolors. Està
signada per D. Elías el 1933 i al dors s'indica que la va pintar a València als
75 anys.
La seva tasca restauradora ha estat reconeguda per Teresa García, una de les nétes del pintor Elías García Martínez (no de Cecilia como diu TVE), la qual venia fent des de feia temps, sobretot retocant el vestit.
Al
santuari hi ha una església trigo-gòtica, amb un retaule barroc llaurat per
l'escultor Bernabé Mendoza i daurat pel religiós franciscà Fra Manuel Castelló
l'any 1754. També hi ha la talla d'una Mare de Déu amb el nen que diuen ser de
temps visigots. I allà també hi ha el "Ecce-mico". El complex
històric del segle XVI també inclou un edifici denominat 'El casalot', on es va
rodar una versió de 'Noblesa baturra' amb Imperi Argentina. El complex, que té
una hostatgeria amb força clients a l'estiu, és a 5 quilòmetres del casc urbà.
Al
santuari hi ha una església tardo-gòtica, amb un retaule barroc llaurat per
l'escultor Bernabé Mendoza.
El
Caserón és un edifici dels segles XVI-XVIII. En 1602 es va construir el saló
que veiem a la foto. En 1681 es va fer l'escala principal.
El
8 d'agost de 2012 el Centre d'Estudis Borgians va donar a conèixer el cas de la
que podria ser la pitjor restauració de la historial, declarant "el seu
profund pesar" per aquest fet que van qualificar com
"inclassificable". El web del Centre va rebre 25.000 visites el
refien de setmana. El Heraldo de Aragón va difondre la notícia del nyap per tot
Espanya, no trigant a fer-se ressò la premsa mundial.
El Heraldo de Aragón
L'Ajuntament
de Borja, segons El Heraldo, ha encarregat a una professional un informe sobre
els danys ocasionats després de la intervenció de la pintura del Crist de Borja
que va ser realitzada, afegeix el diari, per "una particular, que, segons
el consistori, va actuar sense demanar permís ". Segons ha dit a El País
el regidor de Cultura del consistori, Joan Maria de Ojeda, ha estat una veïna
de 80 anys, anomenada Cecilia, que va actuar sense permís però "amb bona
intenció". Aquesta senyora té al seu càrrec un fill subnormal de 60 anys
i, pel que sembla és una pintora prestigiosa al seu poble, on ha venut molts
quadres. També va aclarir que l'obra ja estava molt deteriorada i que no era
tan antiga, "d'importància relativa". "És més la qüestió
afectiva que la importància artística".
En
les xarxes socials la notícia provoca rialles i ja hi ha muntatges de
l'Ecce-Homo de Borja (rebatejat com "Ecce-mico"). Alguns diuen que
l'Ecce-mico s'ha convertit en un símbol d'Aragó, regió caracteritzada pel
menyspreu de la cultura, del seu patrimoni i "somardez" (paraula
aragonesa que ve a significar el que les valencianes mesinfot i burleta juntes)
a parts iguals. Alguns opinen que els borjanos no es mereixen aquestes bromes
i, menys, que per culpa d'una cagada Borja ha estat coneguda a nivell mundial,
tenint tan magnífic patrimoni cultural. Molts espavilats mercaders ja estan
fent negoci amb l'efígie restaurada estampada en samarretes.
Internet s'ho pren amb bon Humar per treure ferro a l'assumpte. A Facebook s'ha creat el grup obert «Restauradors de
l'Església de Borja» en el qual cada usuari pot pujar la seva pròpia
restauració. Així, es pot veure l'Ecce Homo amb la cara de la Mona Lisa, Chuck
Norris, Paquirrín, Espinete o El Fary. A twitter demanen que no ho tapin i que
el treguin de gira per Espanya i el món sencer, ja que tots tenen dret a coner
al "Eccemono".
Ecce-Paquirín y Ecce-Chubaca
Un
parapsicòleg, juntament amb Iker Jimenez, estudiant l'Ecce-Cara Belmez
La
pitjor restauració de la història? Així va quedar la pintura del Crist de
Borja
Cecília,
l'anciana pintora que va destrossar l'obra d'art ha declarat que es troba molt
penedida i que col · laborarà per a la seva restauració. La veritat, és que
resultarà molt difícil recuperar la pintura, doncs ja es trobava bastant
deteriorada en ser un oli pintat sobre una paret que no va ser tractada
prèviament.
El
regidor de Cultura de Borja, Joan Maria Ojeda, ha explicat que un equip de
restauradors professionals es traslladarà a la localitat pròximament per
estudiar l'estat en què ha quedat l'obra i les possibles solucions. Des del
Govern d'Aragó diu que no es tracta d'una obra "catalogada" i no és
de la seva competència.
Una
octogenària es cola en una església i «restaura» un fresc
El
Ecce-Homo del Santuari de la Misericòrdia de Borja, ha estat víctima d'una
senyora benintencionada, que pretenia restaurar el seu rostre i li ha posat
cara de simi. No es tracta de cap broma. I tampoc d'una entremaliadura
infantil: el que la majoria dels terrestres qualifiquem de nyap, per una
senyora octogenària de la localitat aragonesa de Borja és art pur. Segons Joan
Maria Ojeda, regidor de cultura de Borja, la bona senyora va decidir pel seu
compte i risc restaurar el fresc que es trobava en mal estat per la humitat del
temple.
El
«Ecce Homo» ha patit una nova tortura. La imatge que mostra a Jesucrist amb la
corona d'espines després de ser assotat i humiliat ha estat protagonista d'una
rocambolesca restauració. A l'església de Borja (Saragossa), hi ha una pintura
de la cara de Jesús en un dels murs. Pel que sembla, no es trobava en molt bon
estat, però cap institució va prendre mesures per reparar-la. Se'ls va avançar,
segons informa elHeraldo d'Aragó, una feligresa, que va decidir fer una versió
lliure, més aviat abstracta, però amb poca fortuna. Segur que alguns veïns van
recordar la dita de «Virgencita, que em quedi com estic", davant tal nyap.
La
Veu de Galícia. 22 agost 2012
Comentaris