Religions monoteistes i sectes secretes
Tornem a la nostra peculiar Història de la Humanitat. Després del Diluvi, els Annunakis van tornar a la Terra per a recuperar el seu poder i seguir amb el seu pla de dominació de l’home. Els humans parlaven ara diferents idiomes el que dificultava la seua unió. A poc a poc els diferents focus de civilització ressorgien novament, sent Sumèria i Egipte els primers. Alguns Atlants i Lèmurs havien sobreviscut també al diluvi. A Sud-Amèrica el déu Viracocha i, a l’Índia, els vimana i el regne de Shamballa, es van establir com a focus de resistència anti reptilians. A més, poblaven la Terra multitud de criatures estranyes, mitològiques, producte dels encreuaments reptilians amb els llinatges atlants, lemurians i humans. La novel·la de l’escriptor britànic J. R. R. Tolkien, El Senyor dels Anells, podria definir molt bé a esta època. Els mags (atlants i lemurianos) lluitant junt amb els hòmens, nans i elfs per a derrotar als reptilians.
Va ser la primera Edat Mitjana, relatada en els Edda, que són col·leccions d’històries relacionades amb la mitologia nòrdica i sorgides de dos recopilacions literàries islandeses medievals. Juntes formen el corpus més important per a conèixer la mitologia nòrdica. Els manipuladors afirmen que en estos textos se’ns narra l’aparició de la nova raça coneguda com els aris. Una raça formada pel llinatge atlant i lèmur junt amb el dels nòrdics. Esta estirp va ser capaç de reconquistar novament l’antic imperi mundial i, la qual cosa és més important, va aconseguir vèncer als Annunakis el 1700 a C., havent d’amagar-se estos rèptils en ciutats subterrànies, com les de Capadòcia, i portar una vida oculta i depredadora. Els trets reptilians eren perseguits fins a l’extermini, encapçalant el genocidi el mateix Thor i les seues armes del tro, capaços de destruir les naus de qualsevol Annunaki o criatura reptiliana.
Els focus de cultura van sobreviure en xicotets regnes que van tornar a l’equilibri amb la naturalesa. No obstant això, els Annunakis regressaren després de la mort de Thor. Com no podien mostrar-se obertament, van canviar d’aspecte i es van fer passar per humans. Van triar una raça per a amagar-se entre ells, optant pel poble jueu i als seus patriarques. Primer els van alliberar de l’esclavitud del faraó i els van conduir a la Terra Promesa on van haver de derrotar criatures híbrides amb el suport de la tecnologia annunaki: “Es van assentar en el focus energètic més fort que existia en la Terra (Jerusalem) i prop d’una porta dimensional. Ambdós permetien una millor comunicació amb els reptilians ascendits que ajudarien a executar un pla de control sobre la humanitat. Un pla per a continuar ascendint com a raça a costa nostra”, afirma R.A. Boulay en Serps i Dragons voladors, Galaxy Books, Clearwater 1990, t. Anthony Rengifo.
8. Les religions monoteistes de l’1al 570 dC )
L’Església de Roma ha construït un Jesús a la seua mesura, desvirtuant el seu missatge i cometent en nom seu els majors excessos històrics. Durant els últims dos mil·lennis, Jesús ha estat el centre de l’esperança i de les ànsies de perdó de moltes persones. No obstant això, els defensors del Nou Orde Mundial han negat la seua existència, perquè el seu missatge és una amenaça per als seus plans, per la seua neciesa, per la seua força i pel revolucionari que continua sent encara en els nostres dies: un missatge d’amor.
Durant aquest període el poble d’Israel s’enforteix com a regne i té la seua major rellevància en el 965 a C. amb el regnat de Salomó. El regne reptilià pareix imparable, no obstant això, una nova reacció dels llinatges nòrdics, representada per assiris i babilònics, ataca Israel aconseguint fer presoners als principals capitostos i gran part de la població fesol el 586 aC. Però el 331 aC apareix un híbrid reptilià, Alexandre el Magne, que reconquista un a un els territoris perduts en la guerra contra els aris. La seua obsessió per arribar fins a l’Índia no és una altra que anul·lar els principals focus nòrdics. Recordem com la regió de l’Índia havia sigut un reducte dels atlants després del diluvi. A la mort d’Alexandre el seu imperi desapareix, no obstant això, la seua missió va ser complida al destruir els nuclis nòrdics i alliberar al poble jueu de la seua esclavitud persa.
Alexandre el Gran era un reptilià que va descobrir els secrets de l’antiguitat al trobar la tomba d’Hermes i llegir la Taula maragda, en la que es narra el periple de Thoth, l’Atlant reptilià, constructor de la gran piràmide i que abandona Egipte per a refugiar-se en terres centre-americanes, on després d’una dura batalla, aconsegueix imposar-se i establir en esta part del món, la continuïtat del domini reptilià.
Edición del texto en latín de Chrysogonus Polydorus, Nuremberg 1541 (Wikipedia)
No obstant això, l’Imperi Romà s’expansionava i tornava novament a sotmetre al poble d’Israel destruint el seu temple de Salomó, i mantenint a la seua classe dirigent davall el jou romà. Va ser llavors quan els mags nòrdics, en el seu afany d’ajudar a l’home, van manipular genèticament el cos de Maria i va concebre Jesús, un ser superior i espiritual, fill de Déu. La seua vinguda havia sigut preparada meticulosament per a destruir la religió jueua. La seua ambaixada d’amor contrastava amb els castics a què sotmet Iahvé al seu poble. El seu missatge “ameu-vos els uns als altres” és el mig per alliberar-nos de la nostra esclavitud i conèixer la nostra pròpia essència.
L’any 325 va aparèixer la reacció reptiliana i els Annanuki, o els seus representants, es van infiltrar en la religió cristiana. En primer lloc, van manipular Constantí, que va declarar la religió cristiana obligatòria. Però eixa religió cristiana, res tenia a veure amb la verdadera. Es van fer oficials uns evangelis i es van prohibir altres; es redissenya la figura de Jesús i es crea una Església a la mesura del poder polític i religiós. Els antics déus egipcis solars van ser reinventats, l’Apocalipsi de Juan va significar el retorn a l’amenaça, al castic diví al final dels dies: de nou els mètodes reptilians.
9. Edat Mitjana i Renaixement (s. V al XVIII dC)
L’Edat Mitjana és sinònim d’obscurantisme d’absència de civilització, de barbàrie. Ens imaginem la vida feudal dominada per la reialesa, la noblesa amb els seus castells i senyorius. El poble pla, ignorant i esclau dels senyors feudals. A la caiguda de l’Imperi Romà, les ciutats cosmopolites van ser substituïdes per la vida en el camp i els xicotets senyorius entorn d’un castell.
Els manipuladors, quan desitgen controlar una població en massa, la primera cosa que fan és desconnectar-la del verdader coneixement, fer-los oblidar els que són i amagar-les el seu infinit potencial de manifestar el seu propi destí, així com privar-les del control de les seues pròpies vides. Cal convèncer-los de que són insignificants i impotents al costat del incommensurable Déu que pot jutjar-los i castigar-los si cometen pecats, inclòs enviar-los a l’infern on experimentaran conseqüències extremadament desagradables. Els reptilians van crear les religions monoteistes per aquesta raó, i els sacerdots i religiosos clau dins d’elles, difonen unes idees en què, per descomptat, no creuen.
L’autentica lluita pel poder entre reptilians i nòrdics no s’alliberava amb l’espasa, sinó amb els símbols de les religions del llibre, com la cristiana i la musulmana. En eixa lluita, a més de les espases, van intervenir de forma especial les florents sectes secretes, com els Illuminati, amagades darrere d’un vel religiós per a justificar els seus autèntics plans de control de la humanitat. A partir del segle XV, durant el Renaixement, canviarà totalment la societat occidental, perquè l’home recupera els valors clàssics i es converteix en amant de l’art, la cultura i la política, a la vegada que ressorgeixen uns ideals amb què es llança decididament a la conquista del món. Mentrestant, en la resta de l’orbe, les petges d’un coneixement antic i quasi perdut, pugnaven per ressorgir, sobretot en el continent americà.
L’Església Catòlica de Roma es constitueix com a salvaguarda del coneixement reptilià i òrgan del seu poder, donant origen a les sectes secretes del Priorat de Sió o els Cavallers Templers. Aquests pareixen defendre la religió cristiana, no obstant això, en realitat estan transmetent els coneixements dels antics i els déus reptilians. També en la religió musulmana apareixen sectes, com “Els Assassins”, molt semblants a la dels cavallers templers i amb idèntics fins. En realitat, aquests assassins formaven la secta dels nizaríes, els detractors de la qual van nominar com hashshashiyyín ('bevedors d’haixix', d’on deriva assassins), que son una branca de la secta religiosa xiïta-ismaelita dels musulmans de l’Orient Mitjà, activa entre els segles X i XIII. Es va fer famosa a partir del segle XI quan va tindre el seu màxim poder en la dinastia Fatimí, per la seua activitat estratègica d’assassinats selectius contra dirigents polítics, militars o Reis.
La resta de persones es mantenia en la ignorància, inclús la majoria dels què pertanyien a estes sectes secretes o practicaven la religió cristiana o musulmana. La campanya de desinformació és vital per a mantenir aïllats als humans i tenir-los ocupats en guerres i intrigues que alimenten als Annunakis, ja que ells s’alimenten del dolor i patiment dels humans, així com els Pleiadians viuen de l’amor entre els hòmens.
En Àfrica, els dogons de Mali són també assimilats pels reptilians que s’adapten als diferents graus culturals de les societats humanes. En aquesta època a Amèrica el poder reptilià és absolut, amb les seues piràmides, com la de Chichen Itza, que ens recorden els mètodes dels reptilians en l’antic Egipte. Els sacrificis humans als déus estan generalitzats. Els reptilians es mostren obertament com ho demostra el crani de Starchild, l’anomenat Xiquet de les Estreles, custodiat per Loyd Pie. Amb l’arribada dels espanyols i portuguesos, estes cultures reptilianes desapareixen ràpidament. D’açò es va encarregar l’Església i, sobretot, els jesuïtes que van participar activament en l’ocultació dels símbols del coneixement antic.
Una representació clàssica d’un Alien
Gris (esquerra) i una representació artística de com el cráneo
Starchild hauria sigut vist en vida (a la derecha). De la web Ulls en l’Eternitat
Crani de Starchild i reconstrucció. De la web Ufoblogger
El crani del xiquet de les estreles està provat que va pertànyer a un xiquet d’uns cinc anys d’edat que va viure fa 900 anys, i que va ser trobat en 1930 en una mina prop de Cooper Canyon a Mèxic, aproximadament a 160 km al sud-oest de Chihuahua. El crani, junt amb els ossos d’un adult que van ser trobats al seu costat, van passar a propietat de Ray i Melània Young en els anys 90, que van sol·licitar l’ajuda de LLoyd Pye per a fundar el projecte Starchild, convençuts de que l’estranya forma del crani no podia deure’s a una malformació.
Per als científics estes restes òssies són l’evidència d’una hidrocefàlia, una malaltia en què el crani s’ompli de líquid, i atès que en edats primerenques l’estructura òssia del crani no està constituïda, deforma el cap proporcionant-li una dimensió desmesurada. Una altra possibilitat seria que el xiquet patira progeria, una malaltia en què es sofreix d’un envelliment prematur. Ambdós malalties podrien haver-li causat la mort a eixa primerenca edat.
En el Renaixement sorgeixen estirps monàrquiques europees de sang blava, és a dir, de sang reptiliana. David Icke en el seu llibre Fills de Matrix, il·lustra este tema de manera conscienciosa. El centre de control passa de Roma a Londres, on Sir John Dee, mag de sa majestat, utilitza la ciència empírica per a confondre els humans. Un altre mag que conserva el coneixement reptilià és l’alquimista
Sir John Dee i Sant Vicent de Paul
Al final del període assistim a la creació d’una nova secta que es convertirà en l’elit de les altres sectes, on es van a reunir els líders de la jerarquia eclesiàstica (jesuïtes) junt amb els líders de les cases reals. Esta secta és la dels Illuminati que desenrotlla plans de dominació mundial i inclou líders de països i cultures diferents
Símbol dels
Illuminati i senyals illuminati en el bitllet d’1 dòlar, on es veu un ambigrama
com este mdcclxxvI i el seu significat és 666, també es veu una frase novus
ordum ceclorum: nou orde del món
Comentaris