sábado, 26 de noviembre de 2011

El dotzè planeta

      Els desvaris de Z. Sitchin també es basen en la troballa d’un suposat cilindre-segell conservat en l’Hermitage de Sant Petersburg. Es tracta d’un esbós realitzat per Sitchin que podem contemplar baix, el qual serveix perquè ell i els seus seguidors, sustenten les seues teories sobre l’adveniment extraterrestre, les seues conjectures sobre la descendència alienígena, per mitjà de manipulacions genètiques d’homínids, dels fundadors de les primeres civilitzacions d’Orient Pròxim, així com l’existència de bases extraterrestre fa 4.500 anys en el planeta Mart.


       Al explicar aquest esbós fet a ma, Z. Sitchin , diu que l’objecte central d’aquest antic dibuix, el globus alat, simula el símbol del Dotzé Planeta. Per a la majoria dels historiadors és el símbol del Sol. No obstant això,  a Sitchin li pareix diferent: és més mecànic, més manufacturat que natural. Les seues «ales» semblen panells solars dels què utilitzen les naus espacials nord-americanes per a convertir l’energia solar en electricitat. Les dos antenes no es presten a error. Afirma que es una nau circular, amb la seua part superior semblant a una corona, amb les ales i antenes esteses. E troba navegant  pels cels, entre Mart (l’estrela de sis puntes), la Terra i la Lluna. En la Terra, una divinitat (“home-àguila”) estén la seua mà rebent a un astronauta (“home-peix”) que està encara en els cels, prop de Mart. A l’astronauta se li mostra portant un casc amb visor i una cuirassa. La part inferior del seu vestit és com la d’un «home-peix», potser un requisit davant d’un possible amerizaje d’emergència en l’oceà. En una mà sosté un instrument; amb l’altra pareix respondre a la salutació de la Terra.

      Alguns crítics de l’obra de Sitchin afirmen que l’esbós que hem vist es una copia treta dels vertaders cilindres, en la seva major part procedents de segells neo-asiris, no sumeris, i que per tant amb una edat al voltant dels 3000 anys, i no 4500 anys com pretén l’autor. Vegem a baix una imatge d’un autèntic cilindre.


Cilindre-segell del període neo-asirio, finals del segle VIII a.c. aprox.

     Les diferències quant a proporcions dels personatges representats en els segells mesopotàmics són fruit d’una diferenciació en la dignitat: un déu, o regent divinitzat, son de major grandària que les figures que representen als hòmens. A l’esquerra del cilindre apareix el déu Nabu, el de la saviesa, com indica l’enformador per a l’escriptura que figura a la seua esquena; als seus peus té un cèrvid (el mušhuššu) i davant està l’home a qui se li ha donat audiència. Entre ells apareix la lluna creixent. A continuació apareix l’arbre de la vida, sobre el qual apareix un disc solar alat que representa a una divinitat solar (Shamash, Assur i inclús Ahura Mazda). Després, a la dreta, apareix la deessa Ishtar i, finalment, les Plèiades en forma de boles.

      Tornant al suposat cilindre-segell  del Hermitage, podem apreciar en el seu disseny les següents figuracions d’esquerra a dreta i de dalt a baix: les Plèiades, una espasa (símbol de Marduk) junt amb una llança que representa la seua sobirania divina, un sebittu assiri, la lluna creixent, un romboide -tal vegada el signe femení de la fertilitat-, una  taula, un disc solar alat, un peix, una estrela i finalment, un altre sebittu “pisciforme” o “suhurmasû”. En una primera ullada, res a veure amb les alienígenes interpretacions de Sitchin. Amb la interpretació autèntica d’un cilindre podem constar que el suposat cilindre segell del Hermitage no diu res, perquè no hi ha escenificació coherent. És un conjunt de signes i figuracions inconnexes sense cap propòsit representatiu, excepte sostenir les excèntriques afirmacions dels extraterrestres de Zecharia Sitchin.

      El dragó europeu, la serp i les criatures monstruoses, en general, van eixir de la imaginació extasiada dels xamans euroasiàtics, els quals creien que durant els seus viatges extàtics cap al Més Enllà en busca d’aliments i prosperitat per a la seua tribu, havien de superar unes etapes i vèncer uns monstres abans d’aconseguir la seua meta. La serp i el dragó representen la pervivència de l’antic culte a la Deessa Mare, com veurem en altres apartats d’aquest Blog. La creença en l’existència d’uns humanoides reptilians, el cap dels quals fins no fa molt era el mateix George Bush, és producte d’una imaginació febrosa i acientífica.



       En l’article de la Wikipedia s’afirma de Zecharia Sitchin: “En realitat el seu treball va ser més que deficient, com ho demostren diversos científics, historiadors i arqueòlegs (veure http://www.skepdic.com/sitchin.html). Les seues traduccions de textos sumeris antics tenen molts errors i tota la seua obra es pot catalogar com pseudohistòria i pseudociència.
      Dins de les seues més estrafolàries afirmacions estava la que atribuïa la creació del ser humà a un treball d’enginyeria genètica dels Anunnaki. Segons ell, eixos extraterrestres van crear a l’Homo sapiens per a utilitzar-ho com a esclaus per a treballar en les seues mines d’or, al creuar els gens extraterrestres amb els d’Homo erectus.
      També va afirmar que van ser les armes nuclears (el “mal vent”, com es descriu en el cant “El lament d’Ur”, escrit en llistons cuneïformes) les que van destruir la ciutat d’Ur l’any 2024 abans de Crist. Armes nuclears que serien utilitzades en una guerra entre les distintes faccions extraterrestres.”
      Per a saber més de les idees pseudocientífiques de Sitchin consulte:

Creació d’Eva (ADN mitocondrial) el 200.000 aC

      Eva és el principi de l’home. Avui sabem per l’ADN mitocondrial de tots els que habitem ara la terra descendeix d’una Eva que va habitar Àfrica fa 200.000 anys. Els Annunakis no ens van crear, nosaltres estàvem ja ací. Els humans abandonem África fa uns 60.000 anys. L’Homo ergaster, sorgit en el centre d’Àfrica, va partir cap a rumbs desconeguts fa 1 milió d’anys: cap al sud del continent africà i va arribar al cap de Bona Esperanza, no va poder avançar més i allí es va estancar, evolucionant cap al que arribaria a ser l’Homo sapiens, aparegut fa uns 200.000 anys. Altres ergasters es van dirigir cap a Europa i, a l’arribar al confí de la Península Ibèrica, van evolucionar fins a donar lloc a l’Homo antecessor, del que va sorgir l’Homo heildebergensis i, d’aquest, l’Homo neandertalensis i l’Homo de Denisova que es va estancar en els confins de Sibèria. Per la seua banda, l’ergaster que va arribar als confins de les illes indonèsies, va evolucionar com a Homo erectus i, en l’illa de Flores, com a Homo floriesensis.

      El que acabem d’exposar seria una burda exposició de la teoria científica. No obstant això, en espera de tractar el tema en el Blog, vegem al senyor Zecharia Sitchin amb els seus enrevessats raonaments, afirmant que el ser humà actual ja existia i va ser manipulat genèticament pels Annunakis.

     Segons els segells de fang sumèries, l’explotació de les mines d’or en Àfrica per part dels Annunakis, passava per moments difícils. Els miners s’havien rebel·lat per les condicions tan dures d’explotació a que el sotmetien els extraterrestres. La situació es va fer insostenible ja que la dependència del producte era vital per als extraterrestres. Llavors el seu líder en la Terra, Enki, va pensar que es podria manipular genèticament algun d’aquells homínids que habitaven prop de les mines, per a utilitzar-los com a treballadors. Primer van modificar un Adam però van tindre problemes amb la reproducció. Després de molts fracassos, van crear una Eva a partir de la modificació d’una costella d’Adam i va nàixer l’Homo sapiens sapiens.  En què va consistir la manipulació? Els Annunakis van anul·lar la major part dels centres energètics de l’homínid perquè no pogués rebre l’energia exterior. També van subministrar a l’homínid part de l’ADN Annunaki, amb la qual cosa se li va donar una consciència reptiloide, creant uns hòmens eficients, calculadors i freds. Aquesta característica els apartaria de rebre l’energia de l’univers que habitem. No obstant això, el ser humà, per la seua condició de mamífer, “es va sobreposar al cervell de rèptil i els hòmens van començar a experimentar sentiments a pesar de tot”. Al principi van crear unes quantes criatures, suficients per a treballar en les mines, i al terme de la jornada tornaven a la base Annunaki  que s’anomenava “EL Edèn”. Però un ser tan “amorós” i sentimental havia de reproduir-se com els conills. Els Annunakis, veient com es reproduïen els hòmens, van témer per la seua seguretat, així que els van expulsar del Edén i els van deixar prop de les mines. Els Annunakis van veure llavors les dones dels hòmens, i les van prendre. La creació d’una raça híbrida entre els Annunakis i els humans, va donar lloc a la raça més poderoses, capaç d’aconseguir el poder de l’Univers.

El prediluvi (200.000 al 10.178 aC)

       En la història verdadera hem parlat dels Atlants d’origen terrestre, alta estatura i desenrotllada civilització. dels Nefilim, originaris del planeta Nubiro, que ens van envair i van convertir a l’home en el seu esclau. No obstant això, en la nostra història va haver-hi sers més positius, com els Pleiadians o nòrdics, uns sers benignes, màgics, del record dels quals van eixir els contes infantils. Venien de les Plèiades, segons el contactat suís Billy Meier. Aquests sers bons van ser els que ens van implantar la llavor que ens va orientar i ens va donar un camí a la nostra existència. La seua capacitat de tindre sentiments els feia superiors a les races reptilianes.


Una nau de Les Plèiades segons Billy Meier

      Els Annunakis, coneixedors de la genètica per a millorar les espècies, van aprofitar el fet que els Atlants foren híbrids dels Pleiadians i es van apropiar de la seua herència, adoptant els trets externs d’ells, infiltrant-se en les escoles de secrets. Dels experiments genètics dels Annunakis amb l’ADN nòrdic, van eixir diferents criatures enumerades per  les nostres llegendes i contes infantils: elfs, gegants, gnoms, ogres… moltes d’estes criatures van prosperar causant el caos i apoderant-se d’alguns territoris on habitàvem els humans.

      Mentrestant, una nova filosofia en forma de religió començava a prosperar i desenrotllar-se en les colònies atlants, promoguda pels infiltrats Annunakis. Es tractava del culte al Sol, la religió solar. Açò va ocasionar enfrontaments entre les diferents ciutats i territoris atlants. Al final els atlants híbrids van ser els àngels caiguts per la temptació de la serp (els Annunakis). Els relats de La Bíblia sobre la lluita del Bé i el Mal es convertien en religió i llegenda, així com les referències a altres criatures gegants. Els inferns representats en l’interior de la Terra eren el domicili dels Annunakis, i altres races derivades dels seus experiments; refugiats en una xarxa de galeries subterrànies per tot el planeta i que en l’actualitat anem descobrint, com la cova dels Tayos a Equador.

      Diferents sèries de ciència-ficció han basat els seus arguments en les teories de Sitchin, per exemple, en la sèrie televisiva Stargate, el còmic Silver Surfer de Marvel Còmics, les sèries televisives Babylon 5, Battlestar Galàctica i Smallville, on es menciona com els kriptonians van visitar la Terra en el passat i van ser confosos per déus. A més, els Anunnaki han sigut inspiració per a treballs musicals, com els del grup alemany Running Wild que va escriure en 1995 la cançó Gènesi (The making and fall of a man) per al seu disc Black Han Inn. La banda porto-riquenya Carrer 13 va llançar el disc Entren los que quieran, en ell que es troba un interludi instrumental anomenat "En Anunnakilandia". Dia Sexto parla dels Annunaki en la seua cançó "Origen" de l’àlbum KI.EN.GI.. En el joc de rol Fàding Suns, llançat per Holistic, en el qual els sers humans poden viatjar a través de diferents sistemes solars a partir dels portals de bot hiperespacials d’una raça extraterrestre antiga identificada com els Annunaki.








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...