El dotzè planeta
Els desvaris de Z. Sitchin també es basen en la troballa d’un suposat cilindre-segell conservat en l’Hermitage de Sant Petersburg. Es tracta d’un esbós realitzat per Sitchin que podem contemplar baix, el qual serveix perquè ell i els seus seguidors, sustenten les seues teories sobre l’adveniment extraterrestre, les seues conjectures sobre la descendència alienígena, per mitjà de manipulacions genètiques d’homínids, dels fundadors de les primeres civilitzacions d’Orient Pròxim, així com l’existència de bases extraterrestre fa 4.500 anys en el planeta Mart.
Al explicar aquest esbós
fet a ma, Z. Sitchin , diu que l’objecte central d’aquest antic dibuix, el
globus alat, simula el símbol del Dotzé Planeta. Per a la majoria dels
historiadors és el símbol del Sol. No obstant això, a Sitchin li pareix diferent: és més mecànic,
més manufacturat que natural. Les seues «ales» semblen panells solars dels què
utilitzen les naus espacials nord-americanes per a convertir l’energia solar en
electricitat. Les dos antenes no es presten a error. Afirma que es una nau
circular, amb la seua part superior semblant a una corona, amb les ales i
antenes esteses. E troba navegant pels
cels, entre Mart (l’estrela de sis puntes), la Terra i la Lluna. En la Terra,
una divinitat (“home-àguila”) estén la seua mà rebent a un astronauta
(“home-peix”) que està encara en els cels, prop de Mart. A l’astronauta se li
mostra portant un casc amb visor i una cuirassa. La part inferior del seu vestit
és com la d’un «home-peix», potser un requisit davant d’un possible amerizaje
d’emergència en l’oceà. En una mà sosté un instrument; amb l’altra pareix
respondre a la salutació de la Terra.
Alguns crítics de l’obra de
Sitchin afirmen que l’esbós que hem vist es una copia treta dels vertaders
cilindres, en la seva major part procedents de segells neo-asiris, no sumeris,
i que per tant amb una edat al voltant dels 3000 anys, i no 4500 anys com
pretén l’autor. Vegem a baix una imatge d’un autèntic cilindre.
Cilindre-segell del període neo-asirio, finals del segle VIII a.c.
aprox.
Les diferències quant a
proporcions dels personatges representats en els segells mesopotàmics són fruit
d’una diferenciació en la dignitat: un déu, o regent divinitzat, son de major
grandària que les figures que representen als hòmens. A l’esquerra del cilindre
apareix el déu Nabu, el de la saviesa, com indica l’enformador per a
l’escriptura que figura a la seua esquena; als seus peus té un cèrvid (el
mušhuššu) i davant està l’home a qui se li ha donat audiència. Entre ells
apareix la lluna creixent. A continuació apareix l’arbre de la vida, sobre el
qual apareix un disc solar alat que representa a una divinitat solar (Shamash,
Assur i inclús Ahura Mazda). Després, a la dreta, apareix la deessa Ishtar i,
finalment, les Plèiades en forma de boles.
Tornant al suposat
cilindre-segell del Hermitage, podem
apreciar en el seu disseny les següents figuracions d’esquerra a dreta i de
dalt a baix: les Plèiades, una espasa (símbol de Marduk) junt amb una llança
que representa la seua sobirania divina, un sebittu
assiri, la lluna creixent, un romboide -tal vegada el signe femení de la
fertilitat-, una taula, un disc solar alat,
un peix, una estrela i finalment, un altre sebittu
“pisciforme” o “suhurmasû”. En una primera ullada, res a veure amb les
alienígenes interpretacions de Sitchin. Amb la interpretació autèntica d’un
cilindre podem constar que el suposat cilindre segell del Hermitage no diu res,
perquè no hi ha escenificació coherent. És un conjunt de signes i figuracions
inconnexes sense cap propòsit representatiu, excepte sostenir les excèntriques
afirmacions dels extraterrestres de Zecharia Sitchin.
El dragó europeu, la serp i
les criatures monstruoses, en general, van eixir de la imaginació extasiada
dels xamans euroasiàtics, els quals creien que durant els seus viatges extàtics
cap al Més Enllà en busca d’aliments
i prosperitat per a la seua tribu, havien de superar unes etapes i vèncer uns
monstres abans d’aconseguir la seua meta. La serp i el dragó representen la
pervivència de l’antic culte a la Deessa Mare, com veurem en altres apartats
d’aquest Blog. La creença en l’existència d’uns humanoides reptilians, el cap
dels quals fins no fa molt era el mateix George Bush, és producte d’una
imaginació febrosa i acientífica.
En l’article de la Wikipedia s’afirma de Zecharia Sitchin: “En
realitat el seu treball va ser més que deficient, com ho demostren diversos
científics, historiadors i arqueòlegs (veure http://www.skepdic.com/sitchin.html).
Les seues traduccions de textos sumeris antics tenen molts errors i tota la
seua obra es pot catalogar com pseudohistòria i pseudociència.
Dins de les seues més estrafolàries
afirmacions estava la que atribuïa la creació del ser humà a un treball
d’enginyeria genètica dels Anunnaki. Segons ell, eixos extraterrestres van
crear a l’Homo sapiens per a utilitzar-ho com a esclaus per a treballar en les
seues mines d’or, al creuar els gens extraterrestres amb els d’Homo erectus.
També va afirmar que van ser les armes
nuclears (el “mal vent”, com es descriu en el cant “El lament d’Ur”, escrit en
llistons cuneïformes) les que van destruir la ciutat d’Ur l’any 2024 abans de
Crist. Armes nuclears que serien utilitzades en una guerra entre les distintes
faccions extraterrestres.”
Per a saber més de les idees
pseudocientífiques de Sitchin consulte:
Creació d’Eva (ADN mitocondrial) el 200.000
aC
Eva
és el principi de l’home. Avui sabem per l’ADN mitocondrial de tots els que
habitem ara la terra descendeix d’una Eva que va habitar Àfrica fa 200.000
anys. Els Annunakis no ens van crear, nosaltres estàvem ja ací. Els humans
abandonem África fa uns 60.000 anys. L’Homo
ergaster, sorgit en el centre d’Àfrica, va partir cap a rumbs desconeguts
fa 1 milió d’anys: cap al sud del continent africà i va arribar al cap de Bona
Esperanza, no va poder avançar més i allí es va estancar, evolucionant cap al
que arribaria a ser l’Homo sapiens,
aparegut fa uns 200.000 anys. Altres ergasters
es van dirigir cap a Europa i, a l’arribar al confí de la Península Ibèrica,
van evolucionar fins a donar lloc a l’Homo
antecessor, del que va sorgir l’Homo
heildebergensis i, d’aquest, l’Homo
neandertalensis i l’Homo de Denisova
que es va estancar en els confins de Sibèria. Per la seua banda, l’ergaster que va arribar als confins de
les illes indonèsies, va evolucionar com a Homo
erectus i, en l’illa de Flores, com a Homo
floriesensis.
El
que acabem d’exposar seria una burda exposició de la teoria científica. No
obstant això, en espera de tractar el tema en el Blog, vegem al senyor Zecharia
Sitchin amb els seus enrevessats raonaments, afirmant que el ser humà actual ja
existia i va ser manipulat genèticament pels Annunakis.
Segons
els segells de fang sumèries, l’explotació de les mines d’or en Àfrica per part
dels Annunakis, passava per moments difícils. Els miners s’havien rebel·lat per
les condicions tan dures d’explotació a que el sotmetien els extraterrestres.
La situació es va fer insostenible ja que la dependència del producte era vital
per als extraterrestres. Llavors el seu líder en la Terra, Enki, va pensar que
es podria manipular genèticament algun d’aquells homínids que habitaven prop de
les mines, per a utilitzar-los com a treballadors. Primer van modificar un Adam
però van tindre problemes amb la reproducció. Després de molts fracassos, van
crear una Eva a partir de la modificació d’una costella d’Adam i va nàixer l’Homo sapiens sapiens. En què va
consistir la manipulació? Els Annunakis van anul·lar la major part dels centres
energètics de l’homínid perquè no pogués rebre l’energia exterior. També van
subministrar a l’homínid part de l’ADN Annunaki, amb la qual cosa se li va
donar una consciència reptiloide, creant uns hòmens eficients, calculadors i
freds. Aquesta característica els apartaria de rebre l’energia de l’univers que
habitem. No obstant això, el ser humà, per la seua condició de mamífer, “es va sobreposar al cervell de rèptil i els
hòmens van començar a experimentar sentiments a pesar de tot”. Al principi
van crear unes quantes criatures, suficients per a treballar en les mines, i al
terme de la jornada tornaven a la base Annunaki que s’anomenava “EL Edèn”. Però un ser tan “amorós” i
sentimental havia de reproduir-se com els conills. Els Annunakis, veient com es
reproduïen els hòmens, van témer per la seua seguretat, així que els van
expulsar del Edén i els van deixar prop de les mines. Els Annunakis van veure
llavors les dones dels hòmens, i les van prendre. La creació d’una raça híbrida
entre els Annunakis i els humans, va donar lloc a la raça més poderoses, capaç
d’aconseguir el poder de l’Univers.
En la història verdadera hem parlat dels Atlants d’origen terrestre, alta estatura i desenrotllada civilització. dels Nefilim, originaris del planeta Nubiro, que ens van envair i van convertir a l’home en el seu esclau. No obstant això, en la nostra història va haver-hi sers més positius, com els Pleiadians o nòrdics, uns sers benignes, màgics, del record dels quals van eixir els contes infantils. Venien de les Plèiades, segons el contactat suís Billy Meier. Aquests sers bons van ser els que ens van implantar la llavor que ens va orientar i ens va donar un camí a la nostra existència. La seua capacitat de tindre sentiments els feia superiors a les races reptilianes.
Una nau de Les Plèiades segons
Billy Meier
Els
Annunakis, coneixedors de la genètica per a millorar les espècies, van
aprofitar el fet que els Atlants foren híbrids dels Pleiadians i es van
apropiar de la seua herència, adoptant els trets externs d’ells, infiltrant-se
en les escoles de secrets. Dels experiments genètics dels Annunakis amb l’ADN
nòrdic, van eixir diferents criatures enumerades per les nostres
llegendes i contes infantils: elfs, gegants, gnoms, ogres… moltes d’estes
criatures van prosperar causant el caos i apoderant-se d’alguns territoris on
habitàvem els humans.
Mentrestant,
una nova filosofia en forma de religió començava a prosperar i desenrotllar-se
en les colònies atlants, promoguda pels infiltrats Annunakis. Es tractava del
culte al Sol, la religió solar. Açò va ocasionar enfrontaments entre les
diferents ciutats i territoris atlants. Al final els atlants híbrids van ser
els àngels caiguts per la temptació de la serp (els Annunakis). Els relats de
La Bíblia sobre la lluita del Bé i el Mal es convertien en religió i llegenda,
així com les referències a altres criatures gegants. Els inferns representats
en l’interior de la Terra eren el domicili dels Annunakis, i altres races
derivades dels seus experiments; refugiats en una xarxa de galeries
subterrànies per tot el planeta i que en l’actualitat anem descobrint, com la
cova dels Tayos a Equador.
Diferents
sèries de ciència-ficció han basat els seus arguments en les teories de
Sitchin, per exemple, en la sèrie televisiva Stargate, el còmic Silver
Surfer de Marvel Còmics, les sèries televisives Babylon 5, Battlestar
Galàctica i Smallville, on es menciona com els kriptonians van visitar la
Terra en el passat i van ser confosos per déus. A més, els Anunnaki han sigut
inspiració per a treballs musicals, com els del grup alemany Running Wild que
va escriure en 1995 la cançó Gènesi
(The making and fall of a man) per al seu disc Black Han Inn. La banda
porto-riquenya Carrer 13 va llançar el disc Entren los
que quieran, en ell que es troba un interludi instrumental
anomenat "En Anunnakilandia". Dia
Sexto parla dels Annunaki en la seua cançó "Origen" de l’àlbum
KI.EN.GI.. En el joc de rol Fàding Suns, llançat per Holistic,
en el qual els sers humans poden viatjar a través de diferents sistemes solars
a partir dels portals de bot hiperespacials d’una raça extraterrestre antiga
identificada com els Annunaki.
Comentaris