Lemuria, Mu i els Nefilim
Lemuria
Els lemúrids són primats, llunyans
parents nostres que sobreviuen a Madagascar i les Comores. Els seus ulls ixents
i grans orelles els donen un aspecte fantasmal. El seu nom deriva de la paraula
llatina “lèmurs”, que eren els fantasmes romans. Els geòlegs del segle XIX havien
descobert formacions semblants en Àfrica i a l’Índia, regions on habiten els
lèmurs. Neumayer i Haeckel, per a explicar la difusió dels lemúrids en ambdós
àrees, no se’ls va ocórrer gens millor que postular un continent perdut que
havia servit de pont entre Índia i Àfrica, i el van batejar Lemuria.
Com diu Pablo Capanna, en Página12 d’Argentina, la hipòtesi es va
tornar simplement supèrflua amb l’aparició de la teoria de la deriva
continental de Wegener. Tots els continents havien estat units alguna vegada en
el supercontinent Pangea, i les migracions d’espècies s’havien produït abans de
que el mar s’eixamplés massa. No obstant això, la teoria de Lemuria va resistir
quan la teòsofa Mme. Blavatsky la va incorporar a la seua Doctrina
Secreta, en un recompte que va fer de continents perduts, on també
apareixien l’Atlàntida, Hiperbòria en l’Àrtic i Mu en el Pacífic.
"Lemuria" descrito en los libros místicos tamiles de la India (Font: Wikipedia)
Hiperbòria mai va arribar a tindre massa
popularitat, excepte entre els nazis, però va acabar sent la pàtria de Conan
el Bàrbar, personatge de Robert Howard que encarnaria Schwarzenegger.
Els lloadors austríacs de les excel·lències de la raça ària, seguint a la
teosofa, van defendre que els aris descendien dels atlants. Els esoteristes
nazis van vacil·lar entre Atlàntida i Hiperbòria, fins que van tindre coneixement
que la propaganda bèl·lica britànica, encapçalada per Lewis Spence, afirmava
patriòticament que els verdaders descendents dels atlants no eren els alemanys
sinó els escocesos. Altres van buscar els atlants entre els egipcis, els
bascos, els canaris, els maies o els polinesis…
Robert Howard , Conan el Bàrbar (1982)
Mu
En l’estudi de Pablo Capanna veiem que
els textos esotèrics confonen Lemuria i Mu. Explica l’investigador que açò va
succeir per un error de traducció:
“En 1864, el clergue Brasseur estava
intentant traduir un còdex maia usant un “alfabet” compilat pel conquistador
Diego de Landa.
Ara bé, l’escriptura maia era
quelcom semblant a la japonesa o l’egípcia, ja que usava idiogrames que també
tenien valor fonètic: per tant no tenia alfabet. El que l’espanyol havia trobat
era un conjunt de símbols que, llegits en veu alta, sonaven com les lletres de
l’alfabet llatí.
Brasseur va entendre que el
còdex narrava una catàstrofe volcànica que havia destruït un continent sencer.
El seu nom s’expressava en dos símbols que corresponien a les lletres M i U. Naixia
Mu”.
El continent Mu (Font Taringa.net)
La popularització del continent Mu es deu
a l’obra d’un coronel britànic destacat a l’Índia, James Churchward, qui va
afirmar que esta Atlàntida del Pacífic tenia una antiguitat que oscil·lava
entre els 25.000 i els 200.000 anys. Mu desplaçava l’Atlàntida com a origen de
totes les civilitzacions conegudes, des de l’egípcia fins a la maia,
incloent-hi també als atlants. El xarrador va afirmar que va descobrir en un
temple de l’Índia unes tauletes amb inscripcions antigues redactades pels Naacales (Germans Sants) que habitaven
el continent desaparegut anomenat Mu. El poble de Mu era conegut com l’Imperi
Uighur i el seu apogeu
va tindre lloc fa 75 mil anys, però l’imperi es remuntaria a 150 mil anys i
més. En realitat, el poble xinés uigur és un grup ètnic turc que viu a Europa
Oriental i Àsia Central. Estan assentats en Xinjiang, conca del Tarim, a la
província de Hunan. També es troben comunitats a Afganistan, Pakistan i
Turquia.
James Churchward
L’aventurer rus Piotr Kozlov va explorar
el desert de Gobi (1907-1909) i va descobrir les restes de la ciutat Tangut de
Khara-Khota, una ciutat en ruïnes de l’època Ming (1372). Li va prendre
diversos anys excavar el lloc i portar a Sant Petersburg almenys 2.000 llibres
en llengua tangut. Segons els esoteristes, va descobrir davall les ruïnes de
Khara-Khota les proves que corroboraven l’existència de Mu: va trobar un
sarcòfag que tenia els emblemes de Mu: una M, el Tau i un cercle travessat
verticalment per un diàmetre.
En el segle XX, especialment després de
1945, la població occidental es va fer eco dels grans descobriments científics,
inclús va donar mostres de creure en la ciència com si fos una nova religió,
semblant a l’astroteología que tractem de desemmascarar. Els
continents perduts estaven habitats per civilitzacions tecnològiques avançades,
que s’havien autodestruït per jugar amb les forces elementals de la naturalesa.
Era tota una advertència per als que acabaven d’alliberar l’energia nuclear; el
mateix missatge que altres els atribuïen als ovnis. Naixien així les
tecnologies imaginàries del passat, l’últim avatar de les quals són les
piràmides, els objectes ooparts i els vidres que es venen en les
botigues New Age.
Amb fina ironia –que a mi em produïx
sonores carcallades- continua el seu relat Pablo Capanna:
“En 1914, el teòsof Scott-Elliott li
va afegir al mite un toc tecnològic, a l’afirmar que els lemurians tenien naus
voladores. Un any abans l’antropòsof Rudolf Steiner havia assegurat que els
atlants eren telepàtics. En la mateixa època el sataniste Aleister Crowley els
va atribuir una misteriosa energia anomenada “Zro”, però es va cuidar més
d’explicar com havia de pronunciar-se la paraula que d’aclarir en què
consistia. El coronel Churchward els va guanyar a tots, al revelar-nos que els
habitants de Mu coneixien i dominaven l’antigravetat”.
També els espiritistes van tindre majors
èxits que els arqueòlegs a l’hora de trobar restes de civilitzacions perdudes.
En 1911, el mèdium anglès J.B. Leslie s’havia comunicat amb els esperits
atlants. El famós sanador Edgar Cayce (1877-1945) per alguna estranya raó va
ubicar als atlants en el Carib, afirmant que havien desenrotllat la tecnologia
dels “vidres de foc” amb què volaven muntanyes i provocaven terratrèmols. Veure
si no el Gran Vidre Pedra Tauauoi, que canalitzava “l’energia” i la concentrava
en un lloc, com un raig làser. Aquests vidres seguien davall les onades de
l’oceà, i ells eren els responsables de tots els desastres que ocorrien en el
Triangle de les Bermudes.
En 1943 Raymon Palmer, director de la
revista de ciència-ficció Amazing va forjar unes cartes
atribuïdes a un cert Richard Shaver, un obrer soldador de Pennsylvania, que
deia tindre visions de la “memòria racial” de l’espècie. Segons ell, abans que
l’home havien dominat la Terra els Titans i els Atlants, que havien construït
una immensa xarxa de túnels subterranis, plens d’equips d’alta tecnologia.
Amazing i les cartes atribuïdes a un cert
Richard Shaver. La mèdium, J. Z. Knight
“Al principi Ramtha, que deia vindre
d’una civilització d’alta tecnologia, solia sorprendre’s amb coses tan simples
com una cuina a gas. Però en els anys següents va acabar ensenyant-li de tot a
J. Z., des de teologia fins a física quàntica. Per fi, va decidir encarnar-se
definitivament en el cos del seu mèdium”. (Pablo Capanna)
L’Atlàntida va tornar a posar-se de moda
en els anys vuitanta gràcies a la mèdium, J. Z. Knight, una ama de casa de
Tacoma (Washington) que, casualment, havia llegit les obres de Cayce. Havia fet
una considerable fortuna amb l’esperit de Ramtha, un guerrer de fa 35.000 anys
“ascendit a un pla superior de consciència”. Havia nascut en Lemuria, un món
primitiu on vivien hòmens i fardatxos, però havia fet la seua carrera en
l’Atlàntida, on va arribar a ser el primer conquistador de l’Índia, en temps
prehistòrics. Ramtha se li va aparèixer per primera vegada a Mrs. Knight en
1977, quan experimentava en la cuina de sa casa amb una piràmide posada sobre
el cap i va embogir la brúixola de la dona. Per a 1988, l’emprenedora J. Z. ja
havia fundat l’Escola d’Il·luminació de Ramtha, amb
milers d’alumnes, pàgines web i botigues online de productes diversos. La
creient i promotora de la New Age, Shirley MacLaine, recorda el moment en què
va conèixer al seu guia espiritual, Ramtha, que es canalitza a través de JZ
Knight: Shirley MacLaine va descobrir que en una de les seues vides anteriors
ella havia sigut la “germana” de Ramtha.
L’arribada dels Nefilim (445.000-200.000 aC)
Zecharia Sitchin (1920–2001) va escriure
llibres defenent la teoria d’uns antics astronautes extraterrestres que visiten
la Terra, així com el suposat origen extraterrestre de la humanitat. Atribueix
la creació de la cultura sumèria als Annunaki (Sitchin els denomina Nefilim)
que procedeixen del planeta Nibiru en el sistema solar, conegut com el dotzé
planeta, que té una òrbita el·líptica semblant a la d’un cometa i
que tarda 3.600 anys a fer una volta completa al voltant del sol.
Nibiru a l’arribar prop de Júpiter va col·lidir amb un gran planeta que
hi havia entre aquest planeta i Mercuri, el qual era conegut pels sumeris que
l’anomenaven Tiamet o Maldek; en
l’Apocalipsi es coneix com Donzell.
Com a conseqüència d’aquest tremend xoc es va formar el cinturó d’asteroides i
la Terra es va arrancar de Tiamet. Segons la mitologia sumèria d’aquest xoc va
sorgir la vida en la Terra. Avui en dia són molts els científics que opinen que
la vida en la Terra, tal vegada va tindre el seu inici per la presència
d’organismes extraterrestres procedents de meteorits o altres cossos de l’espai
exterior que van impactar fa milions d’anys sobre la Terra. La teoria del
impacte està demostrada en les tabletes de fang (h. 6000 aC) trobades en
Sumèria, encara que no mencionen per a res als Atlants i Lèmurs ja presents en
el planeta.
Els Annunakis són
una raça reptiliana que formen una societat molt jerarquitzada amb un sistema
polític basat en la monarquia. Són els Roïns de la pel·lícula. En el seu
planeta d’origen, Nibiru, van ser freqüents les guerres de successió i els
assassinats reials. En una d’aquestes guerres es va desterrar la família reial
i, en el seu periple per l’Univers, va trobar el planeta Terra. Altres
hipòtesis diuen que procedeixen d’Orió, d’un planeta que tenia l’atmosfera
contaminada i només es podia descontaminar amb or. En la Terra troben mines
d’or i la nau exploradora, en la que viatjaven Enki, Enlil i Anu, estableix una
base en la península aràbiga. En la Terra continuen convivint Atlants i Lèmurs
orientats pels Pleiadians, menters la presència dels Annunakis passa quasi
desapercebuda mentre exploten les seues mines. Zecharia Sitchin opina, i
la tradició sumèria així ho menciona, que els extraterrestres van crear als
hòmens perquè els serviren, utilitzant-los com a esclaus en les mines.
La creació de l’home segons
els mites sumeris és molt pareguda a la bíblica: Enki pren argila i, per orde
de Nammu, la emmotllura donant-li forma humana, encara que les primeres formes
no van ser satisfactòries. Els extraterrestres van crear als "cap negre"
de sumèria, al mesclar les essències de vida de l’home i les bèsties, dibuixant
a una criatura semblant a la mona. La gent de "cap fosc" va ser considerada com a esclaus en la jerarquia
sumèria, mentre que la classe dirigent estava formada per una combinació de
humans i dracs, que eren descendents directes del déu solar Shamhash. Als déus
solars o Annunaki se’ls cridava Sir o
Dragons, en babiloni. La paraula 'Sir' significa gran serp, equivalent a
la paraula 'Sarpa', que també descriu
als "déus dragons", els que van crear i regien a la cultura dràvida.
Aquest nom es dona als habitants de l’extremo meridional del subcontinent indi,
al sud dels rius Narmada y Mahanadi. Es creu que procedeixen de la cultura
elamita, sud-oest de Iran, i van repoblar l’antic vall del Indo.
Segons Sitchin, els Anunnaki eren pareguts als amfibis, rèptils o
semireptiles és a dir rèptils humanoides, segons les descripcions antigues. Mystique
és un personatge fictici de l’univers de Marvel Còmics, pertanyent al món dels
X-Men. Deessa mesopotàmica Nammu
Continua en La Teoría Reptiliana
Comentaris