sábado, 26 de noviembre de 2011

La teoria reptiliana


      Mes endavant, els Annunakis comencen a relacionar-se amb els Atlants i sorgeixen llinatges mestissos. Aquests nous llinatges entren en conflicte amb els antics Atlants i la seua filosofia espiritual davant de la vida. Els reptilians tenen un culte solar i són materialistes, per la qual cosa, els seus ideals s’enfronten amb les idees pleiadianes. Els lemurians intervenen recolzant les antigues creences espirituals. Llavors es produeix un cataclisme en la Terra i Lemuria desapareix en les aigües del pacífic, deixant com a rastre l’anomenat Triangle del Dragó, un lloc amb les mateixes característiques que el Triangle de les Bermudes.

 


      Les proves de l’existència d’aquests sers reptilians ens la dóna la Gènesi 3:14: quan ens dóna a entendre que la serp antigament tènia braços i cames, però al ser maleïda li va ser retirat aquest privilegi. La pèrdua gradual del poder de la Deessa s'observa en els relats de Sumèria i Egipte que ens compten com les creadores i governantes dels tres móns (Ereskigal i Neit) van ser desterrades per una divinitat masculina que les va confinar en l'infern. Un dels símbols de la Deessa Mare era la serp, com podeu consultar en l’entrada corresponent d’aquest blog, per la qual cosa, la pèrdua de poder de la Deessa i la dona es reflexa en la maledicció del rèptil. També tènia forma de serp el déu tolteca i maia anomenat Gucumatz i l’asteca Quetzalcoatl. La tribu Hopi descriu a una raça de reptoides els Sheti, o "els germans serp", que viuen baix terra. La tribu Cherokee i altres tribus nord-americanes es refereixen també a les gents rèptils. En la mitologia precolombina, la deessa Bachue (la Primera Dona) es transforma en serp. Ella també és coneguda com la Serp Celestial.

       Primera Dona és la deessa que apareix en molts mites sobre la Deessa Mare i el ritual pel qual és arrossegada per un camp –per fertilitzar-lo- es repeteix entre els celtes i germànics i els adoradors de Cíbeles. La deessa dels penobscott d'Amèrica del Nord era una Primera Dona, la que va poblar el món amb molts fills, però va succeir que va haver-hi una gran fam canina i, al veure que els seus fills eren desgraciats, va convèncer el seu marit perquè li tallara el seu cos en trossos i els arrossegués pels camp abans de soterrar els seus ossos baix terra. Tal com va prometre, set mesos després el camp es va omplir de dacsa amb la que és van alimentar els seus fills. Primera Dona va dir que la dacsa era la seva carn i que devien tornar una part a la terra per a perpetuar-ho. Aquest relat, evidentment, es tracta d’una explicació mítica sobre la fertilitat, res a veure amb serps, ni extraterrestres. Per què s’empenyen aquests borinots esotèrics  en buscar-li tres peus al gat? Tot el temps que malgasten creant hipòtesis estrambòtiques, no el podrien dedicar a tractar de comprendre la realitat, el mon que ens envolta, la societat on vivim? Res de complots de societats secretes! Jo no conec res més secret que les coses que fan els directius d’un banc multinacional o les operacions en Bolsa dels anomenats “grups financers”, en realitat, uns especuladors que només busquen enriquir-se a costa del llom dels demés.



"El programa de reproducción reptil parece haber producido un híbrido Anunaki - humano (¿Adán?) alrededor de 200.000 - 300.000 años atrás. Estoy seguro que otras razas extraterrestres también se han cruzado con la humanidad para producir la gloriosa variedad de pueblos de la Tierra, pero aquí me estoy concentrando en el grupo reptil debido a su deseo de controlar y manipular los asuntos humanos". 



      Afirmacions com aquestes (evolución-2012) les podem trobar en milers i milers de blogs disseminats per la xarxa. Jo no puc comprendre com és possible proclamar als vents tan gran barbaritat com la que acabem de llegir i el "tio" quedar-se tant tan tranquil. On queda la capacitat de raciocini i de crítica en individus semblants? Doncs, per arran de terra. Aquest estat mental deficient dels bloguers excèntrics em resulta tremenda atractiu i per això perd tantes hores tractant de comprendre l'embull mental en què s'han embolicat. Ho podré desxifrar algun dia?

      
      Però, tornem al mon “real”: ja que no podem intervenir en l’economia, ni en el govern de les nacions, refugiem-nos en un mon imaginari, viatgem al·lucinats al “Més Enllà”, com ho feien els xamans prehistòrics i, desprès, contarem les llegendes i les batalles de la nostra gesta, en la que intervindrem com autèntics herois.

      Hem vist com la serp es el símbol de la Deessa Mare, de la vida eterna, del canvi i el retorn, del cicle sense fi, L’home primitiu pensa que la serp només canvia de pell, però mai mor, doncs entra baix terra i allí, en el sí de la deessa, torna a renàixer. El canvi de la societat matriarcal a la patriarcal es reflexa en la denigració de la Deessa, la dona i els seus representants, entre ells, la serp.

      El nostres pseudocientífics, xarlatans incontinents, per tot el mon hi troben rastres de l’arriba al planeta d’uns extraterrestres reptilians, amb aspecte serpentí. A Europa trobem el dragó pintat o gravat en alguns artefactes arqueològics En les primeres literatures va ser el dragó qui resguardava al Velló d’or descrit en el viatge dels Argonautes. Era molt comú en les aventures idíl·liques de l’Edat Mitjana, que haguera un dragó com a opositor o d’ajuda. El dragó a Europa mai va ser concebut com un rèptil humanoide.

       En la mitologia hindú els naga son sers inferiors en forma de serp, els quals viuen baix terra. Mark Amaru Pinkham, Return of the Serpents of Wisdom (Kempton, Illinois: Adventures Unlimited Press, 1997) y Gary A. David, The Orion Zone: Ancient Star Cities of the American Southwest, diuen que els naga son supervivents d’uns humanoides extraterrestres que es van refugiar baix terra. No son massa intel·ligents i el seu cervell es d’ofidi, però es mengen per baix terra a velocitats de vertigen.


El dios Krishná baila sobre las cabezas del nagá Kalíia, mientras las esposas del nagá le oran a Krishná.


      També els textos hindús descriuen a una raça reptiliana anomenada Sarpa. En el Mig Orient es parla de sers reptilians coneguts com djinn o dimonis. En un dels llibres apòcrifs, el llibre perdut de Jasher o Yashar, es descriu una raça humana procedent de la serp. En África, alguns xamans, segons David Icke, afirmen que hi ha una raça reptiliana anomenada els Chitahuri, que segons ells, controlen la terra. També tenen relats d’una altra raça reptiliana que va crear als xamans perquè treballaren com els seus esclaus en les seues mines d’or, relat molt semblant al descrit en les tabletes sumèries. El déu egipci Sobek és descrit com un home amb cap de cocodril.

      Els naga  de la Índia son el avantpassats dels Hopi. Els nagas van establir centres religiosos al llarg del país, inclús en el Regne de Kashi en el Ganges, Caixmir al nord, i Nagpur a l’Índia central. Els nagas també van habitar els grans centres metropolitans de Mohenjo-Daro i Harrappa en la Vall de l’Indus. Van fundar una ciutat portuària en el Mar d’Aràbia i van intercanviar mercaderies globalment, usant una moneda universal de cauri.

      El més notable expositor d’aquesta teoria és David Icke, investigador britànic que afirma que els rèptils humanoides són sers intel·ligents, que pertanyen al món del Sobrenatural, són una raça altament evolucionada, de la família reptiliana bípeda, com els trodontes i els laelonosauris, les seues característiques són de forma humanoide o antropomorfa. La prova de la seva existència es troba en la mitologia mundial, la cultura popular i en les “ciències” ocultes, així com en les religions que anomen la serp o déus serps, etc. La Ciència-ficció esta infestada de relats sobre estos rèptils. Aquests personatges o sers són també populars en les famoses teories conspiraries per controlar la Humanitat.


 

David Icke

      La paraula Reptoide es va compondre per a definir els sers amb característiques morfològiques humanes i reptilianes. Alguns escriptors es refereixen a estos sers com dinosauroides u hòmens fardatxos. Els exponents i seguidors d’estes creences es divideixen sobre l’origen dels rèptils humanoides: uns diuen que son extraterrestres, com els anomenats grisos, i els altres defensen que el seu origen es remunta en el passat, en el gran cataclisme que va destruir o va canviar completament la Terra, per culpa d’un meteorit que va caure en la península de Yucatán, Mèxic, que va acabar amb la vida dels dinosaures. Els pocs dinosaures que van quedar amb vida es van amagar dins de les grans cavernes, en el fons dels llacs o dels mars i, posteriorment la seua evolució els va portar a caminar en dos peus, i ser molt semblants a l’humà. Per a molts el seu avantpassat directa en el Laelynasaura que va viure en l’Antàrtida, protegida per tots els països del mon, ja que allí està la base d’operacions i hàbitat subterrani d’aquesta raça.



No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...