La teoria reptiliana
Mes endavant, els Annunakis comencen a relacionar-se amb els Atlants i
sorgeixen llinatges mestissos. Aquests nous llinatges entren en conflicte amb
els antics Atlants i la seua filosofia espiritual davant de la vida. Els
reptilians tenen un culte solar i són materialistes, per la qual cosa, els seus
ideals s’enfronten amb les idees pleiadianes. Els lemurians intervenen
recolzant les antigues creences espirituals. Llavors es produeix un cataclisme
en la Terra i Lemuria desapareix en les aigües del pacífic, deixant com a
rastre l’anomenat Triangle del Dragó, un lloc amb les
mateixes característiques que el Triangle de les Bermudes.
Les proves de l’existència
d’aquests sers reptilians ens la dóna la Gènesi 3:14: quan ens dóna a entendre
que la serp antigament tènia braços i cames, però al ser maleïda li va ser
retirat aquest privilegi. La pèrdua gradual del poder de la Deessa s'observa en
els relats de Sumèria i Egipte que ens compten com les creadores i governantes
dels tres móns (Ereskigal i Neit) van ser desterrades per una divinitat
masculina que les va confinar en l'infern. Un dels símbols de la Deessa Mare
era la serp, com podeu consultar en l’entrada corresponent d’aquest blog, per
la qual cosa, la pèrdua de poder de la Deessa i la dona es reflexa en la
maledicció del rèptil. També tènia forma de serp el déu tolteca i maia anomenat
Gucumatz i l’asteca Quetzalcoatl. La tribu Hopi descriu a una raça de reptoides
els Sheti, o "els germans serp", que viuen baix terra.
La tribu Cherokee i altres tribus nord-americanes es refereixen també a les
gents rèptils. En la mitologia precolombina, la deessa Bachue (la Primera Dona) es transforma en serp.
Ella també és coneguda com la Serp Celestial.
Primera Dona és la deessa
que apareix en molts mites sobre la Deessa Mare i el ritual pel qual és
arrossegada per un camp –per fertilitzar-lo- es repeteix entre els celtes i
germànics i els adoradors de Cíbeles. La deessa dels penobscott d'Amèrica del
Nord era una Primera Dona, la que va poblar el món amb molts fills, però va
succeir que va haver-hi una gran fam canina i, al veure que els seus fills eren
desgraciats, va convèncer el seu marit perquè li tallara el seu cos en trossos
i els arrossegués pels camp abans de soterrar els seus ossos baix terra. Tal
com va prometre, set mesos després el camp es va omplir de dacsa amb la que és
van alimentar els seus fills. Primera Dona va dir que la dacsa era la seva carn
i que devien tornar una part a la terra per a perpetuar-ho. Aquest relat,
evidentment, es tracta d’una explicació mítica sobre la fertilitat, res a veure
amb serps, ni extraterrestres. Per què s’empenyen aquests borinots esotèrics en buscar-li tres peus al gat? Tot el temps
que malgasten creant hipòtesis estrambòtiques, no el podrien dedicar a tractar
de comprendre la realitat, el mon que ens envolta, la societat on vivim? Res de
complots de societats secretes! Jo no conec res més secret que les coses que
fan els directius d’un banc multinacional o les operacions en Bolsa dels
anomenats “grups financers”, en realitat, uns especuladors que només busquen
enriquir-se a costa del llom dels demés.
"El programa de reproducción reptil parece haber producido un híbrido Anunaki - humano (¿Adán?) alrededor de 200.000 - 300.000 años atrás. Estoy seguro que otras razas extraterrestres también se han cruzado con la humanidad para producir la gloriosa variedad de pueblos de la Tierra, pero aquí me estoy concentrando en el grupo reptil debido a su deseo de controlar y manipular los asuntos humanos".
Afirmacions com aquestes (evolución-2012) les podem trobar en milers i milers de blogs disseminats per la xarxa. Jo no puc comprendre com és possible proclamar als vents tan gran barbaritat com la que acabem de llegir i el "tio" quedar-se tant tan tranquil. On queda la capacitat de raciocini i de crítica en individus semblants? Doncs, per arran de terra. Aquest estat mental deficient dels bloguers excèntrics em resulta tremenda atractiu i per això perd tantes hores tractant de comprendre l'embull mental en què s'han embolicat. Ho podré desxifrar algun dia?
Però, tornem al mon “real”:
ja que no podem intervenir en l’economia, ni en el govern de les nacions,
refugiem-nos en un mon imaginari, viatgem al·lucinats al “Més Enllà”, com ho
feien els xamans prehistòrics i, desprès, contarem les llegendes i les batalles
de la nostra gesta, en la que intervindrem com autèntics herois.
Hem vist com la serp es
el símbol de la Deessa Mare, de la vida eterna, del canvi i el retorn, del
cicle sense fi, L’home primitiu pensa que la serp només canvia de pell, però
mai mor, doncs entra baix terra i allí, en el sí de la deessa, torna a
renàixer. El canvi de la societat matriarcal a la patriarcal es reflexa en la
denigració de la Deessa, la dona i els seus representants, entre ells, la serp.
El nostres
pseudocientífics, xarlatans incontinents, per tot el mon hi troben rastres de
l’arriba al planeta d’uns extraterrestres reptilians, amb aspecte serpentí. A
Europa trobem el dragó pintat o gravat en alguns artefactes arqueològics En les
primeres literatures va ser el dragó qui resguardava al Velló d’or descrit en el viatge dels Argonautes. Era molt comú en
les aventures idíl·liques de l’Edat Mitjana, que haguera un dragó com a
opositor o d’ajuda. El dragó a Europa mai va ser concebut com un rèptil
humanoide.
En la mitologia hindú els naga
son sers inferiors en forma de serp, els quals viuen baix terra. Mark Amaru
Pinkham, Return of the Serpents of Wisdom (Kempton, Illinois: Adventures
Unlimited Press, 1997) y Gary A. David, The Orion Zone: Ancient Star Cities of the
American Southwest, diuen que els naga
son supervivents d’uns humanoides extraterrestres que es van refugiar baix
terra. No son massa intel·ligents i el seu cervell es d’ofidi, però es mengen
per baix terra a velocitats de vertigen.
El dios Krishná baila sobre las cabezas del nagá Kalíia, mientras las esposas del nagá le oran a
Krishná.
També els textos hindús
descriuen a una raça reptiliana anomenada Sarpa.
En el Mig Orient es parla de sers reptilians coneguts com djinn o dimonis. En un dels llibres apòcrifs, el llibre
perdut de Jasher o Yashar, es descriu una raça humana procedent de la serp. En
África, alguns xamans, segons David Icke,
afirmen que hi ha una raça reptiliana anomenada els Chitahuri, que segons
ells, controlen la terra. També tenen relats d’una altra raça reptiliana que va
crear als xamans perquè treballaren com els seus esclaus en les seues mines
d’or, relat molt semblant al descrit en les tabletes sumèries. El déu egipci Sobek
és descrit com un home amb cap de cocodril.
Els naga de la Índia son el
avantpassats dels Hopi. Els nagas van
establir centres religiosos al llarg del país, inclús en el Regne de Kashi en
el Ganges, Caixmir al nord, i Nagpur a l’Índia central. Els nagas també van habitar els grans
centres metropolitans de Mohenjo-Daro i Harrappa en la Vall de l’Indus. Van
fundar una ciutat portuària en el Mar d’Aràbia i van intercanviar mercaderies
globalment, usant una moneda universal de cauri.
El més notable expositor
d’aquesta teoria és David Icke,
investigador britànic que afirma que els rèptils humanoides són sers
intel·ligents, que pertanyen al món del Sobrenatural, són una raça altament
evolucionada, de la família reptiliana bípeda, com els trodontes i els laelonosauris,
les seues característiques són de forma humanoide o antropomorfa. La prova de
la seva existència es troba en la mitologia mundial, la cultura popular i en
les “ciències” ocultes, així com en les religions que anomen la serp o déus
serps, etc. La Ciència-ficció esta infestada de relats sobre estos rèptils.
Aquests personatges o sers són també populars en les famoses teories
conspiraries per controlar la Humanitat.
David Icke
La paraula Reptoide es va compondre per a definir
els sers amb característiques morfològiques humanes i reptilianes. Alguns
escriptors es refereixen a estos sers com dinosauroides u hòmens fardatxos. Els
exponents i seguidors d’estes creences es divideixen sobre l’origen dels
rèptils humanoides: uns diuen que son extraterrestres, com els anomenats grisos,
i els altres defensen que el seu origen es remunta en el passat, en el gran
cataclisme que va destruir o va canviar completament la Terra, per culpa d’un
meteorit que va caure en la península de Yucatán, Mèxic, que va acabar amb la
vida dels dinosaures. Els pocs dinosaures que van quedar amb vida es van amagar
dins de les grans cavernes, en el fons dels llacs o dels mars i, posteriorment
la seua evolució els va portar a caminar en dos peus, i ser molt semblants a
l’humà. Per a molts el seu avantpassat directa en el Laelynasaura que va viure en l’Antàrtida, protegida per tots els
països del mon, ja que allí està la base d’operacions i hàbitat subterrani
d’aquesta raça.
Comentaris