Astroteología, una nova religió?
Stargate versava sobre un impressionant troballa arqueològica que es produïa en la planura de Gizeh; una misteriosa estructura metàl·lica de forma circular, d'una tecnologia desconeguda, coberta d'estranys Símbols, Era desenterrada de les ardents arenes del desert, posant en escac a tots els erudits encarregats del seu estudi. Finalment, es va descobrir que es tractava d'una espècie de porta estel·lar, que una vegada activada permetria crear un forat de cuc que connectava el nostre món amb el dels creadors extraterrestres de l'enginy, a anys llum de la nostra galàxia.
Una comissió científica, davall els auspicis de l'exèrcit americà, envia una patrulla a través de la porta cap al desconegut planeta, que resulta ser tremendament paregut a l'Egipte antic. El poble viu esclavitzat per una terrible criatura que els sotmet a un règim de terror basat en la superstició i la ignorància, i absorbeix la seva força vital de forma quasi vampiresca, assegurant la seva longevitat i joventut. Els natius ho prenen per el mateix déu Ra, el símbol del qual, l'ull de la Providència, és un dels emblemes que porta el jove egiptòleg que ha arribat amb l'expedició terrestre, que és igualment confós amb un semidéu (1). Al final els terrícoles expulsen la malvada criatura que ix volant amb una nau espacial rumb a un altre planeta.
Dos pel·lícules filomaçòniques que tenen molt en comú: Stargate, dalt,i L'Home que va poder regnar (1975) a baix
El que ens interessa ací és la subreptícia afirmació d’un origen extraterrestre per a la cultura egípcia, assumpte de tot un gènere de subliteratura esotèrica des de fa dècades, conegut com astroarqueología –destacant entre els seus principals exponents a Von Daniken o més modernament Graham Hancock o Zetchriah Sitchin– que postula l'origen interplanetari de diverses, si no totes, les cultures mil·lenàries de la Terra. La mateixa mitomania fonamental sustenta bona part del film 20.000, on en aquest cas es converteix els descendents d'una fabulosa Atlántida en els promotors de tota la civilització occidental.
Aquesta pel·lícula té l'atreviment d'assenyalar l'existència d'un projecte semi-científic anomenat Stargate, on van estar implicats els militars americans, que res tenien a veure amb l'Egipte antic, però que va ser molt real. Els militars, amb el nom Projecte Stargate, van realitzar investigacions sobre la clarividència, la visió remota, els viatges astrals o viatges extàtics dels xamans.
Segons Clive Prince i Lynn Picknett en el seu llibre La conspiració de Stargate, hi ha una maniobra internacional que comprèn des de la publicació editorial a la producció cinematogràfica i televisiva, per mitjà de la qual es pretén inculcar al públic la creença en les tesis fonamentals de l'astroarqueología: els pares de la nostra civilització són sers extraterrestres. Així, els extraterrestres van crear la cultura egípcia i són els artífexs de la raça humana.
La coberta del llibre La conspiració de la Puerta Estel·lar
Els responsables d'aquesta conspiració serien els escriptors Richard Hoagland, el de l'assumpte de la Cara de Mart i els suposats monuments de la planura de Sidonia, el qual va establir paral·lelismes entre la superfície del Gizeh i la superfície marciana, així com amb la Cara de Mart amb l'Esfinx egípcia. També Robert K. Temple i el seu Misterio de Sirio, un altre clàssic de l'astroteología, Robert Bauval, i els citats Erich Von Daniken, Lawrence Gardner o Zechariah Sitchin autor de la famosa sèrie entorn del Dotzé planeta. No obstant això, no està clar és el propòsit d'aquestes manipulacions, llevat que siga augmentar les vendes de llibres i els seus guanys monetaris.
Per a Picknett i Prince, els escriptors que militen en les files de l'astroarqueología, estarien intentant crear una mitologia contemporània, mescla de platillisme, ciència-ficció i història, que busca implantar en l'esperit del públic la creença en una intel·ligència superior, d'origen extraterrestre, així com la dependència absoluta de la raça humana en sers superiors, als que deuríem la nostra cultura i la nostra existència física.
El pare de l'astroarqueología, Erich Von Daniken
Doncs bé, resulta que en el cine i la televisió també hi ha productes semblants, fabulacions sobre contactes extraterrestres, descripcions d'alienígenes, que segons alguns autors d'aquesta saga, podrien ser el producte d'experiències de manipulacions genètiques portades en secret per servissis d'intel·ligència i altres agències secretes creades per a aquestos propòsits. En els anys seixanta Jacques Vallee, un dels més seriosos i interessants investigadors del fenomen ufològic (però, massa crèdul, el pobre home), va advertir en la seva obra Messengers of Deception com certs cultes platillistes com UMMO o els Raëlians podrien ser creació de servissis d'intel·ligència militars que usarien aquestos individus il·lusos com a escenaris de testeig sociològic. També Vallee, anys abans dels successos, va predir els suïcidis en massa, com els del culte Heaven´s Gate.
Claue Vorilhon, Räel, el costat més sinistre del contactisme ufològic
Jacques Vallee, fervent defensor de l'autenticitat del fenomen ovni, va ser capaç d'assenyalar a distints investigadors impostors que utilitzaven les creences ufològiques per al seu benefici econòmic, així com agències estatals que van utilitzar la població per als seus propis fins, havent emprat de vegades tècniques de guerra psicològiques, de la mateixa manera que es van emprar vaticinis i profecies en diferents escenaris a través dels temps. Així, per exemple, durant la primera guerra mundial se sap de l'ús de projeccions de la figura de la Mare de Déu sobre cortines de fum preparades a manera de “pantalla” (2).
En l'entrada en què ens ocupàvem sobre l'origen de la religió vam veure com actuava l’escorça prefrontal del cervell al sofrir determinats impulsos elèctrics –il·luminant-se o apagant-se, quan s'observaba per mitjà d'un SPECT (tomografia computada d'emissió d'un únic fotó). L'àrea d'orientació del lòbul esquerre requereix informació sensorial per a realitzar els seus càlculs, però si es bloqueja la informació sensorial, la zona es paralitza i evita que el cervell produïsca la distinció entre el jo i la resta del mon. Com resultat, el cervell percep al jo com quelcom interminable i íntimament interconnectat amb tot, una immensitat en què tots som germans i parents, un univers de sers immaterials…
Aquesta experiència molts la defineixen com “experiència religiosa” i alguns afirmen mantenir contactes i diàlegs amb Déu. El cervell, per tant, es el que crea tots els esperits, dimonis, àngels, monstres que turmenten al ser humà, inclosos els ovnis i els monstres de la ciència-ficció. D'ací que consideri que la ciència-ficció és una espècie de religió: extraterrestres amb superpoders, robots terrorífics, monstres de l'espai… substituïxen els antics dimonis de l'Edat Mitjana i als monstres que observaven els xamans en els seus viatges extàtics.
Entorn de la gran piràmide s'articula el pla ocult desvelat en La Conspiració de Stargate, i una sèrie de falses profecies que assenyalava René Guénon en L'Engany de les Profecies (3). Una d'elles profetitzava que entorn de l'any 2000, a la planura de Gizeh apareixerien fabulosos “tresors ocults” que estaven amagats en una cambra oculta en la Gran Piràmide, la qual cosa evoca sospitosament la idea del Hall of the Rècords del vident nord-americà Edgar Cayce o a la suposada cronologia de l'Esfinx, que pretenen situar el seu origen fa 12000 anys, per a fer-la coincidir amb la denominada Era d'Àries i atorgar-li un origen enigmàtic relacionat amb els extraterrestres.
El ‘Hall' of Rècords d'Egdar Cayce confós a propòsit amb suposada cambra oculta davall l'Esfinx
En l'obra i figura de Schwaller de Lubicz caldria buscar alguns dels ocults fonaments d'esta gegantina conspiració de la Puerta Estel·lar-
Segons pareix, els fabricants d'aquesta “conspiració” –alguns dels noms dels quals hem mencionat dalt- es coneixen com el Cercle dels Nou i estan finançats per persones riques com Bàrbara Bronfman i Joyce Petschek.
Richard Hoagland, de Mission Enterprise, el cervell ocult darrera de la mitomania de la “Esfinx marciana”
L'astroteología defèn la creença que la humanitat és incapaç per si mateixa de crear o inventar res, i consideren al ser humà com un ser inferior que depèn d'una raça superior representada per aquestos “antics astronautes” que de manera benèvola i altruista ens van concedir “el foc i la roda” amb els que es va posar en marxa la civilització i la cultura occidental. Esta visió no és més que la redundància de l'antic mite prometeic, que d'altra banda, també podem observar en la primera escena de 2001 Una Odissea de l'Espai, quan apareix un obelisc extraterrestre en la seqüència de l'alba de l'home.
Els motius que encoratgen aquesta “conspiració”, que tan difosa està entre la cultura de masses i especialment en el cine i la televisió, seria fer-nos creure que és possible, en un futur no molt llunyà, un contacte amb els “déus” del passat, els nostres “pares celests” que retornen a casa. O bé estem sent condicionats per a acceptar l'existència d'un formidable enemic, una amenaça fantasma, que s'amaga darrere del terrorisme internacional, dels rojos o del perill groc. Llavors els nostres governs assenyalaran amb els seus dits no ja les sitges que amaguen les malvades armes de destrucció massiva, sinó els cometes d'òrbita erràtica, naus dides o malèvols satans de l'espai exterior.
Fonts i vincles
(1) The Road to el Doradot, L'Home que va poder Regnar, mantenen estructures argumentals molt semblants a Stargate, d'arrelam ocultista.
(2) Viages con mi tia. El text és un resum de La puerta de las estrellas del blog Viajes con mi tía, artícle basat en el text La conspiració de Stargate, de Steven Mizrach
(3) Sobre aquest particular sosté Guénon: “cada cert temps, recolzant-se sobre les «profecies de la Gran Piràmide» o sobre altres prediccions qualssevols, i alliberant-se a càlculs la base de les quals roman sempre mal definida, s'anuncia que eixa data precisa ha de marcar «l'entrada de la humanitat en una era nova», o també «la vinguda d'un brot espiritual»; diverses d'eixes dates ja han passat, i no pareix que res particularment excel·lent s'haja produït en elles.
La Conspiració de la Puerta Còsmica, de Lynn Pickett i Clive Prince, en Biblioteca Plèiades; un repàs de l'obra i el text complet en anglés. Ens reservem la nostra opinió sobre la font que publica estos i altres treballs. Manege's amb la màxima atenció.
Comentaris