sábado, 26 de noviembre de 2011

El Diluvi Universal

   
6. Els focus de civilització (14.000 al 1600 aC)

     Segons la història tradicional, en uns determinats llocs del planeta apareixen focus de civilització, és a dir, que de la nit al dia l’home passa de les cavernes a les piràmides orientades a Orió. De les pedres de sílex als murs ciclopis de Sud-Amèrica. De caçar a colp de llança a construir calendaris astronòmics capaços de predir eclipsis fins als nostres dies.

      Aquestos murs ciclopis eren tallats amb l’ayaconchi, un compost químic que els antics preparaven i permetia ablanir les pedres i modelar-les a voluntat. L’explorador britànic Percy Harrison Fawcett, desaparegut en el Matogrosso en 1925, va descobrir un ocell, una espècie de blauet, que modelava els seus nius en la roca viva, tallant forats amb una perfecció que els trepants actuals envejarien. Este pardal ajuntava en el pic uns fulls d’una planta desconeguda que permetia ablanir la roca sense dificultat. Els grecs, posseïen un foc líquid, que podia ablanir les pedres i continuava cremant davall l’aigua. Segons la tradició este foc es va utilitzar per a la construcció d’Empúries en el golf de roses a Espanya. Esta terrible arma va passar de grecs a àrabs i es va perdre en la història.


Fortalesa de Sacsayhuaman, murs ciclopis (Web Antarqui) tallats amb l’ayaconchi?

     Les civilitzacions més antigues van construir, amb el coneixement portat pels extraterrestres, gegantins complexos que eren un espill de les estreles, orientats cuitadament, ens marcaven dates importants i s’utilitzaven amb determinats rituals per a connectar amb els déus d’eixe coneixement. Aquesta saviesa passava a la nostra cultura i es depositava en les sectes secretes, que imitaven les construccions antigues amb nous edificis, com les catedrals gòtiques. Al menys això es el que defensen llibres com El retorn dels bruixots de L. Pauwels i J. Bergier.

      Robert Temple va publicar el llibre El misterio de Sirio, arribant a la conclusió que si els dogons sabien que el sistema Sirià estava format per tres estreles, abans que ho descobrira l’astronomia, era perquè la informació l’havien rebut dels extraterrestres. Va ser Robert Bauval escriptor de llibres com El misterio de Orión, segons el qual les tres piràmides de Giza estan alineades a imitació de les tres estreles del cinturó d’Orió. En el Picatrix (un dels llibres hermètics) s’afirma que Hermes-Toh (un d’eixos déus que va governar a Egipte i va construir les piràmides) va viatjar més tard fins a Amèrica, arribant al llac Titicaca, on apareixen els vestigis d’una civilització amb molts punts en comú amb Egipte: embarcacions quasi idèntiques a les del Nil, religió solar, piràmides, grans coneixements astronòmics, i constructors capaços de construir gegantins edificis on el volum de pedra a moure pareixia que no preocupava.




      La “Història Verdadera” ens diu que durant este període es va produir el Diluvi Universal, el qual va acabar amb una sèrie de civilitzacions molt avançades. Les restes dels seus coneixements van propiciar una època daurada en alguns punts del planeta: Sumèria, Egipte, la vall de l’Indus i Centre Amèrica. Al final de l’etapa ens trobem en els temps bíblics, on el coneixement ha sigut substituït per la religió extremista dels déus de l’Antic Testament. Erich von Däniken en el seu llibre de 1995, La llegada de los dioses, ens diu que les figures de Nasca representen una informació per als pilots extraterrestres que ens visiten, tesi que defèn Javier Sierra en el seu llibre En busca de la Edad de Oro, segons qual les línies corresponien a antics aeroports per a naus extraterrestres. 


      Els Pleiadians i els nòrdics que tutelaven als Atlants es van refugiar en una altra dimensió de l’Univers. Des d’allí, estos sers benèfics busquen ajudar a altres races a ascendir i, per a aconseguir-ho, la qual cosa han de fer els humans és resar, adquirir fe i sentiments positius, que són els que donen força i energia per a alimentar als Pleiadians que reben la força que emana de milers de sers, a través de l’energia que fluix per l’univers.

     Quan els Annunakis es van apoderar dels híbrids Atlants, va sorgir un altre llinatge nòrdic,  de manera que van poder ells també evolucionar a la densitat espiritual dels nòrdics. Però si els nòrdics representen el pla espiritual positiu, els reptilians van representar el pla espiritual negatiu. Aquest es l’origen de la lluita del Bé i del Mal en el nostre planeta.

      La procedència dels Annunakis d’un planeta  molt llunyà del Sol, fa que la radiació solar els perjudiqui, per la qual cosa van buscar l’interior de la Terra per a refugiar-se, formant colònies subterrànies i eixint a les nits. Els líders dels Annunakis podien accedir a la dimensió dels nòrdics per mitjà de rituals de sang: sacrificaven un cos humà per a rebre el seu esperit mentre ascendia. La ingesta de sang de mamífer possibilitava als Annunakis menys evolucionats apoderar-se o adoptar la forma d’humans. A més, els sentiments humans creaven un aliment superior, perquè enriquien la seua sang amb adrenalina, la qual cosa els proporciona als Annunakis major energia i poder.


El planeta Nibiru, lloc de procedència dels Annunakis (Del blog Annunaki)

     Els Atlants van ser víctimes dels Annunakis, i no van poder rebre l’ajuda dels nòrdics a través dels centres energètics de la Terra, perquè els reptilians van construir piràmides i altres monuments, que neutralitzaven eixa energia i la desviaven per a utilitzar-la en el pla del Mal. Esta època, segons compten els maies, els egipcis, els hindús i els xinesos, els Annunakis –els déus- van governar directament el món i van ser els amos d’un antic i vast imperi que ocupava des de l’Atlàntida fins a Lemuria.

 El Diluvi Universal

     Llavors, Déu, observant la maldat i la degradació de la Terra va decidir acabar amb tot. Per a això va desencadenar un Diluvi Universal que va assolar la Terra. L’Atlàntida va desaparèixer i amb ella la major part dels seus habitants. Els seus centres energètics, igual que passara amb els de Lemuria, van quedar destruïts, deixant dos ferides per a la terra en forma de triangles: el Triangle del Dragó  i el Triangle de les Bermudes


      Els Annunakis van preveure –o van rebre una xivatada d’Enki- la catàstrofe i majoritàriament es van posar fora de perill en les seues naus. A pesar del que diuen les tabletes sumeries, els reptilians van salvar l’home per a després poder viure d’ell. Després de la catàstrofe del Diluvi els diferents focus de civilització van ser governats per semidéus, és a dir, híbrids entre reptilians i humans, com el mateix Noé.  

(Foto procedent de  Montserrat Jose)

     Plantes com el blat, reprogramat genèticament pels Annunakis, va possibilitar als humans repoblar i construir novament els centres principals. En unes regions va ser abans que en altres, degut a la bona climatologia. Però com els sers humans podien representar una amenaça per als Annunakis, per la seua capacitat de raonament, els seus avanços tècnics i els seus sentiments, al mateix temps que pel seu alt creixement per la seua major capacitat de procreació, els Annunakis van decidir dividir a l’home. Este va començar només a parlar per a comunicar-se, mentre que abans utilitzava la telepatia, molt més ràpida i eficient. Van aparèixer les diferents llengües que van confondre l’home, segons compte la Bíblia en la història de la torre de Babel, i els humans van deixar d’entendre’s entre ells.


La Torre de Babel, pintura al óleo sobre lienzo de Pieter Brueghel el Viejo.(Wikipedia)





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...