lunes, 30 de abril de 2012

Religió i fongs


     En l'antiguitat, certes substàncies vegetals, fongs principalment, en gairebé totes les cultures apareixen com a pont entre el món terrenal i el diví. Les imatges que produeixen al consumir-les es consideren com una visió de les regions del més enllà, del paradís o l'infern . No és difícil imaginar que els seus primers consumidors creguessin haver obert una escletxa, una petita porta cap a una realitat fantàstica poblada de déus i dimonis, com la clau-fong que a Alícia li permet penetrar en el país de les meravelles.



"Alícia al país de les meravelles" ("Alice in Wonderland", 2010), està protagonitzada per Johnny Depp. Dirigida per Tim Burton i guió de Linda Woolverton.


      Per als antics, els fongs al·lucinògens, o enteògens, era la prova evident que en la naturalesa hi ha alguna cosa de diví que transcendia el món terrenal i ens posa en relació amb regions de l'univers distants i fantàstiques. Quan l'heroi mític Teseu va fundar Atenes, va triar un lloc on va trobar nombrosos fongs d'una espècie molt singular i propícia per als ritus i cerimònies del seu poble. Aquesta trobada li va donar la certesa que havia arribat al lloc apropiat, a un indret assenyalat per la divinitat per fundar la ciutat.

     Els fongs atrauen l'home per curiositat i, sobretot per interès. Formes estranyes, fàl·liques, potència o fragilitat, delicadesa, perennitat o fugacitat, colorit ombrívol de la trompeta dels morts o vermell escarlata de la Peziza coccinea o blancor immaculada de la  llenega virginal; totes aquestes tonalitats i siluetes, i aquella rapidesa de floració que sorprèn , atreuen el profà. Però a la vegada desconfia, el seu propi reflex el duu a l’atropellament d'aquesta producció misteriosa, de la qual no acaba de comprendre exactament ni l'origen ni l'originalitat


Roger Heim a "Les champions" director del museu de París 1948. Citat a La Noia Daurada

      La divinitat de la natura i del cosmos, com l'aspecte més allunyat i per tant mes diví, era la base de l'espiritualitat de l'home antic, no tecnològic, el cicle etern de naixement, mort i renaixement del món vegetal, el cicle permanent d’un univers d'estrelles que ens serveix de sostre o de recer sense distinció de raça o nació, com el desenvolupament de la vida mateixa de l'home que per analogia havia de ser també eterna, ens porta a la consideració d'una relació o una fusió de l'home amb el cosmos del qual és part inseparable. La immortalitat de l'ànima humana és conseqüència indiscutible de l'analogia amb l'eternitat del cicle de la vida i de la mort i la rotació permanent del sol i altres forces còsmiques. En aquest esquema els humils fongs juguen un paper d'emissaris celestials, de porta d'entrada, de nexe de comunicació amb la divinitat, amb l'espai còsmic interior de l'ànima. Sense considerar el protagonisme dels diminuts i enigmàtics fongs al·lucinògens, residència de follets o dimonis, no es pot comprendre molts dels elements essencials de la mitologia i de la religió, tant d'occident com d'altres cultures.



     En totes les part del món es consumeixen substàncies al·lucinògenes per aconseguir experiències místiques, entre les quals destaca el ololiuhqui sud-americà; l'haixix pur dels hitites, àrabs i hindús; el fong xinès de la felicitat ... A aquestes plantes se les ha considerat dipositàries de una ànima que les fa el centre d'un culte i una font inesgotable de mites que giren al torna a les virtuts o els processos de creixement de la planta en si. Mentre l'Amanita muscaria és un déu per al vedisme a l'Índia, la sacralitat de la vinya no va divinitzar al seu fruit, encara que els seus llaços amb Dionisi resulten ferms com una roca. Deméter porta sempre a la mà una espiga on es conjuguen dos factors, la importància del pa i un petit fong paràsit dels cereals, el sègol banyut o Claviceps purpurea, que Albert Hofmann, Carl A. P. Ruch i Roberg G. Wasson proposen com a ingredient principal del kykeon, la beguda que el hierofant dels ritus eleusins subministrava als seus fidels per forçar la teofania de la deessa. El kykeon o ciceó (del grec κυκεών, mesclar) és una beguda ritual associada als Misteris d'Eleusis de l'Antiga Grècia relatius al culte de Demeter i Persèfone. La seva composició real no és coneguda exactament però es creu que entre els seus ingredients es troben el sègol, la mel, el vi, l'aigua, el formatge de cabra, el fong al·lucinògen Claviceps purpurea i la menta. El peiot serà el mescalito de l'indi yaqui Juan Matus, una mena de xaman, però és també una figura mitològica anomenada Petit Cérvol pels huicholes mexicans, com corrobora l'evidència d'un cervatell de ceràmica trobat a Monte Albán, Oaxaca, datat al voltant del 500 després de Crist, que mostra el peiot a la seva boca.

Mural de Teotihuacán (Mèxic ca. 500 d.c.), que en un principi es va creure que representava al déu masculí de la pluja Tláloc, però en realitat mostra a la gran Deessa Mare i els seus assistents sacerdotals. La planta mostra de manera molt estilitzada la Ryvea corymbosa, el sagrat ololiuhqui dels asteques (Peter T. Furst, Los alucinógenos y la cultura. F.C.E, 1980)



La ololiuhqui és utilitzada pels indis de Mèxic. És la planta que manipulen els oaxaca pels seus efectes psicodèlics i per comunicar-se amb els seus déus.


 Circe ofereix la beguda kykeon a Ulisses. Escena d'una ceràmica grega antiga.



 Peiot, productor de la mezcalina

(Peter T. Furst, Los alucinógenos y la cultura. F.C.E, 1980)
  
       També trobem l'Amanita muscaria relacionada amb tots els móns màgics. El preciós bolet vermell de belles tonalitats, amb pigues blanques sobre del seu capell, i dins el qual habiten, segons les tradicions de tot el món, uns éssers, també mítics, petits, hiperactius, treballadors i fastigosos. Els maies-quítxues de l'altiplà guatemalenc saben molt bé que l’oriol foll no és un bolet ordinària. El denominen cakulja-ikox (bolet llampec) i la relacionen amb el déu maia-quitxua del tro, Kajaw cakulja (Chaac), el qual segons la seva mitologia religiosa, dirigeix ​​els portadors de la pluja, que són follets (gnoms) denominats antigament txacs i que avui, després de la cristianització portada pels europeus al Nou Món, han canviat el nom pel d’angelets.




L'arbre del Bé i del Mal França, Plaincourault, capella romànica del s. XII.



Església Romànica de Sant Sadurní d'Osormort a la comarca d'Osona

      Estudiarem com alguns membres del regne vegetal van poder ser déus o, almenys, contenir un esperit. Ja hem vist uns quants d'aquests vegetals, però hi ha més. Els Shuar de l'Amazònia equatoriana prenen natema o maikiwá, és a dir, ayahuasca i brugmansies per obtenir el arútam, una forma de poder relacionada amb la natura. L'ayahuasca és una poció elaborada a partir de diverses espècies de Banisteriopsis, sobretot Banisteripsis caapi, i altres plantes com la Psychotria viridis o la Tetrapterys methystica, el maikiwá s'elabora amb varietats diferents de Brugmansia, però especialment amb la Brugmansia insignis. Ambdues són potents al·lucinògens d'ús xamànic que tenen una gran capacitat d'alterar l'estat de consciència, el que confereix a aquestes plantes la creença que estan animades, perquè les visions induïdes poden donar lloc a la il·lusió d'unes entitats que hi viuen dins d'elles convertides en personatges antropomorfs.




El principi actiu del beuratge conegut com ayahuasca és la dimetriltriptamina (DMT)




Toe, Tomapende (Brugmansia suaveolens)


  
Chacruna (Psychotria viridis)



  
Tetrapterys methystica o Banisteriopsis caapi - Ayahuasca


 Brugmansia insignis

      En gairebé totes les cultures antigues que coneixem hi ha una substància intoxicant o estimulant que s'associa al culte religiós: els perses tenien la seva "haoma", els indis el "soma", en els cultes grecs de Dionís el ví o l’heura, en els Misteris d'Eleusis el suc d'un bolet, possiblement l'Amanita muscaria, barrejada amb e ordi i poliol anomenada ciceón (kykeon), encara que altres afirmen que el principi actiu procedeix del sègol banyut, els indis americans amb el seu "peyote", els hebreus el "mana"; el vesc dels druides, etc. ... totes aquestes substàncies naturals contenen psicotròpics similars a l'àcid lisèrgic o LSD, per això és fàcil suposar efectes similars. Les imatges tan semblants del paradís o l'infern, de Déu o del Diable, depenent del "estat de gràcia o de pecat" del novici, en cultures tan distants geogràficament, poden així explicar-se de forma senzilla. La hipòtesi del "inconscient col·lectiu" de Jung per explicar aquest fenomen s'està posant actualment en dubte a la llum de les investigacions que s'han fet sobre els efectes de substàncies psicodèliques.

      Si suposem que els orígens de la religió tenen relació amb els descobriments de plantes sagrades, d'aliments de déus, això no s'ha d'interpretar en descrèdit o menysvaloració de la religió ja que això seria un judici totalment anacrònic. Els valors, l'ètica i la moral de fa 5000 anys no es poden mesurar amb paràmetres actuals.


Mitos y símbolos de la Amanita muscaria


El tabú dels fongs 

El mite i els símbols 

Religió i fongs

Religión y hongos

Enteógenos y neochamanismo

Enteògens o la Gran Gresca 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...