El mite i els símbols

1. El Mite

Fericgla està en contra de la interpretació psicoanalítica dels mites, segons la qual aquests reflectirien problemàtiques sexuals i emocionals dels individus. Ell pensa que els mites contenen més de la realitat del món exterior del que pretenen els analistes freudians. No obstant això, és un defensor de l'escola de Jung i de la seva interpretació dels mites. La presència de la serp, per exemple, en multitud de cultures, no pot ser explicada per problemes sexuals i libidinosos, perquè això convertiria els xamans en éssers neuròtics que prenien com relacions transcendentals el que només serien les seves fantasies sexuals. La serp que muda la pell és un símbol universal del canvi i de la permanència, és a dir, de la vida. Com habitant del subsòl i de les aigües subterrànies està en contacte amb el més enllà. La serp és un símbol de la Deessa Mare, el culte ha perdurat des de la Prehistòria fins als nostres dies.

Trobem per tot el món una sèrie de mites que es repeteixen amb una estructura similar: el diluvi; l'heroi que retorna d '"altres móns" després de salvar a una dona (la dona essencial) i amb ella a tot el seu poble; els gegants vençuts per un home; les reencarnacions de persona a persona, de persona a animal, d'animal a persona; els éssers superiors que baixen del cel (àngels, enviats divins, extraterrestres ...); els mites del home o dona dorments que només es desperten en certes condicions; els homes que van a parar al ventre de grans peixos o de balenes, símbols del túnel màgic, el que han de travessar els herois abans de tornar amb nous coneixements.

Molts mites tenen com a finalitat donar explicacions a fets necessaris per al bon funcionament de les societats. Almenys és el que ens diu G. S. Kirk a El Mite, quan descobreix que l'episodi de Ninurta i Asag dins de la mitologia sumèria és un mite relacionat amb el funcionament dels canals d'aigua mesopotàmics i amb la necessitat de cuitar-los per evitar que l'aigua es desbordi. Ninurta (déu del vent sud) lluita contra el dimoni de les aigües Asag, que habita a l'infern (Kur). Ninurta mata Asag i les aigües del Kur pugen a la superfície i impedeixen que l'aigua de reg arribi als camps. Ninurta cobreix llavors Kur amb una muntanya de roques i impedeix que les seves aigües segueixin pujant, i condueix les aigües de la inundació cap al riu Tigris, el que motiva l'ompliment dels sistemes de reg i la renovació de la fertilitat de la terra.

Fericgla defensa la interpretació de Joseph Campbell -de l'escola de C.G. Jung-el qual afirma que hi ha coincidències entre el simbolisme dels somnis i d'alguns elements característics dels mites, com la partida de l'heroi, la iniciació, l'apoteosi i el retorn triomfal, elements que es repeteixen en totes les aventures d'herois del món . Campbell apunta la possibilitat que aquests sistemes simbòlics representin creacions naturals de la ment humana, d'aquí la seva difusió. Res sap del viatge del xaman.

Els mites són estructures complexes d'interpretació de la realitat, els quals es transmeten per tradició oral i són deformats gradualment pel temps i pels diferents contextos geogràfic-culturals per on passen. Els mites contenen una realitat manifesta que moltes vegades roman oculta per als ulls profans. Exemple: la ruda dels pastors de l'Alt Pallars i la influència del cristianisme. En els anys cinquanta del segle XX Ramon Violant i Simorra va recollir una tradició a l'Alt Pallars que avui ha desaparegut:

"Actualment els pastors, encara, quan hi ha una ovella que li costa molt corderar, li posin una creu feta de dues branquetes de ruda a sobre dels lloms, entremig de la plana, i fa el fet sense patir gens" (Violant, La vida pastoral al Pallars)

En la meva comarca de la Marina Alta encara es recorda la funció del cascall, però ja no s'acostuma el seu consum en infusions o el seu ús com a oli, ni la utilització del seu làtex. El cascall (Papaver somniferum) s'utilitzava per adormir els nens de bressol utilitzant els seus grans càpsules seques, fent sonar les llavors de l'interior a manera de sonall.

Cascall (Papaver somniferum)

Aquestes tradicions contenen una veritat manifesta, encara que amagada als nostres ulls, perquè és evident que una creu posada sobre l'esquena d'un animal no ha de ajudar-lo a parir. El sonall sí que pot ajudar a dormir a un nadó. No obstant això, el que ens amaguen aquestes tradicions són la funció emenagoga de la ruda que estimula la menstruació i, exercint una forta acció sobre les fibres musculars uterines, provoca el part, a més, augmenta la resistència dels capil·lars sanguinis, amb la qual cosa evita la ruptura i, conseqüentment, les hemorràgies (Font Quer, 1983: 427). I sobre el cascall només direm que es l'alcaloide del qual s'obté l'opi. D'aquesta manera veiem com en aquesta tradició el que el temps ha deformat és la manera d'usar la planta: ha de ser ingerida com una infusió, però no com un símbol.

El mateix passa amb altres plantes de la família de les Datura, conegudes al continent americà amb els noms populars de "arbre boig", "arbre de la borratxera". Actualment ningú consumeix aquestes plantes, però el fet que conservin aquests noms ens parla de l'ús que es feia en el passat aprofitant les seves propietats hipnòtiques i altres més perilloses que tenen. El mateix passa en el vell món amb l’estramoni, que rebia els noms de "herba de l'infern", "figuera boja", "albergínia del diable", etc., En portuguès i gallec "Figueira do inferno", "erva dos bruxos "," erva dos màgics " etc. En català figuera d'infern, herba talpera, etc., i en basc "ikoro" ("figa boja"). Tots feien referència a les seves propietats per alterar la ment. L'únic nom que apunta a una funció pragmàtica és el de "herba talpera", perquè els pagesos catalans han comprovat que els talps no van als camps on creix l’estramoni.

Datura stramonium

Els mites que suporten el pas del temps i els canvis culturals han d'estar sostinguts i afavorits per fets que sorgeixen d'una realitat objectiva (un fet històric mitificat) o d'una realitat subjectiva, com la interpretació de vivències interiors. Aquests serien les bases reals que sostenen el mite.

A l’oriol foll i els seus efectes al·lucinògens, trobem les bases fosfèniques -paraula que deriva de fosfè, un terme utilitzat per la biologia per designar les impressions lluminoses produïdes a la retina per una causa diferent de la llum, per exemple, prenent un al·lucinogen o simplement comprimint el glòbul de l'ull- de les visions de gnoms o martinets, que posteriorment seran elaborades artísticament per dibuixants i pintors; elaboracions mentals que van realitzar el món de les religions, els mites i el folklore, i elaboracions del poble que ho viuen de forma directa en la seva món familiar com a Catalunya, els Països Baixos, la zona escandinava i entre els pobles siberians, també a Astúries, Navarra i el País Basc.

2. Símbols

Els mites són representacions complexes de la realitat i estan compostos per elements moleculars més simples anomenats símbols. L'autor diu que hi ha una estructura que suporta el món màgic dels follets, martinets, minairons i els gnoms, afirmant que es tracta de l'efecte de l'Amanita muscaria. Aquesta és l'explicació cultural que ha desenvolupat l'home per intentar explicar les formes fosfèniques.

És el conjunt de modificacions en la bioquímica dels neurotransmissors que aquesta intoxicació provoca, que ens porten a conèixer una realitat alterada que se'ns transmet mitjançant imatges senzilles que condensen en si una multitud de significats que són difícils de descriure mitjançant el llenguatge oral o escrit. Aquestes imatges són anomenades símbols, els quals son capaços de proporcionar-nos i transmetre'ns coneixement i, sobretot, sentiments i emocions. Exemple d'això és el llenguatge musical, el pictòric i el religiós.

El lingüista nord-americà Edward Sapir va dividir els símbols en dues classes: símbols referencials i símbols rituals de condensació. Els símbols referencials sempre fan al·lusió als fets coneguts per l'individu que els utilitza (banderes, senyals de trànsit, marques comercials....) Els símbols rituals de condensació contenen de forma condensada sentiments i significats que poden ser diferents per a cada persona; són una expressió directa que permet l'alliberament de la tensió emocional d'una manera conscient o inconscient. Els símbols d'aquest tipus que han arribat fins als nostres dies pertanyen al camp de la religió, per exemple, la creu -el símbol de la divinitat-, que pot simbolitzar el calvari que va patir Jesús per salvar els homes, o per a la vídua és un símbol que li permet rememorar la imatge del seu espòs, o per l'inquisidor Aymerich, la creu és el símbol del seu poder.... Altres símbols d'aquest apartat pertanyen a l'art, com ara la música rock: els concerts de música de grups nacionalistes que reuneixen a milers de persones per afirmar la seva identitat com a poble. Finalment, a aquesta categoria també pertanyen els símbols del món fantàstic (gnoms, gegants ...) sorgits de la ingestió de l'Amanita muscaria.

El grup nacionalista pegolí La Gossa Sorda

Sota cada mite i de cada tradició s'amaga la satisfacció d'una necessitat ja sigui material, mental o l'existència d'un coneixement o un fet real que, amb el pas del temps, es converteix en una tradició fantàstica plasmada en cançons, contes locals... i, finalment, es converteix en una història arquetípica. Quan el fet, més o menys llunyans i, més o menys real a l'origen, és viscut i transmès pel poble, es va carregant de diversos sentits metafòrics amb el pas del temps. El mite original, durant el seu procés de plasmació oral, escrita o plàstica, es carrega de nous significats simbòlics o psíquics, convertint-se en un símbol de condensació

Victor Turner (1920-1983), un antropòleg cultural estudiós de símbols i ritus de les cultures tribals, junt amb Clifford Geertz, van ser uns dels referents de l’antropologia simbòlica. Aquest investigador distingeix tres propietats en els símbols rituals de condensació:

a) La propietat més simple és la "condensació": representen moltes coses i accions en un sol símbol.

b) Són símbols dominants que suposen la unió de "significata" desiguals connectats entre ells perquè tenen unes qualitats comunes o anàlogues, o perquè estan associades de fet o pensament.

c) La tercera propietat és la polarització del sentit, ja que tots tenen dos sentits clarament distingibles: d'una banda els significats normatius (valors socials, morals ...) i de a una altra dels significats sensorials i afectius (processos fisiològics). Durant l'execució dels ritus hi ha un traspàs de continguts: les normes es carreguen d'emotivitat i els afectes es normalitzen, ennoblint-se.

Edward Sapir, per la seva banda, distingeix quatre atributs bàsics en els símbols de condensació:

a) Condensació de molts significats en una forma única.

b) Economia de referència.

c) Predomini de la qualitat emocional.

e) Vincles d'associació amb regions de l'inconscient.

Victor Turner critica Sapir per oblidar la qualitat normativa o ideològica d'aquests símbols, però en canvi, Sapir descobreix entre ells i l'inconscient un vincle, el del món de l'afectivitat. Produeixen l'alliberament del món inconscient.

Segons Jung un signe és una expressió anàloga a una cosa coneguda o abreujada respecte a ella (símbol referèncial de Sapir). En canvi, un símbol és la millor expressió possible d'un fet relativament desconegut però que, malgrat tot, és recognoscible o es postula com existent, per exemple, la divinitat.

Mircea Eliade diu que els símbols, les imatges i les nostàlgies sorgeixen dels drames i de les revelacions de l'inconscient, i que a través d'aquestes revelacions dels éssers humans entren en comunicació viva amb la Natura i amb la totalitat còsmica (Mircea Eliade. Fragments d'un diari, 1979. Madrid. Espasa-Calp).

Així doncs, conclou Josep M. Fericgla, que els símbols de condensació sorgeixen sempre dels estats alterats de la consciència, que són una alteració del funcionament dels neurotransmissors produït pel mètode que sigui. El contingut que proporcionin a aquestes visions als individus o a una col·lectivitat només depèn de la seva preparació prèvia, depenent de les seves categories culturals.

Diu Fericgla que la majoria dels jocs o passatemps occidentals tenen com a objectiu assolir un estat alterat de la consciència. Els jocs infantils pretenen marejar als nens i aconseguir una pèrdua parcial de la consciència. El mateix a les discoteques, amb les seves llums, els seus ritmes i el consum de drogues. Al cinema es pretén trencar la vivència espai-temporal ordinària o normal, perquè l'espectador sigui transportat a altres èpoques i llocs.

Tots aquests tipus d'alteració serien superficials, pretenent només l'evasió de les tensions provocades per les normes quotidianes. En canvi, l'evasió produïda per elements fitoembriagantes ens portaria a un alliberament total, a nivell "còsmic" dels esquemes mentals ordinaris rebuts de la societat, permetent-nos conèixer la realitat de l'inconscient, percebent el món del més enllà.

L’Amanita muscaria proporciona símbols no racionals, o no lògics, que sorgeixen de l'inconscient. Les actituds passionals més arrelades en l'individu sorgeixen durant la infància i reflecteixen les peculiaritats emocionals i passionals del poble i ètnies senceres a les quals pertanyen. De la mateixa manera que aquests temors o alegries perduren en l'individu adult, ho fan també en les societats: les emocions sorgides en la prehistòria, d'alguna manera han perdurat amb el pas del temps (Memòria col·lectiva de Jung).

Pobles que han viscut en veïnatge, però, han mantingut les seves peculiaritats emocionals i passionals referents als fongs, per exemple. Uns són micòfils i els altres micòfobs. Els territoris micòfils coincideixen amb els territoris on trobem boscos de bedolls (Betuna pendula) o de pins negres (Pinus uncinata), arbres que allotgen a l'Amanita muscaria. L'immens nord àrtic, on els bedolls formen bosc de centenars de quilòmetres, és el lloc on encara trobem viu el consum ritual de l'Amanita muscaria.