El santuari de Ses Tres Creus de l’Alcúdia

      Del santuari de la Mare de Déu de la Victòria (l’Alcúdia) es diu que al començament del segle XIV un pastoret, Joan Boi, va trobar una verge en el lloc que avui es coneix amb el nom de "Ses Tres Creus". La van portar a Alcúdia i la imatge va tornar sola al mateix lloc, per no anar-se'n mai més.

Ses Tres Creus. Foto: Espai de Joan

 

Port de l’Alcúdia. Foto: Gonçal Vicens Bordes

      Més tard, es va establir en aquest lloc fra Diego García, ermità i alquimista, i la imatge va adquirir gran fama després de ser invocada pels defensors de la ciutat durant la guerra de les Germanies, que va sacsejar l'illa durant el segle XVI.

     L'aspecte fortificat no el va lliurar de les escomeses dels pirates, que en 1684 van desembarcar a S'Illot i van accedir al temple, van tallar el braç dret de la imatge de Jesús i van robar els ornaments litúrgics i altres objectes de valor.

   

Vista d’Artà des del Castell.Foto: Gonçal Vicens Bordes

Castell d’Artà. Foto: Gonçal Vicens Bordes

    El jaciment arqueològic de Ses Païsses es troba al municipi d’Artà, per la carretera a Capdepera. . HI podem accedir a través de la magnífica porta de Ses Païsses. Aquesta és una de las tres portes que tenia la murada, aixecada en el Període Balear, a principis del VI a.n.e.

El jaciment arqueològic de ses Païsses d’Artà. Foto: ARA BALEARS

      Al centre del poblat hi ha un turriforme central, construït a l’any 1150 a.n.e., al que s’associen altres edificacions. Aquest poblat fou fruït d’un període de canvis, produïts a finals del segon mil·lenni a.n.e., on es succeïssin una sèrie de transformacions socials, i els petits poblats de navetes, formats per unes poques famílies, començen a adoptar noves formes organitzatives, al voltant del que coneixem com a talaiots. Aquests, són torres de pedra de caràcter comunal, i la torre de Ses Païsses fou una de les primeres a aixecar-se.

      En aquest període balear, comprés entre els segles VI i II a.n.e., és un període històric convuls on destaquen els foners,  representatius d’aquest moment de tensions, amb uns forts vincles amb el món púnic. Aquest poblat fou remodelant-se i transformant-se al ritme que marcà la geopolítica de la Mediterrània Occidental, on l’Imperi Romà dictava el ritme del temps.

     En la Badia d’Alcúdia trobem els dòlmens de s’Aigua Dolça (Artà) i son Bauló de Dalt (Santa Margalida), són dels pocs dòlmens visitables als jaciments arqueològics de Mallorca. Tots dos es localitzen molt a prop de la costa, en especial el de s’Aigua Dolça, possiblement des de la qual s’establiria alguna relació amb la veïna illa de Menorca.

      Els dòlmens mallorquins s’emmarquen en el conegut període dolmènic (1900-1600 a.n.e.). Es tracta d’estructures funeràries, de caràcter col·lectiu utilitzades en les primeres fases d’ocupació de les illes, amb una certa influència del campaniforme de finals del tercer mil·lenni. També podem dir, que hi ha una forta semblança entre les tombes mallorquines i les documentats entre la regió Midi-Pyrénées, al sud de França, fins a la desembocadura del riu Ebre, a Catalunya.

 

Dolmen de s’Aigua Dolça,  un espai funerari a tocar la mar, en un lloc màgic. Una estructura circular de poc més de 6 metres de diàmetres; al interior un corredor enllosat de pedres que condueix a una cista quadrangular de lloses planes i verticals que sobrepassen el metre d’alçada. Foto: Wikipedia.

     El dolmen de son Bauló de Dalt es troba al polígon industrial de son Bauló de Santa Margalida. Enmig d’unes naus del segle XX, pareix resistir la petjada d’un passat molt diferent del nostre present. Damunt ‘una plataforma elevada s’observa un cercle de 6 m de diàmetre fet de  lloses verticals que tancaven la càmera interior on es dipositaven els morts. 

Dolmen de son Bauló de Dalt. Foto: Wikipedia.