Els ovnis són aparells nazis
5. Els ovnis són aparells nazis
Es diu que Hitler creia cegament en la
teoria de la Terra Buida, en l'interior de la qual es trobaven els sers aris
purs i perfectes que dominarien al món. Alguns creients pensen que el führer
hauria escapat dels soviètics en 1945 i es va refugiar en l'interior de la
Terra. Un excomandant de submarins alemanys, després d'acabada la Segona Guerra
Mundial, va continuar amb aquestes idees que es van cristal·litzar en l'Institut Internacional de la Terra Completa, que, entre altres
objectius, està reunint fons per a fer una expedició al Pol Àrtic.
Els ovnis de Hitler contra el Nou Orde Mundial
és una obra de Miguel Serrano, escriptor i diplomàtic xilè,
amic del dalai-lama, de l'escriptor
Hermann Hesse, del poeta Ezra Pound i del general de les Waffen SS Lleó Degrelle. És un exponent del anomenat hitlerianisme esotèric. Serrano defensa un
origen extraterrestre dels aris hiperbòris, i postula una conspiració global en
contra d'aquestos per un déu de caràcter maligne, el Demiürg, que seria adorat
pels jueus, senyor del planeta Terra, creador de l'estirp dels homínids i del
materialisme.
a. L’Operació
High Jump
Segons aquesta “eminència”, de tots és
conegut que els albiraments ovni van començar a produir-se a partir de 1947
quan el pilot nord-americà Kenneth Arnold, membre de l'organització de
seguiment i rescat "Airafox", volava amb la seua avioneta des de
Chelalis a Yakima, en l'estat de Whashinton, amb la intenció de trobar un avió
militar accidentat. Llavors va albirar prop de la Muntanya Rainer una formació
d'estranyes aeronaus circulars que li van parèixer "com a plats lliscant-se sobre l'aigua". Va ser així com es va
encunyar el terme "platet volador". Kenneth va
calcular la seua velocitat en 2.400 km/h, una velocitat desconeguda en 1947. Serrano deixa caure que l'albirament va
succeir perquè els interessava als nazis, que estaven realitzant proves de
platets voladors. Precisament va ser en 1947 quan els aliats van llançar la
seua fallida Operació Highjump contra les bases d’ovnis del
Tercer Reich en l'Antàrtida. També és en 1947 quan es funda la CIA, sempre
encarregada d’ocultar el fenomen ovni. La Segona Guerra Mundial va acabar en
1945, i dos anys després van començar a succeir-se sense interrupció, fins a
l'actualitat, els albiraments d'Objectes
Voladors No Identificats.
Entre finals de 1946 i començaments de 1947, la major força militar
expedicionària que els EE.UU. haja enviat a l'Antàrtida fins al present,
comença a desplegar-se des de les bases nord-americanes en el Mar de Ross (al
sud de Nova Zelanda) cap al continent de gel. La Task Force 68, la força invasora, estava composta per 13 vaixells
(entre trencaglaç, destructors, vaixells de càrrega i vaixells tancs
d'aprovisionament), 2 llançadors d'hidroplans, un vaixell de comunicacions, un
submarí (el Sennet) i un portaavions (el Phillipine Sea); els efectius
embarcats sumen 4.200. Lidera l'operació l'almirall Richard Byrd.
Oficialment l'Operació Highjump
eren simples maniobres que tenien com a objecte "provar equips militars i
tropa en condicions antàrtiques"... Efectivament, esta va ser la seua vertadera
missió: entrenar el personal i provar material en condicions de fred extrem;
consolidar i estendre la sobirania nord-americana sobre la major àrea possible
del continent Antàrtic; determinar la viabilitat d'establir i mantindre bases
en l'Antàrtida, i investigar possibles ubicacions per a les mateixes i ampliar
els coneixements sobre hidrografia, geografia, geologia, meteorologia i
electromagnetisme en la zona.
No obstant això, no és aquesta la versió de
Miguel Serrano. En 1938 i 1939, la Societat Alemanya d'Investigacions
Polars protegeix sengles exploracions liderades pel capità Alfred Ritscher, qui navega en el vaixell
Schwabenland. L'expedició va a la regió coneguda com la Terra de la Reina Maud i
aerofotografia més de 600.000 km2. Després, durant la guerra, esquadrilles de
submarins alemanys construïxen enormes complexos subterranis en les terres
antàrtiques, no escatimant recursos materials, ni científics. És allí a on van
fugir quasi tots els jerarques nazis que "van desaparèixer" desprès
de la II G.M., començant per Adolf Hitler. El nou país alemany de l'Antàrtida s’anomenava
Neuschwabenland.
b. Neuschwabenland
Allí van anar els americans i russos per a
combatre als alemanys, arribant a llançar míssils nuclears contra
Neuschwabenland en 1958, no obstant això, cap dels tres míssils atòmics va
explosionar en el sòl antàrtic, sinó que, sense trobar-se-li explicació, van
esclatar en ple vol sobre el mar quan es dirigien al seu objectiu. Les forces
invasores de l'Operació Highjump
es van retirar al cap de sis setmanes, després de nombroses pèrdues en material
i hòmens. Altres fonts indiquen que la retirada va començar a les tres
setmanes, després de produir-se decisius combats entre atacants i defensors de
Neuschwabenland.
A finals de 1942 l'Haunebu II estava finalment llest.
El seu diàmetre
variava de 26 a 32m, l'altura estava entre els 9 i
11m.
El 8 de gener de 1956, diversos
investigadors d'una expedició científica xilena en l'Antàrtida van observar
ovnis en forma de pur i de disc, evolucionant en el cel de l'àrea del Mar de
Weddell. Els americans van llançar immediatament una nova operació militar, l'Operació Deepfreeze, i els resultats van ser pitjors que els de
l'anterior.
L'Antàrtica estava sense cartografiar
encara durant la Segona Guerra Mundial, però els llops de mar al comandament de
l'almirall
Dönitz sabien de l'existència de les grutes antàrtiques on un navili
es podia albergar sense cap problema, dur a terme reparacions, descansar la
tripulació i estar tranquil·lament sense cap risc a ser localitzats. Els
alemanys van reclamar la sobirania sobre un enorme territori antàrtic al què
van batejar com "Neuschwabenland" (Nova Suàbia, en català). En aquest
territori van construir diverses bases permanents, sent la principal la coneguda
com "Neuberlin" (Nova Berlín).
Després d'acabar la
Segona Guerra Mundial, milers de ciutadans alemanys comencen a desaparèixer,
especialment persones sense família i òrfenes. Miguel Serrano assegura que hi
ha milers i milers de sarcòfags soterrats als cementiris alemanys que mai van
contindre restes mortals. S'afirma que a l'abril de 1945, 50.000 soldats
alemanys estacionats en Noruega "van desaparèixer" de la faç de la
Terra de la nit al dia, sense que ningú haja tornat mai a tindre notícia
d'ells.
Respecte a esta desaparició de soldats en
Noruega, l'autor O. Bergmann en el
seu llibre "Deutsche Flugscheiben und
U-Boot überwachen Die Weltmeere" ("Platets i submarins alemanys vigilen els
mars del món"), en el capítol "Die Absetzung
reichsdeutscher U-Boot vor 1945" ("L'evacuació amb submarins
alemanys abans de 1945"), ens conta que un austríac, antic soldat de la Wehrmacht que va servir durant tot el
temps de guerra en els països escandinaus, li va dir que a l'abril de 1945 els
alemanys es van dirigir a Kristiansand per a embarcar en submarins amb
destinació a l'Antàrtica. El Reich necessitava augmentar la seua població, per
a la qual cosa va dur a terme primer la "desaparició" de totes les
persones que va poder (que foren
ideològicament afins, fent-los saber que no havia tornada) i després
abduccions, principalment de ciutadans alemanys, però possiblement també
d'altres nacionalitats de raça blanca, als que extreien esperma i després
tornaven a terra.
L'autor Jan
Udo Holey afirma en el seu llibre "Unternehmen Aldebaran" (pàgina 144),
haver tingut una entrevista amb un alemany del Reich que li hauria assegurat
haver nascut en Neuschwabenland i ser membre de l'organització "Schwarze Sonne" (una de les
organitzacions d'elit de la SS). Segons les seues revelacions, els alemanys del
Reich tindrien bases "per tot el món", com la base gegantina en
l'Himàlaia i la de Neuschwabenland, on hi ha una ciutat habitada per tres milions
d'alemanys (en 1994).
Gent
prenen el sol a Neuschwabenland. De Stupidedia
Basant-se en la filosofia ocultista del
Tercer Reich (societats Thule i Vril), científics hitlerians haurien aconseguit
avanços científics (especialment aeronàutics i astronàutics) d'una magnitud
inimaginable. Hi ha molts llibres que
parlen sobre els misteriosos avions circulars alemanys propulsats per motors
antigravitacionals amb el nom en clau de “Vril” i “Haunebu”. Llibres com "Geheime Wunderwaffen" ("Armes
prodigioses secretes", parts 1, 2 i 3), de D.
H. Haarmann o Deutsche Flugscheiben und U-Boot überwachen Die Weltmeere
("Platets i submarins alemanys
vigilen els mars del món"), de O. Bergmann, parlaven
ja dels ovnis del Tercer Reich. Després van eixir les novel·les "Eine Deutsche Legende", de Hans Altmann, quasi
una autobiografia, perquè es basa segons l'autor en fets reals, "Z-Pla", de l'austríac Ralf Ettl i "Das Erbe",
de Wolfgang
Ziegler.
c. El projecte Haunebu
Sobre la denominació "Haunebu" alguns afirmen que es
tracta en realitat de l'abreviatura d'Hauneburg, un poble situat en l'Haunetal
(la vall Haune), situat en el nord de la província alemanya de Hessen, on es
van desenrotllar els platets de la sèrie "Haunebu". Ací mostrem
algunes imatges dels models d'Haunebu. La pregunta que tots ens fem és: per què
els ovnis que apareixen en les fotografies i el vídeo que va filmar Adamski
s'assemblen tant al model Haunebu II?
Recreacions
de naus "Haunebu", model III
NOTA: Veurem les fotos d'Adamski, segons ell preses
prop de Monte Palomar, amb una Kodak Brownie
junt amb un telescopi de sis polzades. Si açò haguera sigut cert, un
objecte gegant fotografiat a gran distància tindria enfocada només una de les
parts, romanent la resta desenfocat. Admanski va retocar les seues fotografies
i es va negar a facilitar els negatius. Al final, els estudiosos van determinar
que les fotos eren primers plans d'un fanal d'una planta d'incubació
artificial, amb tres pilotes de ping-pong en el fons simulant un tren
d'aterratge.
Imatge retocada del fanal
Retocs de
l'ansa per a difuminar-la i augment d'il·luminació en la part inferior
Fotos del
“ovni” d'Adamski, en realitat un llum d'incubació d'ous
d. Operació Aldebaran
En 1919, María Ortische, famosa mèdium
alemanya, i membre de les Societats de Thule i el Vril, va rebre una sèrie de missatges psicográfics, uns en sumeri i
altres en el codi secret dels Templers. Va afirmar que els dits missatges
provenien d'una civilització alienígena que ocupava dos planetes del sistema
d'Aldebaran, en el cúmul estel·lar de les Híades, en la constel·lació de Taure,
a 68 anys-llum de la Terra.
A finals de 1919, vuit membres triats de
les societats alemanyes de Thule i el Vril, es van reunir en una vella casa
prop de la localitat de Berchtesgarten amb la intenció d'establir un nou
contacte, per a demanar informació sobre com construir un Vimana o màquina d'espai-temps
que els transportara fins a Aldebaran. Van estar dos anys treballant en la anoenada
«Operació
Aldebaran», per a construir la dita màquina. Es va construir una espècie
de motor conegut com la «Unitat Motriu Vril de Levitació», peça fonamental en
la fabricació de les primeres Naus
Discoïdals de la Terra (o siga, platets voladors). A principis de 1924, la màquina
va ser desmuntada i les seues peces curosament emmagatzemades en un lloc
desconegut del sud d'Alemanya, potser en la fàbrica d'avions Messerschmidt
d'Auchberg.
En una reunió secreta al juny de 1934,
Adolf Hitler va encarregar a Víctor Schauberger (científic pròxim als
Vrilians), el desenrotllament d'una sèrie d'avions circulars i Discos Voladors.
Des de llavors, i durant els següents onze anys, Schauberger va dissenyar tot
tipus de Naus de Tecnologia Electrogravitacional.
e. Projecte Vril
El projecte Vril estava en mans de la
societat Vril, el cercle de dames esotèriques. Era un disseny independent del
"Haunebu". Els desenrotllaments van començar amb el Vril 1 i van
culminar suposadament en el Vril 7. El primer assaig amb el Vril 7 va tindre
lloc segons pareix sobre el mar Bátic a l'hivern de 1944.
El Vril 7
arrossegat cap al seu hangar. Foto on es veu l'ovni armat amb un canó alemany,
el KSK (Kraftstrahlkanone o "canó de raig de força")
Vril-7
desenvolupat per Richard Miethei equipat
amb dotze unitats turbo BMW 028. Va fer un vol de prova en Peenemünde el 14 de
febrer de 1944
Proves
del Haunebu i del Vril 7. Recreació de Jim Nichols
D'on va sorgir aquesta
tecnologia? En 1935 va descendir en la regió alemanya de la Selva Negra, una
estranya nau Aldebarana. En el seu aterratge van estar presents alts càrrecs de
l'Orde del Vril: entre d’altres, Rudolf Hess (braç dret de Hitler), Goering
(Cap de la Força Aèria Alemanya), i Heinrich Himmler (Cap de les SS). Després,
en 1937, va caure en la regió alemanya de Gdynia (avui part de Polònia, i en
terres propietat de la família d'Eva Braun) una altra nau estranya, de forma
esfèrica. Fins allí es van desplaçar forces especials de les SS, acompanyades
per diversos científics alemanys. Les destrosses de la nau van ser arreplegades
i portades a un lloc desconegut, on van edificar immenses galeries subterrànies
destinades a la fabricació de naus. Al desembre de 1939, el vaixell
Schwaabenland (Suavia) és enviat a l'Antàrtida, i funda la «Nova
Suavia» (hui, «Terra de la Reina Maud»), on es creen bases secretes per
a la construcció de prototips de naus voladores.
f. El
"Andromeda-Gerät"
El "aparell Andròmeda" era una
nau d'abastament que no se sap si es va arribar a construir-se. Alguns afirmen
que estava construint-se en Neuschwabenland, després de la guerra, amb els
plans i dissenys extraterrestres. Tenia forma de pur, el que coincideix amb la
descripció de molts pilots de vol que diuen haver vist ovnis amb eixa forma i
d'uns 140 metres de longitud.
El
"Andromeda-Gerät"
En el
periòdic argentí "La Razón" de Buenos Aires cap a 1977/78.
g. Els Foo-fighters o
Kugelblitze
Els aliats els coneixien com Foo-fighters i
els seus creadors alemanys com "Kugelblitze"
("rajos-bola") o "Feuerbälle" ("pilotes de
foc"). A partir de 1944, els pilots aliats que sobrevolaven Alemanya per a
bombardejar-la van començar a reportar informes sobre estranyes boles brillants
quasi transparents que se situaven junt amb ells i els acompanyaven durant
quilòmetres. Segons estos informes, no podien derrocar-les, encara que les
dispararen, i tota maniobra per a despistar-les era inútil.
Llamps o
rajos globulars, confosos amb platets voladors
El 13 de desembre de 1944 el South Wales Argus
publicava un article en què es Deia: «Els alemanys han fabricat una arma
secreta (...) s'assembla a les boles de vidre que adornen els arbres nadalencs
(...) són de color platejat i pareixen transparents». Poc després, el 2 de
gener de 1945, era l'Herald Tribune novaiorqués el que
s'expressava en els termes següents: «Pareix que els nazis han projectat una
novetat en el cel nocturn d'Alemanya. Es tracta dels misteriosos i estranys
globus foo-fighters que corren per les ales dels aparells Beaufighters que sobrevolen secretament
Alemanya. Els globus de foc apareixen sobtadament, acompanyen als avions durant
quilòmetres i, segons revelen els informes oficials, pareixen estar controlats
per ràdio des del sòl».
L'autor italià Renato
Vesco va publicar en 1968 un
llibre, Interceptar-los sense disparar,
en el que planteja la hipòtesi que els ovnis eren aeronaus secretes terrestres.
Vesco desestimava que les boles de foc tingueren una explicació natural,
electrostàtica o electroatmosférica (focs de Sant Elm, rajos globulars, etc.).
Al contrari, identifica els "foo" amb una arma secreta antiradar
fabricada la tardor de 1944, en Oberammenrgau, en la Baviera alpina, un centre
experimental patrocinat per la Luftwaffe.
A més dels projectes de platets no
convencionals ("Haunebu" i "Vril"), els alemanys van
utilitzar altres platets amb motors a reacció convencionals, amb la intenció de
distraure a l'espionatge aliat. Així en 1944 van fabricar els "Düsenflugkreisel"
o "trompes voladores a reacció", vistes moltes vegades per la gent,
perquè a penes intentaven dissimular-les. També des de 1936 van fer volar
aeronaus circulars amb un simple motor Otto.
Una d'estes naus va rebre el nom de Schriever, de la que es va fer eco
el diari alemany Der Spiegel.
La primera pàgina de l'original "Der Spiegel", article de data 30 de
març 1950.
h. Què va ser de la prodigiosa
tecnologia hitleriana?
Els ovnis de Hitler van ser
amagats en algun lloc de l'Antàrtida, raó per la qual es posaria en marxa l'Operació Highjump. En aquest continent
els alemanys inclòs posseeixen una base d'ovnis i els van portar allí
desmuntats en submarins. L'autor Hans Altmann,
per la seua banda, va escriure "Eine
Deutsche Legende", una novel·la autobiogràfica on narra el
seu contacte amb els alemanys del Reich i descriu les seues bases en
Suramérica.
Els albiraments ovnis que en l'actualitat
es produïxen es deuen a l'activitat dels platets alemanys, perquè els nazis del
Reich estan vigilant el planeta. Estan tripulats per pilots de l'Últim Batalló (Letzte Bataillon) els quals no tardaran a tornar per a salvar
Europa i el món de la decadència, que és palès per les “manifestacions d'homosexuals, ateisme i absència de valors, avortament,
drogoaddicció, desocupació i crisi econòmica, conflictes socials, confusió
generalitzada...” (Els ovnis de Hitler
contra el Nou Orde Mundial de Miguel Serrano).
Els membres del govern invisible (jueo-masonería), que controlen les
nacions més poderoses del món, no poden fer res contra les forces del món
interior. Tenen por del "Últim Batalló", dels ovnis de
Hitler. Per això guarden silenci sobre la seua existència i desvien l'atenció
difonent que es tracta de "extraterrestres".
g. Les bases lunar i marciana
del Reich
A més de Miguel Serrano, han sigut altres
autors els que sostenen que els alemanys del Reich fa molts anys (uns setanta
anys) que posseïxen una base en la Lluna. Tota la Lluna estaria en mans dels
alemanys del Reich, raó per la qual els nord-americans no han tornat a ella. La
base lunar del Tercer Reich tindria el nom de "Alpha" i s'hauria
començat a construir en 1942, sergons Vladimir
Terziski. Aleksandr Kasantsev
afirma que l'astronauta de l'Apol·lo 11, Aldrin, va fer un gravació en color
dels ovnis des de l'interior del mòdul i va filmar les bases alemanyes en la
Lluna.
La NASA declara que s'interessa més per Mart, on segons autors com Jan Udo Holey o Hans Altmann també
els alemanys estan establerts en construccions subterrànies des de fa decennis.
Els repetits fracassos de la NASA a Mart tindrien la seua explicació en
l'actuació dels alemanys del Reich.
Recreació
de la nau "Düsenflugkreisel"
El material exposat en l'apartat nazi procedeix
del nazi xilè Miguel Serrano, un dels més ferms defensors de la teoria de la
Terra buida. També els budistes tibetans (per cert aliats del Tercer Reich)
estan convençuts d'esta teoria, tenint fins hui creences en ciutats
subterrànies.
***
Argosy Magazín - Juny 1969 -
Article de Renato Vesco
American Legió Magazín, desembre
1945. Foo fighters
Amazing Stories. Ray Palmer i les referències al tema dels Foo Fighters
Terziski, Vladimir - Close Encounters
of the Kugelblitz Kind
Steiger, Brad – The Rainbow
Conspiracy (La conspiració de l'Arc Iris)
Kasten, L - The UFOs of the Third
Reich (Els ovnis del Tercer Reich)
Mattern Friedrich, Ernest Zundel i
Christof Friedrich - UFOS Nazi Secret
Weapon (Ovnis arma secreta nazi)
Frank Stranges E - Nazi UFO Secret
and Bases Exposed
Comentaris