lunes, 19 de diciembre de 2011

La Terra buida o el cap buit?


 “La Terra Buida forma part del nostre folklore d'idees extravagants, recolzada en mites tan antics com la humanitat. Igual que la seua germana llunyana, la Teoria de la Terra Plana (que va comptar amb adeptes fins ben endinsat el Segle XX), va tindre en algun moment del seu passat un cert suport científic. És justament esta qualitat el que diferència ciència de pseudociència. La primera està corregint-se a si mateixa permanentment. La segona s'aferra tossudament a una idea i per segles, sense interessar-se pel cos de coneixements incorporat amb el córrer del temps, manté impertèrritament les seues afirmacions que acaben sent tan autèntiques com un oracle” (Guillermo Giménez de Castro).


       No és cert que en l'antiguitat estiguera generalitzada la creença que la Terra era plana, al contrari, l'esfericitat del planeta era coneguda de molt antic. De fet no sols coneguda, sinó inclòs calculada la longitud de la seua circumferència amb una exactitud sorprenent.

      Eratòstenes, matemàtic, astrònom i geògraf grec, (276 aC. – 194 aC.) va ser l'encarregat de tal proesa, i per a això es va servir dels seus coneixements de geometria i una gran capacitat lògica. Seguim el procés de mesurament a través de Projecte Celestia.





      Eratòstenes tenia notícia d'un fet que cada any es produïa en una ciutat d'Egipte anomenada Siena (avui Assuan). Succeïa que un cert dia de l'any, al migdia, els obeliscos no produïen cap ombra. Avui sabem que açò és degut al fet que Assuan es troba en el tròpic de Càncer i eixe dia marca el solstici d'estiu. No obstant això, Eratòstenes va observar que a Alexandria, eixe mateix dia, els obeliscos sí que produïen ombra. Això només és possible si la Terra era rodona, perquè el Sol està tan lluny com per a considerar que els seus rajos incideixen paral·lelament sobre La Terra.






No obstant això, s'enfrontava a dos problemes:

1.- Com diables esbrinaria la distància exacta entre Siena i Alexandria?

2.- Si en eixa època no hi havia rellotges (ni telèfon), quan mesurar l'ombra a Alexandria?, perquè ha de ser en el precís moment en què, a Siena, els obeliscos no produïen ombra.

Pas 1: Distància entre Siena i Alexandria

      Eratòstenes va ordenar (i va pagar de la seu pròpia butxaca) als caps de caravanes que mesuraren la distància entre les dos ciutats. Per a això havien de posar esclaus a comptar les voltes de roda que donaven els carros, a estendre llargues cordes al llarg del camí, a comptar passos, etc. La dificultat radica que estem parlant de dos localitats separades per més de 700 km.
Li va eixir una mitjana de 5.000 estadis. Cada estadi equivalia a 157'5 metres, per la qual cosa la distància entre les ciutats la va estimar en 787'5 km.

Pas 2: Mesurament de l'ombra

      Arribat el dia, va mesurar l'ombra d'un pal que de forma perfectament vertical havia col·locat en els jardins de la biblioteca. Com saber en quin moment mesurar l'ombra? La resposta és fàcil, sobre el migdia (quan el sol està al punt més alt) es mesura l'ombra diverses vegades. La menor ombra correspondrà al moment en què el Sol està en el zenit.





Càlcul matemàtic

tg ss = ombra / altura = 0,5053 / 4 = 0,126325

Ss = arctg 0,126325 = 7,2é

Al dividir l'ombra entre l'altura del pal, va obtindre un angle de 7,2é.

Després va plantejar una senzilla regla de tres. Al multiplicar 787,5 km. X 360é i dividir el resultat entre 7,2é, va calcular que la circumferència terrestre mesurava 39.375 km.

      Quina meravella! Si la mesura real és de 39.942 km, el va obtindre una mesura de 39.375 km. (només es va equivocar en 567 km). Què resultat tan increïble!, tenint en compte la tecnologia amb què va treballar per a mesurar distàncies i angles.

Errors comesos

      Els errors d'Eratòstenes van ser molt subtils i quasi inevitables:

Error 1.- La distància entre Assuan i Alexandria és de 729 km. (4.628 estadis); no de 787'5 km.

Error 2.- Les dos ciutats no estan en el mateix meridià, sinó que difereixen en uns 3r de longitud.

Error 3.- La mesura exacta de l'angle de l'ombra a Alexandria és: 7,08u (no 7,20é).

      Va cometre estes inexactituds que potser fins a es van compensar, però sens dubte la labor de mesurament i el resultat obtingut fa més de 2.240 anys va ser impressionant.

***
1. La Terra plana

      En segles posteriors van sorgir veus que van defensar que la Terra era plana, fonamentalment per a conciliar la seua forma amb algunes afirmacions bíbliques, inclòs, alguns, la representaven com a buida, d'una altra manera no hi hauria lloc per a l'infern! La detallada descripció que fa Dant Alighieri de la terra en la seua Divina Comèdia, la presentava com el centre esfèric buit de l'univers, amb diferents cercles dalt i baix, els cels i els inferns.

      Tal vegada va ser Edmund Halley (1656 - 1742), el científic anglès que va estudiar al cometa que duu el seu nom, qui hi haja per primera vegada teoritzat sobre una Terra Buida. Després d'observar anomalies del camp magnètic terrestre, va arribar a la conclusió que podrien ser explicades si la Terra fora composta de dos o més esferes, les externes buides i la interna sòlida, cada una amb diferents eixos magnètics. La Terra era un conjunt de quatre casquets concèntrics amb una esfera massissa en el centre, separats tots per una capa d’atmosfera i girant a diferents velocitats i amb pols magnètics propis, l'atmosfera interior seria lluminosa i habitable i una petita fuga d'esta per un forat en el pol Nord, crearia les Aurores Boreals.

     El matemàtic Leonhard Euler també va proposar un model de Terra buida, però esta vegada, substituint els casquets concèntrics i el centre massís per un xicotet Sol que donaria llum natural als habitants de l'interior de la terra. També va proposar dos grans entrades a aquest món interior a través dels pols de la Terra.


Hipòtesi d'Edmon Halley i la de Leonhard Euler

          Molt ha de veure en la difusió del concepte de la Terra plana l'excèntric inventor anglès Samuel Birley Rowbotham (1816-1884), excèntric inventors anglès que es recolza en la interpretació literal de la Bíblia, anomenant el seu model cosmològic “Astronomia Zetética”. Segons ell, la Terra és un disc pla en què el Pol Nord està en el centre del disc i l'Antàrtida és un mur de gel que rodeja la part exterior del cercle.

       A la mort de Rowbotham, els seus seguidors van crear la “Societat Zetética Universal”, publicant una revista titulada The Earth Not a Globe Review, i es van mantindre actius fins després de la Primera Guerra Mundial, per a iniciar a continuació un llarg declivi. Les idees de Rowbotham van trobar seguidors als Estats Units en l'Església Catòlica Cristiana, fundada pel curandero escocès John Alexander Dowie (en 1895), que va establir una comunitat teocràtica en la població de Zion. Quan en 1906 Dowie va ser destituït pel seu segon Wilbur Glenn Voliva, els 6.000 fidels que comptava la congregació, van ser governats amb mà de ferro i en la comunitat només era admesa la Bíblia i la interpretació de la Terra plana, que d'ella es derivava.




      Aquesta teocràcia aïllada de la resta de la societat, va sobreviure fins a la mort de Voliva en 1942, per a després acabar desintegrant-se. No obstant, alguns membres del grup van romandre en Zion durant la dècada dels 1950. En 1956, Samuel Shenton reviu la “Societat Zetética Universal” amb el nom de “International Flat Earth Society”, que dirigirà fins a la seua mort en 1971, sent substituït per Charles K. Johnson.  Aquest últim mor en 2001, deixant en l'aire el futur de la Societat.

2. La Terra buida

      Així, la noció de la Terra buida va ser convertida virtualment en part de la religió cristiana, i quan va nàixer la ciència moderna els científics es van esforçar per fer-la raonable. En 1665, l'estudiós i sacerdot catòlic alemany Atanasius Kircher va publicar Mundus Subterráneus (1665). En ell descrivia a la Terra solcada de cavernes i túnels en què vivien dragons. 



Any: 1678. Científic / Artista: Athanasius Kircher.
Publicat per primera vegada en: Mundus Subterraneus.


      Jules Verne també es va figurar a la Terra com a buida, en el seu Viatge al centre de la Terra publicat en 1864. Una altra obra que mereix ser citada és "The Coming Race", escrita en 1871 pel lord britànic Edward Bulwer-Lytton. Esta és una de les primeres novel·les de ciència-ficció de la literatura anglesa. Hi ha versions en espanyol amb els títols "La Raza de del porvenir" o "La Raza venidera". Ací el camí d'ingrés a l'interior de la Terra és una mina molt profunda, la que permet arribar a un lloc on viuen éssers avançats que han aconseguit dominar formes d'energia desconegudes per a l'home. La idea d'estos sers és eixir a conquistar el món de la superfície. Lytton descriu una civilització subterrània dotada d'un terrorífic poder que és el vril, una espècie de força electromagnètica que utilitzada per al bé causa immensos beneficis, però si s'utilitza amb perverses intencions, els estralls que causa poden ser devastadors. Lytton ens transmet ací el seu temor que una raça d'estes característica entre en contacte amb uns simples mortals. L'aniquilació de la humanitat seria immediata. La societat que ens descriu l'autor esta dissenyada com un potent matriarcat.  







    Per què mencionem a Bulwer-Lytton, quan és un escriptor tan poc conegut en el nostre mig? Perquè Adolf Hitler, davall la influència de la novel·la de ciència-ficció mencionada, va arribar a creure també que la Terra era buida.

     El nazi Miguel Serrano afirma que "el clima dins seria equilibrat, com ho era el de la Terra exterior abans de la desviació del seu eix i de la capgira dels pols. És a dir, encara existeix allí l'edat Àuria, Solar. En el centre del buit interior hi hauria un sol, molt més petit que el nostre de fora". És el que es coneix com "el Sol negre", que tanta rellevància té en l'esoterisme hitlerià. Com la força de gravetat és menor dins, l'estatura serà gegantina i hi ha una enorme longevitat (Los OVNIs de Hitler contra el Nuevo Orden Mundial  de Miguel Serrano).



 Creu gammada, creu balcànica i sol negre



    El Sol negre és simbolitzat com una roda solar amb rajos doblegats. I just aquest símbol és el que pot veure's en el sòl d'una sala del Wewelsburg (prop de Paderborn), el castell principal de la SS que Heinrich Himmler va organitzar. Aquest castell era un dels diversos de l'Orde Negra.




b. La SS, l'Orde Negra

      La SS (Schutzstaffel, "esquadrilla de protecció") va nàixer a principis de març de 1923 en els anys vint com una escorta personal d'Adolf Hitler per a protegir-li en els mítings i les campanyes electorals dels obrers treballadors. Els primers hòmens SS eren veterans de la Primera Guerra Mundial i membres del NSDAP (Partit Obrer nacionalsocialista Alemany) o dels Freikorps (cossos paramilitars nacionalistes) i van jurar defendre a Adolf Hitler inclòs a risc de les seues vides. El seu uniforme era totalment negre, d'ací el sobrenom de "Orde Negra". En 1932 se li va confiar a Himmler la custòdia de la seu principal del NSDAP, l'anomenada Casa Terrosa. El triomf definitiu va advindre en la nit dels ganivets llargs, Al juny de 1934, quan la SS va avortar un intent de colp d'Estat per part de la direcció de la SA, principalment Ernst Röhm.



  Molts jerarques catòlics van veure en la SS una "organització decent". Els nazis consideraven al Führer com un enviat de Déu. Efectivament, així és com opinava el mateix Rudolf Hess de Hitler. La SS va ser organitzada per Himmler com una Orde militar, calcant els mètodes de l'orde dels jesuïtes. Els models històrics per als que van dissenyar el "Cos Negre" van ser les grans ordes guerreres de l'Edat Mitjana: l'Orde dels Cavallers Teutònics, defensors de les marques de l'Est i conquistadors de Prússia i del Bàltic, però sobretot l'Orde dels Cavallers Templers.

      La SS es considerava una elit biològica. Els seus membres havien d'estar dotats d'una sèrie de condicions físiques definitòries d'un origen ari. L'Anhenerbe ("Herència dels Avantpassats", abrev. AE) era una organització de la SS que s'ocupava principalment de qüestions racials i històriques, com buscar els orígens de la raça ària. Era un institut de l'herència genètica i estava especialitzat en la investigació científica i en la història, inclosa la prehistòria. Aquesta secció d'investigació de la SS va ser fundada l'1 de juliol de 1935 pel professor Hermann Wirth, Heinrich Himmler i Walter Darré davall el nom complet d'Ahnenerbe Forschungs und Lehrgemeinschaft, "Comunitat d'Investigació i Ensenyança  de l'Herència dels Avantpassats'".




H. Himmler va ser cofundador de l'Ahnenerbe. La col·laboració entre SS i AE va ser estreta.

      Són conegudes algunes expedicions organitzades pels seus membres, per exemple al Tibet. Segons pareix, en aquella expedició  buscaven les portes al "món interior" a instàncies del propi Adolf Hitler i també els orígens de la raça nòrdica. L'expedició va ser dirigida per l'etnòleg Dr. Schäffer, un comandament de la SS. També va participar l'alpinista austríac i igualment membre de la SS Heinrich Harrer, que en 1953 va escriure un llibre titulat Set Anys en el Tibet, en el que es basa el film del mateix títol dirigit per Jean-Jacques Annaud, comptant amb l’actuació de Brad Pitt. 

         Totes aquestes idees absurdes les podreu comprovar en webs semblants a 

Ciutat Lliure Opinió
       Segon ells: va ser inaugurada el 21 de setembre de l'any 1999 davall els grans principis ètics de Déu, Pàtria, Justícia Social i Família, i es defineix com: "Portal de portals per a un món Lliure".

      Ja saps, volgut lector: que la Força t'empare i la Llum t'il·lumine a l'hora de discernir entre tanta fal·làcia i mentida. Actualment no se si segueix activa, ni m'importa en absolut. Tan sols remarcar que la majoria de les pàgines webs feixistes o pro-nacis segueixen amb els ulls tancats aquestes creences de Terres buides, ovnis alemanys, races àries d'origen extraterrestre… i d’altres idioteses per l'estil. L'única cosa buida que he trobat és el cap d'aquestos individus.

***














Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...