lunes, 19 de diciembre de 2011

Els ovnis són aparells nazis

5. Els ovnis són aparells nazis

      Es diu que Hitler creia cegament en la teoria de la Terra Buida, en l'interior de la qual es trobaven els sers aris purs i perfectes que dominarien al món. Alguns creients pensen que el führer hauria escapat dels soviètics en 1945 i es va refugiar en l'interior de la Terra. Un excomandant de submarins alemanys, després d'acabada la Segona Guerra Mundial, va continuar amb aquestes idees que es van cristal·litzar en l'Institut Internacional de la Terra Completa, que, entre altres objectius, està reunint fons per a fer una expedició al Pol Àrtic.

      Els ovnis de Hitler contra el Nou Orde Mundial  és una obra de Miguel Serrano, escriptor i diplomàtic xilè, amic del  dalai-lama, de l'escriptor Hermann Hesse, del poeta Ezra Pound i del general de les Waffen SS Lleó Degrelle. És un exponent del anomenat hitlerianisme esotèric. Serrano defensa un origen extraterrestre dels aris hiperbòris, i postula una conspiració global en contra d'aquestos per un déu de caràcter maligne, el Demiürg, que seria adorat pels jueus, senyor del planeta Terra, creador de l'estirp dels homínids i del materialisme.

a. L’Operació High Jump

      Segons aquesta “eminència”, de tots és conegut que els albiraments ovni van començar a produir-se a partir de 1947 quan el pilot nord-americà Kenneth Arnold, membre de l'organització de seguiment i rescat "Airafox", volava amb la seua avioneta des de Chelalis a Yakima, en l'estat de Whashinton, amb la intenció de trobar un avió militar accidentat. Llavors va albirar prop de la Muntanya Rainer una formació d'estranyes aeronaus circulars que li van parèixer "com a plats lliscant-se sobre l'aigua". Va ser així com es va encunyar el terme "platet volador". Kenneth va calcular la seua velocitat en 2.400 km/h, una velocitat desconeguda en 1947.  Serrano deixa caure que l'albirament va succeir perquè els interessava als nazis, que estaven realitzant proves de platets voladors. Precisament va ser en 1947 quan els aliats van llançar la seua fallida Operació Highjump contra les bases d’ovnis del Tercer Reich en l'Antàrtida. També és en 1947 quan es funda la CIA, sempre encarregada d’ocultar el fenomen ovni. La Segona Guerra Mundial va acabar en 1945, i dos anys després van començar a succeir-se sense interrupció, fins a l'actualitat, els  albiraments d'Objectes Voladors No Identificats.

       Entre finals de 1946 i començaments de 1947, la major força militar expedicionària que els EE.UU. haja enviat a l'Antàrtida fins al present, comença a desplegar-se des de les bases nord-americanes en el Mar de Ross (al sud de Nova Zelanda) cap al continent de gel. La Task Force 68, la força invasora, estava composta per 13 vaixells (entre trencaglaç, destructors, vaixells de càrrega i vaixells tancs d'aprovisionament), 2 llançadors d'hidroplans, un vaixell de comunicacions, un submarí (el Sennet) i un portaavions (el Phillipine Sea); els efectius embarcats sumen 4.200. Lidera l'operació l'almirall Richard Byrd.

      Oficialment l'Operació Highjump eren simples maniobres que tenien com a objecte "provar equips militars i tropa en condicions antàrtiques"... Efectivament, esta va ser la seua vertadera missió: entrenar el personal i provar material en condicions de fred extrem; consolidar i estendre la sobirania nord-americana sobre la major àrea possible del continent Antàrtic; determinar la viabilitat d'establir i mantindre bases en l'Antàrtida, i investigar possibles ubicacions per a les mateixes i ampliar els coneixements sobre hidrografia, geografia, geologia, meteorologia i electromagnetisme en la zona.

     No obstant això, no és aquesta la versió de Miguel Serrano. En 1938 i 1939, la Societat Alemanya d'Investigacions Polars protegeix sengles exploracions liderades pel capità Alfred Ritscher, qui navega en el vaixell Schwabenland. L'expedició va a la regió coneguda com la Terra de la Reina Maud i aerofotografia més de 600.000 km2. Després, durant la guerra, esquadrilles de submarins alemanys construïxen enormes complexos subterranis en les terres antàrtiques, no escatimant recursos materials, ni científics. És allí a on van fugir quasi tots els jerarques nazis que "van desaparèixer" desprès de la II G.M., començant per Adolf Hitler. El nou país alemany de l'Antàrtida s’anomenava Neuschwabenland.


b. Neuschwabenland


       Allí van anar els americans i russos per a combatre als alemanys, arribant a llançar míssils nuclears contra Neuschwabenland en 1958, no obstant això, cap dels tres míssils atòmics va explosionar en el sòl antàrtic, sinó que, sense trobar-se-li explicació, van esclatar en ple vol sobre el mar quan es dirigien al seu objectiu. Les forces invasores de l'Operació Highjump es van retirar al cap de sis setmanes, després de nombroses pèrdues en material i hòmens. Altres fonts indiquen que la retirada va començar a les tres setmanes, després de produir-se decisius combats entre atacants i defensors de Neuschwabenland.



A finals de 1942 l'Haunebu II estava finalment llest. El seu diàmetre
variava de 26 a 32m, l'altura estava entre els 9 i 11m.




   El 8 de gener de 1956, diversos investigadors d'una expedició científica xilena en l'Antàrtida van observar ovnis en forma de pur i de disc, evolucionant en el cel de l'àrea del Mar de Weddell. Els americans van llançar immediatament una nova operació militar, l'Operació Deepfreeze, i els resultats van ser pitjors que els de l'anterior.


      L'Antàrtica estava sense cartografiar encara durant la Segona Guerra Mundial, però els llops de mar al comandament de l'almirall Dönitz sabien de l'existència de les grutes antàrtiques on un navili es podia albergar sense cap problema, dur a terme reparacions, descansar la tripulació i estar tranquil·lament sense cap risc a ser localitzats. Els alemanys van reclamar la sobirania sobre un enorme territori antàrtic al què van batejar com "Neuschwabenland" (Nova Suàbia, en català). En aquest territori van construir diverses bases permanents, sent la principal la coneguda com "Neuberlin" (Nova Berlín).





      Després d'acabar la Segona Guerra Mundial, milers de ciutadans alemanys comencen a desaparèixer, especialment persones sense família i òrfenes. Miguel Serrano assegura que hi ha milers i milers de sarcòfags soterrats als cementiris alemanys que mai van contindre restes mortals. S'afirma que a l'abril de 1945, 50.000 soldats alemanys estacionats en Noruega "van desaparèixer" de la faç de la Terra de la nit al dia, sense que ningú haja tornat mai a tindre notícia d'ells.


       Respecte a esta desaparició de soldats en Noruega, l'autor O. Bergmann en el seu llibre "Deutsche Flugscheiben und U-Boot überwachen Die Weltmeere" ("Platets i submarins alemanys vigilen els mars del món"), en el capítol "Die Absetzung reichsdeutscher U-Boot vor 1945" ("L'evacuació amb submarins alemanys abans de 1945"), ens conta que un austríac, antic soldat de la Wehrmacht que va servir durant tot el temps de guerra en els països escandinaus, li va dir que a l'abril de 1945 els alemanys es van dirigir a Kristiansand per a embarcar en submarins amb destinació a l'Antàrtica. El Reich necessitava augmentar la seua població, per a la qual cosa va dur a terme primer la "desaparició" de totes les persones que va poder (que foren ideològicament afins, fent-los saber que no havia tornada) i després abduccions, principalment de ciutadans alemanys, però possiblement també d'altres nacionalitats de raça blanca, als que extreien esperma i després tornaven a terra.


      L'autor Jan Udo Holey afirma en el seu llibre "Unternehmen Aldebaran" (pàgina 144), haver tingut una entrevista amb un alemany del Reich que li hauria assegurat haver nascut en Neuschwabenland i ser membre de l'organització "Schwarze Sonne" (una de les organitzacions d'elit de la SS). Segons les seues revelacions, els alemanys del Reich tindrien bases "per tot el món", com la base gegantina en l'Himàlaia i la de Neuschwabenland, on hi ha una ciutat habitada per tres milions d'alemanys (en 1994).




Gent prenen el sol a Neuschwabenland. De Stupidedia

      Basant-se en la filosofia ocultista del Tercer Reich (societats Thule i Vril), científics hitlerians haurien aconseguit avanços científics (especialment aeronàutics i astronàutics) d'una magnitud inimaginable.  Hi ha molts llibres que parlen sobre els misteriosos avions circulars alemanys propulsats per motors antigravitacionals amb el nom en clau de “Vril” i “Haunebu”. Llibres com "Geheime Wunderwaffen" ("Armes prodigioses secretes", parts 1, 2 i 3), de D. H. Haarmann o Deutsche Flugscheiben und U-Boot überwachen Die Weltmeere ("Platets i submarins alemanys vigilen els mars del món"), de O. Bergmann, parlaven ja dels ovnis del Tercer Reich. Després van eixir les novel·les "Eine Deutsche Legende", de Hans Altmann, quasi una autobiografia, perquè es basa segons l'autor en fets reals,  "Z-Pla", de l'austríac Ralf Ettl i "Das Erbe", de Wolfgang Ziegler.

c. El projecte Haunebu

     Sobre la denominació "Haunebu" alguns afirmen que es tracta en realitat de l'abreviatura d'Hauneburg, un poble situat en l'Haunetal (la vall Haune), situat en el nord de la província alemanya de Hessen, on es van desenrotllar els platets de la sèrie "Haunebu". Ací mostrem algunes imatges dels models d'Haunebu. La pregunta que tots ens fem és: per què els ovnis que apareixen en les fotografies i el vídeo que va filmar Adamski s'assemblen tant al model Haunebu II?








Recreacions de naus "Haunebu", model III

      NOTA: Veurem les fotos d'Adamski, segons ell preses prop de Monte Palomar, amb una Kodak Brownie  junt amb un telescopi de sis polzades. Si açò haguera sigut cert, un objecte gegant fotografiat a gran distància tindria enfocada només una de les parts, romanent la resta desenfocat. Admanski va retocar les seues fotografies i es va negar a facilitar els negatius. Al final, els estudiosos van determinar que les fotos eren primers plans d'un fanal d'una planta d'incubació artificial, amb tres pilotes de ping-pong en el fons simulant un tren d'aterratge.



Imatge retocada del fanal




Retocs de l'ansa per a difuminar-la i augment d'il·luminació en la part inferior




Fotos del “ovni” d'Adamski, en realitat un llum d'incubació d'ous

d. Operació Aldebaran
     En 1919, María Ortische, famosa mèdium alemanya, i membre de les Societats de Thule i el Vril, va rebre una sèrie de missatges psicográfics, uns en sumeri i altres en el codi secret dels Templers. Va afirmar que els dits missatges provenien d'una civilització alienígena que ocupava dos planetes del sistema d'Aldebaran, en el cúmul estel·lar de les Híades, en la constel·lació de Taure, a 68 anys-llum de la Terra.

      A finals de 1919, vuit membres triats de les societats alemanyes de Thule i el Vril, es van reunir en una vella casa prop de la localitat de Berchtesgarten amb la intenció d'establir un nou contacte, per a demanar informació sobre com construir un Vimana o màquina d'espai-temps que els transportara fins a Aldebaran. Van estar dos anys treballant en la anoenada «Operació Aldebaran», per a construir la dita màquina. Es va construir una espècie de motor conegut com la «Unitat Motriu Vril de Levitació», peça fonamental en la fabricació de les primeres Naus Discoïdals de la Terra (o siga, platets voladors). A principis de 1924, la màquina va ser desmuntada i les seues peces curosament emmagatzemades en un lloc desconegut del sud d'Alemanya, potser en la fàbrica d'avions Messerschmidt d'Auchberg.
      En una reunió secreta al juny de 1934, Adolf Hitler va encarregar a Víctor Schauberger (científic pròxim als Vrilians), el desenrotllament d'una sèrie d'avions circulars i Discos Voladors. Des de llavors, i durant els següents onze anys, Schauberger va dissenyar tot tipus de Naus de Tecnologia Electrogravitacional.

e. Projecte Vril

      El projecte Vril estava en mans de la societat Vril, el cercle de dames esotèriques. Era un disseny independent del "Haunebu". Els desenrotllaments van començar amb el Vril 1 i van culminar suposadament en el Vril 7. El primer assaig amb el Vril 7 va tindre lloc segons pareix sobre el mar Bátic a l'hivern de 1944.




El Vril 7 arrossegat cap al seu hangar. Foto on es veu l'ovni armat amb un canó alemany, el KSK (Kraftstrahlkanone o "canó de raig de força")


Vril-7 desenvolupat per  Richard Miethei equipat amb dotze unitats turbo BMW 028. Va fer un vol de prova en Peenemünde el 14 de febrer de 1944





Proves del Haunebu i del Vril 7. Recreació de Jim Nichols

          D'on va sorgir aquesta tecnologia? En 1935 va descendir en la regió alemanya de la Selva Negra, una estranya nau Aldebarana. En el seu aterratge van estar presents alts càrrecs de l'Orde del Vril: entre d’altres, Rudolf Hess (braç dret de Hitler), Goering (Cap de la Força Aèria Alemanya), i Heinrich Himmler (Cap de les SS). Després, en 1937, va caure en la regió alemanya de Gdynia (avui part de Polònia, i en terres propietat de la família d'Eva Braun) una altra nau estranya, de forma esfèrica. Fins allí es van desplaçar forces especials de les SS, acompanyades per diversos científics alemanys. Les destrosses de la nau van ser arreplegades i portades a un lloc desconegut, on van edificar immenses galeries subterrànies destinades a la fabricació de naus. Al desembre de 1939, el vaixell Schwaabenland (Suavia) és enviat a l'Antàrtida, i funda la «Nova Suavia» (hui, «Terra de la Reina Maud»), on es creen bases secretes per a la construcció de prototips de naus voladores.

f. El "Andromeda-Gerät"
       El "aparell Andròmeda" era una nau d'abastament que no se sap si es va arribar a construir-se. Alguns afirmen que estava construint-se en Neuschwabenland, després de la guerra, amb els plans i dissenys extraterrestres. Tenia forma de pur, el que coincideix amb la descripció de molts pilots de vol que diuen haver vist ovnis amb eixa forma i d'uns 140 metres de longitud.




El "Andromeda-Gerät"



En el periòdic argentí "La Razón" de Buenos Aires cap a 1977/78.

g. Els Foo-fighters o Kugelblitze

      Els aliats els coneixien com Foo-fighters i els seus creadors alemanys com "Kugelblitze" ("rajos-bola") o "Feuerbälle" ("pilotes de foc"). A partir de 1944, els pilots aliats que sobrevolaven Alemanya per a bombardejar-la van començar a reportar informes sobre estranyes boles brillants quasi transparents que se situaven junt amb ells i els acompanyaven durant quilòmetres. Segons estos informes, no podien derrocar-les, encara que les dispararen, i tota maniobra per a despistar-les era inútil.




Llamps o rajos globulars, confosos amb platets voladors

      El 13 de desembre de 1944 el South Wales Argus publicava un article en què es Deia: «Els alemanys han fabricat una arma secreta (...) s'assembla a les boles de vidre que adornen els arbres nadalencs (...) són de color platejat i pareixen transparents». Poc després, el 2 de gener de 1945, era l'Herald Tribune novaiorqués el que s'expressava en els termes següents:  «Pareix que els nazis han projectat una novetat en el cel nocturn d'Alemanya. Es tracta dels misteriosos i estranys globus foo-fighters que corren per les ales dels aparells Beaufighters que sobrevolen secretament Alemanya. Els globus de foc apareixen sobtadament, acompanyen als avions durant quilòmetres i, segons revelen els informes oficials, pareixen estar controlats per ràdio des del sòl».

     L'autor italià Renato Vesco va publicar en 1968 un llibre, Interceptar-los sense disparar, en el que planteja la hipòtesi que els ovnis eren aeronaus secretes terrestres. Vesco desestimava que les boles de foc tingueren una explicació natural, electrostàtica o electroatmosférica (focs de Sant Elm, rajos globulars, etc.). Al contrari, identifica els "foo" amb una arma secreta antiradar fabricada la tardor de 1944, en Oberammenrgau, en la Baviera alpina, un centre experimental patrocinat per la Luftwaffe.

      A més dels projectes de platets no convencionals ("Haunebu" i "Vril"), els alemanys van utilitzar altres platets amb motors a reacció convencionals, amb la intenció de distraure a l'espionatge aliat. Així en 1944 van fabricar els "Düsenflugkreisel" o "trompes voladores a reacció", vistes moltes vegades per la gent, perquè a penes intentaven dissimular-les. També des de 1936 van fer volar aeronaus circulars amb un simple motor Otto. Una d'estes naus va rebre el nom de Schriever, de la que es va fer eco el diari alemany Der Spiegel.


La primera pàgina de l'original "Der Spiegel", article de data 30 de març 1950.

       L'única font d'informació original i l'evidència de la nau esfèrica descrita com Feuerball i Kugelblitz és l'escriptor Renato Vesco, autor d'Interceptar-los sense disparar publicat a Itàlia en 1968.

h. Què va ser de la prodigiosa tecnologia hitleriana?

       Els ovnis de Hitler van ser amagats en algun lloc de l'Antàrtida, raó per la qual es posaria en marxa l'Operació Highjump. En aquest continent els alemanys inclòs posseeixen una base d'ovnis i els van portar allí desmuntats en submarins. L'autor Hans Altmann, per la seua banda, va escriure "Eine Deutsche Legende", una novel·la autobiogràfica on narra el seu contacte amb els alemanys del Reich i descriu les seues bases en Suramérica.
      Els albiraments ovnis que en l'actualitat es produïxen es deuen a l'activitat dels platets alemanys, perquè els nazis del Reich estan vigilant el planeta. Estan tripulats per pilots de l'Últim Batalló (Letzte Bataillon) els quals no tardaran a tornar per a salvar Europa i el món de la decadència, que és palès per les “manifestacions d'homosexuals, ateisme i absència de valors, avortament, drogoaddicció, desocupació i crisi econòmica, conflictes socials, confusió generalitzada...” (Els ovnis de Hitler contra el Nou Orde Mundial  de Miguel Serrano).  Els membres del govern invisible (jueo-masonería), que controlen les nacions més poderoses del món, no poden fer res contra les forces del món interior. Tenen por del "Últim Batalló", dels ovnis de Hitler. Per això guarden silenci sobre la seua existència i desvien l'atenció difonent que es tracta de "extraterrestres".

g. Les bases lunar i marciana del Reich

      A més de Miguel Serrano, han sigut altres autors els que sostenen que els alemanys del Reich fa molts anys (uns setanta anys) que posseïxen una base en la Lluna. Tota la Lluna estaria en mans dels alemanys del Reich, raó per la qual els nord-americans no han tornat a ella. La base lunar del Tercer Reich tindria el nom de "Alpha" i s'hauria començat a construir en 1942, sergons Vladimir Terziski. Aleksandr Kasantsev afirma que l'astronauta de l'Apol·lo 11, Aldrin, va fer un gravació en color dels ovnis des de l'interior del mòdul i va filmar les bases alemanyes en la Lluna.

     La NASA declara que s'interessa més per Mart, on segons autors com Jan Udo Holey o Hans Altmann també els alemanys estan establerts en construccions subterrànies des de fa decennis. Els repetits fracassos de la NASA a Mart tindrien la seua explicació en l'actuació dels alemanys del Reich.



Recreació de la nau "Düsenflugkreisel"

      El material exposat en l'apartat nazi procedeix del nazi xilè Miguel Serrano, un dels més ferms defensors de la teoria de la Terra buida. També els budistes tibetans (per cert aliats del Tercer Reich) estan convençuts d'esta teoria, tenint fins hui creences en ciutats subterrànies.

***

Argosy Magazín - Juny 1969 - Article de Renato Vesco
American Legió Magazín, desembre 1945.  Foo fighters
Amazing Stories. Ray Palmer  i les referències al tema dels Foo Fighters
Terziski, Vladimir - Close Encounters of the Kugelblitz Kind
Steiger, Brad – The Rainbow Conspiracy (La conspiració de l'Arc Iris)
Kasten, L - The UFOs of the Third Reich (Els ovnis del Tercer Reich)
Mattern Friedrich, Ernest Zundel i Christof Friedrich  - UFOS Nazi Secret Weapon (Ovnis arma secreta nazi)
Frank Stranges E - Nazi UFO Secret and Bases Exposed











Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...