Els Jocs Florals de Pego
Pego sortia d’una
cruenta Guerra Civil, la població estava cansada de patir por i fam. Sort que
encara quedaven les 1000 hectàrees de marjal plantades d’arròs que alleujaven
la terrible fam que assotava la comarca. Pego tenia una població que passava
dels 8.500 habitants. En 1936 el terme tenia més de 12.000 fanecades de regadiu,
moltes dedicades al conreu dels tarongers i, a més, estaven en funcionament 13 magatzems
per comercialitzar la taronja.
Mal temps per als ciutadans, que treballaven i
callaven, doncs les manifestacions polítiques, les llibertats i els drets
estaven desapareguts. Només vivien a gust els franquistes que es repartien la
millor part del pastís. Nomenaments i cessament d’aquestos es succeïen durant
els primers anys del franquisme: ara Víctor García Mengual era nomenat alcalde
pel Governador, per a substituir a Eduardo Sendra Guitart, però com aquest no
apareixia, doncs va ostentar l’alcaldia fins al 29 de febrer de 1940 José
Sendra Canet. Aquest era substituït per ordre del Governador, nomenant a
Eduardo Sala Bolta com Alcalde, mentre Canet era degradat a Tinent d’Alcalde.
Aquesta gent governava amb la por, mà dura,
repressions i vexacions contra els sers humans, aferrissant-se amb venjances
contra els que anomenaven “rojos”, afusellant als supervivents, empresonant a
d’altres i rapant a les dones públicament. A més, els mataven de fam! Aquesta
manca d’aliments va debilitar a molta gent, que desnodrida, va sofrir de nou
les Tercianes o febres palúdiques, l’any 1943.
En la poblacio de Pego, la Penya Bullentó (Foment de Cultura i Art) remete un ofici al president de Lo Rat Pernat, datat el 25 de juny de 1942, en el que s’explicaven els motius de la seua fundacio, afins als de la societat valenciana i oferia la seua colaboracio. La Penya Bullentó inicià la seua activitat en un homenage al poeta Teodor Llorente Olivares i Gabriel Miró, ilustre prosiste alacanti, que va consistir en rotular els seus noms en dos carrers de la localitat.
Al mateix temps se celebrà un certamen lliterari en el que se va convocar a escritors i poetes dels distrits de Gandia, Denia, La Vila, Callosa d’En Sarria, Cocentaina i Pego. S’invità a Lo Rat Penat a que designara un representant per a que, junt en el director de Las Provincias, Teodor Llorente Falcó, ostentara la representacio de la ciutat de Valencia i d’eixa entitat. Finalment, pregaren que els guiaren en les normes que devien seguir per ser novels en esta tasca.
Carmel Giner Bolufer
En resposta ad esta missiva Calatayud Bayá li va dirigir una contestacio a Carmel Giner, croniste de la ciutat en eixe moment, i li envià un esquema de la cerimonia que usualment oferia Lo Rat Penat en els Jocs Florals, al mateix temps que li agrai l’invitacio. En el certamen hague molta animacio, prova d’aço es manifesta en una carta de data 3 de juliol de 1942. Ademes d’este certamen havia un nutrit programa d’activitats en el cartell de festes patronals.
Amb aquest ambient, barretja funesta i festiva, els governants i les forces vives franquistes, per animar la festa, van decidir fer una mena de Jocs Florals, aprofitant que l’any 1944, es podria celebrar el VII Centenari de la incorporació de Pego a la Corona Catalano-aragonesa. Per d’arrera es presentía la mà de Carmel Giner.
L’ajuntament de Pego va acordar celebrar
aquest esdeveniment el 21 de gener i va publicar les bases el 9 de juny,
destacant aquesta norma: només serien admesos els treballs escrits en “correcte
castellà”. Ja hem avançat que el concurs literari es va organitzar
seguint la moda dels Jocs Florals i es va contar amb la presència dels
jerarques provincials del règim franquista. Es van incloure misses de campanya
pels morts de la Guerra Civil (els franquistes, es clar!), la visita al monument de la creu dels caiguts
per Déu i per Espanya, himnes i desfilades dels joves falangistes. Va ser
nomenat mantenidor del certamen el periodista Emilio Romero, que amb 26 anys
era president de l’Associació de la Premsa i director del diari Información d’Alacant.
Emilio Romero, Información
Dalt, Emilio
Romero i , abaix, Solita Sabater Jover
Per tal que la commemoració no
resultés ser tan sols un mostrari de la iconografia oficial franjquista, es va
decidir nomenar una Reina de la Festa , títol que va recaure sobre la Bellea
del Foc d’Alacant
d’aquell mateix any, la senyoreta Solita
Sabater Jover. També va ser convidat com a jurat Tomás Valcárcel Deza, qui va disposar
que a la Bellea
del Foc l’acompanyaren
sis belles joves pegolines vestides de valencianes, resultant elegides Na Maria
Josefa Roselló, Remedio Sendra Sendra, Carmen Sendra Escrivá, Amparito Aparisi,
Maria Pastor Server i Maria Peretó Samper.
Tomás Valcárcel Deza
(1903-1999) pertanyia al Taller de Bordado
de mantos y estandartes. També era Director de escena.
Al mig la Bellea del Foc Solita
Sabater Jover, a l’esquerra Remedios Sendra Sendra i a la dreta Maria Peretó
Samper: dalt Marisa Pastor Server, Maria Josefa Roselló, Amparito Aparisi i
Carmen Sendra Escrivà
A mig dia del 11 de juliol de 1944 un vol de campanes
anunciava el començament de les festes patronals. Els components del jurat
literari i artístic es van reunir a les tres de la vesprada en les oficines de l’ajuntament,
desprès d’haver dinat una bona paella en algun bar, suposo.
Van ser elegides com a membres del
Jurat les següents personalitats pegolines: president Leocricio Pascual; secretari Salvador Soler
Soler, que era “Delegado Local de Educación Popular”; els vocals
foren Diego
Marin, “Secretario Provincial de Sindicatos”; Salvador Ortolà, “Delegado
Comarcal de E.P.”; José Morell Gadea, Delegado Comarcal de E.N. i
per últim Tomás
Valcárcel Deza, el Director d’escena.
A las 20 hores la comparsa de Gegants i Nanets del tío Vicent va desfilar
pels carrers de la població seguida d’una retreta militar de la banda de
trompetes i tambors del Frente de Juventudes; a les 21 h. la banda de música
d’Ibi vestits de moriscos van dur la musica pels carrers i a les 23 h. va començar
una revetlla musical abans de finalitzar el gloriós dia festiu amb una Nit de
Foc amb l’esclat de traques i castells d’artifici.
La gent esperant l’esclat de
traques al carrer Alfonso (1944)
Processó del Ecce Homo en 1944,
presidida pel governador José Maria Paternina. Observeu com les autoritas municipals actuals encara imiten la disposició escènica
disposada per Tomás Valcárcel Deza
El dia 12 de juliol, festivitat
del Santíssim Ecce-Homo, la despertà va fer-se a les 7 hores amb vol de campanes i
música de bandes; els més matiners van anar a misa vuit a la capella del patró.
A les 10 hores, tota la gent vestida i ben pentinada, va acudir a la missa
solemne a l’església arxiprestal en honor del santíssim Ecce-Homo. Quan van
sortir, les campanades repicaven esperant a la comitiva que anava encapçalada
per José
Maria Paternina Iturriagoitia, "Excelentísimo Governador Civil y Jefe
Provincial del Movimiento" d’ Alacant -que havia estat comandant d’aviació
durant la passada guerra civil- i la seua esposa Josefina Bono. La resta dels acompanyants que la integraven eren José Abad –"Secretrario Provincial del
Movimiento"- i el senyor Villó, "Delegado
Provincial de la Vicesecretaria de Educación Popular".
Tots ells van aplegar a les afores de Pego on van ser rebuts per
l’alcalde i les jerarquies locals i van ser obsequiats per les dames de la cort
d’honor amb un ramell de flors. Desprès de rebre els honors en l’ajuntament de
Pego, la comitiva es va desplaçar a Orba on van visitar l’Ajuntament, tornant a
Pego a les 15’30 hores. Degueren fer la sesta, els bons homes, i quan el sol va
deixar de calfar, van presidir els actes festius en honor del santíssim Ecce-Homo.
Des d’un cadafal oficial les autoritats i jerarques van presenciar entusiasmats
les successives desfilades de les milícies de la F.E.T i J.O.N.S. i el Frente
de Juventudes, així com dels afiliats al Movimiento, els gremis de la C.N.S. i
tot seguit va fer la cloenda la banda musical de la població d’Ibi.
Seria a la boqueta de nit quan
van visitar una exposició de treballs escolars a l’escola Cervantes; el senyor
Paternita i la seua muller van beneir una campana destinada a la capella del
santíssim Ecce-Homo, regalada per Luis gonzález Vicen –Delegado Nacional de
Investigación-, mentre les bandes de música interpretaven l’Himne Nacional. A
les 18 h. les dames d’honor repartiren murta pels carrers i a les 19 h
s’iniciava la processó dedicada al Patró de la Vila que anava acompanyant de les autoritats
locals i provincials. Quan acabà la processó es va esclatar una traca
multicolor.
Visita exposició de treballs escolars a l’escola Cervantes, revista militar i, en acabar, es va beneir una campana destinada a la capella del santíssim Ecce-Homo
Els premis dels Jocs Florals es
van atorgar el dia 13, a les sis de la vesprada, al Cine Victoria, el qual es
trobava ple de gom a gom. Entre els assistents ocupaven un lloc destacat les
autoritats com el senyor Viñó –Delegat Provincial de Educación Popular- en
representació del senyor Paternita, el senyor Jutge de Instrucció, el senyor
cura pàrroc, el comandant militar, l’Alcalde, el Jefe Local del Movimiento i el
mantenidor del certamen. També estaven el jurat i la Reina del concurs acompanyada de les seues
Dames d’Honor. Per obrir la festa literària es va representar El Pacto de Alcalá escrit expressament per Carmel Giner
per a la commemoració de la festa i, tot seguit, el secretari del jurat va
llegir l’acta que contenia els resultats de la convocatòria dels premis que van
ser els següents:
1r Premi “Flor Natural” Muy
Ilustre Ayuntamiento de Pego, dotat de
300 pessetes, a una composició lírica sobre el tema “Virtudes y grandeza de la mujer levantina”. El treball guanyador va
ser Nessum amore de José Maria de Mena Calvo
–col·laborador del diari Información-
i pels mèrits comprovats, també va rebre un premi d’honor el titulat Tu como ella de Juan Martínez de Ubeda i un
accèssit a España y arte de Carlos Sentí
Esteve.
2n Premi “S.E.
El Caudillo” amb l’obsequi d’un objecte d’art a una
composició lírica sobre el tema “Canto épico de una gesta heroica de nuestra
Edad Media”. El tema guanyador fou Virgen de los Reyes de Julio Estefania –redactor en cap del diari Información- contenia el poema titulat
Sevilla por el rey San Fernando i es
va concedir un accèssit al lema Hierro de Carlos Sentí Esteve.
Carlos Sentí Esteve
En total es repartiren 15 premis, molts dels quals
quedaren deserts. El 3r Premi sobre el tema Estudio
biográfico de hombres ilustres del distrito de Pego el va guanyar Carmel Giner amb Honor. El 11é premi sobre Los desastres de
la guerra de Goya el va guanyar el pintor Justo Almela
Company amb El ciego de Bordes. Cada guanyador pujava a l’escenari
a arreplegar el premi que li havia correspost. En acabar l’atorgament dels
premis, el mantenidor Emilio Romero va tancar la vetllada literària amb un
discurs rere el qual tots els assistents van cantar el Cara al Sol que va
servir de cloenda final. (Un tema extret de Francesc Salvà
Peretó. Les Festes patronals de 1944:
la celebració del VII centenari de la incorporació de Pego a la Corona Catalanoaragones.
Justo Almela Company
Just Almela. El cec de Bordes
Imatges del refugi aeri i del passeig Cervanes (1945)
-Francesc Salvà Peretó. Les Festes patronals de 1944: la celebració del VII centenari de la incorporació de Pego a la Corona Catalanoaragones.
-Costa Más, J., El Marquesat de Dénia, estudio geográfico, Universitat de València, València. 1977
-Ballester i Artigues, Teresa. La Segona República a Pego (1931-1939): un poble enfrontat. Edicións del Bullent, Picanya 2006
-"Archiu de Lo Rat Penat". Documents nº 71, 56, 57, 58, 59, 60 i 71. Tots en la Carpeta 1.
-"Archiu de Lo Rat Penat". Documents nº 71, 56, 57, 58, 59, 60 i 71. Tots en la Carpeta 1.
La Velleta Verda 2011
Historia de Pego i dels nostres països
Comentaris