Santa Margalida i el Comte Mal de Galatzó

      A la població de Puigpunyent es troba el Puig de Galatzó i, als seus faldilles, la impressionant masia de les Cases de Galatzó. Podria adornar -com fan els escriptors del gènere- la presentació del relat dient que durant gran part de l'hivern un tènue plovisqueig amara els vessants de la muntanya, freqüentment coberta per boires espesses procedents del mar no massa llunyà.


Finca pública de Galatzó, una finca de més de 14 milions de metres quadrats que va ser comprada per l'Ajuntament de Calvià i que permet als ciutadans visitar l'antiga possessió del Comte de Formiguera (el Comte Mal). Font: UEP! Cosetes de la nostra terra


Masia del comte de Formiguera (Galatzó). Font: UEP! Cosetes de la nostra terra

 
Pati interior de la masia del comte de Formiguera. Font: UEP! Cosetes de la nostra terra

      Explica la llegenda que no lluny d'allà vivia el comte de Formiguera, Ramon Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, el qual era un home malvat i cruel que va terroritzar els habitants de Santa Margalida, amb un govern menyspreable, assassinant a tots els ciutadans que s'oposaven o s’entremetien en el seu camí. Encara a costa de condemnar-se ells mateixos, els ciutadans de Santa Margalida el van maleir.

     La gent el temia i l'odiava, batejant-lo amb el sobrenom del Comte Mal. Diuen que quan va morir, allà pel segle XVII, molts el van veure cavalcar amb el seu cavall pel vessant de la muntanya prop de la masia de Galatzó, de la seva propietat. El cavall era d'un color verd malaltís i deixava rere seu una forta olor a sofre, senyal que el seu propietari s'estava cremant a l'infern.


Festes de san Antoni de Vilanova d’Alcoleja (Castelló). Foto: Roberto Vallejo

     El Comte Mal és l'adaptació mallorquina del Comte Arnau de Catalunya, condemnat a vagar durant tota l'eternitat com a una ànima en pena sobre un cavall negre, al qual li surten flames per la boca i a els ulls, per a redimir les seves malifetes.


Terme de Santa Margalida. Foto: Gonçal Vicens Bordes


Santa Margalida. Foto: Gonçal Vicens Bordes

 
Església de Santa Margalida. Foto: Gonçal Vicens Bordes

     De Santa Margalida procedeixen molts dels pobladors de les valls de Pego (Gallinera, Ebre i Laguar), així com els de la Rectoria, el Verger, els Poblets, Ondara... Allí trobem la necròpolis de Son Real, on s’han documentat al voltant de 130 tombes i més de 400 enterraments. Les sepultures són acaronades per la mar. Aquesta necròpolis és única a Mallorca i a la Mediterrània occidental.

      Moltes de les tombes reprodueixen navetes i talaiots, en miniatura, siguin de planta rodona o quadrada. Aquestes construccions acolliren els primers morts, a partir del segle VII abans de la nostra era (a.n.e.), tot just a les acaballes del període talaiòtic. Cal destacar la presència d’armament i de possibles instruments musicals, així com restes alimentàries de banquets funeraris. Aquest fet fa pensar que els rituals d’enterrament contribuïen a vertebrar la comunitat dels vius, tot connectant-la amb els seus avantpassats.


Necròpolis de Son Real (Santa Margalida). Foto: Cdlbalears

Comentarios

Entradas populares