Opinió científica sobre la vida extraterrestre
Alguns científics pensen que la vida s'ha
pogut originar en altres móns, com en la Terra, perquè les lleis de la física i
química són les mateixes en totes parts de l'univers. Els fenòmens que van
donar origen a la vida en la Terra, molts consideren que poden repetir-se en un
altre lloc, on les condicions s'assemblen prou.
El nostre sol és només una estela
solitària en l'abundància de 7×1022 esteles en l'univers observable. La Via
Làctia és tan sols una d'entre les 500.000.000.000 galàxies de l'univers. Sembla
que hauria d'haver-hi un munt de vida ahí fora. El primer a fer una estimació
inicial va ser l'astrònom Frank Drake. Este va concebre una equació, ara
coneguda com a Equació de Drake (1), basada en diversos
paràmetres:
L'univers
il·lustrat en tres dimensions espacials i una dimensió temporal. Wikipedia
Segons l'equació de Drake
es calcula que pot haver-hi 10 mil civilitzacions extraterrestres amb què
podríem posar-nos en contacte. Encara són més optimistes les suposicions del doctor Carl Sagan, ja que estima
que la vida intel·ligent és també comú en l'univers. La resposta de Fermi a
esta conclusió és que si haguera nombroses civilitzacions avançades en la
nostra galàxia, llavors «On estan? Per què no hem trobat traces de vida
extraterrestre intel·ligent, per exemple, sondes, naus espacials o
transmissions?».
1. La paradoxa de Fermi
Luis Alfonso Gámez en un article titulat El gran engany dels platets voladors diu “Una nau extraterrestre visita la Terra
cada sis minuts. Només així s'explica que, en els últims 50 anys, el 5% de la
població mundial assegure haver sigut testimoni de les evolucions de platets
voladors”. Un simple càlcul ens diu que cada any visiten la Terra 4 milions
d'ovnis i fins avui en dia almenys 256 milions. La immensa majoria té el seu
origen en percepcions errònies de cossos astronòmics, de fenòmens atmosfèrics,
d'avions i helicòpters... quan no en meres faules i fraus. “El nostre
planeta és una espècie de Benidorm còsmic a què acudeixen sers de tots els
racons de la galàxia i no precisament amb bones intencions”. Per exemple,
l'any 1991 almenys un 2% de la població nord-americana assegurava haver sigut adduïda
per un ovni.
La història de l'aviació ens diu que la humanitat
usa els avions amb regularitat des de fa pocs anys, tal vegada, els mateixos
que la gent assegura haver vist ovnis. No obstant això, en tants pocs anys, són
nombrosos els documents fotogràfics i filmacions sobre accidents d'avions. En
canvi, amb 11.000 vols diaris d'ovnis no s'ha fotografiat cap, ni s'ha filmat,
ni s'han trobat restes dels mateixos. Tot fraus i mentides. Actualment hi ha 22.000
vols diaris d'avions en el món, amb un mitjana de 20 accidents per any. Esta
absència d'accidents, ens fa suposar que els ovnis tenen una tecnologia molt
elevada, perquè en cas contrari, almenys haurien d'accidentar-se 10 a l'any en
la Terra –Segons les estadístiques- i nosaltres podríem veure els seus restes.
Davant de tanta dificultat per a trobar
vida extraterrestre, per a trobar les restes dels qui ens visiten… deriva Ferni
la conclusió que no hi ha civilitzacions extraterrestres o que el nostre
coneixement o les nostres observacions són defectuoses o incompletes, per la
qual cosa no les podem detectar. La paradoxa
de Fermi és la contradicció entre les estimacions que afirmen
que hi ha una alta probabilitat d'existència de civilitzacions intel·ligents en
l'univers, i l'absència d'evidència de les dites civilitzacions. Esta paradoxa
s'aplica a problemes que involucren el càlcul de quantitats que pareixen
impossibles d'estimar donada la limitada informació disponible.
2. La Hipòtesi de la
Terra especial
Segons l'opinió de molts investigadors és
impossible que la Terra siga l'únic planeta amb vida en un univers que s'està
contínuament expandint i en el que hi ha molts trilions de planetes. No obstant
això, en l'actualitat, molts científics són partidaris de l’anomenada «Hipòtesi
de la Terra especial», que suggereix
que la vida pluricel·lular pot ser estranya en l'univers degut a una possible escassetat
de planetes semblants a la Terra. L'argument és que s'han de donar moltes coincidències per a fer possible la vida
complexa de la Terra fora d'ella.
Frank Drake, astrònom de l'Institut SETI,
lamenta que la crisi econòmica i el canvi de la tecnologia hagin frenat els
intents de comunicació amb alienígens, que ell va iniciar en 1960 amb un telescopi en el comtat de Pocahontas
apuntant cap a les esteles Tau Ceti i Èpsilon Eridani a la cerca de senyals de ràdio
d'altres móns. Acabava d'arrancar una empresa destinada a canviar la vida dels
terrícoles per sempre: la busca d'intel·ligència extraterrestre. Durant els
anys següents, El Govern d'EUA es va bolcar amb esta batuda per l'espai.
Pensaven, admet Drake, que els missatges es detectarien "en uns pocs dies".
Mig segle després, no s'ha trobat ni rastre dels alienígens. Oficialment seguim
sols en l'univers. I la busca, pràcticament, s'ha abandonat. A penes 40
persones continuen escrutant el cel a la cerca de senyals, una desena d'elles
en l'Institut SETI.
L'astrònom
Frank Drake va passar recentment per
Madrid per a arreplegar un premi de la Societat Geogràfica Espanyola (2011)
Frank Drake en unes declaracions a la
revista El Tiempo diu: “La distància
entre nosaltres i altres civilitzacions és molt gran. L’estela més pròxima,
Alfa Centauri, està a quatre anys llum. La distància més probable a altres
civilitzacions és de centenars d'anys llum. Tardaríem 100.000 anys a arribar a
Alfa Centauri i un milió d'anys a aconseguir les esteles amb possibles
civilitzacions”.
NOTA DE L'AUTOR
Demane disculpes per endavant pel que faré en les pròximes entrades. Sense tindre coneixements del tema, he escrit sobre el Big-Bang i la formació de la matèria. Per descomptat, qui vullga corregir-me és lliure de fer-ho i, a més, li expresse el meu agraïment amb antelació. Escric en el blog per a intentar comprendre allò que no sé.
Primer recopile dades, després les procese i al final redacte l'escrit que em permetrà -possiblement- entendre i aprehendre la realitat que està fora de mi. És com un procés d'interiorització o assimilació del món exterior, del món estrany i alié al mon ser, la immensitat del qual tracte de resumir i comprimir per a fer-ho meu, per a comprimir-ho a una escala humana que jo puga assimilar.
______________________________________________________________________
NOTES
1. On N representa el nombre de civilitzacions que podrien comunicar-se en la nostra galàxia, la Via Làctia. Este número depén de diversos factors: R * és el ritme anual de formació d'estreles "adequades" en la galàxia. Fp és la fracció d'estreles que tenen planetes en la seua òrbita. N'és el nombre d'eixos planetes orbitant dins de l'ecosfera de l'estrela (les òrbites la distància de les quals a l'estrela no siga tan pròxima com per a ser massa calents, ni tan llunyana com per a ser massa fredes per a poder albergar vida). fl és la fracció d'eixos planetes dins de l'ecosfera en els que la vida s'ha desenrotllat. Fi és la fracció d'eixos planetes en què la vida intel·ligent s'ha desenrotllat. Fc és la fracció d'eixos planetes on la vida intel·ligent ha desenrotllat una tecnologia i intenta comunicar-se. L és el lapse, mesurat en anys, durant el qual una civilització intel·ligent i comunicativa pot existir. Consultar Wikipedia.
La Velleta Verda, 2011
Comentaris