Passa al contingut principal

Entrades

València, llum de la Mediterrània II

Aquells que em van acompanyar en la meva primera entrega de "València, llum de la Mediterrània", el meu particular viatge proustià a la recerca del temps perdut, ens quedarem a les portes de l'Estació del Nord. De nou m’emprenen el viatge al passat. Sortim al carrer i, a prop, trobem la plaça de l'ajuntament; a la dreta, la plaça de bous.
Aquesta entrega es lliurarà en tres capítols, per no fer més tediosa l’exposició d’un tema ja de per sí avorrit.

Estació del Nord i Plaça de Bous. Foto: Gonçal Vicens

Institut Lluís Vives i la Casa del Xavo. Foto: Gonçal Vicens
    No obstant això, a mi em cridava més l'atenció la plaça de Sant Agustí, lloc des d'on van partir innombrables manifestacions populars en protesta contra el franquisme, aquest càncer que corroeix les nostres institucions fonamentals, com la Justícia i el Parlament.

Plaça de Sant Agustí. Foto: Dorieo
    Així recorde aquesta plaça, bastió de reivindicacions democràtiques, a la vegada que lloc on s’ubica …
Entrades recents

València: llum del Mediterrani

Amb aquest títol pretencescodrinyar en el patrimoni artístic i cultural de la ciutat de València, una orbe que hem té encisat, a la vegada que pretenc recopilar imatges de la meua etapa d’estudiant.
Com no podia ser d’altra manera, el que ara tinc més present son les aplegades a l’estació del Nord els diumenges a la boqueta de nit, desprès d’esplaiar-me pels racons més amagats de la meua estimada Marina Alta.
1     1.L’Estació del Nord
Sempre m’havia preguntat perquè aquesta estació de tren del sud de la capital li dient “estació del Nord”. Era un sense senit! Clar, fins que un dia vaig descobrir que rebia aquest nom per la companyia de ferrocarrils que l’havia construïda: Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.

Estació del Nord de València. Foto: Diego Delso
Baixem del tren a la monumental estació del Nord, d'estil modernista valencià (1917), construïda per l'arquitecte de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord, Demetrio Ribes.    

Façana estació del Nord. Foto: …

Espais d'espiritualitat

El llibre Espais d'espiritualitat (les ermites de Pego)descriu les ermites pegolines i, a més, estableix una ruta per aquests llocs sagrats. Al clos urbà trobem les ermites de Sant Miquel i Sant Josep. Són els autors del llibre l'arxiver municipal Joan Miquel Almela, el pare Àngel Talens i la professora d'Història María José Berenguer.
     Els llocs sagrats del conqueridors, amb el pas del temps, es convertiren en llocs de cristianització dels andalusins instal·la lats en les zones rurals dels seus voltants. Actualment els coneixem com ermites de conquesta, uns edificis de construcció simple, alats durant els segles XIV-XV, tots ells de planta rectangular i coberta de teula a dues aigües, moltes vegades amb la porta d’accés protegida per una portalada de carreus de pedra o taulells amb arc de mig punt.     El cas de Pego, com altres de la comarca, es especial donada la proximitat de la població cristiana a les alqueries musulmanes disseminades per les valls de Gallinera…