Tales of Mystery and Imagination

      Cap a 1917 l'artista irlandès Harry Clarke va emprendre una de les feines que determinaria la seva fama: la il·lustració de Tales of Mystery and imagination, una antologia dels millors relats de Poe preparada per l'editorial Harrap.



    Va il·lustrar relats tan famosos d'Edgar Allan Poe com El cor delator, El Pou i el pèndol, Berenice o el famosíssim Gat Negre. L'escriptor, mig boig i pervers, com la meitat dels grans artistes de la història, va caure freqüentment en la depressió i l'alcoholisme, sense que, al cap i a la fi, deixés de ser un geni.



    L'edició il·lustrada de Harry Clarke va ser publicada a Londres el 1919, sent reconeguda immediatament com una de les joies bibliogràfiques de l'època. Des de llavors, les estampes de Clarke segueixen exercint un estrany magnetisme, fruit d'una exquisida i laboriosa execució, que va fer honor a les sublims històries que la van inspirar.

     Aquests contes de terror van inspirar una altra famosa antologia de misteri patrocinada per Boris Karloff. Es tractava de Tales of Mystery and Imagination. En aquesta època el famós actor era l'amfitrió de la sèrie de televisió "Thriller", una antologia de macabres històries de terror i suspens.



    L'actor anglès William Henry Pratt, més conegut com Boris Karloff, va morir el dia 2 de febrer de 1969 a Midhurst (Anglaterra), però, la cara d'Karloff, va continuar apareixent en els números de la revista fins a principi dels 80. A causa al gran èxit que va obtenir, l'editorial Dark Horse, a partir de 2009 va començar a tornar a imprimir "Contes de Misteri" en una enquadernació de tapa dura.




      Karloff mai va tenir a malament quedar encasellat com a actor de pel·lícules d'horror i misteri, sent els seus grans èxits: "Frankenstein" (1931), "La Mòmia" (1932), "El gat negre" (1934), "El corb" ( 1935), "La núvia de Frankenstein" (1935) i "El lladre de cadàvers" (1945).






    Per acabar, parlem de The Alan Parsons Project, que el 1976 va publicar el seu primer àlbum titulat Tales of Mystery and Imagination, on el grup va voler captar musicalment les sensacions que havien experimentat llegint a Edgar Allan Poe.


Francesco Botticini "L'Ascensió de la Verge"

      Quan mire algunes pintures, de vegades m’inquieten les seves imatges i, sense ser tenebroses, no deixen de produir-me por.

      És el cas la pintura de l'italià Francesco Botticini titulada "l'Ascensió de la Verge", que malgrat la seva lluminositat té alguna cosa que no deixa de inquietar-me. Possiblement, penso, aquest temor estiga relacionat amb els vestits dels personatges, o potser, siga la tomba col·locada dalt d'un turó que domina una vall misteriosa.


Francesco Botticini "l'Ascensió de la Verge"

      No obstant això, la por desapareix quan indaguem sobre l'origen de la pintura. En realitat, el tema aparent, el de l'Ascensió de la Verge, no era el motiu principal per  la persona que va pagar el quadre, l'humanista Matteo Palmieri (1406-1475) autor del llibre 'De la vida civil', obra pionera sobre la participació als assumptes públics i un tractat que discuteix sobre les qualitats de la ciutat ideal.


     Si ens fixem bé, aquest és el tema principal de l'obra: la ciutat perfecta. De fet, l'escriptor va aconsellar al pintor sobre l'estructura i la jerarquia dels personatges en la pintura. A dalt de tot el president (Jesús) controlant als ministres (apòstols) y als àngels (alts funcionaris). Mentre, deixa a baix la ciutat florentina, en el sol agenollat, Matteo Palmieri, com  un humil servent situat a la cantonada inferior esquerra del retaule i, a l’esquerra, la seva dona vestida de monja. La disposició jeràrquica  emula a els governs humans.


El President (Jesús)


Els Ministres (apòstols)


Els alts funcionaris (àngels)


Matteo Palmieri


Nicolosa

      En  l’obra, que de vegades em recorda un ovni, vegem a Maria pujant a la volta celeste, poblada per àngels, arcàngels i apòstols i presidida per Crist. A Baix, al centre, els Apòstols és meravellen a la tomba de la Verge plena de lliris.


Els Apòstols és meravellen a la tomba de la Verge plena de lliris

      Mes a dalt, Crist rep a la Verge al cim més alt del cel. Els àngels estan distribuïts en nou cors, dividits en tres jerarquies. Els de baix representen als alts funcionaris (Serafins, Querubins i Trons), al mig estan els governadors i, dalt de tot, els Ministres y el President (Jesús, Arcàngels i Àngels). Els sants, al contrari del dogma de l’època, no dominen als àngels, idea que va quedar plasmada  en la seua obra, la "Città di Vita", que va passar a ser considerada herètica.    

      La visió de Matteo Palmieri inclou tant Florència com Fiesole i també una granja pertanyent a ell; darrere de Niccolosa hi ha granges als turons de Val d'Elsa que formaven part del seu dot. Probablement, la pintura es va fer al voltant de 1475, data de la mort de Palmieri.


Matteo Palmieri i la vall de Florencia


Nicolosa i granges als turons de Val d'Elsa

Misteris de Fort Bravo

La maledicció dels teuladíns de Castala

     La maledicció dels pardals de Castala ve reflectida al llibre de Luís Mármol de Carvajal "Història de la rebelión y castigo de los Moriscos del reyno de Granada" i que diu així:

     “En el lugar de Castalanos certificaron muchos Moriscos y Christianos que no se crian gurriones; y que si los llevan allí vivos, mueren luego; y que algunas veces se ha visto pasar por cima de las casas volando, y caerse muertos. Y que en el de Bena Haxin no pueden las zorras asir las gallinas con la boca, y las ven muchas veces andar tras de ellas dándoles con las manos, porque no pueden abrir la boca para morderlas, cosa que parecería ridiculosa, si no hubieran certificadolo personas de mucho credito, clerigos y legos; mas no saben decir la causa porque esto sea, solamente entienden que es por encantamiento que hizo allí un Moro antiguamente.”


Vista de Castala

     Resumint: a causa d'aquest encantament en Castala no hi ha teuladíns, i en Bena Haxin, que seria l'actual Benejí, un barri de Berja (Almería), les guineus no poden mossegar a les gallines.

      Però amb l'assumpte dels pardals hi ha una altra història segons la qual, Sant Pere i Sant Pau van enviar a set bisbes per evangelitzar Hispània, entre ells es trobava Sant Tesifó, que va ser el fundador de Virgi, l'actual Berja.

Ermita de Adra, a la façana es pot contemplar una planxa de roca en què hi ha unes petjades atribuïdes a Sant Tesifó.

      Una altra història sobre aquest sant diu que en una planxa de alabastre va deixar gravades les marques dels seus peus i del seu bàcul, aquesta planxa es troba custodiada com a relíquia a la façana de l'ermita de la localitat d'Adra.

     Sembla que per aquells llars els teuladins es menjaven totes les collites i que el sant va resar unes pregàries i des d'aquell dia els ocells van desaparèixer d'allà, i és més, si algú pretenia portar un pardal a aquesta zona, el pobre animal moria fulminat.

    Una altra explicació va ser recollida, també, per Luis del Marmol en l'any 1600, i per Francisco Fernández Navarrete el 1997:

      «En el paraje donde estuvo San Thesiphón, retirado en una cueva, los gorriones ni paran, ni pican ni pernoctan… Dicen que habiéndose quedado un día solo a guardar las mieses, por retirarse a la Oración, encerró a todos los gorriones en un aposento, dándoles después libertad con precepto de no hacer daño ni detenerse allí. Lo cierto es que si pasan por allí es muy de ligero y no paran ni comen, y si acaso pican algo, caen amortecidos».

BIBLIOGRAFÍA
“Almería secretos y misterios” – Alberto Cerezuela
ENLACES DE REFERENCIAS
http://beninar.blogspot.com.es/2009/07/berja-en-1569-el-moro-que-encantaba.html
http://www.lavozdealmeria.es/Noticias/102269/68/Tras-los-pasos-de-la-leyenda-de-San-Tesif%C3%B3n

 El tresor encantat d'Almeria

     Es tracta d’una llegenda que para la de mora Galiana, llegenda molt estesa per Castella. A Toledo es famosa la Llegenda dels Palaus de Galiana, o de Galiana, en realitat, un conjunt de diversos relats, que parteixen tots d'una bella mora que enlluerna a tot cristià que la veu.


Castell de Galiana de Toledo. Foto: Leyendas de Toledo

     En resum, la llegenda ve a dir que la infanta mora Galiana era una jove bellíssima, de malenconiós mirar, cabells i ulls negres i brillants com la nit i cutis vellutat. D'ella es deia que vivia en aquests palaus de l'alcassaba toledana envoltada de tots els refinaments del luxe, de totes les comoditats i plaers que el seu pare, el rei Galafre, podia donar-li; però, li faltava el primordial: l'autèntic amor.  


La dansa en l'harem de Giulio Rosatti, clar exemple de les edulcorades visions d'Orient, en aquest cas com a teló de fons apareix una arquitectura clarament andalusina

      Una llegenda d’Almeria diu que si la Nit de Sant Joan passeges per davant de la catedral d’Almeria, just en el moment en què les campanades donen les dotze, de la torre sortirà un enorme negre, amb cara de pocs amics, amb els ulls plens de sang i un gran manat de claus,  acompanyat de la mora Galiana que ens dirà:

- "Segueix-nos si t'atreveixes".

    De tu dependrà acabar ric o embruixat.

     Es dirigiran a la torre de les Arques i quan obrin la porta, si tenim el valor de travessar-la, podrem contemplar un immens tresor de monedes i joies.

      Sent ràpids podrem portar-nos tot el que vulguem, però si la cobdícia s'apodera de nosaltres, un nou personatge de petita alçada i amb una gel·laba blanca apareixerà per deixar-nos tancats al costat de Galiana fins que un altre innocent accepti la invitació, i serà en aquest moment quan es trenqui l'encanteri.


Alberto Cerezuela "Almeria secrets i misteris"

     Aquesta és una de les moltes llegendes que Alberto Cerezuela explica al seu llibre "Almeria secrets i misteris". Una llegenda molt semblant a altres d'altres llocs com ara la de "El soldat encantat de Granada" que amb una trama similar, encara que amb condicions, ens envolta en aquest món misteriós de guardians encantats de fabulosos tresors.


Torre i porta de la catedral d’Almería. Foto de José Luis Ogea
Referencias del artículo
  • Alberto Cerezuela (Almería, 1982) és Llicenciat en Humanitats i en l'actualitat dirigeix l'Editorial Cercle Vermell. El 2008 va irrompre en el panorama literari d'Almeria amb dos llibres que segueixen sent un èxit rotund. Enigmes i llegendes d'Almeria i La cara oculta de Almeria han convertit a aquest investigador en un dels referents del misteri i els fenòmens estranys, traspassant fronteres amb les seves col·laboracions i reportatges en el programa Quart Mil·lenni d'Iker Jiménez.

El fantasma de Fort Bravo, Tabernas


    Tabernas és una població situada en una zona desèrtica d’Almería, un lloc en el qual s'han rodat moltes pel·lícules, entre elles, una de les última Exodus de Ridley Scott, i el Niño de Daniel Monzón, però hi ha molts més noms que segurament et sonessin: Rei de Reis, Lawrence d'Aràbia, Cleòpatra, Per un grapat de dòlars, La mort tenia un preu, Li Cridaven Trinitat, A la recerca de l'Arca Perduda, Conan el Bàrbar, La història interminable, Indiana Jones i l'última croada, Les aventures del jove Indiana Jones, Astèrix als jocs olímpics...


Poblat "Fort Bravo" utilitzat com a decorat de pel·lícules i com a reclam turístic a la zona de Tabernas.

   
Alguns dels decorats s'utilitzen comercialment per a ser visitats per turistes i vilatans que gaudeixen dels espectacles que es realitzen, especialment aquells dedicats a pel·lícules de l'Oest.

    
Un d'aquests decorats és l'anomenat Ford Bravo, on s'ha pogut veure una ombra que el recorre. Segons els actors que intervenen en els espectacles es tracta d'Agustín Gómez, conegut com "El Titi", un altre dels actors que va morir el 2007 a causa d'un infart durant una de les representacions, i que havia treballat en pel·lícules com "800 bales". Els seus companys pensen que roman allà per vetllar per ells, i que tot surti bé durant els seus actes, ja que era una persona molt relacionada amb el poblat, i que passava gran part del seu temps en ell.


Agustín Gómez Martín. Retall fotografia Youtube: Gonçal Vicens Bordes

Font del article: www.lavozdealmeria.es

Els nans de Vera

      També trobem donyets  al poble de Vera, segons ens conta la llegenda de “Los enanos de Vera”. Son éssers mitològics que habiten a prop d’una font del municipi, la missió dels quals es protegir a les persones honrades que s’apropen a agafar aigua, però, quan detecten que son males persones, s’emboliquen a trompades contra ells.



Apel·les Mestres (1854-1936), l'any 1907 publicà el seu poema Liliana en una magnifica edició de Oliva de Vilanova. Els seus dibuixos ens parlen de una natura exuberant a on ronden fades i gnoms en un món de fantasia desfermada..

    La informació sobre aquests éssers és molt escassa.

    Alberto Cerezuela els esmenta en el seu llibre "La Almeria estranya" (1) i Manuel Martín Sánchez també fa una lleu menció a ells en "Éssers mítics i personatges fantàstics" (2)

BIBLIOGRAFÍA

 (1).- “La Almería extraña” – Autor: Alberto Cerezuela – Editorial Círculo Rojo – Primera edición de noviembre de 2011 – Página 102
(2).- “Seres míticos y personajes fantasticos” – Autor: Manuel Martín Sánchez – Editorial EDAF – Edición de febrero de 2002 – Página 211

Per la costa de Pulpí

Castell de San Juan de los Terreros

     El Castell de San Juan de los Terreros  es construeix cap a 1.764 per a substituir a una primitiva torre de guaita. Segons ens descriu Enrique Silva Ramírez en el seu llibre "Algunes dades per a la Història de Pulpí", el castell “està col·locat sobre una muntanyeta força elevada i escarpada, mirant al mar; descobreix cap a llevant el Castell d'Aguilas, el primer del regne de Múrcia, estenent la vista fins a les muntanyes de Cartagena i per ponent descobreix fins a la taula de Roldán; al peu de la muntanya defensa dues petites cales en les quals els enemics barbarescos desembarquen amb freqüència”.


Castell de San Juan de los Terreros. Fot: Gonçal Vicens Bordes

  
Castell de San Juan de los Terreros. Fot: Gonçal Vicens Bordes
 

Descobreix cap a llevant el Castell d'Aguilas, el primer del regne de Múrcia, estenent la vista fins a les muntanyes de Cartagena. Fot: Gonçal Vicens Bordes
  

Mirador San Juan de los Terreros. Fot: Gonçal Vicens Bordes

      Distant de la terra com un tret de fusell es troba un penyal, d'origen volcànic, que anomenen Isla de las Palomas o Isla Negra, on es cria una important colònia de gavines i altres aus marines i que ha estat declarat monument natural.


Isla de las Palomas o Isla Negra. Fot: Gonçal Vicens Bordes

La geoda de Jaravía

      Molt a prop de la Serra Almagrera, a Pilar de Jaravía, hi va haver diverses mines de ferro. A la següent foto podem observar el castellet d'una d'elles, anomenada Mina Rica.


Castellet de Mina Rica. Fot: Gonçal Vicens Bordes
  

El Arteal. Foto: Club Senderista Lorca

      El castellet és una estructura en la qual s'allotja la maquinària per pujar i baixar la gàbia amb persones i minerals a la mina. El mineral que s'extreia aquí era la siderita. No gaire lluny d'aquest lloc es troba un poblat miner, anomenat El Arteal. Aquí vivien els miners amb les seves famílies.


Pilar de Jaravía. Fot: Gonçal Vicens Bordes
  

Ermita de Pilar de Jaravía i, al fons, San Juan de los Terreros. Fot: Gonçal Vicens Bordes
  
     L'anomenada geoda de Jaravía és una geoda gegant trobada a les rodalies de la localitat de Pulpí (província d'Almeria) pel Grup mineralogista de Madrid al desembre de 1999.

      Es tracta de una de les geodes més gran del món documentada fins a la data, un autèntic fenomen a escala mundial, tant per les seves dimensions com la transparència i perfecció dels cristalls de guix que entapissen el seu interior, que arriben fins a 2 m de longitud.



     Ocupa un volum buit de 10,7 m³ (8 m de llarg, per 1,8 m d'ample, per 1,7 m d'alt) i està situada a 50 m de profunditat a la mina de plom de Pilar de Jaravía, en la Serra del Aguilón, al terme municipal de Pulpí, coincidint amb el nivell del mar, i a 3 km de la línia de costa. Té forma d'embut, amb la part més estreta en forma de L.
  

El monstre marí de Villaricos (Almería)

     A l'agost de 2013, uns estiuejants van trobar les restes d'un estrany animal, suposadament marí, sobre la sorra de la platja de Luís Siret * a Villaricos (Almería). Es trobava en avançat estat de descomposició però s'apreciaven perfectament un parell de portentosos banyes i llargs bigotis.

El monstre marí d'Almeria, tal com el van trobar uns estiuejants. Fotografia: ABC-Andalusia

     L'Associació en Defensa de la Fauna Marina va començar una investigació per intentar esbrinar quin tipus d'animal i va identificar al es tractava d'un Peje Guineu, un tauró Alopias superciliosus.

 Peje Guineu.

      No obstant això, "els amics de la conspiració" paral·lelament van començar amb les especulacions i a difondre les més absurdes de les teories, posant en entredit a l'associació, dient entre altres coses, que quan esbrinessin del que es tractés, mai ho exposarien perquè a "alguns" no els interessa que la resta de mortals sapiguem la veritat de les coses.

     El negoci de la conspiració ha de donar molts diners per permetre'ls tenir temps per buscar explicacions absurdes al que, en molts casos, ni tan sols les necessita. Els elements més confusos foren els de la part de darrere, que semblaven un parell de sabates separades del cos –els suports de l’aleta cabdal- i les "banyes", que en realitat, resultaren ser els escàpols coracoides, que donen suport a les aletes pectorals.

Fotografia: ABC-Andalusia


* Luís Siret s’instal·là a Cuevas del Almanzora (província d'Almeria) amb 21 anys i el seu diploma d'enginyer de mines en mà, per reunir-se amb el seu germà Enric, enginyer de mines també, que ja treballava en les explotacions de galena argentífera de Serra Almagrera des de feia més de dos anys. Durant cinquanta anys, amb l'ajut del seu germà els sis primers anys, i del seu excavador, Pedro Flores, Siret va investigar jaciments paleolítics, neolítics, calcolítics i del bronze de tota la província d’Almería.

La Ruta dels Pirates

El tresor del pirata Arráez, Rodalquilar       Es diu que El Playazo amaga un tresor pirata d'incalculable valor, abandonat allà ...