Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

Tales of Mystery and Imagination

Cap a 1917 l'artista irlandès Harry Clarke va emprendre una de les feines que determinaria la seva fama: la il·lustració de Tales of Mystery and imagination, una antologia dels millors relats de Poe preparada per l'editorial Harrap.


    Va il·lustrar relats tan famosos d'Edgar Allan Poe com El cor delator, El Pou i el pèndol, Berenice o el famosíssim Gat Negre. L'escriptor, mig boig i pervers, com la meitat dels grans artistes de la història, va caure freqüentment en la depressió i l'alcoholisme, sense que, al cap i a la fi, deixés de ser un geni.


    L'edició il·lustrada de Harry Clarkeva ser publicada a Londres el 1919, sent reconeguda immediatament com una de les joies bibliogràfiques de l'època. Des de llavors, les estampes de Clarke segueixen exercint un estrany magnetisme, fruit d'una exquisida i laboriosa execució, que va fer honor a les sublims històries que la van inspirar.
     Aquests contes de terror van inspirar una altra famosa antologi…

Francesco Botticini "L'Ascensió de la Verge"

Quan mire algunes pintures, de vegades m’inquieten les seves imatges i, sense ser tenebroses, no deixen de produir-me por.
      És el cas la pintura de l'italià Francesco Botticinititulada "l'Ascensió de la Verge", que malgrat la seva lluminositat té alguna cosa que no deixa de inquietar-me. Possiblement, penso, aquest temor estiga relacionat amb els vestits dels personatges, o potser, siga la tomba col·locada dalt d'un turó que domina una vall misteriosa.

Francesco Botticini"l'Ascensió de la Verge"
      No obstant això, la por desapareix quan indaguem sobre l'origen de la pintura. En realitat, el tema aparent, el de l'Ascensió de la Verge, no era el motiu principal per  la persona que va pagar el quadre, l'humanista Matteo Palmieri(1406-1475) autor del llibre 'De la vida civil', obra pionera sobre la participació als assumptes públics i un tractat que discuteix sobre les qualitats de la ciutat ideal.

     Si ens fixem bé, aq…

Misteris de Fort Bravo

La maledicció dels teuladíns de Castala     La maledicció dels pardals de Castala ve reflectida al llibre de Luís Mármol de Carvajal "Història de la rebelión y castigo de los Moriscos del reyno de Granada" i que diu així:“En el lugar de Castalanos certificaron muchos Moriscos y Christianos que no se crian gurriones; y que si los llevan allí vivos, mueren luego; y que algunas veces se ha visto pasar por cima de las casas volando, y caerse muertos. Y que en el de Bena Haxin no pueden las zorras asir las gallinas con la boca, y las ven muchas veces andar tras de ellas dándoles con las manos, porque no pueden abrir la boca para morderlas, cosa que parecería ridiculosa, si no hubieran certificadolo personas de mucho credito, clerigos y legos; mas no saben decir la causa porque esto sea, solamente entienden que es por encantamiento que hizo allí un Moro antiguamente.”

Vista de Castala      Resumint: a causa d'aquest encantament en Castala no hi ha teuladíns, i en Bena Haxin, que…

Per la costa de Pulpí

Castell de San Juan de los Terreros
     El Castell de San Juan de los Terreros  es construeix cap a 1.764 per a substituir a una primitiva torre de guaita. Segons ens descriu Enrique Silva Ramírezen el seu llibre "Algunes dades per a la Història de Pulpí", el castell “està col·locat sobre una muntanyeta força elevada i escarpada, mirant al mar; descobreix cap a llevant el Castell d'Aguilas, el primer del regne de Múrcia, estenent la vista fins a les muntanyes de Cartagena i per ponent descobreix fins a la taula de Roldán; al peu de la muntanya defensa dues petites cales en les quals els enemics barbarescos desembarquen amb freqüència”.

Castell de San Juan de los Terreros. Fot: Gonçal Vicens Bordes
Castell de San Juan de los Terreros. Fot: Gonçal Vicens Bordes
Descobreix cap a llevant el Castell d'Aguilas, el primer del regne de Múrcia, estenent la vista fins a les muntanyes de Cartagena. Fot: Gonçal Vicens Bordes