El Transformisme
Quan estudiava a la facultat tenia una sèrie
d'assignatures preferides, entre les quals destacava la Història de la Ciència,
on s'explicava que les dificultats que els parava el món a l'home, l'empenyien
a fabricar eines de treball noves per poder avançar en les seves tasques, es a
dir, la necessitat de superar aquests obstacles per
poder sobreviure, eren les causes que l'home inventés nous instruments.
No
obstant això, hi havia un mecanisme, de difícil explicació, pel qual l'home i
els éssers vius, canviaven i acabaven convertint-se en una nova espècie. La
teoria que intentava explicar aquests canvis es diu Teoria de l'Evolució i, encara que mai l'he acabat de comprendre
del tot, els seus postulats sempre m'han fascinat.
A
continuació, amb la finalitat d'explicar-me a mi mateix els mecanismes de
l'evolució, he realitzat una sèrie de resums sobre la matèria, els quals s'han
confeccionada amb la màxima que allò que jo no comprenc o no puga desxifrar,
serà apartat de la exposició o, en tot cas, remetré al lector al lloc adequat
per ampliar la informació.
Tots els temes exposats
han estat escrits com a mi m'hagués agradat que m’explicaren matèries tan àrdues, per exemple, com la
Teoria de la Relativitat. He intentat adaptar l’argot científic, que no el
llenguatge científic (lògica i matemàtiques), al llenguatge parlat per l'ésser
comú, tractant de fer comprensible el món de la ciència.
El transformisme
Els historiadors
de la ciència consideren que Maupertuis a l'Acadèmia de Berlín, i Diderot en 1749 i 1754, van avançar la hipòtesi que totes les espècies deriven
d'un reduït nombre, o fins i tot d'una única parella d'ancestres.
If all men were dead, then
monkeys make men
Men make angels
Charles Darwin, Carnet B. pàg. 169
Diderot i Maupertuis
Ja fa dos segles i mig que el model
de Scala
naturae ha cedit el seu lloc a la imatge d'un arbre genealògic comú a
tots els organismes vius, que explica la varietat i història de les formes
animals i vegetals basant-se en la transformació de les espècies al llarg del
temps.
Al segle XXI es pot reflexionar sobre la importància
de l'arbre de l'evolució i el seu impacte en la societat, on va causar grans
controvèrsies i va originar alguns dels mites més estranys dels dos segles
passats. D'aquí va sorgir la teoria de l'evolució, acceptada majoritàriament en
el món científic, però que presenta reticències entre els creacionistes americans encara ara mateix.
Actualment encara continua sent
estimulant per la imaginació dels humans l’arbre de l’evolució, tot i que ja
està sent substituïda en l'imaginari col·lectiu pel model cibernètic, plantejat
en els anys 50 per Norbet Wiener.
La cibernètica
En la seva obra Cybernetics, Wiener descriu la 'cibernètica' com "la
ciència del control i la comunicació en l'animal i en la màquina". Aquí
analitza els processos similars que es donen en els éssers vius i les màquines,
com són el control i processament de la informació i les
comunicacions a l'hora de prendre decisions. El cos humà pot estudiar-se com si
fos una 'màquina' amb complexos sistemes de control d'informació, els quals
regulen la temperatura del cos o la quantitat d’aigua disponible en l'organisme.
Esta “màquina” està formada d'un poderós sistema de comunicacions elèctriques i
químiques, que configuren, respectivament, els sistemes nerviós i hormonal.
Norbet Wiener
Les observacions de Wiener neixen del treball
conjunt amb el neurofisiòleg mexicà Arturo Rosenblueth (1900-1970), amb qui va estudiar les semblances entre el cervell humà i els
robots i sistemes automàtics. Cobra aquí importància el concepte de 'feed-back'
o 'retroalimentació', que era conegut en el camp biològic, on es descrivia com
els animals de sang calenta mantenen la temperatura corporal mitjançant
reguladors biològics que prenen informació ambiental externa i mantenen un
sistema homeostàtic, equivalent a un termòstat. Wiener i Rosenblueth van deduir
que aquests mecanismes eren instruments per al processament d'informació, ja
que actuen a partir de la informació que reben. Es tracta d'un comportament
intel·ligent (la 'intel·ligència artificial', en el cas de les màquines),
perquè és capaç de processar la informació captada i respondre adequadament al
repte plantejat al seu exterior.
L'any 1960 va
veure la llum la publicació del llibre "Plans i Estructura de la Conducta" escrit per tres científics Nord-americans George Miller, Eugene Galanter i Karl Pribram, que van desenvolupar la teoria anomenada "Information
Processing Theory of Learning" (IP o Teoria del processament de la
Informació per a l'Aprenentatge). Es tracta de l'explicació d'un mecanisme
digital o cibernètic cerebral de processament de la informació que condueix a
una conducta determinada, funcional o disfuncional.
Sobre l'estructura genèrica del model
TOTE (Model cibernètic de processament mental) o POPS que és un acrònim de
Prova-Operació-Prova-Sortida (en anglès, Test-Operation-Test-Exit) aquí pots
ampliar informació (2).
Aquest model, adoptat
ja per la major part dels biòlegs, concep als éssers vius com a sistemes
portadors d'informació. Com va sorgir aquest plantejament? Com -més enllà de
l'aparent immutabilitat de les espècies-, va poder desenvolupar-se la hipòtesi
del transformisme? Intentarem, gràcies als treballs dels historiadors (1),
situar-nos en el context intel·lectual que va afavorir el seu desenvolupament.
"Per a una persona del segle XVIII un ésser
humà engendra un petit humà, un gos a un cadell de gos i un elefant a una cria
d'elefant. D'un ou d'ocell neix un pollastre i d'un ou de serp una petita serp.
És el que s'havia pogut constatar sempre des que s'observava als animals. I aquest
és precisament el fenomen que requereix una explicació"
(Bossi op. cit. p.
140)
El Conde de Buffon
Georges Louis Leclerc, Conde de Buffon (1707–1788)
obra de François-Hubert Drouais - Musée Buffon à Montbard
Tornem temps enrere i fixem-nos en els
brillants científics del segle XVIII i els seus pensaments. Va ser Buffon qui va introduir
el terme de "reproducció" per substituir el de "generació",
ja que el primer subratlla la perfecció del mecanisme que permet la conservació
de les característiques essencials de l'espècie i la semblança dels fills
respecte als seus pares. Una de les característiques fonamentals dels éssers
vius és la capacitat de autoconstruir-se; l'altra, és la de autoperpetuar-se,
és a dir, la de produir éssers semblants a ells.
"Generació", en canvi,
utilitzat des d'Aristòtil, subratlla la producció d'un ésser nou, per qualsevol, mitjà, ja sigui
generació espontània o bé creació directa de Déu, com en la teoria de la
preexistència dels gèrmens. Aquest concepte té implícita la idea que les
espècies no són immutables, sinó que es transformen al llarg del temps.
La generació dels sers vius es un
procés de rèplica i conservació de la forma i de la semblança parental, durant
la producció d'un individu nou. Este procés explica el llaç que uneix a totes
les espècies vives en tota la seva varietat; he aquí el que ni tan sols Voltaire va ser capaç
d'acceptar. "Tot això és molt bonic",
va escriure referint-se al Telliamed, ou Entretiens d'un philosophe indien avec un missionnaire français
sud la diminution de la mer, la formation de la terre, l'origini de l'homme,
etc, (Telliame o
converses d'un filòsof indi amb un missioner francès sobre la disminució de la
mar, la formació de la Terra, l'origen de l'home, etc. 1748 i 1756; Telliamed
és l'anagrama del nom de l'autor: Benoit de Maillet.), l'autor pensava que els humans procedien
d'éssers marins, "però em costa creure que descendeixo d'un bacallà"
va dir Voltaire.
Benoit de Maillet (1659-1738)
Recordem que des d'Aristòtil, els científics van
pensar que la vida sorgia a partir de la no vida, en un procés que deien
generació espontània.
Jean-Baptiste
de Lamarck publica el 1809 el seu cèlebre Filosofia zoològica i col·loca a la generació espontània com el punt de partida de l'evolució
biològica. Aquesta teoria era defensada per la Bíblia que assegura que l'home
sorgeix a partir del fang (terra i aigua). Aristòtil (s. IV A.D.C.) sostenia
que els animals poden originar-se amb terra. Virgili (s. II A.D.C) assegurava
que les abelles s'originen a partir de la mel. En l'Edat Mitjana, l'Alquímia
ofereix "receptes" per produir animals, i al s. XVII un cèlebre metge
alquimista, van Helmont receptava:
"L'aigua
de la font més pura, col·locada en un recipient impregnat per l'aroma d'un
ferment, es rovella i engendra cucs. Les olors que s'eleven des del fons dels
pantans produeixen granotes, llimacs, sangoneres, herbes ... Facin un forat en
un maó, introdueixin [allà] alfàbrega triturada, col·loquin un segon bloc sobre
el primer de manera de cobrir totalment el forat, exposin els dos maons al sol
i, al cap d'alguns dies, l'olor de l'alfàbrega, actuant com ferment,
transformarà [a l'herba] en veritables escorpins ".
També era molt coneguda la seva recepta per a
la creació de ratolins:
"Només cal col·locar roba bruta en una ampolla,
que contingui a més uns pocs grans de blat, i al cap de 21 dies apareixeran
ratolins".
Per descomptat, els ratolins
"resultants" no es creaven, sinó que simplement, arribaven a l’ampolla.
El preformacionisme és una antiga teoria biològica segons la qual el
desenvolupament d'un embrió no és més que el creixement d'un organisme que
estava ja preformat (homuncle). El preformacionisme s'oposa al epigenetisme, segons el
qual l'organisme no està preformat en el zigot, sinó que es desenvolupa com a
resultat d'un procés de diferenciació a partir d'un origen material
relativament homogeni. La idea comuna era que l'embrió estava format per una
barreja més o menys homogènia de substàncies materna i paterna que al llarg del
desenvolupament s'anava diferenciant progressivament en els diferents òrgans.
La força formativa responsable de tal diferenciació s'atribuïa a la pròpia
matèria o bé a diferents ànimes de naturalesa ambigua o fins i tot a la
Divinitat.
Embrió de pollastre mostrant els primers símptomes
de circulació sanguínia. Dibuixat per D'Alton per il·lustrar l'obra de Christian Pander Beiträge zur
Entwicklungsgeschichte des Hühnchens im Eye, Brönner, Würzburg (1817). Font: Wikipedia
A principis del segle XIX els
partidaris del preformacionisme es dividien en dos grans grups: aquells que
defensaven que l'animal preformat es trobava en l'esperma (animaculisme) i aquells que el situaven en l'òvul sense
fecundar (ovisme).
En embriologia, Buffon va defensar una
teoria epigenetista, postulant l'existència de «molècules orgàniques», entitats primitives i incorruptibles que
constituirien a tots els éssers vius, unint-se per «intususcepció» (creixement
en gruix de la paret cel·lular que s'efectua per la intercalació de noves
molècules entre les ja existents) al llarg de l'embriogènesi.
Buffon és un dels grans exponents de la
idea de scala naturae, ordenant als éssers orgànics de manera gradual,
si bé la gradació no és de tipus morfològic, sinó funcional.
Le jocko. Histoire naturelle, générale et particulière avec
la description du Cabinet du Roi (1749-1788) par Buffon et Daubenton (photo BnF).
Buffon va proposar un concepte d'espècie molt proper
al concepte biològic modern, fonamentat en la permanència dels caràcters al
llarg de les generacions i en la impossibilitat d'obtenir descendents fecunds
entre dues espècies diferents. Segons l'opinió de Buffon, els buits entre
espècies són l'única discontinuïtat mostrada per la Natura.
El transformisme
de Buffon està limitat a l'interior de les espècies, es a dir, factors
intrínsecs, assegura l'autor de l'article de la Wikipedia. En biologia, el transformisme és una doctrina
segons la qual els caràcters típics de les espècies animals i vegetals no són
per naturalesa fixos i immutables, sinó que varien per l'acció de diversos
factors intrínsecs i extrínsecs. Si bé Buffon especula sobre la possibilitat
d'un tipus original d'on haurien descendit la resta dels animals mitjançant
transformacions morfològiques, finalment rebutja aquesta hipòtesi basant-se en
la constància de les espècies i la infertilitat dels híbrids.
Historia natural de Buffon
La tesi que diu que
Buffon era un evolucionista convençut que va corregir les seves opinions per
por de l'Església, no s'accepta actualment, ja que Buffon refuta la
possibilitat transformista apel·lant a criteris racionals i no a un acte de fe:
Com podria succeir que dos individus «degeneraren» en la mateixa direcció? Com
és que no trobem enllaços intermedis entre les espècies?, es preguntava. Per a
Buffon, les «degeneracions» han pogut afectar tan sols al tipus original d'una
espècie per influència especialment del clima. Tanmateix, el dubtar de la
constància absoluta de l'espècie, les seves reflexions sobre la història de la
Terra, la fecunditat dels híbrids, el paper del medi i la biogeografia, obrirà
la via a la biologia lamarckiana.
Buffon va sostenir una curiosa polèmica per correspondència amb Lord Monboddo, qui, en contra de l'opinió de Buffon, insistia en la proximitat del parentiu d'homes i simis. Ver aquí Lord Monboddo i Rousseau
Comentaris