El retir de Ramon Llull
Sempre que viatge ho faig amb la intenció de trobar-me amb les coses i personatges que vaig coneixer quan estudiava, no solc fer-ho a la bona de déu. Ho dic a propòsit de la visita a Mallorca, on casi no vaig gaudir dels espais que va recórrer aquest personatge, doncs els viatges amb grup, encara que siguen petits, sempre comporten certes obligacions de cortesia.
Ramon Llull, al Passeig de Batà. Muro d'Alcoi. Murals Espinar-Batà, Muro d'Alcoi. Foto: Gonçal Vicens
El jove Ramon Llull, segons la llegenda, sembla que era bastant enamoradís, com diu el canonge mallorquí Joan Seguí (1580). Ramon estava molt enamorat d'una dama i el seu comportament preocupava els seus pares que varen arribar a parlar amb Jaume II, per a qui Ramon treballava com a senescal. Un dia la va seguir fins dins l'església on la dama anava a escoltar la missa. Ella, cansada de les persecucions per Ramon Llull, es va girar cap a ell i li va mostrar el seu pit cancerós. A Ramon Llull aquella visió el va impactar tant, que va decidir no tornar a seguir cap dona més, fins a l’any 1257 que es va casar amb la jove Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills: Domènec i Magdalena.
Plaça Major de Mallorca. Foto: Gonçal Vicens
Plaça Major de Palma de Mallorca: lloc de naixement de Ramon Llull.
Ramon Llull era molt espavilat i un gran docte, cosa que no va passar desapercebuda en les sales reials, per la qual cosa fou designat com a Senescal de la Taula (1256), es a dir, cap de l’administració cortesana, exercint també funcions de tutela del rei Jaume II.
Ramon Llull comptava amb la saviesa d’un esclau àrab que li ensenyà la llengua, la lògica d'Al-Gazzali i l'inicià en el sufisme. El tingué deu anys, però la relació amb aquest mestre va acabar de la pitjor manera, ja que Llull el va colpejar per haver blasfemat contra Jesucrist. Com a venjança l'esclau el va ferir amb una espasa, provant de matar-lo, i finalment es va suïcidar a la presó, on havia estat tancat.
Llull amb el seu esclau musulmà. Font: Raimundus Lullus, Thomas le Myésier: Electorium parvum seu breviculum (nach 1321) Badische Landesbibliothek
La il·luminació de Randa
Després de la mort de l'esclau, Ramon Llull es retirà per allà les muntanyes de Randa, al centre de l’illa. L’estiu de 1263 va experimentar unes visions extàtiques del Crist crucificat, durant cinc dies successius. Ramón es va comprometre a convertir als musulmans, fundant monestirs on formar amb la llengua àrab als missioners, així com a escriure el millor llibre del món contra els errors dels seguidors d'altres religions.
Visions de Jesucrist i pelegrinatge a Rocamador i Sant Jaume de Galícia. Font: Biografia de Llull en imatges del Codex St Peter Perg
Tot seguit davallà del puig i s'instal·là a la Real, on escrigué l'Art abreujada d'atrobar la veritat. En acabar l’obra tornà a viure a una cova de Randa.
Eixe mateix estiu, va escoltar un sermó del bisbe de Mallorca sobre la vida de Sant Francesc d’Assis, el qual li inspirà el model a seguir, i, com havia fet Sant Francesc, va vendre les propietats i el patrimoni, deixant-ne una part per a la seva dona i els seus fills, als qui va abandonar, per iniciar les seues peregrinacions.
Randa. Estàtua de Ramon Llull.
El Puig de Randa està situat a la part meridional del Pla de Mallorca, al terme municipal d'Algaida, limitant amb el de Llucmajor. Aconsegueix els 543 metres d'altura sobre el nivell del mar. En una veritable «muntanya sagrada» de gran tradició eremítica, on trobem tres santuaris: el de la Mare de Déu de Cura, el de Sant Honorat (fundat el 1394) i el de Gràcia (fundat el 1497).
Biografia de Llull en imatges del Codex St Peter Perg
(Raimundus Lullus, Thomas le Myésier: Electorium parvum seu breviculum (nach 1321) Badische Landesbibliothek)
Sermó sobre Sant Francesc d'Assís i imposició de l'hàbit franciscà
Il·luminació de Randa i professor a la Sorbona
Miramar i Sa Foradada
Jaume II i el Col·legi de Miramar
En 1276 el protector i mecenes de Llull, Jaume II de Mallorca, atorgà una renda anual de cinc-cents florins d'or per establir el col·legi de Miramar, que havia de permetre formar tretze frares en llengua àrab, prop de Valldemossa, a Mallorca,per anar a evangelitzar el nord d’Àfrica. Es creu que entre 1276 i 1279 Llull va dirigir personalment la construcció i posada en funcionament del seu projecte.
Façana principal. Monestir de Miramar. Valldemossa.
Claustre gòtic (segle XIII) originari del convent de Santa Margalida (Palma); traslladat i reconstruït per l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria (segle XIX). Monestir de Miramar. Valldemossa
El nostre protagonista, com els cavallers templers, era sabedor del sufisme o, millor encara, dels principis místics que defensaven la Cavalleria d'Orient abans de l'aparició del Islam. Si vols ampliar el tema, més avall faig un succint resum d'aquesta filosofia dualista.
Mirador des Guix, Miramar
El 1872 l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria compra la possessió, restableix l’oratori (1877) i aixeca diversos monuments a la memòria de Ramon Llull. L’Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria s’instal·la a Son Marroig. Esta circumstancia ens permetrà dedicar un espai a l'Arxiduc que va arribar per primera vegada a Mallorca l'any 1.867 amb la idea d'escriure un llibre sobre els escarabats. En 1.871 va tornar a l'illa per reprendre les seves investigacions i en 1.872, quan va comprar la possessió de Miramar, va quedar definitivament vinculat a l'illa. Va convidar a visitar-la a rellevants personalitats de l’època com l’emperadriu Isabel d’Àustria -Sisí-, qui va quedar tan admirada que va batejar amb el nom de Miramar al seu iot.
Son Marroig. Foto: Gonçal Vicens
Son Marroig. Foto: Gonçal Vicens
Interior de Son Marroig. Foto: Gonçal Vicens
Una de les obres més importants de l'Arxiduc és "Die Balearen in Wort und Bild geschildert" (Les Balears descrites per la paraula i el dibuix). Es tracta d'un exhaustiu estudi de les Illes Balears del segle XIX. En aquesta obra - il·lustrada amb centenars de dibuixos realitzats personalment per l'Arxiduc- queda palesa la fascinació que sentia pels paisatges mallorquins.
Son Marroig. Foto: Gonçal Vicens
Son Marroig, Foto: Gonçal Vicens
Damunt del penya-segat trobem un espectacular mirador on s'alça un elegant templet de marbre de Carrara d'estil jònic, des del qual podem contemplar una impressionant panoràmica amb el mar de fons governat pel sortint natural de terra de Sa Foradada.
Mirador des del interior de Son Marroig. Foto: Gonçal Vicens
Mirador de Son Monroig. Foto: Gonçal Vicens
Possiblement fos construït al s. XVI i la seva finalitat era la de protegir les cases dels pagesos mallorquíns de les incursions dels corsaris barbarescos que s’aprofitaven de l'aixopluc de Sa Foradada per desembarcar. Segons la tradició, en aquesta finca va viure l'última dona de Deià segrestada pels moros
Costa de Tramuntana. Foto: Gonçal Vicens
La Cavalleria d’Orient
El mallorquí Ramon Llul coneixia perfectament la filosofia Sufí, font de la que van beure els místics castellans Sant Juan de la Cruz i Santa Teresa d’Àvila, que practicaven el que s’anomena un sufisme cristianitzat.
Segons Javad Nurbakhsh, El sufisme i la cavalleria, l’origen del sufisme té molt que veure amb la cavalleria persa de l’Orient Mitjà (Yawanmardi) anterior al Islam, d’on van aprendre el cavallers templers. Els genets yawanmardande l’Orient defensaven els valors de la generositat, l'altruisme, el sacrifici, l'auxili als oprimits i desemparats, la compassió cap a les criatures, el manteniment de la paraula donada i, finalment, la humilitat. Aquestes qualitats es van convertir més tard, en el sufisme, en les virtuts dels homes perfectes, atributs de l’home vertader.
Jawanmardi, un element clau del sufisme persa, va ser l'ètica que seguiren els sufís
El sufisme es una més de les filosofies dualistes que defensen la existència del Bé i del Mal. Es una filosofia metafísica, doncs accepta la existència d’un món que no veu i d’un mes enllà perfecte que anomena el “món superior”. El nostre món, la terra on vivim, només és un reflex imperfecte d’aquell lloc habitat per ser celestials.
Tota la seva filosofia està envoltada en una verborrea d’amor al proïsme i a Déu i en la creença de la Unitat del Ser, cap on deuen mirar tots els sufís dirigits pels mestres de la Senda. A través de l’amor i l’efecte s'aconsegueix l’amor diví.
Dansa dels dervixos giróvags
La dansa circular girógava, acompanyada de percussió, aconsegueix que els dansaires assoleixin l'èxtasi i experimentin la presència divina, com segles abans feien els homes primitius consumint fongs al·lucinògens.
El sufisme posseeix dos aspectes, un d'interior i un altre exterior. El seu aspecte interior és veu com una ascensió i la travessia de les morades espirituals, fins a arribar al nivell de la subsistència (Baqa) en Déu, coneguda com la perfecció ideal, anomenada “Najat” 'en l'Islam, Nirvana al budisme, salvació en el cristianisme i Mukhti en l'hinduisme. L'exterior és la pràctica i el seguiment de la tradició de la cavalleria, que constitueix el conjunt de les virtuts dels homes perfectes, una praxis que els aparta dels nivells més baixos propis de les bèsties. El practicant sufí assegura que el paradís no es trobava a l'exterior, sinó a l'interior de cada home, sempre que sabés conquerir les set morades del seu castell interior, per expressar-ho amb paraules de Santa Teresa.
Mestre i alumnes sufís
Ja hem vist com Ramon Llull vivia alegre i amb una vida cortesana al palau de Jaume II, del qual era senescal, però va abandonar les comoditats després de tenir una visió de Crist crucificat durant cinc dies consecutius. Aquest va ser l’inici del seu periple i la creença en la filosofia hermètica, el principi fonamental de la qual es que “com és dalt és baix”.
Llull pertanyia a la noblesa, la classe superior, a la que defensava amb una ideologia que assegurava que els privilegis de la seva casta provenien de la voluntat divina, això sí, sempre que feren alguna cosa pels demés.
Quan l'àngel Gabriel li pregunta a Muhammad en què consisteix «fer art», aquest respon que es tracta de «adorar Déu com si El veiessis, ja que encara que no Ho veus, Ell et veu a tu».
Seguint els preceptes de la Cavalleria d’Orient, afirmava que l’obligació del cavaller era la de defensar la societat, amb la noblesa del seu cor i la força de les seves armes, mantenint el temor entre els homes (els vassalls treballadors) per evitar que delinqueixin entre ells y contra ells (la noblesa). El cavaller adquiria la seva força defensant a Déu contra els infidels i, a més, afirmava que l’ofici de cavaller consistia en mantenir i defensar al seu senyor terrenal i la justícia, per a la qual cosa era convenient que el cavaller fos jutge.
Segles desprès, el desafortunat Don Quixot, satiritzat per Cervantes, mantenia aquesta ideologia tractant de “desfacer” malifetes, simbolitzant així la desgràcia d'una Espanya que havia tractat d'imposar durant un segle sagnant el seu ideal catòlic per tot l'orbe.
Llull volia que el cavaller desenvolupara les virtuts de l'ànima: justícia, saviesa, caritat, lleialtat, veritat, humilitat, fortalesa, esperança, experiència... L’ofici de cavaller també ha de mantenir vídues, orfes, homes desvalguts ..., ja que Déu ha col·locat en el seu cor noblesa d'ànim, pietat i compassió.
La dansa dels Darwish vol ser un transsumpte del harmoniós girar dels planetes al voltant del sol però també de tots els elements de la naturalesa, que vibren en consonància amb la música del Creador.
Ramon Llul es sentia tot un cavaller i al seu Llibre de l'orde de cavalleria, escrit cap a 1275, va fer una comparança de les armes del cavaller i les virtuts sufís. Llull exposa i explica el significat de les armes del cavaller:
1.-Espasa, que sempre té forma de creu, vol dir que el cavaller ha de vèncer i destruir amb ella als seus enemics.
2.-Llança, vol dir la veritat, que és recta, no es torça i "va davant de la falsedat".
3.-Yelmo, que significa la vergonya, sense la qual no es pot ser obedient a l'ordre. Tots dos miren a terra.
4.-Loriga, té el significat de castell i muralla contra els vicis i les faltes.
5.-Calces de ferro amb què mantenir segurs els seus peus i cames.
6.-Esperons signifiquen diligència, experiència i zel, per això esperonen a cavall.
7.-Gola, que envolta el coll per defensar-lo de ferides, vol dir l'obediència que ha de tenir el cavaller amb el seu senyor.
8.-Maza, vol dir força de cor, que enforteix les virtuts i bons costums del cavaller i el defensa dels vicis,
9.-Misericòrdia, aquest punyal que dóna el cop de gràcia si no pot ferir a l'enemic d'una altra manera.
10.-Escut, que situa el cavaller entre si i l'enemic de la mateixa manera que ell està entre el rei i el seu poble.
11.-Cadira en què cavalca significa seguretat de coratge e càrrec de cavalleria, de la mateixa manera que amb la cadira se sent més segur el cavaller, que ha de menysprear la vanitat de les jactàncies i les aparences.
12.-Cavall, que significa noblesa de cor, i se li dóna perquè "estigui més alt que qualsevol altre home, sigui vist de lluny, i tingui més coses sota de si".
13.-Fre del cavall i regnes: el fre vol dir que refrèn la seva boca i les seves mans perquè no excedeixi la mesura justa. El cavaller ha d'usar les armes amb raó, no amb vilesa, ni permetre que això es faci davant d'ell.
15.-Guarnicions del cavall significa que el cavaller ha de guardar els seus béns i riqueses perquè en tingui prou amb el seu ofici, per evitar així que la pobresa el inclini a pensar en traïcions.
16.-Repunt, que se situa sobre de la resta de l'armadura, exposat al sol, la pluja i el vent, i rep els cops abans que la lloriga com significat que el cavaller ha de patir grans treballs per honrar la seva ordre, i ser combatut i ferit, i fins i tot estar exposat a la mort en el seu deure de defensar els que estan sota la seva noblesa i guarda.
17.-Senyal en escut, cadira i repunt per ser o bé lloat o vituperat per les proeses que realitzi, o renyat si és covard.
18.-Estendard, que només se li dóna al rei, al príncep i al senyor dels cavallers amb el clar significat que els cavallers han de mantenir l'honor del senyor i dels seus Estats.
Després de desentranyar les claus de les disset armes del cavaller -desset, nombre favorit de Jàbir ibn Hayyan per la seva analogia amb el Nom Secret de Déu-, Llull analitza en el capítol següent les set virtuts, tres teologals: fe, esperança i caritat. I quatre cardinals: justícia, prudència, fortalesa i temprança. Llull diu que el cavaller ha de combatre els set pecats capitals, o com ell els anomena, "mortals, que són camins pels quals es va a infernals turments qui no han fi: gola , luxúria, avarícia, accídia, supèrbia, enveja, ira”.
Com a creient d’una filosofia dualista del Be i del Mal, defensava l’existència d'àngels, alguns com Gabriel amb un ala lluminosa i l’altra tenebrosa, però, no per això, aquest àngel deixa de lluir amb una sola llum, assegura Henry Corbin, L'home i el seu àngel. Iniciació i cavalleria espiritual. Es a dir, l’home forma part del dos móns: el del bé i el de Mal, però, desprès del seu combat interior contra el Mal, triomfa el Bé.
Hermes planeja amb les ales de la mateixa manera que Mercuri, el seu èmul romà, posseïa ales als peus: son àngels del món superior. La visió que té Hermes de la Natura Perfecta pot ser interpretada com una visió de la Sophia “la persona”. Hermes declara que és ella la que fa descendir la saviesa sobre la terra, que és ella l'àngel del filòsof, la que el governa i inspira.
Els filòsofs dualistes i metafísics identifiquen a Sophia amb la Intel·ligència agent, amb l'Esperit Sant, és a dir, amb l'àngel Gabriel, que és alhora l'Àngel del Coneixement i l'Àngel de la Revelació. L’ànima humana manté la comunicació del nostre món amb el món superior, el de l’àngel, a través de Intel·ligència agent.
BIBLIOGRAFÍA
Corbin, Henry, El hombre y su angel. Iniciación y cavalleria espiritual. Ed. Destino, 1995
Llull, Ramon. Libro de la orde de cavalleria. Alianza editorial, 1992
Comentaris