De tornada amb Buffon

      Buffon va substituir la idea d'un món immutable creat per Déu, per la d'un món que es modifica, això sí, atenent a lleis divines. Imaginant-se la immensitat del temps, va plantar les bases d'una veritable història de les formes vives. Va situar el naixement de la Terra retrocedint 74.000 anys en el passat (4) i va avançar la tesi de l'aparició progressiva dels vegetals i després dels animals.

     En el seu llibre Los descubridores, l'historiador Daniel Boorstin diu que el comte de Buffon es va mostrar ansiós per refutar la tesi del bisbe James Ussher, qui havia calculat bíblicament quan s'havia creat la Terra: al 4004 a. C., el 26 d'octubre, a les 9 a. m., temps just per arribar a l'oficina.

     Mesurant el temps que trigaven a refredar-se unes esferes de ferro, Buffon va suposar que la Terra degué tardar 74.832 anys: enorme error, sens dubte, però error gloriós, doncs va significar trencar la por a llançar-se a l'abisme del passat amb la llum de la raó.

El comte de Buffon

    A Les èpoques de la naturalesa explica que la matèria viva es va formar espontàniament a partir de matèria bruta, mitjançant una combinació química, en un moment de la història de la Terra en el qual les condicions climàtiques eren favorables, avançant, molts abans que Haldane i que Oparin (5), la teoria del "brou primitiu".

     Buffon plantejava que la matèria viva té una constitució especial, que està composta de "molècules orgàniques", una matèria que està "sempre activa, que tendeix a l'organització". Va presentar també, amb la intenció de refutar-la, la teoria que cada família d'espècies procedeix d'un mateix tronc. Pensava que totes les espècies procedeixen d'un únic ancestre i canvien amb el temps, perquè, es produeixen «degeneracions» de l’original, les quals son causades  per influència especialment del clima:

      "Des d'aquest punt de vista, no només l'ase i el cavall, sinó també l'home, el mico, els quadrúpedes i tots els animals podrien ser considerats com a pertanyents a la mateixa família (...) Si aquestes famílies van existir realment, tan sols podrien haver-se format mitjançant la barreja, la variació successiva i la degeneració de les espècies originals i si admetéssim que hi ha famílies de plantes i d'animals, que l'ase és de la família del cavall, del qual tan sols difereix perquè ha degenerat, també podria admetre que el mico és de la família de l'home, que és un home degenerat, i que el mico i l'home tenen un origen comú, com l'ase i el cavall, i fins i tot que cada família, tant animal com vegetal, procedeix d'un tronc comú, i que tots els animals procedeixen d'un únic animal que, al llarg del temps, ha produït, perfeccionant-se i degenerant, totes les altres races animals. (...) Pel que, si es pogués demostrar l'existència d'aquestes famílies, si quedés provat que en el regne animal, i fins i tot en el vegetal, hi va haver, no dic jo diverses espècies, sinó una sola de la qual van degenerar les altres; si fos cert que l'ase no va ser sinó un cavall, llavors el poder de la naturalesa no coneixeria límits, i no resultarà desgavellat suposar que, d'un únic ésser, ha anat formant amb el temps tots els altres éssers organitzats”.

      En la seva època aquestes afirmacions amb la Revelació que ens diu que tots els animals van participar per igual en la gràcia de la Creació, i que la primera parella de cadascuna de les espècies va ser modelada per les mans del Creador "(Buffon, Histoire des Quadrupèdes , 1753, 1r vol. Hisoire naturelle, selecció, Gallimard, 1984, pàg. 193-194)

El comte de Buffon, naturalista, en una al·legoria del segle XVIII.

       Els tres argument presentats per Buffon per refutar la possibilitat que una espècie derivi d'una altra són els següents: per començar, no hi ha cap exemple històric conegut de tal transformació ("des dels temps d'Aristòtil fins a l'actualitat no han aparegut espècies noves"); d'altra banda, l'esterilitat dels híbrids (per exemple, de la mula) estableix una barrera infranquejable entre les espècies; finalment, si una espècie derivés d'una altra, tal transformació tan sols hagués pogut ser lenta i gradual, amb nombrosos espècimens intermedis que no s'han trobat.

 

Il·lustracions de Rèptils. Buffon,  Historia Natural de los Cuadrupedos, Oviparos y de las Culebras (Madrid, 1848). Font: pasapues

     Però, tot i que va rebutjar la hipòtesi evolucionista, les seves concepcions, que poden conduir a pensar que l'ésser humà no és més que un animal transformat, van suscitar una viva reacció de l'Església. En 1751 la Universitat de la Sorbona va condemnar diverses de les seves propostes i el va obligar a retractar-se. Tretze anys més tard, a la Degeneration des animaux, Buffon adoptava, amb gran audàcia, la postura d'un transformista limitat:

 "Comparant així tots els animals i relacionant-los amb el seu gènere, trobarem que les dues-centes espècies que la història ha descrit, poden agrupar-se en una quantitat relativament reduïda de famílies o de troncs principals, dels quals no és impossible que hagin derivat".

     Resulta interessant assenyalar com, a ulls d'aquest aristòcrata, la variació no vol dir progrés sinó, al contrari, degeneració.

Làmina 9. Buffon: Els tres Regnes de la Naturalesa. Zoologia. Mamífers. Quadrumans. Font: : pasapues

      Buffon inicia un moment crucial per al pensament en el qual la gran cadena dels éssers, fins llavors lineal, comença a proliferar, a créixer i finalment a embolicar-se, com "un tronc les branques es despleguen per tot arreu":

      "La Naturalesa, desplegada en tota la seva extensió, ens presenta un immens quadre, en el qual tots els ordres d'animals estan representats per cadenes que suposen sèries contínues d'espècimens prou propers, prou similars com perquè resulte difícil captar les seves diferències; però aquestes cadenes no són simples fils que s'estenen longitudinalment, sinó més aviat llargues trames, o millor dit, un feix que, per intervals, despleguen branques laterals per ajuntar-se amb els feixos d'altres ordres; i és sobretot en els dos extrems on aquests feixos es pleguen i es ramifiquen per arriba a uns altres. Hem vist en l'ordre dels quadrúpedes com un extrem de la cadena s'eleva cap a l'ordre dels ocells a través dels esquirols voladors i dels ratpenats que, com ells, gaudeixen de la capacitat de volar. Hem vist en un altre extrem d'aquesta mateixa cadena baixar fins a l'ordre dels cetacis, a través de les foques, les morses i els manatís. Hem vist, a meitat de la cadena, una branca estenent-se cap a l'home a través del macaco africà, el gibó, el piteco i l'orangutan. (...) En cadascuna d'aquestes sèries o cadenes, que suposen un ordre de la Natura viva, les branques esteses cap a altres ordres són sempre bastants curtes i no donen lloc més que a gèneres bastant reduïts (...). Són, per dir-ho, traços fugitius que la Natura sembla haver llançat per mostrar-nos tota l'extensió del seu poder, i per deixar clar al filòsof que no se la pot forçar amb els nostres mètodes, ni tancar en els estrets límits dels nostres cercles d'idees".

      Pel que fa al lloc de l'ésser humà respecte a l'animal, Buffon, per descomptat, assenyala la gran semblança entre aquest i els grans simis, als quals no els falta més que:

 "Ànima, pensament i paraula: veurem en la història de l'orangutan que, si ens atenim únicament a la figura, podríem considerar perfectament a aquest animal com el primer dels micos i com l'últim dels homes, perquè llevat l'ànima, no li falta res de tot el que ens caracteritza, i perquè difereix menys de l'home pel seu cos que dels altres animals també anomenats micos. L'ànima, el pensament i la paraula no depenen doncs de la forma o de l'organització del cos; no hi ha millor prova que es tracta d'un do particular i propi de l'home que el fet que l'orangutan, que ni parla ni pensa, tingui el cos, els membres, els sentits, el cervell i la llengua completament semblants a els de l'home (...)" (Buffon, Hisoire naturelle des oiseaux , 1984).

 

Làmina 6. Buffon: Histoire naturelle, générale et particulière avec la description du Cabinet du Roi (1749-1788). Font: pasapues

NOTES

1. Especialmente:

Perrier La philosophie zoologique avant Darwin (1884), Radl Historia de las teorías biológicas (1913), Rostand L’evolution des espèces. Histoire des idées transformistes (1932), Glass, Temkin, Straus. Forerunners of Darwin: 1745-1859  (1959), Ritterbusch Ouvertures to Biology: The Speculation of Eighteen-centuryNaturalists (1964), Desmond Archetypes and Ancestors Paleontology in Victorian London 1850-1875 (1982), Conry L’introduction du darwinisme en France au XIXe s. (1987), Taton Historia general de las ciencias (1988), Mayr Histoire de la biologie (1989) y Darwin Dans la pensée moderne de l’évolution (1993), Roger Buffon, un philosophe au Jardin du Roi (1989),  Les sciences de la vie Dans la pensée française au XVIIe s. (1993) y Pour une histoire des sciences à part entière (1995), Desmond i Moore Darwin (1991), Pichot Histoire de la notion de vie (1993) y Corsi Lamarck. Genèse et enjeux du transformisme 1770-1830 (2001)

2. La nostra acció és estimulada pel "disparador", anomenat test o prova, fase en què que comença l'estratègia que seguirem. En aquesta fase establim una representació de l'estat o resultat que desitgem, així com els criteris que farem servir per aconseguir-ho. Per exemple: volem un turisme, negre, descapotable, de segona mans i una valor de 20.000 €.

Operació és el que fem per aconseguir el nostre objectiu, tant si es tracta d'accions, recerca o creació de recursos i informació, diàleg intern ... Aquesta fase comprèn qualsevol cosa que fas, per petita que sigui, per moure't en direcció al resultat desitjat. Exemple: visito concessionaris de cotxes, busco a Internet i llegeixo anuncis classificats per recopilar informació.

En la Prova (2) comparem el resultat que hem obtingut després de l'operació i apliquem els criteris d'avaluació. Si els criteris han estat satisfets, llavors surts del procés i gaudeixes del resultat. Si els criteris no han estat satisfets, llavors retornes al punt d'operació i emprens de nou accions. També hi ha la possibilitat de canviar els criteris i, per tant, el resultat desitjat.

Sortida: Si els meus criteris no han estat satisfets, puc decidir mantenir-los i concloure que la meva recerca no ha estat prou bona. Així, mantenint els meus criteris, puc tornar a la fase d'operació i ampliar la meva recerca. En cas contrari, puc decidir variar els criteris i comprar un cotxe d'una altra marca o que no sigui descapotable.

La planificació, que consisteix en unitats TOTE, és essencial en el procés cognitiu.

3. Especialment, les relatives a l'herència i la semblança; la conservació del tipus, de la forma de l'espècie una generació rere l'altra, el desenvolupament del pollet al pollastre a partir de l'ou de la gallina ... Descartes que, com tants savis abans que ell, havia observat els ous de gallina, no va aconseguir explicar el desenvolupament mitjançant les seves teories mecanicistes, i va plantejar una embriologia epigenètica bastant agosarada, segons la qual eren les "lleis del moviment" les que organitzaven els corpuscles que havien de formar l'ésser viu.

4. Les èpoques de la natura. Avui dia es pensa que la Terra compta aproximadament amb 4.500 milions d'anys i que la vida va aparèixer fa almenys 3.500 milions d'anys.

5. El soviètic Oparin i el britànic Haldane van formular en els anys 20, de forma independent, la teoria de l'evolució de la vida a partir d'un "brou" primordial de molècules orgàniques. S. L. Miller va realitzar en 1953 un famós experiment per demostrar la possibilitat d'aquesta "evolució químiques".