Terres de l’Ebre I

de març 23, 2019

Terres de l’Ebre I

Les Terres de l’Ebre constitueixen una Reserva de la Biosfera, situades entre el mar Mediterrani i els contraforts més meridionals de la serralada prelitoral catalana. A la vora de les aigües tranquil·les de l'Ebre —el riu més cabalós de la Península- trobem el poble de Benifallet, un lloc on podem explorar les Coves Meravelles endinsant-se a les entranyes de la terra o fer un passeig de 40 minuts inesborrables pel riu, enmig d'una riquesa de formacions geològiques i d’un espai natural únic.

Vista del riu Ebre a prop de Benifallet. Foto: Gonçal Vicens

Gonçal a l'embarcador de Benifallet. Foto: Gonçal Vicens

El riu Ebre al seu pas per Benifallet. Foto: Gonçal Vicens

Mª Eugènia a l'embarcador de llaüd. Foto: Gonçal Vicens

La Setmana Santa, juliol i agost, sortides tots els dies amb el llagut de Benifallet, navegant pel riu fins a la vista del Castell de Miravet. La guia explica els secrets del riu, els refugis i nius de metralladores de la Guerra Civil, les vistes de la Serra de Cardó o el Castellot de la Roca-roja on hi ha un poblat ibèric. Al poblat s’aplega navegant amb el llaüt.

Embarcador de Benifallet. Foto: Gonçal Vicens

El "llagut" de Benifallet. Foto: Gonçal Vicens

El riu Ebre i, al fons, el pont del Llaguter. Foto: Gonçal Vicens

Benifallet. Foto: Gonçal Vicens

Esglèsia de Benifallet. Foto: Gonçal Vicens

Plaça de Benifallet. Foto: Gonçal Vicens

Llavador de Benifallet. Foto: Gonçal Vicens

1. El Castellot de la Roca Roja és un dels poblats ibèrics millor conservats de Catalunya. L'assentament està situat sobre un turó rocallós a la riba esquerra de l'Ebre aproximadament a 40 metres d'altitud sobre el nivell del riu.

Bosc de galería a les ribes de l'Ebre. Foto: Gonçal Vicens

Castell de Miravet. Foto: Gonçal Vicens

Castellot de la Roca-roja. Foto: Gonçal Vicens

Va ser a finals del segle V aC quan es va construir el poblat, un conjunt amb bon estat de conservació, que permet imaginar amb força precisió com podria ser la vida entre el segle VI i el III aC. Avui dia encara s'hi poden observar construccions defensives de fins a 5 metres d'alçada i una trama urbanística senzilla, amb carrers perpendiculars des d'on s'accedeix a les cases, generalment de planta rectangular.

Castellot de la Roca-roja

L'assentament de la Roca Roja no és un cas aïllat, ja que s'ha identificat tota una xarxa d'assentaments de característiques similars en el curs inferior de l'Ebre. Els asentaments ocupen les extremitats de les terrasses fluvials o de petits turons a tocar de l'Ebre, amb una superfície molt reduïda i amb un urbanisme atapeït que donava cabuda a poblacions molt petites, de menys d'un centenar de persones.

Castellot de la Roca-roja

2. La Cova Meravelles té un recorregut total de 510 metres, amb uns 9,82 metres de desnivell. El lent degoteig de les aigües d’infiltració, carregades de carbonats en dissolució, va donant lloc a fascinants formacions d’estalactites i estalagmites.

La Cova Meravelles

La part turística d’aquesta cova consta de tres sales: la sala dels Llapis té una cortina d’estalagmites que rodegen una estalagmita totalment cilíndrica en forma d’espelma; la de l’amfiteatre té llacs que gràcies a l’aigua i al mineral que arrosseguen fan unes formes circulars que pareixen les grades d’un amfiteatre i per finalitzar el recorregut, entrem a la sala de la música que se l’anomena d’aquesta manera perquè hi ha unes estalactites que semblen uns tubs d’un òrgan i en tocar-les amb la punta dels dits emeten diferents sons. Això és degut al fet que al darrer hi ha una paret que ajuda a fer de caixa de ressonància i que el soroll surti cap a fora. Els diferents sons són conseqüència de diferents llargades i diferents gruixuts.

3. La Cova del Dos rep el nom perquè té dues boques d’entrada. Aquesta cavitat té importància a escala històrica, ja que sempre ha estat habitada. La cavitat té 235 metres dels quals se’n veuen 25.

4. Altres meravelles naturals les trobem al Parc Natural del Delta de l’Ebre on el mar i el riu Ebre fonen les seves aigües i al mateix delta hi trobem platges extenses per gaudir del bon clima de la zona i la tranquil·litat d’aquestes terres. Dins el Parc Natural també hi trobem dos grans llacunes, l’Encanyissada i la Tancada, on hi podem observar la diversitat de la fauna i la flora.

Illa Buda. Foto: Gonçal Vicens

L'Encanyissada. Foto: Gonçal Vicens

Punta del Fang. Foto: Gonçal Vicens

Gonçal fill a l'Encanyissada. Foto: Gonçal Vicens

L'Encanyissada. Foto: Gonçal Vicens

Gonçal Vicens i Mª Eugènia a la Barra del Trabucador. Foto: Gonçal Vicens

Mª Eugènia a la Barra del Trabucador. Foto: Gonçal Vicens

Flamencs a la Punta del Fang. Foto: Gonçal Vicens

Els Muntells. Foto: Gonçal Vicens

5. També destaquem el Parc Natural dels Ports, com una de les reserves més gran de cabres salvatges de la península regulada cinegèticament. Aquest espai permet gaudir de la muntanya en tot el seu esplendor i el seu punt més alt és el Mont Caro amb 1447 metres.

6. A l’Ebre trobem la Reserva Natural de Sebes i el Meandre de Flix, un lloc protegit on predomina la natura a la riba del riu Ebre on es pot gaudir del bosc de ribera i observar la seva flora i fauna. Dins les Terres de l’Ebre també trobem joies naturals com ara els Ullals de Baltasar, la Fontcalda, les Olles del riu Canaletes o el Toll del Vidre (Arnes).

Descans a Ascó. Foto: Gonçal Vicens

Reserva Natural de Sebes i el Meandre de Flix

7. La Fontcalda es un balneari d’aigua minero-medicinal (carbonat calcic, sulfat de magnesi i clorur sòlid) al aire lliure. El balneari es troba a Gandesa (Terres de l'Ebre, Tarragona), entre les serres de la Mola i el Crestall, junt amb un santuari de s. XIV, on es celebren misses a l’estiu. Per hi anar ens hem de desplaçar a uns quatre quilòmetres de Bot, a la carretera vella que va a Horta de Sant Joan. Les Olles tenen algunes gorges força fondes i altres on es fa peu. És recomanable anar amb calçat que es pugui mullar per evitar les perilloses relliscades. És un paratge enmig de la natura i no hi ha cap servei, ni vigilància.

La Fontcalda. Foto; Dj Jou- Anakonda61

Ermita de la Foncalda. Foto; Dj Jou- Anakonda61

Olles del Baubó. Foto; Dj Jou- Anakonda61

Conegudes també com a Olles del Baubó, aquests envasaments d’aigua es formen quan el riu Canaletes travessa uns bancs de roca, i forma uns espectaculars engorjats que van quedant a diferents nivells. Són una mena de piscines naturals, algunes més fondes que d’altres.

Olles del Baubó. Foto: Jorge Moreno

El paratge és molt tranquil i agradable, amb l’avantatge que es pot arribar gairebé allà mateix en cotxe. Com sol passar amb aquesta mena de llocs, els mesos d’estiu les Olles són molt freqüentades i els visitants no sempre són prou curosos amb l’entorn.

8. Connectant les comarques de l’Ebre hi trobem la Via Verda de la Vall de Zafán, que serveix com a ruta per descobrir els diferents entorns de les Terres de l’Ebre, ja siga a peu, en bicicleta o a cavall. El tram català és la tercera etapa de l'antic ferrocarril de la Val de Zafán, una Via Verda que té 101 km des de la localitat turolenca de Pobla d'Híjar i té l’honor de recalar i acompanyar el riu Ebre en la major part del seu recorregut.

La vía verda al seu pas per Aldover. Foto: Gonçal Vicens

Antiga estació de Campredó, a la via verda. Foto: Gonçal Vicens

Afores de Campredó. Foto: Gonçal Vicens

Port dels Alfacs. Foto: Gonçal Vicens

Els Alfacs. Foto: Gonçal Vicens

Jesús (Tortosa). Foto: Gonçal Vicens

Poble Nou del Delta. Foto: Gonçal Vicens

Port dels Alfacs. Foto: Gonçal Vicens

La via verda travessa molts quilòmetres per paratges impressionants del Parc Natural dels Ports, fins a arribar a la desembocadura del riu Ebre (Riumar) i a l'Aldea i Deltebre. L’antiga via fèrria de la Val de Zafan respon a l’interès del govern de l’Aragó de tenir port de mar per explotar els seus productes, per la qual cosa van construir un traçat de tren en què estava projectada la unió del municipi de la Puebla de Híjar amb Tortosa. Les obres es varen començar el 1882, però a causa de diversos problemes, no fou fins l’any 1942 quan es va poder inaugurar. La via va estar en servei durant 31 anys i es va tancar definitivament el 17 de setembre de 1973.