L’Aldea del delta de l’Ebre
Agraïments a https://laldea.cat/poble
Hem visitat l’Ermita de la Mare de Deu de l’Aldea, envoltada
pels extensos arrossars del delta de l’Ebre. El nom de l'Aldea prové de l'àrab
"dala" ("al-dala”) que significa "poblet". Específicament, en el
context i la llengua àrab de Al-Àndalus es refereix a una "finca estatal encarregada a un governador
per gaudir dels rèdits mentre estiga al seu càrrec". L'Aldea té
l'origen a la masia (almunia)
d'aquesta finca, protegida per la torre.
Vista de l’Aldea des de l’Ermita de la Mare de Deu
La Torre i l’Ermita de l’Aldea
La Torre de l’Aldea, un bon lloc per passar la nit
El conjunt actual de la torre i
l'ermita -probable emplaçament de l'antic poblat- són testimonis d'aquests
orígens. La torre actual és una reedificació de l’antiga torre medieval, de la
que tan sols es conserva el basament en talús. La resta de la torre va ser
reedificada en 1936. L’accés es realitza per una petita porta dovellada. A la
cara frontal hi ha quatre làpides, dos de les quals esmenten les reedificacions
realitzades durant eles anys 1586 per en Jordà, i el 1856 per Guzmán de
Villoria. Les altre làpides son de 1936, i en una d’elles es cita la
reconstrucció feta per Bau Nolla.
Làpides de la façana de la Torre.
L’Ermita fou probablement una almúnia
àrab. Va ser donada al cavaller Bernat de Belloc l’any
1148 per Ramon Berenguer IV . El cavaller va repoblar el lloc i fundar l’església
de Santa Maria.
Ermita de la Mare de Deu de l’Aldea
Ermita de la Mare de Deu de l’Aldea
Ermita de la Mare de Deu de l’Aldea
El santuari de la Mare de Deu de
l'Aldea està documentat des de el segle XII. A més l'Ermita disposa d'un retaule
de 40 m2 (un dels quadres més grans de les Terres de l'Ebre) realitzat pel
pintor calero Joan Rebull. Descarrega't la Guia didàctica de la
Torre
Ermita de la Mare de Deu de l’Aldea
Ermita de la Mare de Deu de l’Aldea
Ermita de la Mare de Deu de l’Aldea
Ermita de la Mare de Deu de l’Aldea
Ermita de la Mare de Deu de l’Aldea
Ermita de la Mare de Deu de l’Aldea
Ermita de la Mare de Deu de l’Aldea
Ermita de la Mare de Deu de l’Aldea
El Castell de l’Aldea, recentment redescobert, fou aixecat pels àrabs
damunt de les estructures d’una vil·la o factoria romana, en aquest lloc d’especial
importància estratègia al territori: dominant l’antiga desembocadura del riu i les principals vies de comunicació
de la costa.
El Castell de l’Aldea
El Castell de l’Aldea i el cementeri municipal
El Castell ocupa una superfície d’uns
675 m2 i tenia una estructura rectangular de 25 m de de costat. A l’interior hi
havia una torre central i diverses dependències, característiques d’aquest
tipus de fortificació. A l’exterior han aparegut les restes d’un antic forn de ceràmica.
L’Aldea creix en època musulmana,
no obstant, ja existia en l’època romana i per allí passava la Via Augusta. Es
tractava d’un poble de frontera entre el Comtat de Barcelona i el Califat d’Al-Àndalus.
Lloc de pas de mercaderies, persones i cultura. Durant el franquisme va arribar
la carretera Nacional 340 i amb aquesta el moment de major creixement del
poble. Descarrega’t un
plànol del poble.
Per altra banda, també podem
visitar en la zona una sèrie de “coeteres”
que son construccions que es van fer en 1940 per llançar coets contra les
pedregades en diferents punts del delta de l’Ebre. Els coets granífugs, i els
seus suports de llançament, havien d’emmagatzemar-se en llocs secs, però
aquestes ubicacions eren difícils de trobar en un indret tan humit com el delta
de l’Ebre, característic pels seus arrossars, uns camps que durant la major
part del cicle de cultiu resten inundats. Les edificacions també havien de
reunir condicions de seguretat suficients per al desenvolupament de la feina
dels disparadors dels coets, els anomenats coeteros.
Coetera de Ravanals (L’Aldea)
Coetera de Pesigo (l’Ampolla)
Coetera de Buda (Sant Jaume d’Enveja)
Coetera de Paredols (l'Ampolla)
Coetera de Navarro (Sant Jaume d'Enveja). Fot:
Ferran Torta
Coetera de Pinyol (l'Ampolla)
En la zona muntanyosa, al est de
la serralada del Coll d’Alba, a 4’5 km de l’estació de l’Aldea, podem visitar
la Torre de Benixarop de planta
circular, força enrunada, i les restes del mas amb els corrals, que conserven
la seva estructura exterior i les teulades, però amb l'interior enrunat. L'aparell
de la torre presenta una forta degradació amb perill d'enfonsament. Un altra visita
la podem fer a la Torre de Burjassénia que és un
edifici militar, una torre de defensa de planta circular que està situada dins
un mas. Finalment, contant la torre de l’ermita, visitarem la Torre de la Candela y acabarem de conèixer
les quatre torres de l’Aldea. La Candela és una construcció defensiva i de
vigilància del municipi de l'Aldea. És un bon exemple de torre de guaita o de
senyals, que vigilava la desembocadura de l'Ebre. Està situada a la riba
esquerre de l'Ebre, a mig camí entre el castell d'Amposta i la torre de
Burjassénia. Un lloc ideal per fer pícnic amb família amb taules i rostidors.
Torre de Benixarop de planta circular, força
enrunada.
La Torre de Burjassénia és un edifici militar de defensa.
La Torre de la Candela es un lloc ideal per fer pícnic i un
bon exemple de torre de guaita o de senyals, que vigilava la desembocadura de
l'Ebre.
Comentaris