Miravet


      Aquesta vegada no hem prestat atenció al castell, però, hem passejat pel nucli històric de Miravet, un entramat de cases que pengen sobre el riu i que s’enfilen per la muntanya i els penya-segats. Pujant pels seu carrers podem trobar els típics carrers porxats, cases antigues i vistes sobre el riu i la seva vegetació. També destaca la desolació creada per la Batalla de l’Ebre, que encara es pot veure amb les nombroses cases caigudes i abandonades.


Miravet des del riu Ebre. Fot: Gonçal Vicenç



Miravet i el carrer Riu. Fot: Gonçal Vicenç

    El més alt que hem pujat ha estat a l’església vella que fou construïda per l’Ordre de l’Hospital sobre l’espai on es podia ubicar l’antiga mesquita de la població musulmana. Fou redecorada amb pintures barroques al segle XVIII fetes per autors locals. Durant la Guerra Civil fou saquejada i les imatges i retaules foren cremats, rebé l’impacte d’una bomba que travessà la cúpula però no va esclatar. Posteriorment va ser abandonada al construir-se una nova església a la part baixa del poble.


Església Vella. Fot: Gonçal Vicenç


Església Vella i el riu Ebre. Fot: Gonçal Vicenç

     Actualment està oberta per setmana santa i estiu, o en moments puntuals especials. Acull tot un seguit d’exposicions permanents sobre la seva pròpia història, la ceràmica miravetana, les riuades, els templers, el pintor Joaquim Mir, etcètera.


Ceràmica de Miravet.

   A les cases del carrer del Riu hi podem trobar plaques de la riuada de 1907. Més endavant trobarem unes escales que baixen al riu i on al costat hi ha l’antiga drassana medieval; ben a prop seu hi ha una casa dins del riu, que era un antic molí. Si comencem a pujar trobarem una portalada i un porxo, on antigament hi havia la porta que tancava la població. Si mirem a dalt de tot de la casa trobarem la placa de la riuada de 1787, la més gran que es té registrada a l’Ebre.



En aquesta portada antigament hi havia la porta que tancava la població. Fot: Gonçal Vicenç


Nivell de l'aigua en la riada de 1787. Fot: Gonçal Vicenç


Portada accés a la vella pobalció. Portal del Motxo. Fot: Gonçal Vicenç

      Continuem pujant pel Carrer del Forn on trobarem “lo Salt”, zona des d’on podem observar l’Ebre i el meandre del Tamarigar, zona protegida per l’interès de la seva fauna i flora. Seguim pujant rodejant l’església i arribem a una petita plaça on destaca un gran arc; aquest arc era el lloc on es reunia la comunitat musulmana de Miravet, l’Aljama, i posteriorment l’organització municipal cristiana, Universitat; ja que on ara hi ha l’església, hi havia la mesquita. Va perdre la seva funció al segle XVIII amb la creació dels Ajuntaments, però per sort s’ha conservar essent un element molt particular i curiós, tant per la seva història com la seva arquitectura d’origen islàmic.


Mirador de Lo Salt  i el meandre del Tamarigar. Fot: Gonçal Vicenç


Antic molí Salat dins del riu. Fot: Gonçal Vicenç


Vista del carrer Forn i del riu. Fot: Gonçal Vicenç


El riu cap a Benifallet. Fot: Gonçal Vicenç


Gonçal al mirador del Salt. Fot: Gonçal Vicenç


Plaça de l'Aljama i vista del castell. Fot: Gonçal Vicenç


Arc on es reunía l'Aljama de Miravet. Fot: Gonçal Vicenç

     Si pugem fins davant de l’església trobarem el mirador de la Sanaqueta, antic pati de la mesquita, i que ofereix grans vistes. Si seguim el Carrer de Ferreries, on es ferraven els cavalls dels senyors del castell i arribarem a un camí empedrat, la Costa de Riago, on podrem llegir el poema de Roc Llop, il·lustre miravetà que visqué gran temps a l’exili.


Mirador de Sanaqueta. Fot: Gonçal Vicenç


Des del carrer Ferreríes vista del barri del Banc i del castell. Fot: Gonçal Vicenç

ç

Costa de Riago, on podrem llegir el poema de Roc Llop. Fot: Gonçal Vicenç

    Tornant cap al poble trobarem el camí que puja al castell i té el mateix nom, allí antigament hi vivien les famílies cristianes, a resguard del poder senyorial; des d’allí podem continuar la ruta per Miravet, pujar al castell o passar pel carrer del Banc, on hi tenien residència algunes famílies jueves de Tortosa, d’aquí la seva nomenclatura, banc de diners; allí veurem com el carrer es bifurca en un curiós barranc que passa per sota les cases i dona a la plaça de l’Aljama, rere l’església.



El carrer es bifurca en un curiós barranc que passa per sota les cases i dona a la plaça de l’Aljama. Fot: Gonçal Vicenç


 Plaça de l'Aljama i, a la dreta,, el carrer Banc. Fot: Gonçal Vicenç

    D’allí podem entrar al Carrer de la Palla, un espai deshabitat amb nombroses cases caigudes pels efectes de la Batalla de l’Ebre. Un recorregut complert pel nucli històric de Miravet (Cap de la Vila) per on podem pujar a peu al castell, iniciar una de les rutes de muntanya dels senders de la Cameta Coixa o resseguir el GR99, mentre gaudim de la història i el paisatge.




Carrer de la Palla. Fot: Gonçal Vicenç


Carrer del Forn. Fot: Gonçal Vicenç



Comentaris

Entrades populars