Amposta
Amposta és la capital de la
comarca del Montsià, situada a 8 metres d'altitud a la vora del riu Ebre.
Compta amb 20 572 habitants. De la seva activitat econòmica destaca el cultiu
de l'arròs. La ciutat està situada al marge dret del riu Ebre i la seva part
oriental està construïda sobre una zona pantanosa. La població limita al nord
amb el riu Ebre; a l'est amb Sant Jaume d’Enveja; al sud amb el mar Mediterrani
i amb Sant Carles de la Ràpita; i a l'oest amb Tortosa.
El pont penjant d'Amposta i el riu Ebre. Fot: Gonçal Vicenç
Amposta compta amb tres
entitats de població, la pròpia ciutat i els nuclis de Balada i Poblenou del
Delta, aquest últim fundat en els anys 50 per l'Institut Nacional de
Colonització amb el nom de Villafranco del Delta, en honor al dictador
Francisco Franco.
Es va construir damunt un poblat
iber a la zona del Castell. Alguns historiadors com Esteve, Schulten i Bosch
donen suport a la teoria que en l'actual terme municipal d'Amposta se situava
la ciutat d'Hibera o Ibera, capital del territori dels ilercavons abans de la conquesta
romana, i el primer gran assentament ibèric de la península. La situació de la
població d'Hibera és disputada per les poblacions de Sant Carles de la Ràpita i
Tortosa.
Castell d’Amposta al costat del riu Ebre.
Fot: Gonçal Vicenç
El nucli antic d'Amposta. Fot: Gonçal Vicenç
Zona del castell d'Amposta. Fot: Gonçal Vicenç
Durant la segona guerra púnica en
215 a. C., la ciutat, aliada dels cartaginesos, va ser destruïda en la batalla
de Dertosa per les tropes romanes, de manera que els habitants de la ciutat van
fugir i es va perdre el rastre d'Amposta. La cultura ilercavona es va perdre
absorbida per la romana.
Els romans van establir un poblat
prop de la Torre de la Carrova (al costat de Campredó) i també van establir una
posada de vigilància en una terrassa sobre el riu Ebre, al nucli antic
d'Amposta, d'aquí prové l'origen del terme Amposta, "Amni Imposita",
posada sobre el riu.
Torre de la Carrova (al costat de Campredó). Fot: Gonçal Vicenç
Vista del canal dret de l'Ebre al seu pas per Amposta. Fot: Gonçal Vicenç
Els àrabs van establir una
fortalesa en el mateix lloc on hi havia la posada romana. El comte de Barcelona
Ramon Berenguer III, va fracassar en l'intent d'apoderar-se d'Amposta i va ser
el seu fill Ramon Berenguer IV qui ho va aconseguir l'any 1148. Com a recompensa
a la seva ajuda, Ramon Berenguer IV va donar el castell d'Amposta i les terres
que l'envolten a la ordre de Sant Joan de Jerusalem, els que van convertir el
castell en el centre i capital de totes la possessions dels Hospitalaris en la
Corona d'Aragó.
Carrer Victòria (Amposta). Fot: Gonçal Vicenç
En l'edat moderna, ja sense la
protecció del castell, la ciutat va entrar en un període de decadència, sent
destruïda fins a tres vegades per pirates turcs i barbarescos que saquejaven
les costes al llarg del segle XVI.
Plaça Berenguer IV. Fot: Gonçal Vicenç
El 1860 es va acordar començar a
conrear la zona del delta i conrear arròs. Amposta també comptava amb algunes
indústries com molins d'oli i arròs, i de construcció, aprofitant les matèries
primeres del delta com la canya i la sosa. El cultiu de l'arròs ha estat la
principal activitat econòmica d'Amposta. La Cambra Arrossera del Montsià és una
de les cooperatives més grans d'Espanya i la més gran de Catalunya, a més de
ser una de les majors empreses de la ciutat.
El pont penjant d'Amposta. Fot: Gonçal Vicenç
Mercat municipal d'Amposta. Fot: Gonçal Vicenç
Comentaris