El Camí del Cid. Sortida de Vivar

de maig 02, 2018

El Camí del Cid. Sortida de Vivar

Vaig aplegar a Soria, feia amb una fred que pelava. Divendres Sant, la processó i nevant. Queien plomes de gansos del cel i la gent contemplava les imatges i als penitents sense adonar-se. Un mediterrani com jo se sentia de nou com un xiquet amb ganes de córrer caçant les plomes que s’engronsaven suaument pel meu voltant.

La fred era insuportable i ens estibà a refugiar-nos a la nostra rulot, a mi i al meu gos Elvis. Demà, a pocs quilòmetres al nord de burgos, es trobava el nostre destí: Vivar del Cid.

Soria, Alameda de Cervantes. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Soria, Alameda de Cervantes. . Foto: Gonçal Vicens Bordes

A l’alba, Soria està coberta de blanc. No poguérem resistir-nos a passejar pels seus carrers i gaudir un poc de la neu. Després, sense parar, travessarem l’Alfoz de Burgos per la carretera de Santander. A prop d’allí diuen que va néixer un dels meus personatges mítics. Al menys, els seus habitants parlen amb orgull del seu paisà més universal: Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador. Segons explica la tradició, l'heroi burgalès va néixer en aquesta petita localitat cap a l'any 1048, en alguna de les cases del seu pare, el comte Diego Laínez. Però no hi ha prova documental alguna que provi aquest fet, l'únic aval és el que diu el poema anònim del Cantar del Mío Cid.

L’Alfoz de Burgos concentra una població de 200.000 h, la meitat de tota la província de Burgos. Però... la sensació de tranquil·litat i la manca d’aglomeracions envaeix els nostres sentits i asserenen el nostre cos. Carrers buits, sorolls llunyans... el nostres sentits s’aguditzen i capten, fins i tot, el soroll del vol del insectes.

El Camí del Cid inicia aquí la primera etapa, la del desterrament del Cid, que ens portarà pel centre de la Península fins a València. Aquell que dispose de temps –i forces- es recomanable fer-la amb bicicleta per absorbir totes les essències del camí i les seves serralades.

Saldaña de Burgos. . Foto: Gonçal Vicens Bordes

L’Alfoz l’entravessa el riu Arlanzón, un afluent del Duero, i les carreteres radials que porten a Irún, a León, a Santander, la de Soria i Sagunt i la de Valladolid. Es una planícia cerealícola, limitada pel nord pel Páramo, al sud per riu Arlanza i al Este –de nord a sud- per La Bureba, Muntanyes d’Oca i la Serra de la Demanda; l’Oest limita amb el riu Odra-Pisuerga.

Vivar del Cid. . Foto: Gonçal Vicens Bordes

Era un cavaller influent i poderós en Castella, però, desprès del setge de Zamora, on va perdre la vida el rei Sancho II davant les muralles de la ciutat, el Cid no va dubtar a prestar jurament, davant de tots, al germà del difunt, Alfons VI, de que no havia participat en la mort del rei, com a requisit per assolir la corona de Castella.

Foto: Gonçal Vicens Bordes

Vivar del Cid. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Aquest fet humilià a Alfons VI i el va enemistar amb Rodrigo, a pesar de l’intent de calmar els ànims lliurant-li al cavaller la cosina del rei, Jimena Díaz, com a dona seua.

L’enemistat va augmentar en 1079, després de que Don Rodrigo fos enviat a Sevilla a cobrar les pàries, els tributs que pagava la taifa andalusa al rei castellà. El nostre cavaller a Hispalis va tenir un enfrontament amb un noble burgalès que, en tornar a Toledo, va acusar al Cid d’haver-se apropiat de gran part dels impostos cobrats. No era cert, no obstant això, sense rebre un judici aclaridor, el monarca castellà el va desterrar.

El Cid, llavors, clama a la seua mainada de cavallers per partir cap a terres sarraïnes del Mediterrani. Deixa a la seva esposa al monestir de Sant Pere de Cardeña i se'n va. Després d'haver estat rebutjat a Barcelona, va trobar el suport necessari al regne taifa de Saragossa, posant-se al servei del rei Ahmad I (1046-1082), de la dinastia Hud.

Mainada de cavallers. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Vivar del Cid. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Aquest es l’argument de la primera part del Poema del Mío Cid. Una vegada reunits els seus cavallers, els explica que el rei li manava sortir de la seva terra en un termini de nous dies. I els va dir:

- Amics, vull saber quins de vosaltres voleu anar amb mi. I als que vingueu amb mi Déu us vegi amb grat, i dels quals us quedeu aquí vull anar-me'n amb el vostre agrado.

Llavors va parlar de Álvar Fáñez, el seu cosí germà:

-Anirem tots amb vós, Cid, per erms i per poblats, mai us fallarem mentre estiguem vius i sans; amb vós gastarem les mules i els cavalls, els diners i el vestuari; sempre us servirem com lleials amics i vassalls.

Vivar del Cid. Mural que recorda les aventures del cavaller medieval. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Llavors van corroborar tots el que va dir Álvar Fáñez i el Cid els va agrair molt que fa allà es va haver parlat. I pel que fa el Cid va agafar les seves coses, va sortir de Vivar amb els seus amics i va manar que s'anessin camí de Burgos. I quan el Cid va veure els seus palaus desolats i sense gent, i els penjadors sense astors i els portals sense bancs...

CANTAR PRIMERO

1 En silencio intensamente llorando,

volvía la cabeza, los estaba mirando.

Vio puertas abiertas, batientes sin candados,

perchas vacías, sin túnicas de piel ni mantos

sin halcones y sin azores mudados.

Suspiró mio Cid, por los pesares abrumado,

habló mio Cid bien y muy mesurado:

—¡Gracias a ti, Señor, Padre que estás en lo alto!

¡Esto han tramado contra mí mis enemigos malvados!—

2 Allí empiezan a espolear, allí sueltan las riendas.

A la salida de Vivar una corneja les salió por la derecha

y entrando en Burgos les salió por la izquierda.

Se encogió mio Cid de hombros y agitó la cabeza:

—¡Alegría, Álvar Fáñez, que nos echan de la tierra!

Dissabte de matí entre pel carrer principal de Vivar, per on va sortir el Cid camí de Burgos. Hem reben un parell de gossos que m’acompanyaran durant tota la visita. Estic davant l’església parroquial de Sant Pere, al centre del poble. Els habitants sembla que estan dins les cases descansant de la Setmana Santa. Davant del temple s’alça l’estàtua del llegendari cavaller.

Vivar del Cid. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Davant de l'església parroquial de Sant Pere, al centre del poble, s'alça l'estàtua d'aquest llegendari cavaller medieval, realitzada el 1963 per l'escultor valencià Francesc Català i restaurada recentment. Avui l'estàtua és la primera fita de l'anomenat "Camí del Cid", una ruta turística que segueix els passos del Cid en el seu camí del desterrament fins a terres valencianes.

Estàtua del Cid feta per Francesc Català. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Vivar del Cid. Església de Sant Miquel Arcàngel. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Sant Miquel Arcàngel

Vivar del Cid. Fotografies: ajuntament.

Vivar del Cid, cementeri. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Vivar del Cid. Església de Sant Miquel Arcàngel. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Al convent de monges de Santa Clara, Monasterio de Nuestra Señora del Espino, enclavat en aquesta localitat, es va guardar durant segles el Cantar de Mío Cid, fins que en 1776 va ser portat a Madrid per Eugenio Llaguno, secretari d'Estat. Aquest monestir va ser fundat el 1477. Conté una sèrie de valuosos retaules barrocs i una curiosa imatge de la Verge de l'Espino, datada al segle XIV, que és la titular de l'antic santuari marià sobre el qual es va fundar el cenobi.

Monestir de Nuestra Señora del Espino. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Val la pena una visita al que es creu van ser els molins de la família del Cid, on avui s'ha instal·lat un bar-restaurant, sota el qual corren les aigües del riu Ubierna.

Vivar del Cid. Molí de la familia del Cid. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Inici del Camí del Cid, al molí del Cid. Foto: Gonçal Vicens Bordes

El següent poble es Quintanilla de Vivar, sorgida d’una granja romana enmurallada (Quintanilla) en temps del conde Diego Porcelos, fundador de la ciutad de Burgos al segle VII. Es un poble dividit pel riu Ubierna en dos barris, avui desaparegut el mes fons, pel perill de inundacions. El pare del Cid tenia varis molins fariners a lo llarg d’aquest riu.

Te una preciosa església consagrada a Santa Eulalia, als peus del riu, i es un lloc tranquil i silenciós. A 3 km de Quintanilla, en direcció a Burgos, trobem el monestir gòtic de Fresdelval, de propietat privada. El monestir data del temps del rei Recared i sempre va estar baix la protecció dels nobles castellans Pedro Manrique i els seus descendents els Gómez Marinque de Lara. El Diumenge de Resurrecció de 1524 Carles V va signar a Fresdelval el perdó per al Capità General dels Comuneros, Pedro Girón.

Aspecte del claustre del monestir Jerónimo de Fresdelval

Segons alguns estudiosos (El cenobio que compitió con Yuste, Paco Alcántara. Ací) el rei Carles V em 1556 va desembarcar al port de Laredo a finals del mes de setembre d'aquell any, va salvar les muntanyes de Burgos transportant al vell Emperador, "unes vegades en cadira a braços d'homes i unes altres en llitera". Seguint una via tradicional i concorreguda en aquesta època, el conegut com a 'Camí del peix', el seguici va travessar les Merindades, fent nit a Agüera i Medina de Pomar, va creuar l'Erm de Massa, va pernoctar a Pesades i la jornada anterior a la seva arribada a la ciutat de Burgos va recalar a Hontomín. El seu destí sembla que era el retirar-se a Fresdeval. Segons Matín de Gaztelu, acompanyant del rei, durant el trajecte d’eixe estiu, l’Emperador li havia confessat certes dubtes sobre el seu retir extremeny i havia dit que Yuste era “un lugar muy húmedo y lluvioso, durante el invierno, y por lo tanto nocivo para su gota y asma”.

Eduardo Margareto. Claustre del monestir Jerónimo de Fresdelval (Burgos)

Ramón López Redondo, Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Finestra gòtica claustre del monestir de FresdelVal

Quintanilla de Vivar, església de Santa Eulalia

Quintanilla de Vivar, església de Santa Eulalia. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Quintanilla de Vivar. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Riu Ubierma. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Quintanilla de Vivar i el riu Ubierna. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Quintanilla del Villar, carrer Ireneo García Alonso. Foto: Gonçal Vicens Bordes

A continuació, el Camí del Cid travessa Villatoro, avui el barri més septentrional de Burgos. Es tracta d’un poble modern, amb predomini de les cases modernes i adossades. Es troba molt a prop de cerca del Monestir de Fresdelval i està al costat del polígon industrial de Villalonquéjar.