Rafael Cardells, el pintor de l’església arxiprestal de Pego


      Entre 1947 i 1962 va transcórrer a Pego el rectorat de Mossèn Ramon Martínez, un home que defensava el valencià. L’any 1949 va encarregar a un pintor la decoració de l’absis i les capelles de l’església de la Mare de Déu de l'Assumpció.

      L'altar major representa el conjunt de les esglésies: la militant, la triomfant i la purgant, assenyalades per les escultures del Cor de Jesús, segons alguns obra de l'escultor José Maria Ponsoda, l'Asunción de la Mare de Déu i la Mare de Déu del Carme, aquestes obra de l’escultor Vicente Gerique.

     En aquesta època Pego viu de l’agricultura, amb uns preus de les taronges molt elevat i un conreu d’arròs que supera les 1.000 ha. Mai hem pogut superar l’excel·lent producció de 1929-1930 on el poble de Pego va fer 65.000 qm d’arròs. Cap a l’any 1955 l’extensió de l’arrossar es va estabilitzar en torn de les 700 ha.




Esbossos de les pintures realitzades en l'Església: Mare de Déu del Puig i Ecce-Homo (Propietat família Cardells). Font: Rafael Ruíz Carrió: Pluja d'Or. Les pintures murals de Rafael Cardells a Pego. Llibre de Festes. 2007. Pp. 56 i ss.)

 
       Rafel Ruiz Carrió en un emotiu article del Llibre de Festes de 2007, titulat Pluja d'or ens relata la seva primera experiència amb el món de l'art, el seu bateig i iniciació artística. En aquell temps era un noi que estava preparant-se per combregar i acudia casi tots els dies a l’església; mentre els nois esperaven el moment de la confessió, decideixen matar el temps jugant per l'interior de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Tots els sagalets cerquen un amagatall i Rafel s'amaga darrere d'uns enormes tendals que cobrien les parets laterals de la capella de Santa Rita. D’arrera d’aquestes teles va esbrinar a uns homes que estaven cobrint de pintures al fresc les parets de l'església.


       En la part alta d'un bastida estava el pintor Rafael Cardells treballant sobre unes parets sempre humitejades que anava cobrint de pintures a l'aigua de bells colors, mentrestant, uns artesans dauraven amb pannells d'or el marc que servia per a enquadrar els frescos. El jove Ruiz, amagat darrere d'aquelles enormes teles mirava meravellat el que estava succeint, i ho recordava així al Llibre de Festes:


      “A Terra, la llum quasi no arribava. Quan els pintors passaven l'ample pinzell pels parts ja daurades i seques, tota una pluja d'or queia del cel cobrint-me de finísimes i lluminoses  fulletes daurades. Per a mi era com un bateig d'iniciació a l'art. Anar cap a casa, en el cap tot ple d'or, em feia partícip i còmplice d'aquell treball que m'encisava tant i em transportava a la Florència del renaixement”. (Font: Rafel Ruíz Carrió: Pluja d'Or. Els pintures murals de Rafael Cardells a Pego. Llibre de Festes. 2007. Pp. 56 i ss.)



Retaule de l’Altar Major del Sants Joans de Cullera



Altar de l’església arxiprestal de Pego

      L'artista que estava creant totes aquelles meravelles era Rafael Cardells Camarlench, nascut en la ciutat de Meliana (València), en 1899, sent el segon de sis fills. A l'edat de dotze anys es va matricular en horari nocturn en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles i en l'Escola d'Arts i Oficis de València. L'any 1917, junt amb altres companys, funda el Cercle Artístic Instructiu de Meliana. Des de 1924 fins a 1940 va estar realitzant monuments fallers. La seva primera exposició de pintures a l'oli la realitza en 1932 en l'Ateneu Mercantil de València, tenint un gran ressò. Acabada la Guerra Civil, es dedica a decorar amb pintures murals les cases particulars, com la Casa Berenguery la Vila del senyor Pere Tamarit a Benicàssim, l'estació del Pont de la Fusta (València), el vestíbul del Teatre Apol·lo, el sostre del cine Lys o els murals de la Casa de Catalunya de València.

     A partir de 1942 realitza pintures murals en nombroses esglésies. En una entrevista concedida a un diari en 1967, a la pregunta de quines van ser les obres més importants que havia realitzat, va respondre que les de l'església arxiprestal de Pego, l’Àngel Custodi de València i la Mare de Déu de l'Assumpció de Alcantarilla (Múrcia).




L’arxiprest Ramón Martínez Penadés, nascut a Cerdà (1901-1981)

     L'encàrrec de pintar a Pego ho rep en 1949 de part de l’arxiprest Ramón Martínez Penadés, nascut a Cerdà (1901-1981). El cost de les pintures van ser sufragades  amb donatius dels fidels i representacions teatrals que es realitzaven en el Teatre Parroquial, avui Mercat Municipal, per la companyia Teatre Esplai dirigida per En Manuel Giner.




      El mural que representa l'església militant està presidit per una talla del Cor de Jesús, segons alguns obra de l'escultor José Maria Ponsoda. Les pintures representen sants espanyols, al peu dels quals estan representades les cinc races humanes, a l’esquerra.

      José Maria Ponsoda Bravo (Barcelona, 1882-València, 1963), iniciat artísticament en la Barcelona finisecular del segle XIX en el taller de l'escultor Torres, assistix  a les classes de l'Escola de Belles Arts en la ciutat Comtal, fins a traslladar-se amb caràcter definitiu a València en 1900. Ací completa la seua formació en el taller regentat per Pastor, per a posteriorment obrir el propi, en la céntrica plaza de San Lorenzo de la capital valenciana, en el que trabajaron , ente otros, Julio Benlloch, Carmelo Vicent, Salvador, Rausell, y Llorens, Martinez Aparicio....




Les cinc races humanes



  A la dreta trobem les jerarquies de l'església: el Papa Pius XII, el Bisbe de València En Marcelino Olaechea i Loizaga amb l'Acció Catòlica presidida pel rector de Pego, i altres veïns de Pego..



       En l'església purgant estan representats sants valencians, i una talla de la Mare de Déu del Carme de l'escultor Vicente Gerique. Al peu una escena del purgatori i tot coronat per llunetes amb escenes de la vida de la Mare de  Deu.



Part central de l’altar que representa l’església triomfant, amb una talla de l'Asunción de la Mare de Déu de Vicente Gerique.


      Durant els anys 60 comença a pintar els altars laterals i la resta de l'església. En este temps també decora cases particulars de Pego, com la de Soldevilla. Alvaro Ferrando, Manuel Giner i la impremta Cuquerella.







Joaquina Torres Gascó prendria el nom de sor Joaquina de la Cruz, filla de Juan Torres i María Gascó, que tenien sa casa prop de la família Peris, probablement en el carrer Major. 





L'Anunciació de l'arcàngel Gabriel a Maria



      La Fugida a Egipte és un tema del cristianisme l'exposició del qual es troba en l'Evangeli de Mateo, del Nou Testament (Mt. 2,13-15). El relat compta com un àngel es va aparèixer en somnis a Josep i li va ordenar que fugira a Egipte amb Jesús i sa mare, perquè el rei Herodes ho estava buscant per a matar-lo. Josep obeïx i prenent Maria i a Jesús emprèn el viatge que li conduirà a Egipte.






Sant Vicent Ferrer predicant. Nom d'una de les persones que van sufragar el cost de les pintures



Jesús caminant per damunt de l’aigua del mar










      És precís ressaltar a l'escultor valencià establit a Pego, Vicente Gerique Chust (València, 1878-1956) format en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles; va contraure matrimoni amb Na Trinidad Pérez, de Pego, per a fixar estudi en la dita població, en c/. Adazaneta La Nova, 6,  des d'on van eixir les seues millors peces imatgeres, entre les que cal destacar, a més de les respectables talles ubicades en la parroquial de l'Assumpció, els sants franciscans en el convent homònim de Pego, o les imatges destinades a col·leccions particulars i poblacions pròximes. De caràcter retret i enemic de públics reconeixements, impedixen abundar en els seus trets biogràfics, si bé és notòria i nombrosa la seua producció imatgera, tant en l'interior com a l'exterior de la comunitat valenciana. A Gandia significar el colossal grup processional “Eccehomo”, realitzat en 1953.




La Velleta Verda, 2011

Historia de Pego i dels nostres països

Comentarios

Entradas populares