El Desert de Les Palmes
L'accés té lloc
prop de Benicàssim, per una carretera que uneix l'ermita de la Magdalena amb
Benicàssim i passa pel Desert de les Palmes. Es realitza per la carretera N-340
des d'on s'agafa la desviació a la carretera local que uneix l'ermita de la
Magdalena amb Benicàssim i passa pel Desert de les Palmes. El Centre
d'Informació es troba a l'edifici La Bartola, situat a 150 metres del
punt Km 7'800 de l'esmentada carretera local. El viatger, si circula per
l'autopista A-7, haurà de sortir per l'eixida Castelló Nord-Benicàssim per
accedir als voltants del Desert.
Fot: Gonçal Vicenç
Els carmelites de Jerusalem es van
instal·lar al País Valencià, procedents de França, amb l’autorització del rei
Jaume I. Eren més nombrosos en Aragó, d’ací que l’elecció de Castelló per
instal·lar-se va resultar polèmica. El 1601 van comprar la Masia de Gavarrell, però,
la fundació va haver d'enfrontar tant a l'oposició dins de la pròpia Ordre, com
amb la del Baró de Benicàssim o la dels franciscans de Castelló. Els carmelites
d'Aragó desitjaven la ubicació en els seus territoris per la seva majoria
numèrica i el Baró pugnava pels seus drets feudals sobre el territori. Però
l'enfrontament més fort el trobem en la pugna entre franciscans i carmelites
per imposar els seus drets enfront de l'altra ordre. Aquesta disputa es tancarà
el 23 desembre 1693 amb la llicència del rei favorable a la creació del
Convent. La Masia de Gavarrell va ser el primer intent de creació d'un convent
al desert, però a causa de la insalubritat del terreny es decideix construir el
nou convent al Bancal de la Colada.
Ametllers
en flor. Ruïnes del Monestir Vell del Desert de les Palmes. Benicàssim.
Fotografia: Abariltur 
En
1698 es comencen les obres sent el tracista Fra Bernardo de Sant Josep i
part de la construcció de l'edifici la va dirigir Pere Vilallare, mestre d'obres.
L'edifici estarà finalitzat i establertes les pràctiques eremítiques cap a
1709, si bé l'església no serà acabada fins a 1733. Entre 1724 i 1730 es
construeix la muralla que ha de tancar el recinte conventual. El 1783 es
produiran una sèrie de pluges torrencials des de setembre a desembre que
produiran l'obertura d'avencs a la terra i esquerdes en els murs del convent,
just entre dos barrancs i en una terra mal assentada. La ermites i el convent
sofreixen grans pèrdues, instal·lant els monjos en un hostal. Després de
demanar consell s'enderrocarà el panteó i els edificis de ponent per aprofitar
els materials amb que es construirà el nou convent. Per l'emplaçament de les
noves edificacions es tria el bancal de la Porteria, començant les obres del Monestir de la
Transverberació de santa Teresa el 1784. L'encarregat de dirigir les
obres serà fra Joaquín del Nen Jesús. L'any 1796 l'església ja s'havia acabat i
el 1802 es van traslladar els cadàvers del vell al nou monestir. (Direcció
General del Patrimoni Artístic)
Son
molts el que diuen, erròniament, que el primer monestir va ser construït per Miguel? de Sant
Josep al segle XVII, el qual va ser situat en un espai de corrents
negatives, de manera que 50 anys després es va esfondrar: concretament el 17 de
setembre de 1783, una gran tempesta seguida d'un fort terratrèmol va deixar en
ruïnes el monestir.
Nou
monestir del Desert de les Palmes. Fotografia de Gonçal Vicenç
Els amants del misteri diuen que el cenobi
està situat en un lloc propici per als albiraments d’ovnis, amb les punxegudes
roques de Santa Àgueda al fons i al lluny la platja de Benicàssim. Impressiona
el silenci del lloc, les seves tristes ruïnes, envaïdes per la mala herba. Una
força oculta es manifesta en determinades dates, segons Matilde Pepín diu: "Molts
són els testimonis que diuen veure punts de llum dansant sobre les Agulles de
Santa Àgueda, o que es situen sobre la gruta -on es va fundar, inspirant-se amb
el sant, l’ermita de Sant Elies. En els
relats bíblics, Sant Elies va desaparèixer de la terra en un carro de foc.
Algunes persones asseveren, que els habitants d'altres planetes visiten el
Desert".
Es decideix llavors edificar el que es
dirà Convent Nou en un emplaçament diferent i més segur, començant les obres el
1784. Aquest és el monestir que ha arribat fins a nosaltres i que, al llarg de
les vicissituds dels últims segles, segueix acollint avui en dia a la comunitat
carmelitana. Encara poden veure també les ruïnes del Convent Vell, que posen en
aquest paisatge un contrapunt molt evocador.
En aquells temps la paraula desert era emprada per designar els llocs solitaris
aptes per la meditació i el retiri espiritual. "Palmes" tampoc es
refereix a les poques palmeres que creixen en els horts del monestir, sinó als
margallons d'escombra, "chamaerops humilis", tan abundants a la zona.
El Desert de les Palmes és un dels enclavaments més bells i interessants del
País Valencià que ocupa bona part del
terme de Benicàssim, situat als contraforts del Sistema Ibèric. Els
"Deserts" eren idonis per a la vida monacal, per això allí es van
instal·lar els carmelites, dedicats a l'espiritualitat i la contemplació.
En el Desert de les Palmes van arribar a
haver fins a tretze ermites relacionades amb el convent. D'elles han
sobreviscut nou, encara que algunes no estan en ús i d'una d'elles només queden
ruïnes. Quatre han desaparegut del tot, i a les nou supervivents cal afegir la
de Sant Joan de la Creu, construïda a inicis del s. XX. En l'actualitat, per
tant, són deu les ermites que es conserven, en millor o pitjor estat. A elles
caldria afegir els Antres, Grutes i Laures ocupats pels eremites. De totes
aquestes ermites, només la de Sant Miquel al cim del Bartolo respon al tipus
d'ermita-santuari. La resta d'elles són més llocs de retir espiritual i
meditació que veritables temples, edificades perquè els monjos trobessin la
solitud fora del convent, el que explica la seva gran nombre i també la seva
uniformitat constructiva: capelles petites rectangulars, retirades i amb excel·lents
vistes, amb cobertes de teules i escasses obertures a l'exterior (normalment
una finestra a l'esquerra de la façana,
mentre que la porta es situava a la dreta).
Totes
les fotografies -si no es diu el contrari- son de Ermitas de la
Comunidad Valenciana:
Antre
del Desert de Les Palmes i Gruta de Sta Eufrosina
Antre
de Sant Elies. Fotos de Vamos de
Ruta
Ermita de la Verge del
Carmen i ermita de la Verge de Montserrat. Fotos de Anda con Tiocanya
Ermita
de la Verge dels Desemparats i Ermita del Naiximent. Fotos de Vamos de Ruta
Ermites
de Santa Teresa i de Joan Babtiste
Ermites
de Sant Josep i Santa Àgueda
Ermita
de Sant Miquel al cim del Bartolo. Per Dalt i
Per Baix (Dani Alcalá Almela)
La
llegenda explica que al pare Bernat de Sant Josep, quan buscava el terreny
per edificar, se li va aparèixer el dimoni disfressat d'una bella jove, que li
va proposar viure junts i gaudir del seu cos. Aquesta visió no deixava
descansar al frare i va demanar ajuda a Déu, el qual li va dir que si ara no
podia defendre’s només de la temptació, pitjor ho faria després per defensar a
tota la comunitat. El frare va resistir la temptació i el diable, enfadat, va
destruir el monestir. El diable s'apareixia als cims de Santa Àgueda, de manera
que allà es va edificar l’ermita del Arcàngel Sant Miquel.
La
tentation de Saint Antoine, Félicien Rops, 1878
.JPG)
Fot: Gonçal Vicenç
El
monestir de l’Ordre dels Carmelites que s’acabà de construir en el 1796.
Fotografía: Gonçal Vicenç
.JPG)
Monestir
del Desert de les Palmes. Fotografía: Gonçal Vicenç
El
monestir vell, amb l’Agulla de Salandó darrera. Per
Dalt i Baix (Dani Alcalá Almela)
Una
altra llegenda explica que el germà Bartomeu se li apareixia una bella jove que li
parlava de botànica i de les propietats curatives de les plantes i, quan
arribaven a la font de Sant Josep, desapareixia. La jove, de família
aristocràtica, havia fugit de casa perquè el seu pare la volia casar contra la
seva voluntat. El frare es va enamorar de la jove i la va amagar en una cova,
li va procurar hàbits de monjo i la va introduir al monestir. Eufrosina
va viure al monestir fins que una epidèmia li va causar la mort i, quan van
anar a amortallar-la, van descobrir qui era i van avisar els seus pares. Cavanilles
en el seu record va batejar a una planta de la zona com "Eufrasia". El frare, que tenia fama
de mag, curandero i endeví, va viure en una cova de la muntanya Bartolo, que
cal visitar, doncs l'entrada està emmarcada entre tres pedres, a manera de
brancals i llinda.
Antre de Santa Eufrosina, Desert de
Les Palmes (Benicàssim). Fotos: Gonçal Vicenç
Vista
del monestir nou, Per Dalt i
Per Baix
Ermita
de la Verge de Montserrat. Fotografia: Vamos de Ruta
Un
altre lloc misteriós és l'ermita de Montserrat, dedicada a una verge negra.
Aquest lloc era l'habitacle d'un personatge que dormia dins d'un taüt, amb una
creu sobre la capçalera i una calavera humana als peus de la caixa, amb la
llegenda "Com tu em veus, jo em vaig veure, i algun dia et veuràs , com em
veus aquí. Et suplico em encomiades a Déu ". Aquest personatge va morir no
fa molt i els carmelites van suprimir l'escenari.
Comentaris