Balthus

de març 13, 2012

Balthus

Balthasar Klossowski de Rola (1908-2001) va ser un artista polonés-francés, fill de dos grans intel·lectuals parisencs. Vulgarment se li coneix com Balthus.

Es va formar com un autèntic enfant terrible junt amb el seu germà major, un filosofo influït pel marqués de Sade. Balthus va ser amic del poeta Rainer Maria Rilke. És conegut com el pintor de “loletes a plena llum del dia”, de les xiquetes a punt d'esclatar en dones. La seva obra té un marcat matís voyeurístic i pinta jóvens dones nues en provocatives posicions eròtiques. El seu quadre La lliçó de guitarra de 1934 va provocar un gran escàndol a París per l'escena explícita de lesbianisme entre una jove i la seva professora.

La lliçó de guitarra de 1934

Entre les seves obres mestres destacarem La cambra (1952), influït per les novel·les de Pierre Klossowski, i El carrer (1954). Va ser un pintor amic d'intel·lectuals i artistes, entre els que trobem André Bretón I Pablo Picasso, el fotògraf Man Ray, Antonin Artaud, els pintors André Derain, Joan Miró, Alberto Giacometti i l'escriptor Albert Camus. Entre els seus amics italians destaca el director de cine Federico Fellini.

La cambra (1952)

El carrer (1954)

La seva obra va inspirar cineastes com Jacques Rivette, de la New Wave francesa, qui va dirigir la pel·lícula Hurlevent (1985) basada en els dibuixos de Balthus. També va suggestionar al fotògraf Duane Michals, a l'escriptor Thomas Harris, el qual en la novel·la Hannibal es referix al personatge de ficció Hannibal Lecter com un cosí de Balthus. Jean Cocteau, el qual era amic de la família, va trobar inspiració per a la seua novel·la Els Enfants Terribles (1929) en les seues visites a la família.

Figure in Front of a Mantel 1955

La Cambra 1948

Desnudo 1982

Desnuda con guitarra 1983-86

Balthus deia: "Les xiquetes són les úniques criatures que encara poden passar per petits sers purs i sense edat. Les jóvens adolescents mai em van interessar més enllà d'aquesta idea". Per al pintor les xiquetes eren àngels innocents, amb l'impudor propi de la infància. Per a molts artistes la seva atracció cap a les xiquetes no era morbosa. Camus deia: "no és el crim el que li interessa, sinó la puresa". Vicente Molina Foix opinava que en la seva obra existia quelcom de religiós: el culte misteriós de les noies.

El pintor i la seva modelo 1982

Alicia amb l’espill 1983

Vestint a Cathy 1933

Therese somniant 1938

Therese on a Bench-seat 1939

Va viure en un ambient familiar de bogeria aristocràtica, el qual es reflecteix en les seves obres carregades d'una tensió sensual quelcom insana. Els crítics d'art afirmen que els seus quadres posseeixen una atmosfera surrealista i misteriosa, que sobreïx encara que el tema siga trivial, com la pintura d'un carrer, d'una habitació amb una ximenera o una xiqueta nua enfront de l'espill.

Balthus va començar a dibuixar –diuen alguns- per a recordar al seu gat mort, realitzant una dotzena de dibuixos i aquarel·les de la seva mascota. Va ser un pintor autodidacta a qui agradava visitar el Louvre i contemplar, especialment, les obres de Piero della Francesca, Coubert o Poussin. També acompanyava son pare quan aquest visitava els artistes en els seus estudis.

Balthus va ser sempre poc favorable als moviments avantguardistes. Li agradava el surrealisme pels seus troballes de la realitat i la barreja amb els somnis. De l'impressionisme li fascinava la llum. Però els seus pintors preferits van ser els mestres del Renaixement. Encara que va ser qualificat de pintor surrealista, en realitat es considerava un pintor clàssic.

El seu matrimoni amb Antoinette Von Wattenwyl no va durar massa perquè la seva dona es va escandalitzar i va enfurir al veure's exposada nua en les habitacions dels seus amics aristòcrates. En un dels seus viatges a Japó va conèixer a la seva segona esposa Setsuko Ideta, que li va servir de model.

Balthus en 1996

Balthus amb la seva esposa i una de les filles

The Turkish Room 1963

Japanese Girl with a Red Table 1967

La seva pintura és figurativa, més vaporosa que realista, més màgica i de somni que objectiva. Antoni Tapies escriu: "Era un pintor figuratiu, però no en el sentit fotogràfic. La seva és una figuració que recorda als anuncis pintats de cine o els cartells grans de fira…”

Encara que pintava xiquetes nues, ja hem dit que ho feia amb un sentit religiós, tractant de captar la bellesa volàtil, el terrible i eròtic de la pubertat. No obstant això, molts crítics tan sols han vist en la seva obra un univers de perversitat poblat de loletes. Però els seus nus innocents estan banyats amb una llum estranya que presagia el pitjor.

Nude in Profile 1973

Nude with a Basin 1948

Study for "The Week with Four Thursdays" 1949

Georgette at her Toilet 1949

Tècnicament les seves obres són meticuloses i molt elaborades. Segons la seva esposa cada quadre li portava amb facilitat mesos o anys. Era molt matiner i pintava fins al fosquejar. Li agradava la llum de la neu, blanca bellíssima, lluminosa, nacrada. Durant el seu treball es quedava absort, sense parlar, es ficava dins del seu món i allí es realitzava com a autor.

El joc de cartes 1948

El somni I 1955

El cirerer 1940

Xica davant l’espill 1948

Noia al seu bany 1948

Balthus no pintava innocents xiquetes virginals; sabia que la seva obra era una experiència visual del desig, la seva obra era una glossa intimista sobre els riscos de buscar la bellesa. Tal vegada ens va voler alertar sobre certs desitjos ocults que de manera comprensible ens perden. Transmetre que la bellesa i la innocència tenen perills insospitats va ser la gran lliçó de l'obra de Balthus.