Hi ha objectes que m'atrauen per la seva
bellesa, una qualitat estètica de les coses que no sé com definir, però si
experimentar.
Tot comença quan a través dels ulls percebem els colors, la factura, la
textura d'un objecte elaborat per l'ésser humà, com una navalla, o una
escultura, una pintura, un edifici... però també vehicles, taules , cadires
gerros i tota una multitud d'objectes que utilitzem quotidianament.
Alguns d'ells em produeixen un gaudi del que no puc desprendrem, deslligant
al meu interior el sentiment d'alegria, èxtasi, plaer, inquietud..., però
sempre fascinació i encant, en una paraula: felicitat.
Avui posarem con exemple un mapa mallorquí del segle XIV que sempre que
el mire em deixa bocabadat.
Detall del Mapamundi dels Cresques o "Atles Català" (1375)
Allà pel segle XIV Catalunya destacava sobre totes les altres nacions en
la cartografia i el domini del Mediterrani.
El rei d’Aragó, Pere IV, desitjava una carta nàutica amb tot el
territori que existia més enllà de l'Estret de Gibraltar cap a ponent. Va
encarregar el treball als hebreus mallorquins Abraham i Jafuda Cresques, de Palma de
Mallorca.
Els geògrafs mallorquins van fer un portolà on destaca la representació
de la conca mediterrània, molt exacta. Fet lògic, si es considera que els
catalans ostentaven l'hegemonia sobre el mar i tenien assentaments i
vassallatges en les tres penínsules i el domini de les illes des de Balears a
Xipre feien realitat, el que fins als peixos portaren les barres d'Aragó, com
dia Jacint Verdaguer.
Per ço da Ducs a Atenes
i Comtes a Provença,
i per bandera a Espanya
un tros del seu penó;
per ço ni un peix se
veia dintre la mar immensa
que no dugués gravades
les barres d'Aragó”.
L’Atles no es cap innovació i continua el model arquetípic de la cartografia mediterrània
del seu temps, desenvolupada al nord d’Itàlia pels genovesos, elaborats
basant-se en els relats de Marco Polo. La seva excepcionalitat es deu a la gran
riquesa informativa que conté combinada amb l'exuberància formal que li
proporciona l'abundància d'or i de miniatures que l'adornen
Altres estudiosos
opinen que, a més dels coneixements aportats pels Polo, els Cresques coneixien
les descripcions d’Egipte i nord d’Àfrica proporcionats per Benjamí de Tudela (s. XII) i els
retrats de l’Índia fets per Jordá Català de
Sévérac en 1340. També els coneixements que van aportar
multitud de viatgers i missioners que van viatjar per l’Orient Llunyà
aprofitant la Pax Mongolica.
La primera carta portolana coneguda està
confeccionada sobre un pergamí d’ovella i es tracta de la Carta Pisana de finals del s. XIII. L’ Atles es tracta d’un pergamí enquadernat en
forma de llibre i, segons sembla, el més antic és el de Petrus Vesconte de 1313. El primer atles modern de la història és
el Theatrum Orbis Terrarum del cartògraf
flamenc Abraham Ortelius.
Sembla que el mallorquí Angelí
Dulcert va fer el primer intent de
realitzar un mapamundi en 1339. Alguns historiadors (J. Robert, David Abulafia) diuen que els
mapes desenrotllats pels mallorquins es van originar a principis del segle XIV
en el nord d'Itàlia, basant-se en els relats de Marco Polo. Altres, com l’italià
Alberto Magnaghü italianitzen el nom del mallorquí (Angelino
Dulcert/Angelino Dalorto), agranant per a casa.
No obstant això, són nombrosos els viatgers de
la península ibèrica que van visitar Àsia abans que Marco Polo, com Benjamí de
Tudela (al-Garnatí
i ibn Yubair, musulmà espanyol del segle XII) que va viatjar per
Egipte a fi de relacionar les comunitats judaiques existents. L’índia la va
recórrer el missioner Fra Jordanus Catalanus
(Jordá Català de Sévérac) en 1340.
L’atles és en realitat un portolà de dotze fulles acolorides. No es una
innovació, ja que reprodueix
un model arquetípic de la cartografia mediterrània del seu temps. La seva
excepcionalitat es deu a la gran riquesa informativa que conté combinada amb
l'exuberància formal que li proporciona l'abundància d'or i de miniatures que
l'adornen.
L’atles inclou un calendari
perpetu i una rosa dels vents de 32 rumbs, sent la primera aparició d'una rosa a la
cartografia nàutica medieval. Porta també retolats els noms dels vuit vents
principals: Tramuntana, Grego, llevant, Laxaloch, Metzodi, Labetso, Ponent i
Magistro.
Representa els arxipèlags de
l'Atlàntic, Canàries i possiblement Açores, i la costa africana, fins a l'illa
del Japó i inclou Els mapes estan decorats amb animals, figures al·legòriques i
vaixells de l'època, com ja hem dit, enriquits amb pa d’or.
Els cartògrafs mallorquins van escriure
els noms geogràfics perpendicularment a la costa, els noms de l'hemisferi sud
estan escrits en una direcció i els del nord en una altra. Les ciutats
cristianes estan diferenciades de les musulmanes per una creu. L'única excepció
és Granada, que conté la creu però presenta una bandera amb inscripcions
aràbigues, en una possible al·lusió al vassallatge de la dinastia nassarita a
la Corona de Castella.
Comentaris