La festa de Sant Antoni del Porquet
La festa de Sant Antoni del Porquet té un origen clarament pagà. Dos ritus principals remarquen el seu origen: el foc i la benedicció dels animals.
A.
El
foc simbolitza el sol i per extensió la vida, la purificació i la
renovació. Amb el solstici d’hivern aplega el temps de la foscor i la vida es
rellentida, la natura sofreix un sopor i els animals hivernen. L’home ha de fer
alguna cosa per ajudar al sol a renàixer amb força i la millor manera que troba es encendre focs
per tot arreu: pels cims de les muntanyes, al mig de les places, a les portes
de casa.
Les llunys de Nadal son un rèplica de la
mateixa creença ancestral: ajudant al sol a renéixer aconseguirem que la llum i
el seu calor fecundin els camps i ens proporcionen aliment, a més de protecció
per al bestiar.
La
festa de Sant Antoni és la pervivència de
les festes romanes de gener, com les Feriae Sementivae (festes de la sembra) i
les Paganalia (que celebraven els “pagi”,
plural de “pagus”, uns llocs dels territoris romans exteriors a la ciutat, de
vegades fortificat. D’ací el nom de Pego).
Eren festes de lustració, en el sentit de
purificació i protecció de les llavors i la sembra, cerimònies religioses
destinades a purificar camps, animals i homes. En la majoria d’aquestes festes es
feien gran fogates, doncs la crema d'arbres al camp i en l'horta, es tenia com
benedicció màxima, més encara si s’utilitzava les branques d’un xiprer l’arbre
sagrat per excel·lència, junt amb el teix, per la seua fusta duradora i
resistent a la humitat i als cucs. El seu fullatge sempre verd i la seua
incorruptibilitat el convertiren en un símbol d'immortalitat.
B. L'Ordre Hospitalària de Saint-Antoine i el foc de Sant
Antoni
Els frares antonians descobriren que
proporcionant pa lliure de l’orb als malalts, prompte sanaven. Ells ho
atribuïen a que Sant Antoni l’havia beneit.
C. La iconografia de Sant Antoni
Per
aquesta raó, en la iconografia de Sant Antoni apareixen sempre els mateixos
trets.
1. El repartiment d’estampetes del sant, cosa que es feia per protegir els animals i els estables, una costum que
ens recorda a les “oscilla” dels romans,
imatges o màscares petites de Bacus que es penjaven dels arbres i, al moure’s
per l’acció del vent, espantaven als ocells i portaven la fertilitat a les
vinyes.
2. Les fogueres. Del poder regenerador del foc ja hem parlat. Els frares antonians li adjudicaren el poder
de curar l'anomenat "foc de sant Antoni" que no és altre que la
malaltia coneguda com ergotisme, que produïa i produeix una forta sensació de
cremor en els qui la pateixen.
3. El porquet.- El porc és un atribut de la deessa Ceres i el
senglar era l’amulet dels guerrers romans que duien gravada la seua imatge en
els cascos i en el càrnix, trompeta de guerra que tenia la forma del cap d'un
senglar grunyint. L’església va substituir l’animal ferotge per un porquet per
eliminar les creences antigues, al temps que justificava la seua presència al
costat del sant inventant-se dues llegendes:
3a. Que era el diable que havia estat dominat pel
sant i va quedar obligat a seguir-lo permanentment.
Quan l’eremita romania a la cova del
desert, va vèncer les temptacions de el dimoni, identificat amb la imatge de
porc, brut i pecaminós. D’aquesta manera, la iconografia del sant acabarà
mostrant-lo com a vencedor del maligne, representat per aquest porc que apareix
domesticat als seus peus.
3b. Que era un porquet cec que va ser curat per
Sant Antoni i des d'aquest moment el seguia sempre.
Sant Antoni apareix així com un déu
ancestral molt poderós que dominava les feristeles sense patir cap dany, com ho
feia la Deessa dels Animals. L’església el va acabar convertint en protector
dels animals, agranant cap a casa, per capitalitzar la devoció ancestral que sentien
els pagesos pels animals. Per tot arreu els pobles retien homenatge als animals
que servien d'aliment, de transport i treball en les tasques de camp. Els
animals eren considerats un element molt important en les cases i famílies i
era una manera de donar les gràcies.
4. La creu Tau. Una altra
peculiaritat amb forta arrels paganes, que podem trobar a les velles
representacions del sant, és la presència de la lletra "Tau" en el
bàcul que l'acompanya. El símbol "Tau" va ser utilitzat pels egipcis
com a emblema de vida, salut i fecunditat, a més pels perses en els ritus de el
déu Mitra. El cristianisme es una còpia dels ritus del mitraisme que es celebraven
a Roma quan estava acabant el seu imperi.
Els Germans Hospitalaris Antonians que
atenien els malalts, portaven un hàbit negre amb la Tau en blau al pit com a
insígnia de la seva ordre que va quedar com la Creu de Sant Antón.
5. La Campaneta és símbol de el sant i sorgeix del fet que els germans antonians tenien
porcs per al manteniment de l'hospital que eren criats per la caritat dels
veïns. Aquests porcs portaven una campaneta per distingir-se dels altres i per
que els veïns, a l’escoltar l’esquellot, li tiraren una mica de menjar. El seu
engreix era una responsabilitat comuna, de totes les famílies. Margarete
Riemschneider veu a la campana el símbol més ancestral del sí matern, un lloc
que on es produeix la resurrecció.
Porc de Sant Antoni, 1300. Sant Mateu en Murau (Austria)
Comentaris