RETAULES I EXVOTS DE L’ART POPULAR MEXICÀ

     Des que l'home va descobrir el fàcil que era pecar i ser perdonat, es va fer un gran devot de tota classe de déus i deesses, sants i santes, descobrint les bondats de la religió.

“Le doy gracias al santisimo señor san Antonio que me dio las fuerzas suficientes para darle una patada en los huevos al desgraciado que me quería violar y asi pude salvar mi virtud. Srta Soledad Castillo Garcia . Mexico DF 1973”

    Ser adorador d'algun déu el convertia en home religiós, però no en home moral. No és el mateix demanar perdó a déu pel mal que has fet, doncs aquest el perdonarà amb tota probabilitat, que tornar-li  la vida a qui has assassinat o tornar el que has robat.

    Els pecadors, com els polítics espanyols, ho tenen molt fàcil: delinqueixen i, en mostrar l'agraïment al sant de la seva devoció, troben que ja està tot arreglat. Els pecadors es regracien encenent espelmes, fent donatius al beneït, resant... Els polítics corrompent als jutges.

“Le agradezco a la virgen de Guadalupe que la sra. que hace la limpieza en el hospital llegara a tiempo antes de que el Dr.me violara aprovechándose de que estaba yo impedida y no me podía defender. Srta Chechita Benitez Roja . Chimaltenango 1967”

“Señor de la columna te dedico este retablito llo Esmeralda Lara pues yo estava muy enamorada de Angelica Pilar pero tenia miedo a confesarlo y ser despreciada y tu me alludaste. Acapulco a 7 de marzo de 1980”

"Doña Felicitas era muy metiche en la vida de los demas, en especial en la de su nuera Lupita, la pobrecita no sabia ni como defenderse ya que su marido siempre defendia a Felicitas diciendo que era su sacrosanta madre y todo lo que ella decía y hacía era sagrada, un dia llego a reclamarle por unas camisas que supuestamente estaban mal lavadas y le queria pegar, la Lupe se transformó en una fiera y se la agarró a trancasos dejandola atontada. Lupe asustada y sin saber que hacer pidió ayuda al Sto. Niño Cieguito y su marido nunca se enteró de lo sucedido. Actualmente la señora ya no se mete en nada, es más hasta le pide las cosas de favor y de manera mansa . LUPITA ANACLETO, Pueblo de Atempan. Puebla 1987"

     No obstant,  quan tot l'anterior falla, el pecador busca la solució amb un exvot. Es tracta d'una ofrena feta a la divinitat en compliment d'una promesa o en agraïment per un favor rebut. El exvot consisteix en un objecte que es penja a la paret o al sostre d'una església. Els més coneguts són els exvots per curació, unes figures que representen la part del cos recuperada.

    Per a les ments liberals occidentals, per exemple, l'estret Muñoz Molina, potser puguen semblar producte d'una cultura simple i primitiva. A mi, des del punt de vista de la policromia, em semblen moderns, també per l'originalitat i la contundència del missatge, de vegades solemne i les més de les vegades simpàtic, movent a compassió, tendresa o un franc somriure per la ingenuïtat implícita. Ni pretenen ni volen ni són art, són bufetades de realitat.

"Alicia le da infinitas gracias a la virgencita de Guadalupe porque su esposo no se entero que lo engaño con su compadre y aqui arrepentida te traE este retaBlito por el favor concedido y jura no volverlo acer. 25 de enero de 2000. TACUBAYA. MEX."

"Luis Ramirez les tenia mucho miedo a las mujeres pero su Tío lo llevó a un prostibulo y por Fín supo lo que es ser hombre agradece a San Judas Tadeo de que a pesar de que le encantó no se ha depravado".

"Vicente Ramirez agradece mucho en este retablo a San Juan de la Cruz de que su novia le cumplió el deceo de hacer un Trio que era lo que mas anhelaba y ahora se puede morir Feliz".

      Nosaltres ens ocuparen dels exvots moderns, els quals continuen respectant la forma plàstica clàssica i la forma d'escriure, però la temàtica inclou ara la vida del cabaret, el sexe, la prostitució, la diversitat sexual, les aparicions de marcians, la infidelitat, els ídols del poble, rituals i fetilleries, superherois del barri, problemes sentimentals amb els marits i les sogres, així com agraïments per tirar endavant de situacions difícils en els circs o en l'esport. Entre els retaules d'agraïment més absurds es troben els que s'ofereixen a Sant Judes Tadeu.

    A la fi de 1980 les làmines de metalls clàssiques i les fustes pintades amb oli, van ser substituïdes per còpies fotostátiques (copiadora, impressora...), fotografies i receptes mèdiques, objectes diversos, com trofeus, crosses i pròtesis. No obstant això, no van desaparèixer del tot, encara que el exvot va prendre un nou camí. D'una banda es va limitar a imitar miracles ja existents en els exvots tradicionals, canviant noms, escenaris, miraclers, ciutats ... D'altra banda, els exvots van mostrar temàtiques inusuals i transgressores, que van en contra de la religiositat i la doctrina catòlica.

"Cuando venia por el cerro me asomé a ver el valle y un diablo disfrazado de serpiente asustó a mi mula tanto que nos caimos al abismo al ir cayendo temi que iba a morir sin haver amado aun a nadie e invoqué a la virgen de Guadalupe y gracias a ella tanto mi mula como yo caímos sobre unos arbustos muy pachones y ni siquiera nos quebramos un hueso y doy gracias." 

 "San Sebastián te dedicamos este presente porque hoy cumplimos un año de conosernos en una maravillosa manifestacion Lesvico Gay - Desde ese dia vivimos en felis pareja el uno para el otro sin perjuicios por lo que apoyamos esta convivencia porque ser homosexual no es delito la descriminación Sí Pandho y Tomy. Mexico DF 2007 junio 2008"

 "Mi hermana y yo fuimos a nadar y de pronto nos vimos atrapadas por un enorme pulpo que nos arrastraba con sus tentáculos jalandonos hacia el fondo del mar. Al sentir que nuestras vidas estaban en peligro invoque a Santa Barbara que vino a rescatarnos e hizo que el pulpo se distrajera con una ola de burbujas y nos solto y nosotras nadamos rapidamente hacia la playa y dimos gracias"

 "Fuimos invadidos por ovnis y la virgencita nos cuidó y no paso nada"

"Gregorio Osorio, al salir de caza en la sona aledaña vió un ovni que se le asecó a unos 100mts. y de pronto se sintió paralisado y surgió  un rayo de Luz del cual bajó un ser de piel verde de 1.20 de estatura t conversando le dijo: Que el ser humano, de no cambiar su propia maldad le aniquilaria y Tambien le dijo sobre el inminente desielo de los polos Terraqueos. de pronto se elebó y el pudo recuperar el movimiento por lo que muy agradecido a S. Judas Tadeo ofresco este retablo en La Cd. de Chiapas, año de 1965. Pintó: Adán Pacheco"

    Aquests exvots són ara un art popular urbà format per làmines votives realitzades per “retaulers” contemporanis; és a dir, per pintors populars que realitzen aquestes manifestacions plàstiques com a ofici altern, i els venen en mercats de puces (mercats ambulants) botigues d'art popular i fins i tot en llocs d'Internet.

    Entre els “retaulers” més coneguts estan Medora García, Viridiana Canseco, Enrique Àvila, els germans José Luis, Gonzalo i Isabel Hernández Velázquez, Rafael Contreras, David Mecalco i Flor Palomares, entre d'altres.

      Les col·leccions de exvots més importants pertanyen a la Basílica de Guadalupe, al Museu de la Solitud de Oaxaca i els del santuari de Maria del Rosari de Talpa. En aquest ressalta un exvot realitzat per Frida Kahlo titulat "Unos cuantos piquetitos".

Frida Kahlo  "Unos cuantos piquetitos"

    En 1935 Frida Kahlo sorpren a la seva germana Cristina amb Diego Rivera. Llavors es talla els cabells, en una situació íntima molt caòtica pinta aquest exvot, inspirat en la notícia que un marit havia apunyalat a la seva dona per motius de gelosia. En la seva defensa, l'autor va declarar: "però només van ser una piquetitos!" ( "Però només van ser uns pocs cops!"). Frida va decidir convertir aquest crim bàrbar però comú en una de les seves obres més conegudes. "Uns Quants piquetitos" també representa la violència simbòlica que les dones s'enfronten diàriament.