La Fonda de la Dolores

     Vaig estar a la fonda que porta el seu nom. Aquesta presència a l'hostal va despertar la meva curiositat pel personatge i, al final, indagant per la web, vaig trobar un article de Manuel Román titulat "La veritable història de la Dolors, la de la cobla". Aquest és el resum del mateix.

Plaça del Mercat de Calataiud

Plaça Major de Calataiud

     La veritable “Dolores” es deia Maria de los Dolores Peinador Narvión, nascuda a Calataiud el 1819. En morir la seva mare va rebre d'aquesta una gran fortuna, però el seu pare es va tornar a casar i no els va lliurar els diners a ella ni als seus germans.

     Al final, pledejant contra el seu pare, es va arruïnar i es va casar amb el primer que va passar, un ex tinent granadí, de nom Esteban Tovar.

Fruites i hortalisses de la comarca de Calataiud

Casa Consistorial de Calataiud

     Ella era alta, rossa, d'ulls blaus, molt elegant. El matrimoni alternava amb el millor de la bona societat bilbilitana. El marit va trobar feina com a secretari de l'Ajuntament. No tardaren en arribar els fills al feliç llar, quatre en total. Però com en el litigi contra el pare d'ella van ser gastant gran part del seu patrimoni, les necessitats van començar a aparèixer i Esteve Tovar va renunciar, poc a poc, als seus deures de marit, allunyant-se cada vegada més de la seva dona.

La Venta de la Dolores

La Venta de la Dolores. Escales d’accés als menjadors

     Dolors Peinador va entrar en un període de neguit per l'abandonament del seu marit. No se sap amb certesa què va fer perquè al seu voltant comencessin les murmuracions. Va ser quan algú va donar a inventar una cobla en la qual Dolores era al·ludida posant en dubte el seu honor. Què va poder passar? No trobant amor en el seu marit, ni tan sols comprensió, es va abandonar al braços d’un altre home. Però és una suposició, les investigacions no corroboren aquesta possible conducta d'ella.

Pati interior de la Venta de la Dolores

     L'escriptor català Josep Feliu i Codina viatjava en tren quan a l'estació aragonesa de Binéfar va treure el cap a una finestreta a l'escoltar la cobla d'un cec que, acompanyant a la guitarra, cantava una historieta sobre una dona deshonrada. Feliu i Codina va aconseguir estrenar el seu peça al teatre Novetats, de Barcelona, ​​el 10 de novembre de 1892 i el 19 de març de 1893 al madrileny teatre de la Comèdia. Entre els espectadors d'aquesta última funció es trobava el cèlebre compositor Tomás Bretón qui, entusiasmat amb la història va decidir adaptar-la escrivint no només la partitura, que era l'habitual en ell, sinó així mateix el llibret. Amb un sensacional èxit es va donar a conèixer el 16 de març de 1895, al teatre de la Zarzuela, de Madrid.

Local de la Plaça del Mercat