Matarranya i la seva arquitectura
Aquesta comarca de la província de Terol, situada a 50 km
en línia recta del mar, rep el seu nom del riu que la recorre: el Matarranya.
Un món mític a pocs kilòmetres del País Valencià i Catalunya.
Ports de Beseit vistos
des de La Freixeda. Fotografia: Gonçal Vicenç
Des de Vall-de-roures,
vista del Tossal d'En Cander, el Tossal del Rei, i L'Hereu, a la dreta. Fotografia:
Gonçal Vicenç
El riu Matarranya al seu
pas per Vall de Roures, baixa dels Ports de Beseit (Al fons). Fotografia:
Gonçal Vicenç
El Parrissal de Beseit,
el riu Matarranya i, al fons, La Coscollosa. Fotografia: Gonçal Vicenç
Des de La
Freixeda, mirant al nord, veiem el Turó de Sant Cristòfol a Caleceit (Centre) i
a la dreta treu el cap la serra de Botjas a Terra Alta (Catalunya). Fotografia:
Gonçal Vicenç
Buitres sobre las pinturas rupestres de La Fenellassa. Fotografía: Gonçal Vicenç
Excel·lent guia per
visitar la comarca editada per CAI Saragossa
La part més muntanyosa es
troba al sud de la comarca (Ports de Beseit), destacant com a elements
característics del relleu son les moles, les terrasses fluvials i els glacis.
Les moles estan constituïdes per cims plans i perímetre escarpat, amb vessants on
afloren les argiles que els donen el color vermell.
Cap al nord, el territori va
descendint en altura i, alhora que s'acosta a la vall de l'Ebre, es va
allunyant de la mar, convertint-se el seu clima en més àrid on predominen els
boscos degradats de pi blanc i matolls xeròfils, com el coscoll, les argelagues
i els romanís. El paisatge ha patit la intervenció humana amb abundància de
bancals de cultiu.
El riu Matarranya. Fotografia: Gonçal Vicenç
Els glacis són grans
superfícies d'erosió que afecten materials tous i estan produïdes per aigües
superficials. A la foto de dalt, presa des de La Freixeda, s'observen els camps
que ocupen el glacis, amb conreus d'ametllers i oliveres, a la zona mitjana les
pinedes i, al fons, les moles dels Ports de Beseit.
Els pobles de la comarca tenen noms que
fan referència a espècies vegetals, com Vall-de-roures (Vall dels roures),
Arenys de Lledó, referint-se al lledoner; La Freixeda que fa al freixe, la Codonyera
al codony ...
La zona compta amb
molts poblats ibèrics, així com conjunts de pintures rupestres pertanyents a
l'art llevantí, destacant el conjunt de l'abric del barranc de Calapatà
(Queretes), Roca dels Moros i Els Gascóns a Massalió i la Fenellassa de Beceit,
pintures que en el seu major part no han arribat fins als nostres dies.
Abric de la Fenellassa
(El Parrissal) de Beseit. Les figures en blanc han desaparegut. Descobertes el
1966 per C. Forcadell, estudiades per A. Beltrán i restaurades i consolidades
per E. Guillamet i L. Ballester. Fotografia: Gonçal Vicenç
Les pintures
rupestres estan ubicades en el punt més estret del congost per on discorre el
Matarranya, per la qual cosa s'ha pensat que seria com un panell indicatiu per
marcar el camí. R.
Llavori pensa que els panells
pictòrics servien com a marcadors territorials, per indicar que allà començava
el territori dels caçadors-recol·lectors que convivien amb els nouvinguts
agricultors-ramaders.
L’home ocupa aquest territori,
una via secundària en el comerç entre la vall de l'Ebre i la costa mediterrània,
des de temps prehistòrics, com ho demostren els abundants restes arqueològics. La comarca es va conformar amb l’aspecte actua
em l’època islàmica, per pagesos andalusins organitzats en aljames o comunitats
de llogarets que agrupaven diverses alqueries o rafals.
Mas de Pluja. El
Parrissal de Beseit. Fotografía: Gonçal Vicenç
A partir del segle
XII, el territori del Matarranya, entra de ple en el procés de conqueridor cristià.
En el regnat d'Alfons II, a partir de 1158, totes les terres del Matarranya
passen a estar sota domini cristià, que molt aviat van ser cedides a bisbats i
ordres religiós-militars per assegurar la seva defensa com a territori de
frontera davant els musulmans. El territori va ser repoblat amb gent procedent
de les comarques pirinenques de Lleida, les seves lleis van quedar sotmeses al
fur d'Aragó i la seva moneda a la de Jaca.
El riu Matarranya al seu
pas per Vall-de-roures. Fotografia: Gonçal Vicenç
Al Matarranya es parla català des de la
conquesta cristiana a mitjan segle XII, quan van arribar les gents del Pallars
i de la Ribagorça. Hem sap greu que els habitants actuals diguen que parlen el “chapurreao” referint-se al
català.
Pont d'entrada a Vall-de-Roures
Erudits del
Matarranya com Agustí
Sales i el novel·lista Braulio Foz es van interessar per la defensa de l'idioma català
a la comarca. També ho han fet, a partir del segle XX, Maties Pallarés, Santiago
Vidiella, Joan Cabré i
Marian
Galindo. El mantindré el seu idioma contribuirà a conservar les
seves tradicions i costums. Es clar que, vivint a l’Aragó, personatges com els
bisbes de Saragossa i l’Ordre de Calatrava (amb la seua encomana major a Alcanyís)
ja des del segle XIII han granat cap a sa casa i han intentat uniformitzar als
habitants de la Matarranya, castellanitzant-los com ells, que van ser incapaços
de conservar el seu propi idioma.
Església i castell de Vall-de-Roure
Al segle XIII
es van fixar els límits de frontera entre Catalunya i Aragó, deixant-los fixats
al riu Algar, sempre treballant políticament, sense tindre en compte la història.
Les pintures prehistòriques de la Matarranya demostren la connexió dels primers
pobladors amb València, doncs pertanyen al “art llevantí”.
En la primera entrada
del bloc ens fixarem en l’arquitectura dels pobles de la comarca, on trobem una
primera etapa d’esplendor als segles XIV i XV, on destaca l’estil
gòtic-valencià, obra del bisbe de Saragossa i de la Ordre de Calatrava. Més
tard, als segles XVI i XVI, la societat civil adquirirà cada vegada més poder,
el que es traduirà en la construcció de bells ajuntaments i edificis barrocs.
Els edificis dels
períodes de major esplendor artístic també pertanyen a l'anomenat "gòtic
llevantí". Són edificis amb una nau única amb capelles laterals entre els
robustos contraforts, amb marcat predomini del massís sobre el va i una
concepció espacial unitària. Dels temples gòtics només han conservat la seva
estructura medieval els de Vall-de-roures, Arenys de Lledó i Lledó. Els altres
han sofert fortes modificacions que van del neoclàssic al barroc. En Vall-de-roures,
La Fresneda i Massalió el temple gòtic va estar unit a un gran castell, formant
un magnifico conjunt de castell-església situat a la zona més alta de la
població.
Conjunt castell-església
de Vall-de-roures. Fotografia: Gonçal Vicenç
El mecenatge del bisbe de Saragossa,
especialment Don Pedro López de Luna (1314-1345), va propiciar les
construccions de les esglésies gòtiques de Vall-de-roures, Massalió, Fontdespatla
i La Torre del Compte. Per contra, les esglésies de Ràfels i La Freixeneda es
deuen a l'Ordre de Calatrava. comença a augmentar el poder de la societat civil
que es traduirà en la construcció de bells ajuntaments a la fi del segle XVI i
principis del XVII.
Ajuntament de la Fresneda.
Fotografía: Gonçal Vicenç
El valor
artístic dels ajuntaments és notable a La Fresneda, per la seva monumentalitat
i elegants frisos de port renaixentista; a Vall-de-roures per la seva
proporcionalitat, així com les de Calaceit i La Font del Compte.
Ajuntament de
Fondespatla. Fotografía: Gonçal Vicenç
Aquest poder civil es correspon amb un gran
desenvolupament econòmic de la comarca gràcies als productes de les oliveres i
de la seda, desenvolupament que es farà palès en les construccions civils de
Calaceit, La Feixneda i Queretes. Als segles XVI i XVII es construeixen
admirables edificis barrocs, com les esglésies de Calaceit, Valljunquera i
Beseit, on destaquen imponents columnes salomòniques. D'aquesta època hem de
destacar la monumentalitat de les torres campanars, com la de La Torre del
Comte, Fórmoles i Calaceit.
Torre-campanar de la Font
del Compte. Fotografia: Gonçal Vicenç
Els
Ports de Beseit van jugar un paper destacat en les guerres carlines, ja que des
d'allà, el general Cabrera va organitzar un exèrcit que va protegir el
territori el Maestrat, Matarranya i Baix Aragón.
El seu nucli
urbà constitueix un dels grans conjunts arquitectònics de la zona, amb edificis
de pedra, molts construïts amb la pedra tosca, fàcil de tallar al extreure-la i
que endureix amb el pas del temps. Els seus edificis tenen grans pedres de
carreu, grans portades adovellades, ràfecs volats i balcons, artístiques reixes
i curiosos picaportes. La major part d'ells es van construir al segle XVIII i
es concentren als carrers del centre.
Plaça Major (d'Espanya) a
Calaceit. Fotografia: Gonçal Vicenç
La plaça d'Espanya (Calaceit). Fotografia:
Gonçal Vicenç
Porxos de l'ajuntament de
Calaceit. Fotografia: Gonçal Vicenç
Porxos ajuntament de
Calaceit. Fotografia: Gonçal Vicenç
Plaça Major de Calaceit. Fotografia:
Gonçal Vicenç
Destaca
l'ajuntament, a la plaça Major, amb els seus elegants porxos i façanes de
pedra. Es tracta d'un edifici renaixentista construït al començament del segle
XVII, amb façana rematada per la característica galeria d'arcs i ràfec de
pedra. En la seva planta baixa s'obre una àmplia llotja, definida per dos arcs
de mig punt, a través de la qual s'accedeix a un enclavament ple d'encís: la
plaça de la Llotja.
Carrer Estudis, de
Calaceit, amb la torre campanar i casa-llotja (dreta). Fotografia: Gonçal
Vicenç
Al carrer de l'església ens trobem un
temple barroc amb belles portades i columnes salomòniques, així com una
monumental torre-campanar. Al costat de la torre de l'església es troba la
interessant casa-llotja que ens condueix al carrer Maella, al final de la qual
s'eleva la capella-portal de la Verge del Pilar.
Església de La nostra
Assumpció de Calaceit. Fotografia: Gonçal Vicenç
Arco que condueix al
carrer Església de Calaceit. Fotografia: Gonçal Vicenç
Vista de dues cases de Calaceit. Fotografia: Gonçal Vicenç
Carrer Maella de
Calaceit, al final de la qual s'eleva la capella-portal de la Verge del Pilar.
CASTELLANO:
Comentaris