Tales of Mystery and Imagination

      Cap a 1917 l'artista irlandès Harry Clarke va emprendre una de les feines que determinaria la seva fama: la il·lustració de Tales of Mystery and imagination, una antologia dels millors relats de Poe preparada per l'editorial Harrap.

    Va il·lustrar relats tan famosos d'Edgar Allan Poe com El cor delator, El Pou i el pèndol, Berenice o el famosíssim Gat Negre. L'escriptor, mig boig i pervers, com la meitat dels grans artistes de la història, va caure freqüentment en la depressió i l'alcoholisme, sense que, al cap i a la fi, deixés de ser un geni.

    L'edició il·lustrada de Harry Clarke va ser publicada a Londres el 1919, sent reconeguda immediatament com una de les joies bibliogràfiques de l'època. Des de llavors, les estampes de Clarke segueixen exercint un estrany magnetisme, fruit d'una exquisida i laboriosa execució, que va fer honor a les sublims històries que la van inspirar.

     Aquests contes de terror van inspirar una altra famosa antologia de misteri patrocinada per Boris Karloff. Es tractava de Tales of Mystery and Imagination. En aquesta època el famós actor era l'amfitrió de la sèrie de televisió "Thriller", una antologia de macabres històries de terror i suspens.

    L'actor anglès William Henry Pratt, més conegut com Boris Karloff, va morir el dia 2 de febrer de 1969 a Midhurst (Anglaterra), però, la cara d'Karloff, va continuar apareixent en els números de la revista fins a principi dels 80. A causa al gran èxit que va obtenir, l'editorial Dark Horse, a partir de 2009 va començar a tornar a imprimir "Contes de Misteri" en una enquadernació de tapa dura.

      Karloff mai va tenir a malament quedar encasellat com a actor de pel·lícules d'horror i misteri, sent els seus grans èxits: "Frankenstein" (1931), "La Mòmia" (1932), "El gat negre" (1934), "El corb" ( 1935), "La núvia de Frankenstein" (1935) i "El lladre de cadàvers" (1945).

    Per acabar, parlem de The Alan Parsons Project, que el 1976 va publicar el seu primer àlbum titulat Tales of Mystery and Imagination, on el grup va voler captar musicalment les sensacions que havien experimentat llegint a Edgar Allan Poe.