Francesco Botticini "L'Ascensió de la Verge"

      Quan mire algunes pintures, de vegades m’inquieten les seves imatges i, sense ser tenebroses, no deixen de produir-me por.

      És el cas la pintura de l'italià Francesco Botticini titulada "l'Ascensió de la Verge", que malgrat la seva lluminositat té alguna cosa que no deixa de inquietar-me. Possiblement, penso, aquest temor estiga relacionat amb els vestits dels personatges, o potser, siga la tomba col·locada dalt d'un turó que domina una vall misteriosa.

Francesco Botticini "l'Ascensió de la Verge"

      No obstant això, la por desapareix quan indaguem sobre l'origen de la pintura. En realitat, el tema aparent, el de l'Ascensió de la Verge, no era el motiu principal per  la persona que va pagar el quadre, l'humanista Matteo Palmieri (1406-1475) autor del llibre 'De la vida civil', obra pionera sobre la participació als assumptes públics i un tractat que discuteix sobre les qualitats de la ciutat ideal.

     Si ens fixem bé, aquest és el tema principal de l'obra: la ciutat perfecta. De fet, l'escriptor va aconsellar al pintor sobre l'estructura i la jerarquia dels personatges en la pintura. A dalt de tot el president (Jesús) controlant als ministres (apòstols) y als àngels (alts funcionaris). Mentre, deixa a baix la ciutat florentina, en el sol agenollat, Matteo Palmieri, com  un humil servent situat a la cantonada inferior esquerra del retaule i, a l’esquerra, la seva dona vestida de monja. La disposició jeràrquica  emula a els governs humans.

El President (Jesús)

Els Ministres (apòstols)

Els alts funcionaris (àngels)

Matteo Palmieri

Nicolosa

      En  l’obra, que de vegades em recorda un ovni, vegem a Maria pujant a la volta celeste, poblada per àngels, arcàngels i apòstols i presidida per Crist. A Baix, al centre, els Apòstols és meravellen a la tomba de la Verge plena de lliris.

Els Apòstols és meravellen a la tomba de la Verge plena de lliris

      Mes a dalt, Crist rep a la Verge al cim més alt del cel. Els àngels estan distribuïts en nou cors, dividits en tres jerarquies. Els de baix representen als alts funcionaris (Serafins, Querubins i Trons), al mig estan els governadors i, dalt de tot, els Ministres y el President (Jesús, Arcàngels i Àngels). Els sants, al contrari del dogma de l’època, no dominen als àngels, idea que va quedar plasmada  en la seua obra, la "Città di Vita", que va passar a ser considerada herètica.    

      La visió de Matteo Palmieri inclou tant Florència com Fiesole i també una granja pertanyent a ell; darrere de Niccolosa hi ha granges als turons de Val d'Elsa que formaven part del seu dot. Probablement, la pintura es va fer al voltant de 1475, data de la mort de Palmieri.

Matteo Palmieri i la vall de Florencia

Nicolosa i granges als turons de Val d'Elsa