Gaztelugatxe
És una
petita illa del cantàbric, unida al continent per un pont de dos arcs. Sobre
l'illa hi ha una ermita dedicada a Sant Joan que data del segle X, encara que
alguns descobriments daten del segle IX. Juntament amb una altra petita illa
veïna, la de Aquech, forma un biòtop protegit, que s'estén des de la localitat
de Baquio fins al cap Matxitxaco, al golf de Biscaia.
La
paraula gaztelugatxe pot provenir de gaztelu, "castell", i aitz,
"roca" o "penya", és a dir "penya del castell" o
"castell de la penya".
A
l'esplanada i interior de l'ermita s'han trobat enterraments medievals del
segle IX i XII. La jurisdicció religiosa a la qual pertany l'ermita és la de la
parròquia de Sant Pelayo de Baquio.
L'enclavament
religiós ha estat atacat per corsaris en moltes ocasions. En 1593 va patir un
atac corsari a mans de Francis Drake en què va ser saquejat, el 1594 va ser
atacat per heretges de la Rochelle, sofrint el saqueig i l'assassinat de
l'ermità que estava a la seva cura.
Al
segle XVIII va ser assaltada per tropes angleses i en la guerra civil espanyola
es va produir en les seves aigües la batalla del Cap Matxitxaco on es va
enfrontar la marina republicana contra la revoltada.
Al
llarg de la història el santuari s'ha incendiat en diverses ocasions. L'últim
incendi va tenir lloc el 10 de novembre de 1978 al que va resultar destruïda.
Dos anys més tard, el 24 de juny de 1980 es reinaugurava novament.
L'ermita
alberga diversos exvots de marins que s'han salvat d'algun naufragi. Segons una
tradició una vegada aconseguida l'ermita cal tocar la campana tres vegades i
demanar un desig. L'esforç necessari per pujar les escales, es veu àmpliament
recompensat amb la fertilitat per a les dones i les curacions miraculoses de
malalties.
Santuari marí de La nostra Senyora de Begoña
Als
peus dels penya-segats de Gaztelugatxe ha un santuari submarí situat a 12 m. de
profunditat, dedicat a la Mare de Déu de Begonya. Allà es troba submergida una
talla de la verge de bronze al manganès més plom. Col·locada en 1963 en record
de tots van morir i reposen al mar, especialment, pels pescadors (pescadors) de
Bermeo que van naufragar a la galerna el 13 d'agost de 1912, fenomen atmosfèric
que es va emportar la vida de 143 homes, entre ells 116 bermeans, mentre
pescaven a 45 milles del cap Matxitxako.
El lloc es
pot albirar des del monòlit de la carretera Bermeo-Bakio, on acudeixen els
creients sempre que hi ha temporals per pregar a la Mare de Déu de Begonya que
permeti tornar sans i estalvis als seus éssers estimats. El costum data de
l'any 1975, quan es va deslligar una tempesta de grans proporcions. Els
vaixells bonyitolers estaven tots en el mar, i havia estat un matí
esplendorosa, de bona temperatura i una mica de vent. Quan de sobte el cel es
va posar fosc com la nit.
Llamps i trons van assotar la regió i van
atemorir a la població. Els vents es presentaven en terrorífiques ràfegues
violentes. Els vaixells no tindrien temps d'arribar a port. Els veïns de Bermeo
van anar al santuari a pregar a la verge i aquesta va calmar el temporal segons
diuen i els mariners van tornar sans i estalvis a casa.
Al davant de
l'illa trobem el restaurant Eneperi, molt peculiar, de gruixudes parets de
pedra i estructura de fusta negra a l'interior. El lloc és molt acollidor i
ideal per a provar el lluç farcit de txangurro. Vos recomane visitar el
santuari abans de menjar, so perill de no poder pujar el docents i pico
escalons que te.
Comentaris