William-Adolphe Bouguereau

de gener 02, 2012

William-Adolphe Bouguereau

William-Adolphe Bouguereau (1825-1905)

Va ser un pintor acadèmic francès que es va oposar fermament al moviment impressionista, per la qual cosa va patir la indiferència dels crítics. En l'actualitat s'ha produït una revaloració del seu treball. Entre les personalitats de l'època que van confessar admiració per la seua obra cal destacar el pianista i compositor romàntic Chopin.

El seu estil es basa en el realisme i pinta temes mitològics. Se li coneixen 826 obres.

El pintor era fill d'un vinater de La Rochelle, lloc on a penes podia subsistir la família, per la qual cosa van decidir traslladar-se a Saint-martin, en l'illa de Re, per a començar de nou. Allí els companys del jove Bouguereau van notar l'enorme quantitat de dibuixos en els seus llibres i quaderns. Desafortunadament el negoci no va prosperar i els seus pares es barallaven violentament davant dels seus fills. Al final, per a evitar açò, els seus pares van enviar a William a Saint-Étienne en Mortagne sud Gironde per a viure amb el seu jove tio que era el nou capellà, el qual es va convertir en el seu tutor i benefactor. Al seu costat i en un ambient de quietud i bellesa natural, acompanyada per lliçons religioses, el xicotet William passava hores contemplant la naturalesa iniciant-se així el seu estima pels temes que desenrotllaria en el seu art posteriorment.

En 1839, Eugène va decidir enviar al seu nebot a l'escola de Pons on estudiaria art clàssic, religió i història antiga, entre altres matèries. Posteriorment va prendre classes de dibuix amb Louis Sage, un pintor clàssic qui al seu torn era deixeble d'Ingres. Amb ells Bouguereau aprendrà la necessitat del treball tenaç i disciplinat si es vol obtindre la mestria en la tècnica, la qual cosa permet el control necessari per a la lliure expressió de la imaginació.

L'any 1841, a l'edat de 17 anys, la família es va reunir novament i es van traslladar a Bordeus, on son pare li va obligar a estudiar un ofici “decent” i el va posar al capdavant de la comptabilitat del nou negoci familiar, un comerç d'oli d'oliva, i d'un altre taller veí. Son pare el va autoritzar a inscriure's en l'escola municipal d'art amb la condició que no descuidara les seues obligacions i no es convertira en artista. Degut al seu talent va ser admés immediatament en les classes avançades de Jean-Paul Alaux, destacant gràcies al seu talent i disciplina.

Al veure el seu progrés va decidir seguir els seus estudis en la prestigiosa École dónes Beaux-Arts de París. Encara que son pare va ser difícil de convéncer, finalment li va proporcionar els recursos necessaris per als seus estudis. Però abans, gràcies a l'ajuda del seu tio, va passar tres mesos en Mortagne pintant retrats de personalitats de Saintonge, amb la qual cosa va estalviar 900 francs. Després, gràcies a una carta de recomanació d'Alaux, va obtindre ocupació en l'estudi de pintura del prestigiós pintor François Picot a París, on va treballar com un esclau. Finalment, en el mes d'abril de 1846, William va ser acceptat en l'École dónes Beaux-Arts i en 1850 va guanyar el Grand Prix de Rome (pel quadro Zenòbia descoberta per pastors a la vora del riu Araxes) i amb això una beca per a estudiar a Roma.

Zenòbia descoberta per pastors a la vora del riu Araxes 1850

El triomf del màrtir 1854

Els guanyadors del Grand Prix de Rome eren enviats a la Vila Médici. Durant tres anys i quatre mesos va viatjar per Itàlia pintant còpies d'obres mestres, estudiant amb profunditat la pintura de Giotto. Al seu retorn a França va exhibir El triomf del màrtir en el Saló de París en 1854, obra pintada a Roma, el seu tema era el trasllat del cos de Santa Cecília al seu sepulcre en la catacumba del seu nom, i tenia ja totes les característiques de la seua pintura: esbossos inicials en oli, colors moderats, figures en postures clàssiques. La seua popularitat i prestigi van créixer ràpidament. En 1857 l'emperador Napoleó III li va encarregar un retrat de si mateix i de l'emperadriu, així com la pintura històrica Napoleó III visitant les inundacions de Tarascon.

El 8 de gener de 1876 va ser triat membre de l'Acadèmia de Belles Arts (Académie dónes Beaux-Arts) del l'Institut de France. En els anys setanta, època que coincidix amb la seua ensenyança en l'Acadèmia Julian de París (des de 1875), va donar a les seues pintures major lluminositat (per exemple, en Nimfes i sàtir, de 1873) i va incloure en moltes d'elles figures infantils.

Ninfes i sàtir, 1873

El Ninfeu

Faune i Bacant

Com altres pintors clàssics, Bouguereau va incloure dones nues en diverses de les seues pintures, com L'ona (1896) i El naixement de Venus (1879), que s'ha convertit en un dels seus quadros més respectats i que amb més freqüència es menciona. Un altre exemple de la preferència de l'artista per la inclusió de les dones i els xiquets dins de les seues pintures ho tenim en Cançó dels Ángeles. Els cossos nus oferixen a l'artista l'oportunitat de subratllar les seues grans habilitats tècniques en la reproducció exacta del cos humà, sent este el tema que més inspiració li produïa.

L'Ona 1896

El Bany

El naiximent de Venus 1879

Banyista

En la seua època William Adolphe Bouguereau va ser considerat un dels més grans pintors del món, i en 1900, Degas i Monet es van referir a ell dient que «probablement seria el pintor més recordat del segle XIX l'any 2000». Encara que d'acord amb Fred Ross, director de l'Art Renewal Center, si tenim en compte el seu estil impressionista i les friccions que van mantindre amb Bouguerau, potser la frase no siga més que un comentari satíric que faça referència al gust públic en el futur. La majoria de pintors impressionistes considerava que els pintors clàssics tenien un gust antiquat i conservador, a més, Bouguerau es va guanyar l'enemistat dels pintors impressionistes perquè havia vetat una de les seues exposicions per al Saló de París, per considerar que als quadros d'eixe estil els faltava acabat.

Apres le bain I i II

Beaute romaine

Banyista

Femme Au Coquillage 1885

Biblis

Dawn Aurora

Dia

La Nuit

Les seues obres van ser apreciades i molt valorades econòmicament entre la classe adinerada dels Estats Units. En 1881 el govern francés va entregar el control administratiu del Saló de París als artistes, fundant-se la Société dónes Artistes Français que va triar com a primer president a Bouguereau.

Dolor d'amor

La brie du printemps

El Crespuscle

Girl Defending Herself Against Love

Bouguereau va ser una persona recta i directa, ja fora en les seues funcions oficials o amb les seues relacions personals, la qual cosa li va guanyar més d'un enemic; a ell no li agradava l'abús del poder i la injustícia, i era un fidel seguidor dels seus ideals. En 1903 va ser anomenat "Gran Oficial" de la Legió d'Honor. Poc després se li va invitar a participar en el festeig del centenari de la Vila Médici. En eixa època li plovien invitacions de tota Europa, no obstant això de forma contínua i a petició d'ell mateix, la seua segona esposa Elizabeth s'encarregava de rebutjar-les per a poder atendre el pintor que no gaudia de bona salut. Al final de l'any de 1903 ja li era pràcticament impossible escriure o pintar i en 1905 Adolphe-William Bouguereau va morir d'un problema cardíac en sa casa de La Rochelle.