UNA LÀPIDA ROMANA A PEGO
A començament del segle XX dos amics, un aficionat a l’arqueologia i l’altre a la geologia, van recopilar un munt de troballes que van emmagatzemar on van poder. El rector de Pego Bernardino Sastre Ferrando (1866-1933) a sa casa, i el rector de Gandia, Leandro Calvo Pascual (1851-1920) va enriquir de fòssils el Museu de Ciències de l'escola de Gandia i Sant Joaquim de València. Làpida romana de Caio Licinio Marino Quan es van sollevar els feixistes contra el govern de la II República, gent de Pego va saquejar la casa de Bernardino Sastre i es van perdre totes les restes arqueològiques aconseguides menys una làpida romana (1). La làpida tenia lletres esculpides sobre marbre colorit rosat (possiblement de la cantera de Buixcarró, a Quatretonda) que mesura 22 cm. d'alt per 50 cm. d'ample. Pel tipus de les lletres es va datar al segle III imperant Valerià I, en plena crisi del segle III i les invasions del Imperi Romà perpetrades pels fra
