LA VELLETA VERDA

d’abril 16, 2025

LA RABOSETA DE BENISSILI (LA VALL DE GALLINERA)

Als peus del castell d’al-Azraq trobem el llogaret de Benissili, un dels més plujosos de la nostra comarca. Desgraciadament, cada dia queden menys “húngaros” o raboses, que així coneixen als seus habitants els pobles veïns, perquè tenen fama d’astuts i per remarcar la singularitat de la seua procedència mallorquina, amb el mateix raonament que diuen israelites o "viquingos" als de Senija o "judios "als de Campell, perquè els trobaven exòtics.

Al bell mig del poble entropessarem amb la font que alimenta un safareig o llavador, lloc on Bernat Capó deia que les dones xafardejaven o “feien safareig”, és a dir, que mentre rentaven la bugada, comentaven la vida dels altres, procurant assabentar-se d'assumptes i qüestions de la vida privada de tots. Quasi al final del carrer trobem l’església dedicada a Sant Pasqual Bailón.

Cal dir que a Benissili conserva un habitatge la família del músic Rafael Giner Estruch, compositor de la marxa mora “El Moro del Cinc”. Natural de Vilallonga, va morir a Benissili el 1997. L’altre personatge famós és la “raboseta de Benissili”, una icona present a les arquetes dels comptadors d’aigua i a les façanes de les cases rurals. Es tracta d’una faula de la tradició oral dels valencians que narra un susuit que els va ocórrer a la rabosa astuta i el rabosot babau que duia un formatge a la boca. La raboseta que era molt llesta li va preguntar d’on era i el rabosot, obrint la boca tot el que podia, va dir que de Benimasooot! Caient-li el formatge a terra. La guilopa el va arreplegar i el rabosot, per recuperar-lo li va preguntar d’on era ella. I prement més les dents, la raboseta li va respondre: “De Benissili, de Benissili!!!”. Així no li va caure el formatge i va pegar a fugir, menjant-se-lo tot ella sola.