UNA LÀPIDA ROMANA A PEGO

          A començament del segle XX dos amics, un aficionat a l’arqueologia i l’altre a la geologia, van recopilar un munt de troballes que van emmagatzemar on van poder.  El rector de Pego Bernardino Sastre Ferrando (1866-1933) a sa casa, i el rector de Gandia, Leandro Calvo Pascual (1851-1920) va enriquir de fòssils el Museu de Ciències de l'escola de Gandia i Sant Joaquim de València.

 

Làpida romana de Caio Licinio Marino

     Quan es van sollevar els feixistes contra el govern de la II República, gent de Pego va saquejar la casa de Bernardino Sastre i es van perdre totes les restes arqueològiques aconseguides menys una làpida romana (1).

 

      La làpida tenia lletres esculpides sobre marbre colorit rosat (possiblement de la cantera de Buixcarró, a Quatretonda) que mesura 22 cm. d'alt per 50 cm. d'ample. Pel tipus de les lletres es va datar al segle III imperant Valerià I, en plena crisi del segle III i les invasions del Imperi Romà perpetrades pels francs, gots i sassànides.

 

 Bernardino Sastre Ferrando (1866-1933)

    El primer en estudiar-la va ser Fidel Fita el 1908 (2) i, segons ell, la làpida va ser descoberta a l'heretat de Sala, abans anomenada de Camacho, en terme de Pego, a 2 km de les troballes romanes de Sant Antoni i la necròpolis de l’assentament rural de Favara. Carmel Giner Bolufer en el seu article de la revista Saitabi diu que la van trobar al Pujol d’Ametla, al costat Oest de tossal, la qual es conservava a les escoles nacionals de Pego.

 

 

C • LICINIO • MAR AN • XXXVII • H • LICINIVS • MAXIMI ///TRI• PI • ISSIMO   *** C(aio) Licinio Mar[ino] an (norum) XXXVII h(ic) [s (itus) e(st)). Lici- nius  Maximus \_fra?\tripissimo.

 

 

RESTITUCIÓ DE LA INSCRIPCIÓ PROPOSTA  PER FIDEL FITA:

C(aio) Licinio Mar[ino] an (norum) XXXVII h(ic) [s (itus) e(st)). Lici-

nius  Maximus \_fra?\tripissimo.

 

A Cayo Licinio Marino de edad, de 37 años. Aquí yace. A su hermano

Piadosísimo erigió este monumento Licinio Máximo.

 

 

      També van estudiar la làpida H. Gimeno Pascual (3), el qual assegurava que el primer propietari va ser l’advocat pegolí Rigoberto Sena Aguilar; després va passar a l’Aula Museu de les escoles nacionals, sota la custòdia de Antonio Pérez i, finalment, durant dècades va romandre en parador desconegut fins que el Ferran Naya va notificar al Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia que la làpida es trobava a la Casa Abadia de la parròquia de l'Assumpció de Pego, a on el rector Vicente Peiró va facilitar en 1993 el seu estudi als arqueòlegs Juan Manuel Abascal i Josep Antoni Gisbert (4).  

G · (AIVS) · LICINIUS · MAR (INUS)                 AN · XXXVII · H (IC) · S (ITUS) · EST   LICINIUS · MAXIMUS · FIL (IO) ·   PI · I SSIMO   ***   Gaius Licinius Marinus annorum XXXVII hic situs est Licinius Maximus filio piissimo

 

RESTITUCIÓ DE LA INSCRIPCIÓ PROPOSTA  PER ABASCAL I GISBERT:

 

Gaius Licinius Marinus

annorum XXXVII hic situs est

Licinius Maximus filio piissimo

 

“Aquí jeu Gaius Licinius Marinus, de

de 37 anys, fill amorós de Licinius Maximus”

 

 

NOTES:

 

1. Carmel Giner Bolufer article de la revista Saitabi (Núm. 23-24, pag. 64). Bernardino Sastre Ferrando escrivia al periòdic pegolí El Eco de la Marina, dirigit pel secretari de la DRA (Derecha Regional Agraria) Baptista Aparisi, que defensaven una Espanya catòlica, tradicional,  sempre atacant a l’esquerre i a la República.

 

2. “Inscripciones romanas y griegas de Cartagena, Almazarrón, Pego, Valera, Herramélluri, Córdoba, Vélez Rubio y Vera”, estudi publicat per la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alacant 2007 (https://n9.cl/tvvo2). Pag. 508-509

 

3. H. Gimeno Pascual,  “Emil Hübner, Pioneros de la arqueología en España del siglo XVI a 1912” (Alcalá de Henares, 2004).

 

4. “Cinco inscripciones latinas del territorio de Dianium (Denia, Alicante. Hispania Citerior)” Universitat  d’Alacant. Lycentum, XIV-XVI, 1995-97 (https://n9.cl/xirs).