EL LLENTISCLE (Pistacia lentiscus)

És molt típic de les nostres muntanyes on creix en comunitats de murta, coscoll, margalló, aladern, arítjol i serveix de protecció i aliment a ocells i altra fauna exclusius d'aquest ecosistema.

Llentiscle del Bnc de la Canal (Pego). Foto: Gonçal Vicenç

Quan l’home i el foc no ho impedeixen, el llentiscle pot aplegar als 7 m d’alçada. Plà d’Almisserà (Pego). Foto: Gonçal Vicenç

    Del seu làtex s’elabora una goma aromàtica, coneguda con  màstic o mastegui, utilitzada en la Grècia clàssica i actual  com xiclet. Es considera que el màstic el de l'illa de Quios és el de millor qualitat, el que li ha reportat a aquesta àrea geogràfica grans beneficis econòmics i certa fama (el mateix Cristòfor Colom va comerciar amb la resina d'aquesta regió).

Venda de màstic com a complement alimentari. Foto: Gonçal Vicenç

     El màstic s’empara en  medicina odontològica com a ciment dentari i per fer vernissos. També s'utilitza per aromatitzar licors i la goma de mastegar per enfortir les genives i perfumar l'alè. No obstant això a la nostra terra mai s'ha emprat per obtenir aquesta substància de manera industrial.

Màstic del llentiscle. Foto: Gonçal Vicenç

    Entre les propietats medicinals del llentiscle destacaren  els seus efectes beneficiosos en problemes catarrals pulmonars, per a la gota i el reumatisme. També s’ha utilitzat contra la diarrea, gonorrea i leucorrea.

     S'ha recomanat l'ús del mastegui en locions externes contra les ferides amb hemorràgies o picades d'insectes i s’ha usat com anestèsic per als mals de queixals. Recentment s’ha descobertes la seva capacitat per matar a l’ Helicobacter pylori  bacteri causant d'úlceres peptiques.

Flors del Llentiscle. Foto: Gonçal Vicenç

Abelles pol·linitzant les flors del llentiscle. Foto: Gonçal Vicenç

     La Mastika és considera la beguda nacional de Macedònia del Nord. Conté un 45% d'alcohol, té un gust fort no molt diferent al del brandy, i sol fer-se amb la maceració de raïm, panses, prunes o figues. Sol servir-se  sobre gel i de prendre amb “mezzedes”, que son aperitius grecs.

Mastika grega, beguda aromatitzada amb llentiscle i anís. Foto: Gonçal Vicenç

Aperitius grecs coneguts com “mezzedes”. Foto: Gonçal Vicenç

     A Bulgària, es combina sovint amb licor de menta per obtenir un còctel tradicional anomenat  Oblak (облак  'núvol').  A Romania s'usa com brindis en els casaments i es creu que és un bon acompanyament dels plats tradicionals de pollastre.

Oblak (облак  'núvol') búlgar.  Foto: Gonçal Vicenç

    El rakí turc i el arak iranià (no confundir amb l’Arrck del sud d'Àsia i Orient Mitjà elaborat mitjançant la fermentació de saba de flors de coco, canya de sucre i gra que pot ser arròs vermell. L'Aran té gust de anís i es consumeix a la Mediterrània Oriental i Àfrica del Nord.

Rakí turc. Foto: Gonçal Vicenç

Arack iranià. Foto: Gonçal Vicenç

     El rakí (Llet de lleó) és la beguda nacional de Turquia. El més clàssic s'obté de la doble destil·lat de panses o raïms frescos, al que després se li afegeix anís i màstik. Si un turc et convida a prendre aquesta beguda i la rebutges, pot significar una greu ofensa.  El rakí es pren amb aigua ben freda, gel i mezzes, com el arak iranià, una beguda anisada que es produeix també al Líban, Síria, Jordània, Palestina i Israel. El color lletós d'aquestes begudes es deu a l'anís, com en la cassalla valenciana.

 El color lletós d'aquestes begudes es deu a l'anís, com en la cassalla valenciana. Foto: Gonçal Vicenç