Les Cabecetes de les morenes
Les Cabecetes
de les “almorranes” (Leuzea
conífera), també conegudes com Carxofeta de
Sant Joan, les podem trobar als matollars de les nostres muntanyes
o baix dels pins. Son prou abundants als ribassos de bancals de secà i erms
assolellats de la Serra de Mariola.
Leuzea conífera. Fot: Gonçal Vicens
En medicina popular s’utilitzaven
les carxofetes, recollides de Sant Joan cap avant, per a curar les “almorranes”
es fregeixen unes quantes amb oli d'oliva i s'unta l'oli fred sobre la part
afectada.
Segons la tradició, per prevenir
les morenes (“almorranes”) s'han de portar tres carxofes en contacte amb el cos
o tenir-les a la vista a la tauleta de nit.
Aquestes plantes fabriquen unes molècules
orgàniques denominades lactones sesquiterpèniques que han cridat l'atenció dels
científics per l'ampli espectre d'activitats biològiques que presenten com
antiinflamatòria, antitumoral, citotòxica, antibacterià...
La Matricaria o Herba Santa (Tanacetum parthenium) es un poderós anticancerigen . Fot: Gonçal Vicens
Herba cuquera (Tanacetum vulgare). Fot: Gonçal Vicens
Entre les plantes més poderoses
trobem la Herba cuquera (Tanacetum vulgare) te una gran capacitat com antiprotozooaria.
La Matricaria o Herba
Santa (Tanacetum parthenium) es un poderós anticancerigen i l’herba
xinesa Inula hookeri, molt estesa
pel Mediterrani, s’utilitza contra les cèl·lules tumorals de pròstata.
Herba cuquera (Tanacetum vulgare). Fot: Gonçal Vicens
Herba cuquera (Tanacetum vulgare). Fot: Gonçal Vicens
No obstant, les lactones també
poden ocasionar dermatitis de contacte en els pacients sensibilitzats a aquests
al·lèrgens. Les pitjors són el llorer i la magnòlia. Les persones amb més risc de presentar
al·lèrgia a aquestes substàncies són els jardiners, floristes, i persones que
es dediquen per afició a la floricultura.
La ingesta de verdures de la família
composta com enciam o endívies, ocasionalment, produeixen el rebrot de la
dermatitis en ingerir aquestes verdures o espècies (per exemple de llorer) o en
prendre infusions d'herbes compostes, com la camamilla.
Dent de lleó (Taraxacum officinale). Fot: Gonçal Vicens
Inula hookeri
Contenen lactona plantes
silvestres com les milfulles, tanarida o Atanàsia, botó de plata, camamilla, dent de lleó, ambrosia, Àrnica, vara d'or.
També plantes ornamentals com les margarides, crisantems, meravella o calèndula,
gira-sol, dàlies, hel·lènic, cosmos.
També en tenen les verdures i
espècies comestibles com l’enciam, xicoira, escarola, endívia, carxofa, card,
salsifí, estragó o artemisa.
Encisam (Latuca sativa)
Escarola
Per als biòlegs:
Comentaris