El Montnegre
Sant Andreu del Far està documentada des
de l'any 1164, però, l'edifici actual és del segle XVII, d'estil gòtic tardà. Té
planta de creu llatina i absis poligonal. La façana principal, amb portal de
llinda recta i ull de bou, és coronat per un massís campanar de torre,
emmerletat.
L’església de
Sant Andreu del Far. Fot: Gonçal Vicens Bordes
Una parada en el
camí del Santuari del Corredor. Fot: Gonçal Vicens Bordes
El parc natural de Montnegre i el Corredor,
amb una superfície 15.010 Ha., compren els municipis d’Arenys de Munt, Dosrius,
Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de
Vallalta, Tordera, Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina, Villalba
Sasserra i Fogars de Tordera.
Els massissos del Montnegre i del Corredor
formen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió de
les comarques del Vallès i la Selva. El Montnegre és més abrupte, mentre que el
Corredor és més suau.
Hi ha alzinars, suredes, pinedes de pi
pinyer, rouredes, avellaners, castanyers, entre d'altres. Destaca pel seu valor
micològic. Del patrimoni arquitectònic destaquen els dòlmens de la Pedra i de
Pedra Arca. També el Santuari de la Mare de Déu del Corredor.
Santuari del
Corredor. Fot: Gonçal
Vicens Bordes
El Santuari es troba molt a prop del cim
(633,5 m) de la serra del Corredor, dins del Parc Natural del Montnegre i el
Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit
a finals del segle XVI. El santuari depèn de la parròquia de Sant Andreu del
Far.
El santuari es troba adossat a una casa de
masovers. Tot el conjunt es troba envoltat per una paret que els protegeix. La
planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al
creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de
l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca
el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada
per merlets i amb gàrgoles als angles.
Interior del
Santuari del Corredor. Fot: Gonçal Vicens Bordes
Campanar del
Santuari del Corredor. Fot: Gonçal Vicens Bordes
Té un campanar de torre amb planta
quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la coberta de la nau. Al
segon pis, on hi ha instal·lades les campanes, s'hi obren les finestres d'arc
de mig punt i allargades. El cos de coronament conserva un grup de mènsules
força interessants i un grup de merlets de forma escalonada. A l'exterior de
l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada.
Campanar del
Santuari del Corredor. Fot: Gonçal Vicens Bordes
L'origen del santuari seria una capella
que cap al 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant
Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora
del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una
altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de
Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936.
Segons ens expliquen les llegendes aquell
és un punt fosc, un lloc on les forces malèvoles semblen estar ben presents. Fa
temps, dalt de tot del turó, estava el castell del senyor del Montnegre, un
noble tan malvat que va ser castigat amb un llamp caigut del cel que va fer
desaparèixer qualsevol rastre de la seva fortalesa.
Per mirar de reparar els seus mals, en
aquell indret es va aixecar, anys més tard, un monestir de monjos. El rei tenia
que anar a la guerra i va deixar al seu fill per a que el cuidaren el monjos.
Però, resulta que la maldat encara regnava en aquell indret i els monjos van
matar al príncep i el van soterrar sota les columnes del temple.
Enigmàtica
columna (romana?) del Santuari del Corredor. Fot: Gonçal Vicens Bordes
Quan el rei va tornar, els monjos el van
informar que, malauradament, el seu fill havia mort d'una terrible infermetat.
El rei, desolat, va sortir amb gran tristor però de seguida va ser abordat per
un home pobre. El rei no estava per històries, i quan estava a punt de
treure-se'l de sobre amb males maneres l'home li va explicar que era un
lladregot, i que estant amagat al monestir per veure si podia fer alguna de les
seves va ser testimoni de com els monjos mataven al príncep i l'enterraven al
peu d'una columna.
El rei es va posat fet una fúria i ordenà
al seus soldats empresonar a tots els monjos i arrasar el monestir. Només restà
en peu la columna on va estar soterrat el malaurat príncep, columna que molts
anys més tard va formar part de l'actual Santuari quan el van construir.
I la llegenda assegura que cada nit de
Tots Sants i Dia de Difunts les pedres de la columna ploren pel crim que els malèvols
monjos van cometre en aquell indret, plors que s'escolten a tot el Santuari i
que fan sortir sang de les pedres (Origen de la llegenda: http://badiumicacos.blogspot.com/2015/10/els-monjos-del-corredor.html).
Pla de les
Bruixes. Santuari del Corredor. Fot: Gonçal Vicens Bordes
Parc del
Montnegre i el Corredor. Fot: Gonçal Vicens Bordes
Comentaris